Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Logo Universitat de Barcelona Serveis Lingüístics Imatge de diagramació
    Enrere Borsa SL UB Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
  Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
itineraris culturals d’acollida
una visita al cinema,
Barcelona i el cinema
19

presentació

Des que l’any 1996 l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el Barcelona Plató, un organisme que vetlla per la creació audiovisual a la ciutat, el nombre de produccions filmades en els nostres carrers ha augmentat molt, i ha donat resultats tan brillants com ara la multipremiada Todo sobre mi madre (1999) o la comèdia d’èxit L’auberge espagnol (2002). En realitat, però, la relació de Barcelona amb el cinema es remunta a molt més enrere. I no només per l’atracció que la ciutat ha exercit en cineastes internacionals de tots els temps —Francesco Rosi, Jacques Deray o Whit Stillman en són un bon exemple—, sinó per haver funcionat tradicionalment com un centre de creació i producció nacional i estatal. Bon exemple d’això és l’eclosió als anys seixanta de l’anomenada escola de Barcelona —un grup de directors i gent de cinema vinculada estèticament a la Nouvelle Vague francesa—, de la qual van formar part noms, avui de culte, com ara Gonzalo Suárez, Joaquim Jordà o Jaime Camino.

primer itinerari

‘La ciutat cremada’ (1976) d’Antoni Ribas

Antoni Ribas es va fer novament popular a Barcelona arran d’un enfrontament amb la Generalitat de Catalunya, que li negava finançament per continuar filmant. En senyal de protesta, el cineasta es va instal·lar davant el Palau de la Generalitat, i hi va estar vivint diversos mesos. Finalment va aconseguir els diners per fer el seu llargmetratge, Terra de canons, que havia de ser una mena de continuació de la pel·lícula que ara us proposem. La ciutat cremada és un gran fresc històric que narra uns anys crucials de la història de Barcelona i, per extensió, de tot Catalunya. Són els anys que van des de la pèrdua de Cuba i les Filipines (1898) fins als esdeveniments de la Setmana Tràgica (1909). La nissaga dels Palau, una família burgesa arquetípica del tombant de segle, serveix de marc per a la història, en una pel·lícula que va reunir en el repartiment tot l’star system local del moment.

el Pati de les Dones

Si sortiu des de l’edifici històric de la UB, a la plaça de la Universitat, arribareu a Pelai. Entrant pel carrer Gravina i seguint després per Tallers i Valldonzella, arribareu al carrer de Montalegre, on hi ha el CCCB. Entreu-hi i sereu al bell mig del Pati de les Dones, de la Casa de la Caritat. És allí on té lloc la seqüència corprenedora protagonitzada per Joan Manuel Serrat a les acaballes del film. Amb la construcció del CCCB, aquest racó de la Barcelona del XVIII —el segle que ha deixat menys rastres en l’urbanisme actual de la ciutat— s’ha convertit en un dels llocs culturalment més dinàmics del nostre temps. Baixeu per la rampa cap al soterrani i informeu-vos de les novetats. Sempre hi ha festivals, cicles, exposicions i altres activitats interessants. No en va és a dues passes d’un dels nostres grans museus, el MACBA. Des d’allí, seguint el carrer d’Elisabets sortireu a la Rambla. Seguiu-la cap al mar i arribareu al carrer del Cardenal Casañas, a mà esquerra; si el seguiu, arribareu directament a...

Fixeu-vos-hi bé...

Si us hi voleu entretenir, val la pena llegir les perles de saviesa que hi ha escrites als medallons que envolten les parets del pati. Són l’empremta de l’antic hospici que s’hostatjava a la Casa de la Caritat. Inicialment, la Casa va ser la seu de la comunitat de Monges Canoneses de Nostra Senyora de Montalegre, i després d’un seminari. No va ser fins a l’any 1792 que va esdevenir un hospici i, després, per ordre del rei Carles IV, una part es va acabar convertint en casa de la caritat.

la plaça de Sant Josep Oriol

La família Palau té una residència d’acord amb la seva posició social, viu al Palau Fivaller, a la plaça de Sant Josep Oriol. Si voleu un consell, és millor que camineu una mica Rambla amunt i entreu per Portaferrissa i, després, per Petritxol. Sereu en un dels cors del gòtic, us podreu prendre una xocolata amb xurros o amb melindros en locals molt típics (la Dulcinea, la Pallaresa) i arribareu a la plaça del Pi: un autèntic encant. Entreu a l’església sols pel plaer d’observar-ne la fantàstica rosassa. I tot això en escenaris de pel·lícula, és clar! Quan us canseu de la bellesa d’aquest racó barceloní, anirem al punt següent del nostre recorregut, que és...

