La Montse tanca la farmàcia a dos quarts de nou. Hi circula gent tot el dia, ja que la té ben al centre de Barcelona. Atén turistes que han tingut algun incident durant la visita a la part més antiga de la ciutat i també veïns del barri, dels de tota la vida i dels nouvinguts. Els dispensa medicaments; els ajuda amb l’idioma; els facilita indicacions. Però, sobretot, és amatent. La Montse observa la dinàmica dels clients més habituals: si hi ha canvis notables en la rutina, el comportament o l’aspecte. Si la senyora Paquita, que passa cada setmana a buscar les seves pastilles, no ho ha fet quan arriba el divendres, es dispara l’alerta. Potser s’ha despistat o li ha sorgit un imprevist. Però també pot ser que faci hores que està estirada a terra perquè, amb vuitanta-tres anys i sola, ha caigut i no es pot aixecar ni demanar auxili. La Montse s’ha compromès a tractar d’evitar que això passi o a donar-hi resposta com més aviat millor. Forma part, com centenars d’habitants de la ciutat de Barcelona, del projecte Radars.
«És un programa de l’Ajuntament que té com a objectiu detectar persones en risc d’aïllament i exclusió. Ens van demanar a veïns i establiments comercials que, quan advertíssim alguna anomalia, aviséssim als serveis socials». Montserrat Gironès és vocal d’Ortopèdia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. La seva farmàcia és radar des del febrer d’enguany, però la iniciativa (pensada per ciutadans i per als ciutadans) es va iniciar el 2008 al barri Camp d’en Grassot. Els resultats van ser tan positius que el consistori va decidir convertir el projecte en una mesura de govern i estendre’l a la resta de la ciutat. La idea és que la gent pugui continuar a casa seva com més temps millor, amb la complicitat de l’entorn i amb la garantia que algú vetllarà pel seu benestar.
Barris més humans i més solidaris
Radars és una xarxa d’acció i prevenció comunitària formada per veïns, comerciants, voluntaris i professionals de les entitats associatives i els serveis públics. Cuiden dels ciutadans més vulnerables i teixeixen relacions per fer de la ciutat un espai més humà i solidari. Gràcies a la col·laboració de tothom és més fàcil quantificar i identificar les persones en risc d’aïllament, intervenir en funció de les necessitats que es detecten i sensibilitzar l’entorn davant d’aquest tipus de situacions. Perquè tal com afirmen els impulsors del projecte, «tots formem part de la solució».
Segons les últimes dades publicades, hi ha 566 radars veïnals i 306 de comercials. Les entitats que hi col·laboren són 164 i se’n beneficien 409 usuaris. Es prioritza l’atenció de persones més grans de setanta-cinc anys que viuen soles, acompanyades d’una persona de més de seixanta-cinc anys o en un domicili amb barreres arquitectòniques. Cada radar assumeix una part de la tasca en funció del seu compromís.
Els radars especialitzats
L’Ajuntament es va posar en contacte amb el Col·legi de Farmacèutics per convidar-lo a participar en la iniciativa. La Montse ho recorda: «Vam respondre que nosaltres no som comerços: som agents de salut i, si entràvem al programa, hi havíem d’aportar algun valor afegit. Per això, vam signar un acord en què definíem tres tipus de col·laboració. Així, els radars bàsics són els establiments que, com ara els comerços, es limiten a identificar i comunicar situacions de risc. Una altra opció que tenim és actuar com a espai de mediació: en algunes ocasions hem observat que, com que la gent gran té por dels robatoris, no vol obrir la porta de casa als serveis socials si no els coneix. Nosaltres els oferim el local perquè es trobin. Finalment, —i aquesta és l’opció més freqüent entre els professionals— funcionem com a radars especialitzats. Això vol dir que no sols detectem problemes, sinó que també contribuïm a resoldre’ls.»
Les farmàcies poden intervenir de diverses maneres en el programa. Algunes de les tasques que duen a terme són: revisar els medicaments que dispensen als clients, millorar l’adherència al tractament, fer el seguiment farmacoterapèutic amb dispositius de dosificació personalitzats, impartir educació sanitària en diverses patologies o acompanyar el pacient en l’adquisició d’hàbits de vida saludable. El sistema personal de dosificació (SPD) va ser iniciativa del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i ara ja se subministra a tot l’Estat. És un envàs dissenyat per evitar confusions a l’hora de prendre la medicació i, d’aquesta manera, millorar el compliment terapèutic dels pacients, que en determinades patologies és només del 50 %.
Sistema Personal de Dosificació
«Un polimedicat, per exemple, pot ser que necessiti diàriament pastilles per a la diabetis, la hipertensió, el colesterol, per dormir… Això vol dir que ha de prendre dos o tres comprimits per cada àpat del dia. Els preparem un blíster setmanal en què s’indica quan han d’ingerir cada medicament. No han de pensar res: sols han de buscar la casella que diu “dilluns-esmorzar” i prendre’s les pastilles. Per als que no saben llegir, fem dibuixos. Això sí, els demanem que, quan vénen a endur-se cada envàs, portin l’anterior. D’aquesta manera, podem comprovar si han seguit correctament la pauta.»
Cada envàs és un blíster d’un pam de grandària amb vint-i-vuit cavitats, una per cada àpat de cada dia de la setmana
Cada envàs és un blíster d’un pam de grandària amb vint-i-vuit cavitats, una per cada àpat de cada dia de la setmana. A dins es depositen les pastilles, que també es descriuen per volum i color (rosa gran = tensió, blau petit = colesterol). Les persones que no saben llegir es poden ajudar de dibuixos —sols esplendorosos o a mig amagar i llunes— per deduir en quin moment del dia s’han de prendre els comprimits. A la part de darrere de la farmàcia de la Montse hi ha desenes i desenes d’envasos d’aquests. Alguns contenen poques pastilles, però d’altres en van plens. Les desenes i desenes de blísters es corresponen a desenes i desenes de carmanyoles on es guarden les capses obertes de pastilles: el client s’endú estrictament la dosi setmanal; la resta queda dipositada a la farmàcia per omplir els envasos següents. I a les piles de carmanyoles els corresponen piles de documents, digitals i en paper, en què queden exhaustivament registrades totes les dades: cada caixa, cada lot, cada recepta, cada variació en el tractament, etc.
«La gent no és conscient de la feina que fem. El cost del blíster i del temps que hi dediquem (dues persones, perquè el protocol estableix que una ha d’omplir l’envàs i una altra l’ha de revisar abans de tancar-lo) és d’aproximadament sis euros que no cobrem: els deduïm dels nostres beneficis.» El farmacèutic és l’agent de salut més proper al ciutadà. És el que té a la vora de casa, el que visita amb més freqüència —potser, des de fa més temps: la Montse té clients que fa quinze anys que compren al seu local— i el que sent més pròxim. «No és que fem coses diferents de les que es feien abans, perquè la farmàcia és vocacional; cal tenir voluntat de servei. Però gràcies al projecte Radars, sabem on hem de trucar.»