Telèmac

//El Institut Català de la Salut estudia las posibilidades de las nuevas tecnologías en la atención de la cronicidad

La bretxa digital no és insalvable; almenys, si ens hi va la salut. Aquesta és la primera conclusió del projecte Telèmac, un estudi sobre l’eficàcia de les noves tecnologies aplicades a l’atenció de la cronicitat que ha dut a terme l’Institut Català de la Salut, en col·laboració amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya. La majoria dels pacients que hi han participat asseguren que el telemonitoratge els ajuda a conèixer millor la seva malaltia i a ser més autònoms, i alhora facilita el seguiment que en fan els professionals de la salut. Els fa sentir, per tant, més segurs.

L’octubre de 2013, gairebé quatre-cents voluntaris es van començar a controlar, diàriament i des de casa, el pes, la tensió arterial, l’oxigen a la sang, el ritme cardíac o el sucre. Eren pacients crònics complexos o amb una malaltia crònica avançada que patien, com a mínim, insuficiència cardíaca o malaltia pulmonar obstructiva crònica. En funció de la patologia, se’ls subministrava diferents tipus de dispositius (glucòmetres, pulsioxímetres, tensiòmetres o balances) connectats per tecnologia M2M a través d’una tauleta tàctil. Cada vegada que els utilitzaven, les dades produïdes s’incorporaven de manera automàtica a la història clínica del pacient.

Un sistema d’alertes

El sistema generava alertes si es detectava algun paràmetre alterat. Si l’alerta era vermella, els professionals sanitaris actuaven immediatament davant d’un possible risc. Si era groga, hi contactaven telefònicament o els feien una visita a domicili per conèixer el detall de l’anomalia. I, si era blanca, volia dir que la biomesura rebuda era correcta. Els pacients es van dividir en dos grups homogenis, tant pel que fa al nombre com a l’edat i el sexe. Per poder comparar resultats, un dels grups estava controlat per telemonitoratge i l’altre, de manera presencial i telefònica. Tant les persones que formaven part del grup assistit a distància com els seus cuidadors havien rebut una formació específica per aprendre a utilitzar els dispositius.

Una cinquantena de professionals de cinc equips d’atenció primària de Barcelona s’ha fet càrrec del seguiment dels pacients durant els dotze mesos que ha durat l’estudi, que ja ha finalitzat. L’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol ha dissenyat la metodologia del projecte, i ara n’analitza els resultats. L’objectiu del programa era constatar si les eines de telemonitoratge de constants clíniques són útils per millorar la qualitat de vida de les persones. I, també, per comprovar si s’aconsegueix reduir el nombre de visites a urgències i la durada de les estades hospitalàries dels pacients crònics complexos, que consumeixen bona part dels recursos sanitaris disponibles. Les dades que generen els dispositius haurien de permetre prevenir possibles complicacions dels malalts, així com actuar en estats menys greus i, en conseqüència, reduir el cost que representa atendre’ls.

Un 78 % dels pacients confirma que ha pogut controlar millor la seva malaltia

Resta avaluar la variació de l’activitat assistencial; però ja s’han fet públiques dades com ara l’índex de satisfacció dels voluntaris que han participat en el projecte, i és alt: un 78 % dels pacients confirma que ha pogut controlar millor la seva malaltia i un 82 % considera que el sistema és fàcil d’utilitzar, malgrat que són usuaris que fins al moment estaven poc, o gens, familiaritzats amb les noves tecnologies. En relació amb les alertes, el 97,6 % dels pacients ha generat almenys una alerta groga i el 81 %, alertes vermelles. Per la seva part, els professionals sanitaris remarquen la utilitat que les dades monitoritzades al domicili del pacient s’incorporin a la història clínica dels malalts, pel fet que els facilita l’assistència.

Les primeres conclusions que es desprenen de Telèmac suggereixen que el poc ús que les persones sense alfabetització digital hagin fet de les noves tecnologies no hauria de ser un obstacle a l’hora d’implantar solucions telemàtiques que els faciliti l’assistència. L’experiència demostra que, amb la formació adient, s’adapten fàcilment a la tecnologia, si d’això en depèn el seu benestar. A més a més, saber que a l’altra banda del recurs digital hi ha algú que està pendent de la seva salut i en disposició d’intervenir si fos necessari, els ajuda a viure més tranquils.

Notícies relacionades