Substitucions humanes i transformacions econòmiques entre el Plistocè Superior final i l'Holocè al Penedès

Projecte: Substitucions humanes i transformacions econòmiques entre el Plistocè Superior final i l'Holocè al Penedès (2014/100482)

Investigador principal: Josep M. Fullola i Pericot

Aquest projecte quadriennal, que es desenvolupa a les comarques de l’Alt Penedès (Barcelona) i el Baix Penedès (Tarragona), té per objectiu l’anàlisi dels grups humans i la seva relació amb el medi en un ampli ventall cronològic, que comprèn entre el Paleolític mitjà i l’edat del Bronze. Les característiques dels jaciments ens ha permès aprofundir en dues problemàtiques arqueològiques clau: les transicions entre Paleolític mitjà i superior, i entre els darrers caçadors-recol·lectors i els primers neolítics.

Entre els jaciments més antics, amb nivells del Paleolític mitjà i superior, hi ha la Balma de la Griera i la Cova Foradada (ambdós a Calafell); els que presenten dades holocenes són les Guixeres de Vilobí (Sant Martí Sarroca) i la Cova de la Guineu (Font-rubí), amb nivells d’entre l’Epipaleolític i l’edat del Bronze. A part d’aquests jaciments principals, el projecte ha estat treballant de manera puntual en d’altres jaciments, com l’Avenc de Sant Antoni (Cunit) i la Cova del Trader (Cubelles). Per altra banda, també hem realitzat tasques de recerca en conjunts arqueològics dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès (Vinseum) i al Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).

Excavacions

Guixeres de Vilobí

Terme municipal: Sant Martí Sarroca (Alt Penedès, Barcelona)

Directors: F. Xavier Oms, Josep Mestres

Cronologia cultural: Neolític antic a Neolític Postcardial (c. 5600-4000 cal BC)

Dades d’interès: Jaciment a l’aire de grans dimensions que es situa en un petit turó sobre la plana del Penedès. Inicialment s’hi van dur a terme 5 campanyes d’excavació (1974 i 1981-1984) dirigides per J. Mestres i V. Baldellou. Recentment, des de l’any 2015, s’han reprès aquests treballs. Té una ocupació relativament curta, entre el Neolític antic Cardial i el Neolític Postcardial. Per la ocupació més antiga (Cardial, entre 5600-5400 cal BC), sembla que hi hauria una articulació complexa de l’espai, amb cabanes el·lipsoïdals, zones de talla i d’emmagatzematge entre d’altres. Les ocupacions més recents (Epicardial i Postcardial), semblen ser menys intenses i la seva petja es veu corroborada en sitges i forats de pal, així com en nivells d’escassa potència.

Cova de la Guineu

Terme municipal: Font-rubí (Alt Penedès, Barcelona)

Directors: Artur Cebrià, F. Xavier Oms, Mireia Pedro

Cronologia cultural: des de l’Epipaleolític microlaminar fins el bronze mitjà-final (c. 10500-1100 cal BC)

Dades d’interès: Cova de mitjanes dimensions que va ser començada a excavar l’any 1988. Presenta una llarga seqüència per tot l’Holocè. S’inicia amb una intensa ocupació de l’Epipaleolític microlaminar, seguit de bona part de les fases neolítiques (antic Cardial, Postcardial i Final Veraza), moments en que la cova fou emprada com a hàbitat puntual, corral d’estabulació de ramats i com a indret d’inhumació successiva. Segueix un potent nivell Calcolític amb Campaniforme regional i un seguit d’ocupacions de menor entitat durant gairebé tota l’edat del Bronze.