Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Logo Universitat de Barcelona Serveis Lingüístics Imatge de diagramació
    Enrere Borsa SL UB Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
  Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
itineraris culturals d’acollida
fem castells,
el món casteller
21

què són els castells

Un castell és una construcció humana formada per diferents pisos i amb una estructura perfectament pensada i ordenada. Els castells queden determinats per dos paràmetres: el nombre de persones que formen cada pis i l’altura. Així doncs, un quatre de vuit està format per quatre persones a cada pis i fa vuit pisos d’altura. Això sí, els tres pisos superiors, anomenats pom de dalt i ocupats per la canalla, es compten de manera diferent: l’enxaneta com un pis; l’aixecador i la parella de dosos, també.

Però els castells són per damunt de tot una festa. Una festa de caràcter popular, democràtica, on tothom hi té cabuda i que consisteix a construir torres humanes. Entre les colles hi ha una certa rivalitat per fer els castells més alts i complicats, però per damunt de tot hi ha una gran germanor i un gran respecte, i les colles s’ajuden mútuament a l’hora de fer les pinyes.

La seva àrea tradicional se centra bàsicament al Camp de Tarragona i al Penedès, però el fenomen casteller s’ha anat expandint i ara podem trobar colles a altres llocs: des de Lleida fins a Baó —a la Catalunya Nord. També n’hi ha a Mallorca. Barcelona també té colles pròpies.

què són les colles castelleres?

Les colles són entitats o organitzacions que reuneixen persones amb l’objectiu principal de fer castells. Però les colles són molt més que això, i una part important duen a terme activitats extracastelleres durant tot l’any: sopars i dinars, excursions per a la canalla, concerts, carnaval, presentacions de llibres, etc.

Fer castells és gratuït. A les colles hi podem trobar persones de tota mena: obrers, empresaris, estudiants, professors, advocats. També hi ha persones d’origen cultural diferent. No hem de caure en l’error de pensar que tots els castellers han nascut al país. Les colles castelleres són una eina d’acollida i d’integració molt important. Tothom hi és benvingut i ben acollit. Integrar-se a una colla és molt fàcil.

visiteu una colla al seu local

El millor és que vegeu una diada a la plaça, però també pot ser interessant que visiteu una colla al seu local mentre assaja. Totes les colles acostumen a assajar els divendres al vespre, però cada colla té els seus horaris i dies. Aneu a www.collajove.com i busqueu els enllaços de les colles. Segur que n’hi ha alguna a prop de casa vostra. Si visiteu el seu web, hi trobareu les dades per anar-los a veure i poder assaborir l’ambient casteller.

com és una actuació?

Generalment, en una actuació hi participen tres colles castelleres diferents. Hi ha tres rondes regulars en què cada colla pot fer un castell —amb dret a repetició si no l’assoleix— i, finalment, la ronda de pilars. El lloc habitual de les diades és la plaça de la vila i l’hora tradicional de l’actuació és al migdia, abans de dinar. Tot i això, no ens hauria d’estranyar trobar diades al vespre o, excepcionalment, a la nit.

Quan tots els castellers han entrat a la plaça es dictamina l’ordre d’actuació. Llavors el cap de pinyes quadra els baixos i recorda als castellers de la pinya la posició que han d’ocupar. Es tanca la pinya i pugen els segons. Si es tracta d’un castell de set pisos, quan se sent «terços amunt» comencen a sonar les gralles, si és un castell de vuit sonaran quan pugin els quarts, etc. La gralla és l’instrument musical tradicional que acompanya la construcció dels castells i que serveix bàsicament perquè els castellers sàpiguen en quina fase de construcció està el castell. Quan el petit enxaneta corona la construcció sona l’aleta: el castell ja està carregat i llavors es tracta de descarregar-lo sense caure.

La gran majoria de castells es descarreguen perquè els equips tècnics són els primers interessats d’evitar que la canalla s’espanti. Tot i això, algunes vegades els castells cauen. No ens hem d’espantar: les caigudes són més espectaculars que no pas perilloses si es fa el que s’ha de fer. És un risc plenament controlat.

Fixeu-vos-hi bé...

Acosteu-vos a la zona on es fan els castells i observeu com es munta la base i com els castellers de la pinya van ocupant les seves posicions. Veureu que la pinya també està molt organitzada: no és una simple massa de gent apilada! És una autèntica obra d’arquitectura.

una mica d’història

L’any 1805 es documenta per primer cop l’existència de dues colles castelleres a Valls, la colla dels pagesos i la dels menestrals. Llavors les colles desplaçaven un nombre de castellers molt més reduït que ara i necessitaven la col•laboració dels aficionats locals. Per tant, es tracta d’una tradició que ve de lluny. Però els orígens dels castells encara els trobem abans : el ball de valencians i les moixigangues. Hi ha hagut èpoques glorioses amb grans castells de nou, vuit —fins i tot de deu— i d’altres amb més problemes, però sempre hi ha hagut castells. És una activitat molt arrelada.

com anar a veure una actuació

Si som a ple estiu, és recomanable anar proveït d’una ampolla d’aigua fresca, una mica de fruita i una bona gorra per passar millor la calor. Les grans diades acostumen a omplir de gom a gom les places fins al punt que de vegades, si fem tard, hem d’esperar una estona per entrar a la plaça. Però a la gran majoria de diades s’hi està ben ample i tranquil...