Fixeu-vos-hi bé...

Aneu-hi els caps de setmana i hi trobareu una fira d’aliments artesans i una colla de pintors que venen la seva obra a l’aire lliure.

l’Ajuntament de Barcelona

Des de la plaça del Pi, a l’Ajuntament de Barcelona s’hi pot arribar seguint el carrer de la Boqueria i, després, el del Call, fins a la plaça de Sant Jaume. Si hi heu arribat bé, es pot dir que sou al cor de la Barcelona històrica: ja en temps dels romans, aquest punt era el centre de la ciutat. L’edifici de l’Ajuntament és un conglomerat de diverses èpoques i estils. A les escales del vestíbul, que reconeixereu ràpidament, hi tenen lloc no pocs enfrontaments en la pel·lícula d’Antoni Ribas.

Fixeu-vos-hi bé...

No deixeu de visitar el Saló de Cent i, si teniu temps, creueu la plaça i feu un cop d’ull també al Palau de la Generalitat. La façana, del segle XVI, és l’exemple més legítim d’arquitectura d’estil renaixentista que us pot oferir la ciutat; i a dins hi trobareu tresors com ara el Pati dels Tarongers, la capella de Sant Jordi o el Saló Daurat. Abans d’anar-hi, però, assabenteu-vos de si aquests espais estan oberts, ja que no sempre els pot visitar el públic en general.

segon itinerari

‘Todo sobre mi madre’ (1999) de Pedro Almodóvar

Aquest és el film més premiat internacionalment del cinema espanyol. A més de l’Oscar i el Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera, Almodóvar va rebre el reconeixement de l’Acadèmia Britànica de Cinema, de l’Acadèmia Francesa, de l’Europea, del Festival de Cannes i de les associacions de crítics de Nova York i Los Angeles, entre molts d’altres. La pel·lícula explica la història d’una mare soltera que perd el seu fill en un accident i, a conseqüència d’això, viatja a Barcelona per retrobar-se amb el pare del noi, que és… un transsexual! A partir d’aquí el director manxec construeix un melodrama amb punts de comèdia delirant, on destaquen la qualitat humana dels personatges principals i la cura amb què els retrata el film. Us ha agradat? Doncs, som-hi!

la plaça del Duc de Medinaceli

Aquest és el racó preferit de Rosa (Penélope Cruz), i on té lloc l’emotiva trobada amb el seu pare, que fa temps que perd la memòria (Fernando Fernán Gómez). Si seguiu el carrer de la Mercè, arribareu a la plaça i l’església del mateix nom, el de la patrona de Barcelona; és una obra estimable a cavall entre el barroc i el neoclassicisme, construïda en l’antic emplaçament d’un temple del segle XIII. Jutgeu vosaltres mateixos si us agrada. Seguiu pel carrer de la Mercè; creueu la Via Laietana i entreu pel carrer del Consolat de Mar. Un cop allí, tombeu a l’esquerra per Malcuinat i arribareu a...

Fixeu-vos-hi bé...

Un consell, nois i noies: mireu al vostre voltant. A la plaça s’hi concentren alguns dels millors palauets de l’antic barri de la Mercè, un dels més actius i rics de final del segle passat.

el Fossar de les Moreres

A la pel·lícula hi apareix mig maquillat, però el delata la seva particular pavimentació. És allí on Manuela (Cecilia Roth) i Huma (Marisa Paredes) cerquen informació per comprar droga. El fossar és un lloc carregat d’història. Sobretot deu la fama al fet que va servir de cementiri per a moltes víctimes del setge que va patir Barcelona el 1714. Si hi arribeu seguint el carrer de l’Argenteria, abans de ser-hi passareu per l’església de Santa Maria del Mar, una edificació del segle XIV que val la pena admirar. Entreu-hi i descobrireu una de les naus gòtiques més altes d’Europa. No mireu el sostre si teniu vertigen! Remunteu el carrer de l’Argenteria, i després seguiu per la Via Laietana en direcció a la muntanya fins a arribar a...

Fixeu-vos-hi bé...

