En el document L’ús del guionet en l’escriptura dels mots formats per composició o per prefixació, aprovat per la Secció Filològica de l’IEC el 15 de març de 1996, es diu el següent:
El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s’escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència; en canvi, el mot no s’escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: els països no alineats, les nacions no violentes, els no violents.
Imagineu que voleu substituir un fragment de text breu per un fragment llarg, de més de 255 caràcters, o bé per un element no textual, per exemple, una imatge o un gràfic. Les funcions de cerca i substitució ens ho han anat fent fàcil fins ara, però tant?
Sabem que el quadre de substitució té un límit de 255 caràcters, o sigui que no hi ha manera de ficar-hi més text, i també que no s’hi pot introduir res que no siguin caràcters. Sí que podem dir-li al Word, però, que vagi a buscar aquest text tan llarg o aquesta imatge a una altra banda… al porta-retalls, per exemple!
El temps que es pot arribar a invertir per formatar paràgrafs és inimaginable! Tipus de lletra, color, mida, sagnats, numeracions… Les opcions són incomptables. Si el document, a més, conté diversos paràgrafs amb formats diferents que es van repetint i alternant al llarg del text, i els hem d’anar formatant un per un, la cosa ja és escandalosa.
Una manera de resoldre el problema és utilitzar estils, però hi ha gent que no s’hi sent gaire còmoda. En comptes de fer-ho manualment per a cada paràgraf, tenim la possibilitat de copiar el format d’un paràgraf tipus i aplicar-lo a la resta de paràgrafs que hagin de tenir el mateix aspecte.
De vegades és útil que el Word substitueixi un sol caràcter per una combinació de caràcters que sempre sigui idèntica: per exemple, perquè transformi tres punts escrits seguits en punts suspensius, o bé perquè introdueixi automàticament un espai inseparable davant el tant per cent.
Exemples de canvis automàtics
Tal com podeu veure en el mateix web de Softcatalà, ja ha aparegut la nova versió del Firefox: «Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 3.6».
En algun cas, sobretot en documents llargs, us pot interessar imprimir-los al revés, és a dir, començant per la darrera pàgina i acabant per la primera, a fi d’obtenir el document imprès ben ordenat. Hi ha impressores que ho fan per defecte, però no totes.
Els programes ofimàtics permeten especificar l’ordre en què voleu imprimir les pàgines fent un simple clic en una de les opcions d’impressió.
Els diccionaris estableixen una distinció conceptual excloent entre els adjectius immunitari i immunològic basada en la lògica del procés derivatiu que ha produït l’un i l’altre adjectiu:
immunitari -ària adj Relatiu o pertanyent a la immunitat.
immunològic -a adj Relatiu o pertanyent a la immunologia.
Aquesta distinció conceptual, però, és difícil d’aplicar. Fins i tot en els diccionaris trobem vacil·lacions i contradiccions. Per exemple, el Diccionari enciclopèdic de medicina recull molts exemples d’immunològic que no són coherents amb la definició que se’n dóna, ja que sembla que fan referència a la immunitat i no pas a la immunologia: activitat immunològica, enllaç immunològic, incompatibilitat immunològica, etc. Sovint és difícil de saber quin adjectiu hi correspon realment: què hem de dir prova immunològica o prova immunitària? Diagnòstic immunològic o diagnòstic immunitari? En aquests casos tant es pot entendre que es tracta de proves sobre la immunitat com que es tracta de proves que es fan en immunologia.
Les eines de verificació ortogràfica de la majoria de programes informàtics permeten detectar les paraules que no apareixen en el vocabulari que incorporen per defecte. Atès que, generalment, aquests vocabularis són limitats i de caràcter molt general, els usuaris tenen la possibilitat de crear diccionaris personalitzats més complets i específics. Mostra tot l’apunt »
Una de les coses que ha portat la xarxa és l’accés a obres lexicogràfiques en línia. Pel que fa al català gairebé no cal parlar de les dues obres de referència principals que podeu consultar en línia: la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), de l’Institut d’Estudis Catalans, i el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC), d’Enciclopèdia Catalana. A banda d’aquestes dues obres, bàsiques per a qualsevol consulta, també teniu a l’abast la versió electrònica del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, gràcies a l’acord entre l’IEC i l’editorial Moll.
Quina alçada fas? Un metre vuitanta.
A quina altura volem? A 10.000 m.
A quina altitud és el pla de Beret? A 1.860 m.
Mostra tot l’apunt »
