Els fàrmacs antimicrobians són les principals eines de què disposa la medicina humana i la veterinària per tractar les infeccions causades per bacteris, fongs, virus i alguns paràsits. El problema és que alguns microorganismes presenten certes característiques que redueixen o anul·len l’eficàcia dels medicaments que els han de combatre. La resistència als antimicrobians hi és des de sempre: l’evolució de les soques resistents és un fenomen natural. Però últimament s’ha vist accelerat —i agreujat— per diversos motius. El principal és l’ús inapropiat dels medicaments antimicrobians, sobretot els antibiòtics.
Ús (i abús) dels antibiòtics
Cada vegada que utilitzem un antibiòtic s’eliminen els bacteris que en són sensibles, però els resistents poden sobreviure i reproduir-se amb la capacitat de resistència incorporada. L’ús generalitzat d’aquests medicaments ha causat la propagació de la resistència als antimicrobians, i ha provocat que infeccions que abans es podien curar esdevinguin intractables.
Fins al 30 % dels antibiòtics es consumeixen de manera inadequada
Els epidemiòlegs estimen que fins al 30 % dels antibiòtics es consumeixen de manera inadequada. S’utilitzen massa —en el tractament de malalties per a les quals no estan indicats, com ara la grip o trastorns força banals— i s’utilitzen malament —els pacients acostumen a interrompre la pauta que tenen prescrita quan comencen a trobar-se millor. El gran abús, però, no es dóna a la medicina humana sinó en el sector ramader.
Els antibiòtics es poden utilitzar barrejats amb la dieta que es proporciona als animals de granja perquè s’ha demostrat que així desenvolupen menys malalties, presenten taxes de mortalitat més baixes i s’engreixen més ràpidament. Es tracta d’una pràctica molt estesa però controvertida, ja que contribueix a augmentar la propagació de la resistència als antimicrobians —quan als humans ingereixen aliments d’origen animal, poden incorporar al seu organisme bacteris que són resistents. Els antibiòtics també es poden utilitzar en el cultiu vegetal, tot i que no es fa amb la mateixa assiduïtat.
Que alguns microorganismes siguin immunes a l’acció dels medicaments provoca que certes malalties no es puguin curar, o que es curin però mitjançant tractaments més llargs i complexos. I això es tradueix en més despesa sanitària i, el més preocupant, més riscos de defunció. La resistència als antibiòtics està associada a unes vint-i-cinc mil morts anuals a Europa i costa uns mil cinc-cents milions d’euros. Per aquesta raó, l’Organització Mundial de la Salut la considera una amenaça per a la salut global i hi busca solucions. Invertir en recerca n’és una. Però la més important és conscienciar la comunitat que ha de ser extraordinàriament responsable a l’hora d’utilitzar antibiòtics.