Veure els castells és molt atractiu i emocionant, però ho és molt més participar-hi. Si aneu a una actuació, podeu formar part de la construcció si us poseu a la pinya: la massa humana que dóna suport als segons i, alhora, fa de matalàs en cas de caiguda. Els membres de la pinya no han de mirar amunt i han de recolzar el cap sobre el casteller del davant per estar ben protegits. Quan es fa pinya no es veu el castell, però les sensacions que es poden arribar a sentir a vegades són indescriptibles. Els grans aficionats sovint recolzen la seva colla a la pinya quan actua a casa i fins i tot a vegades la segueixen quan es desplaça a una altra vila.

un bon consell

Si aneu a una gran diada, com pot ser Sant Fèlix a Vilafranca o Santa Úrsula a Valls, i la plaça ja està plena, intenteu entrar rere les colles quan fan la seva entrada. Pot ser l’única oportunitat!

els tipus de castell

Podem parlar de castells, torres i pilars. Els pilars estan formats per una sola persona a cada pis. Les torres estan formades per dues persones i al Camp de Tarragona s’anomenen dos. El concepte castells ho engloba tot, però estrictament són castells el tres, el quatre, el cinc, el quatre amb l’agulla (pilar al mig) i el nou.

Normalment, es construeixen pis per pis, però els tres i els pilars també es poden fer aixecant-los per sota.

diades que s’han de veure

Tot seguit us indicarem les diades més interessants del calendari tradicional:

abril

  • 23 d’abril (Sant Jordi) o el diumenge següent: aniversari dels Bordegassos de Vilanova (Vilanova i la Geltrú). El tret de sortida oficial de les diades amb grans castells. S’hi acostumen a veure els primers castells de vuit.

juny

  • 24 de juny: diada de Sant Joan a Valls, plaça del Blat. El primer cara a cara entre les dues colles vallenques. És fàcil veure-hi algun castell de nou. Diada de rivalitat.

agost

  • Dissabte anterior al 5 d’agost: diada de les Neus a Vilanova i la Geltrú.
  • 15 d’agost: Mare de Déu d’Agost a la Bisbal del Penedès. Segurament, la diada més calorosa de l’any, però una de les més importants.
  • Quart diumenge del mes: festa major de l’Arboç del Penedès.
  • 30 d’agost: Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. La diada en què es reuneixen les quatre millors colles de l’any anterior. S’hi solen intentar els castells més grans.

setembre

  • 23 de setembre: Santa Tecla a Tarragona. S’hi reuneixen les quatre colles de Tarragona.
  • Diumenge al voltant del 24: la Mercè a Barcelona. La millor oportunitat de veure grans castells a Barcelona.

octubre

  • Primer diumenge de mes dels anys parells: concurs de castells a Tarragona. Excepcionalment, es fa una competició entre les colles amb puntuacions. Hi ha colles com ara els Minyons de Terrassa o els Bordegassos de Vilanova que tradicionalment renuncien a anar-hi perquè no volen competir. Té defensors i detractors, però ningú no nega que és molt espectacular i recomanable.
  • Dia 21 o diumenge següent: Santa Úrsula a Valls. Una de les diades més mítiques. L’any 1981 s’hi va veure el primer castell de nou del segle. Feia més de cent anys que no se’n feia cap.

novembre

  • 1 de novembre: Tots Sants a Vilafranca del Penedès. La diada dels Castellers de Vilafranca. Sempre s’hi veuen grans castells i intents molt atrevits. La colla local va a totes.
  • Tercer diumenge de mes: diada dels Minyons de Terrassa. S’hi va descarregar el primer castell de deu de la història.
  • Darrer diumenge: diada dels Bordegassos de Vilanova. Punt i final de la temporada.

AUTOR: Marc Ortiz
Estudiant de Filologia Catalana

REVISIÓ 2013: Júlia Mullerat

 

bibliografia

Brotons, Xavier. Castells i castellers. Barcelona: Lynx Edicions, 1995.

Capdevila, Xavier. «Castells: dos siglos en alza». A: Magazine de La Vanguardia, 26 de juny de 1994.

Miralles, Eloi. Fem pinya! Els castells, símbol i expressiÓ del nostre poble. Barcelona: Diàfora, 1981.

revistes

Castells: nova revista d'informació castellera general que podeu trobar als quioscos des del maig del 2004.

L’Aleta dels Bordegassos, revista dels Bordegassos de Vilanova.

L’Esperidió, butlletí de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.

La Veu de la Colla Vella, revista de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

El Figarot, revista dels Castellers de Vilafranca.

a Internet

www.collajove.com. El web més complet de la xarxa. Inclou agenda d’actuacions, enllaços amb les adreces de totes les colles, rànquing, polèmiques, història, etc. No us el perdeu. A més us permet de saber totes les actuacions previstes.

Òmnium Cultural. Quedem? Per conèixer el món casteller.

el castell

El tronc del castell (en un dos de nou amb folre i manilles).

Ampliar la imatge

Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
  © Universitat de Barcelona Edició: Serveis Lingüístics
Última actualització o validació: 26.04.2019