Un robot es passeja per casa seguint el rastre de la persona que l’habita. L’acompanya, però també la vigila. És capaç de reconèixer l’activitat que fa: si surt de casa, si menja, si passa massa temps asseguda o si fa exercici. Al mateix temps, uns sensors instal·lats en punts estratègics mesuren paràmetres fisiològics d’aquesta persona, com ara les pulsacions, la respiració, la temperatura corporal i la postura. Tota la informació es monitora a l’instant. Un altre dispositiu electrònic permet establir contacte amb l’exterior sense necessitat de sortir-hi. Pot utilitzar-lo per fer consultes mèdiques, per comunicar-se amb la família, per rebre suggeriments d’oci i per mantenir-se connectat amb els amics.
L’escenari sembla futurista, però forma part de la realitat. Es tracta de solucions tecnològiques que avui ja existeixen. S’han desenvolupat a partir de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per facilitar a la gent les activitats diàries a casa amb el mínim ajut. D’això se’n diu ambient assisted living (AAL) o vida quotidiana assistida per l’entorn.
La intel·ligència ambiental
La gent gran, si no té discapacitats o si les que té són assumibles, vol mantenir l’autonomia. La intel·ligència ambiental és una eina molt útil que facilita que les persones puguin viure a casa seva amb confiança i seguretat. Consisteix a aplicar les TIC a l’entorn quotidià amb l’objectiu que l’usuari es relacioni amb els dispositius de manera natural. No és la persona qui s’ha d’adaptar a la tecnologia, sinó al contrari: la tecnologia ha d’estar perfectament integrada a l’entorn; ha de ser sensible al context situacional, temporal o emocional; ha de respondre als elements d’interacció humans més comuns, com ara la veu o els gestos, i ha de tenir l’habilitat d’interpretar les intencions de l’usuari.
L’AAL és el resultat d’aplicar el paradigma de la intel·ligència ambiental al propòsit de perllongar la vida autònoma de la gent gran. Aquest ús innovador de les TIC representa una millora innegable de la qualitat de vida de les persones; una reducció de la despesa social i sanitària, i una oportunitat de negoci per a les empreses. Les pimes, per exemple, han participat en el sector de manera prolífica. Conscients d’això, els estats membres de la Unió Europea i tres països associats (Israel, Noruega i Suïssa) van impulsar el Programa conjunt AAL.
Vida quotidiana assistida per l’entorn
El Programa conjunt AAL promou la creació de nous productes i serveis per incrementar el temps que les persones poden viure de manera autònoma. Les propostes que han sorgit del programa s’adrecen als usuaris primaris finals —la gent gran— o bé als cuidadors, amb la idea que siguin extrapolables a altres grups socials, com ara les persones amb diversitat funcional. Els equips, els programes i les aplicacions que s’hi generen han de ser capaços de recopilar dades, però també de controlar (i tractar de corregir, si cal) els hàbits de vida dels usuaris.
Així, s’han creat dispositius per ajudar la gent gran a netejar, cuinar, comprar, cuidar la higiene, la dieta i controlar la medicació. I més enllà del suport en les tasques domèstiques i la cura personal, aquests dispositius també han contribuït a evitar lesions a casa i a avisar els serveis de suport en cas de caiguda; a facilitar la mobilitat de les persones i a garantir que es puguin desplaçar soles; o a fomentar la seva integració social i reduir les sensacions —tan habituals en la vellesa— de soledat i d’aïllament. Perquè si hi ha res que les TIC asseguren és, precisament, la comunicació.