Complir la pauta terapèutica redueix de manera notable el risc de mortalitat. Gairebé la meitat dels pacients crònics, però, reconeixen que no prenen rigorosament la medicació que se’ls ha prescrit. L’escassa, o nul·la, adherència als tractaments és un veritable problema sanitari: causa unes dues-centes mil morts prematures a Europa cada any i representa una despesa afegida d’uns cent vint-i-cinc mil milions d’euros. En el cas de les malalties cardiovasculars, és l’origen de moltes hospitalitzacions i d’un augment del risc de mort d’entre el 50 i el 80 % entre les persones que ja han patit un infart. La manca d’adherència terapèutica té, per tant, conseqüències personals, sociosanitàries i econòmiques greus. Cal dilucidar els motius pels quals les persones abandonen els tractaments abans d’hora i buscar-hi solucions. El Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars i Laboratoris Ferrer en proposen una: la polipíndola, una fórmula innovadora que facilitarà als pacients la tasca —pesada, monòtona— de prendre’s la medicació.
El problema de la no-adherència
L’Organització Mundial de la Salut entén com a adherència terapèutica «el grau en què el comportament d’una persona —prendre un medicament, seguir un règim alimentari i fer canvis en la manera de viure— es correspon amb les recomanacions acordades per un prestador d’assistència sanitària». Només la meitat dels pacients compleixen fidelment les pautes farmacològiques prescrites, mentre que els consells relacionats amb canvis de dieta o d’estil de vida se segueixen encara menys: només en un 25 % dels casos.
Simplificar les pautes millora l’adherència terapèutica
Darrere l’adherència deficient a les indicacions mèdiques hi ha factors diversos que tenen a veure amb les característiques del pacient o del metge, la relació entre tots dos, el tipus de malaltia, la complexitat del tractament, etc. Qualsevol d’aquestes raons es pot traduir en abandó perquè s’obliden de prendre els fàrmacs, per la por als efectes secundaris, perquè no entenen les raons per les quals cal medicar-se o, senzillament, per cansament, especialment entre els pacients crònics i polimedicats. S’ha demostrat que simplificar les pautes millora l’adherència i representa un estalvi, ja que els tractaments més senzills acostumen a ser més econòmics i accessibles.
L’estudi Focus
Conscients d’aquesta tendència, investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars van fer un estudi per esbrinar quins són els factors que determinen l’adherència al tractament de la malaltia cardiovascular. Els dos mil cent divuit pacients de l’estudi procedien de cinc països diferents (Espanya, Itàlia, el Brasil, l’Argentina i el Paraguai) però tenien un tret en comú: tots havien patit un infart de miocardi. Per evitar l’aparició d’un segon esdeveniment cardiovascular, els pacients tenien prescrita una pauta preventiva que consistia, normalment, en la combinació de quatre fàrmacs: estatina, aspirina, betabloquejant i IECA.
Sols el 45,5 % seguien el tractament farmacològic fins al final
El resultat de la primera part de l’estudi indicava que sols el 45,5 % seguien el tractament fins al final. Els pacients que presentaven pitjors taxes d’adherència eren els de menys de cinquanta anys, els que havien de prendre més de deu comprimits diaris o seguir pautes complexes, i els que tenien depressió o un estil de vida sedentari. L’estudi també suggeria que un baix nivell educatiu o d’inserció social podia correspondre a un baix nivell d’adherència. La segona fase de l’estudi se centrava a avaluar si l’ús de fórmules com ara la polipíndola aconseguia millorar la prevenció dels infarts entre les persones que ja n’han patit. I es va concloure que, efectivament, simplificar la pauta en facilita el compliment: l’adherència del grup de pacients als quals es va assignar la polipíndola va augmentar gairebé deu punts respecte al grup de control, que continuava prenent cada fàrmac de manera independent.
Tres fàrmacs en un
La polipíndola combina en un únic comprimit tres medicaments que fins ara se subministraven per separat: l’atorvastatina, l’àcid acetilsalicílic i el ramipril. Des del punt de vista tècnic, aplegar principis diversos en un sol preparat no és fàcil, però el beneficis que els promotors esperen obtenir compensen la dedicació: augmentar considerablement l’adherència a la pauta farmacològica i, per extensió, millorar la prevenció secundària. Més enllà de reduir el risc de mortalitat de les persones que ja han patit un infart, la polipíndola pretén millorar la qualitat de vida dels pacients crònics, que s’hauran de medicar amb menys freqüència, i pretén també contribuir a garantir la sostenibilitat del sistema, ja que s’eviten ingressos hospitalaris per problemes cardiovasculars.
La prevenció s’ha de completar controlant factors de risc com ara el tabaquisme o la hipertensió
La iniciativa és producte de la col·laboració publicoprivada entre el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars, que va detectar la necessitat, i l’empresa farmacèutica Laboratoris Ferrer, disposada a posar els mitjans per donar-hi una resposta. El nou medicament arribarà al mercat sota el nom de Trinomia. La Comissió Europea ja ha recomanat que s’aprovi i l’Estat espanyol l’ha inclòs dins la nòmina de medicaments finançats per la Seguretat Social —tot i que encara no es comercialitza. No s’ha d’oblidar que la polipíndola pot ajudar a reduir les possibilitats de patir nous accidents cardiovasculars, però la prevenció s’ha de completar controlant factors de risc com ara el tabaquisme, la hipertensió, la diabetis o el sedentarisme.