Si voleu veure tot aquest entorn en el millor moment aneu-hi, si podeu, un 11 de setembre. El trobareu ple de paradetes commemoratives i també, és cert, bastant reivindicatives!

el carrer de Sant Pere Més Alt i el Palau de la Música Catalana

El carrer de Sant Pere Més Alt és el lloc on Manuela (Cecilia Roth) té la casa. Els amants de l’estètica dels setanta us haureu enamorat de la decoració que hi té. Si aneu una mica més enllà veureu que a través del balcó s’hi veu una columnata modernista molt lluïda. Es tracta de les columnes del Palau de la Música Catalana, un edifici modernista de primer ordre, obra de Lluís Domènech i Montaner. La construcció data de 1905.

tercer itinerari

‘L’auberge espagnol’ (2000) de Cédric Klapisch

Noies i nois, què us he de dir? Si sou Erasmus a Barcelona, aquesta és la pel·lícula de la vostra vida. La comèdia de Klapisch va ser l’èxit europeu de l’any 2002 i va merèixer, a més, sis nominacions per als premis César; entre les quals destaquen les de millor pel·lícula i millor director. El film explica la història d’un jove francès que ve a estudiar a la UB —la vostra, companys!— per fer-se un bon currículum, i acaba descobrint que la vida és alguna cosa més que aconseguir un bon expedient. Perquè us en feu una idea, la pel·lícula abasta els deu mesos que dura un curs acadèmic, però el protagonista surt estudiant només en una seqüència.

els jardins del Doctor Fleming i els de Rubió i Lluch

Què hi ha en aquesta petita plaça, a més d’una taula de ping-pong i el bust del doctor Fleming? Doncs, fixeu-vos-hi bé perquè a mà esquerra, arribant-hi des del carrer del Carme, és on hi ha el bar en el qual Xavier (Romain Duris) comença a desendreçar la seva vida. Des de la plaça de la Universitat podeu arribar-hi tallant pels carrers del Raval, però si no ho teniu gaire clar, el més fàcil és que seguiu Pelai i la Rambla fins al mateix carrer del Carme; no té pèrdua.

Fixeu-vos-hi bé...

Si heu fet això últim, val la pena que no us quedeu aquí i continueu fins a l’edifici de l’Institut d’Estudis Catalans. Entreu-hi sense por. Al fons hi ha els jardins de Rubió i Lluch, petits, acollidors, tranquils... Una preciositat, vaja. Feu una visita, també, a la Biblioteca de Catalunya, aprofitant que ara ja està oberta a tothom.

el carrer de Robadors i la rambla del Raval

Segur que després de veure el film us pregunteu on deu ser la casa on viuen el protagonista i els seus companys. Us hem de dir que la pel·lícula juga bastant amb la geografia de Barcelona i, de vegades, un pla no encaixa exactament amb el següent. Però amb tota probabilitat l’autèntic auberge espagnol és al carrer de Robadors, cantonada amb Sant Rafael. En altres temps allí hi havia el centre neuràlgic del barri Xino, el barri de la mala vida de Barcelona. Però avui en dia, l’esponjament urbanístic a què ha estat sotmesa aquesta zona l’ha transformada totalment. Hi podeu arribar des del mateix carrer del Carme, seguint-lo fins a Maria Aurèlia Capmany, que us deixarà a les portes de la rambla del Raval on, per cert, d’aquí a poc s’ubicarà la Filmoteca de Catalunya.

Fixeu-vos-hi bé...

Si hi aneu al cap de setmana, a la rambla del Raval trobareu una fira d’artesans i dissenyadors. I si hi aneu de nit, acosteu-vos a un dels bars més mítics de Barcelona, el Marsella (c. Sant Pau, 65), on podreu prendre una absenta i gaudir d’un espai ple d’història.

el moll de la Fusta i la rambla de Mar

Seguint pel carrer de Sant Oleguer i després per l’avinguda de les Drassanes, arribareu a l’estàtua de Colom; però si voleu un itinerari amb més encant, arribeu-hi pel Paral·lel, el petit Broadway de la Barcelona dels anys vint. A més de teatres, a mà esquerra hi trobareu una bella muralla, resta de la que tancava la ciutat en el segle XIV.

Fixeu-vos-hi bé...

Darrere s’hi amaguen les Reials Drassanes; en el seu temps, les més importants d’Europa, i avui seu del Museu Marítim de la ciutat. Feu-hi un cop d’ull si us interessa.

Seguint fins al mar arribareu al port de les Drassanes i a la rambla de Mar, més coneguda com la passarel·la del port. Per poc que faci que hagueu arribat a Barcelona, segurament ja l’haureu vista, però potser no hi heu estat mai de dia. És on Xavier es troba amb Erasme i on Wendy (Kelly Reilly) és descoberta amb el seu amant americà. A vosaltres tal vegada no us passi tot això, però fer-hi una passejada en un dia assolellat pot ser molt reconfortant.

AUTOR: Vicenç Tuset
Llicenciat en Teoria de la Literatura

REVISIÓ 2008: Heura Marçal

REVISIÓ 2013: Mireia Caballero

 

altres pel·lícules filmades a Barcelona

  • Los Tarantos (1964), de F. Rovira Beleta
  • Le rouble à deux faces (1968), d’E. Perier
  • La prima Angélica (1973), de Carlos Saura
  • Las largas vacaciones del 36 (1976), de J. Camino
  • Professione: reporter (1975), de Michelangelo Antonioni
  • Un hombre llamado Flor de Otoño (1977), de P. Olea
  • Un papillon sur l’épaule (1978), de J. Deray
  • Jet Lag (1981), de G. Herralde
  • Sobrenatural (1981), d’E. Martin
  • La plaça del Diamant (1982), de F. Betriu
  • Últimas tardes con Teresa (1983), de Gonzalo Herralde
  • Massa vell per morir jove (1988), d’Isabel Coixet
  • Barcelona (1994), de W. Stillman
  • Antártida (1995), de M. Huerga
  • Last seduction 2 (1998), de T. Marcel
  • La ciudad de los prodigios (1999), de Mario Camus
  • Todo sobre mi madre (1999), Pedro Almodóvar
  • Tatawo (2000), de Sol Jo
  • En construcción (2001), de José Luís Guerin
  • El embrujo de Shangai (2002), de Fernando Trueba
  • Cravan vs Cravan (2002), d’Isaki Lacuesta
  • La casita blanca (2002), Carles Balaguer
  • En la ciudad (2003), de Cesc Gay
  • Sévignée (2004), de Marta Balletbò
  • El perfum (2006), Tom Tykwer
  • Vicky Cristina Barcelona (2008), Woody Allen
  • Biutiful (2010), Alejandro González Iñárritu
  • Los últimos días (2013), alex Pastor i David Pastor

A banda d’aquestes pel·lícules, molts directors tenen sovint la ciutat de Barcelona com a plató: Ventura Pons (Amic amat, 1999), Joaquim Jordà (De nens, 2004, sobre el cas de pederàstia del Casal del Raval), Sílvia Munt, Bigas Luna, Pere Portabella, entre d’altres.

La pàgina de Barcelona Plató ara recull totes les pel·lícules filmades a Barcelona.

anar al cinema a Barcelona...

Una de les activitats d’oci més freqüents dels barcelonins i barcelonines és anar al cinema. Per això hi ha una oferta de sales molt variada i significativa. A part de l’agenda de cinema en català, us donem una llista de propostes en versió original per als més cinèfils...

La Filmoteca de Catalunya. Amb el carnet d’estudiant, podreu gaudir del millor cine per un preu irrisori (i encara més si compreu l’abonament). Cada dia hi trobareu pel·lícules diferents, per a tots els gustos, d’acord amb el tema de la quinzena. Consulteu el programa! A vegades fins hi trobareu conferències i xerrades dels mateixos cineastes.

Cinemes Méliès. En aquest cinema, hi podreu veure pel·lícules d’autor i de cine clàssic. El preu de l’entrada és més econòmic que en un cine normal, però encara ho és més si us feu l’abonament.

Cinema Maldà. Com en els cinemes d’abans, aquí podreu veure dues pel·lícules pel preu d’una. Consulteu-ne el web per saber la programació de la setmana.

CCCB. El Centre de Cultura Contemporània és molt actiu també en cinema. Hi fan cicles molt interessants i d’arreu del món. Si sou fans dels curtmetratges, heu trobat el vostre lloc!

Sala Apolo. Aquest antic teatre del Paral·lel actualment és una sala camaleònica que durant la setmana es transforma en cinema, bar, discoteca i sala de concerts.

Cinemes Verdi.Cinemes del barri de Gràcia amb cinema en versió original i amb una tria acurada.

bibliografia i enllaços

La ciutat cremada

Balló, J.; Espelt, R.; Lorente, J.; Cinema català. 1975-1986. Barcelona: Columna, 1990.

Gubern, Roman. Història del cine. Barcelona: Lumen, 1995.

Diversos autors. El cine en Cataluña. Una aproximación histórica. Barcelona: Centro de Investigaciones Film-Història. PPU, 1993, pàg. 83-100.

Valero Martínez, Tomás. Article: La ciutat cremada.

Todo sobre mi madre

Pàgina oficial de la pel·lícula

Pàgina d’El Deseo (Productora de l’Almodóvar)

L’auberge espagnol

Pàgina oficial de la pel·lícula

Tàgina del director, Cédric Klapisch

Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
  © Universitat de Barcelona Edició: Serveis Lingüístics
Última actualització o validació: 26.04.2019