Blog o bloc
Quan l’any 2005 el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar la forma bloc com a equivalent anglès del terme anglès blog (acrònim de web log), ho va fer d’acord amb la proposta que espontàniament havia sorgit entre alguns usuaris d’aquest tipus de pàgines web. Els principals arguments del Consell Supervisor en favor del mot de nova creació bloc són:
- És una forma sorgida espontàniament; no és una proposta del TERMCAT sinó dels usuaris.
- És fonèticament igual a la forma anglesa i similar ortogràficament.
- Evoca la imatge d’un bloc (llibreta) per fer-hi anotacions, imatge que és una metàfora d’aquest tipus de webs.
Posteriorment a l’aprovació de la forma bloc, van sorgir crítiques (entre les quals cal esmentar la de G. Bibiloni) a favor de la forma blog en tant que forma considerada etimològicament més correcta i més internacional. Els principals arguments dels defensors de l’adopció del manlleu blog són:
- L’etimologia: el mot prové de l’anglès blog, escurçament de weblog, compost de web + log ‘registre on consten totes les operacions d’un procés’.
- Forma fonètica i gràfica fàcilment adaptable al català.
- Internacionalització de la forma.
- Un blog no és un bloc (llibreta); la forma anglesa no hi té res a veure, però, en canvi, la proposta catalana només s’explica per la similitud amb la forma gràfica i fonètica anglesa.
Els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, com a òrgan que vetlla per la qualitat lingüística d’aquesta institució i que, per tant, té per norma general aplicar la normativa i seguir les recomanacions del Consell Supervisor en matèria de fixació terminològica, no han fet, per ara, una aplicació restrictiva d’aquesta recomanació (en el sentit que una forma implica l’eliminació de l’altra), sinó que s’ha aplicat respectant la voluntat dels usuaris.
No obstant això els Serveis Lingüístics ja ens vam pronunciar anteriorment a favor de no abandonar la forma blog, perquè, des d’un punt de vista lingüístic i molt especialment per una raó de formalitat en el registre, l’opció etimològica ens sembla més adequada que l’opció popular. És un cas similar a les possibles denominacions del símbol @, entre les quals hi ha la forma popular força estesa ensaïmada, que no trobaríem apropiat que substituís en tots els contextos comunicatius la denominació més formal arrova.
Normalment, les recomanacions dels Serveis Lingüístics, encara que siguin tries entre opcions lingüístiques vàlides, s’apliquen en sentit restrictiu per tal que els textos produïts des d’aquesta institució siguin lingüísticament coherents. En aquest cas, si el Consell Supervisor hagués acceptat totes dues formes, ens hauríem decantat institucionalment per la forma blog com a única opció. Però el Consell Supervisor no ha acceptat explícitament la forma blog, sinó que únicament recomana bloc, per la qual cosa no ens sentim moralment autoritzats a impedir que els usuaris utilitzin l’única forma recomanada per un òrgan (el Consell Supervisor) d’abast més general que el dels Serveis Lingüístics de la UB.
Per tant, i des dels Serveis Lingüístics de la UB, volem només fer constar la nostra recomanació sobre aquest terme:
- Considerem la forma blog més adequada tot i que no ha estat l’opció triada pel Consell Supervisor.
- La recomanació del Consell Supervisor no és, per ara, normativa. Per tant, no sabem si l’IEC finalment l’acceptarà com a normativa, si la rebutjarà (poc probable) o si també acceptarà la forma més internacional blog.
- Mentre l’IEC no es pronunciï sobre aquest tema, no sembla raonable deixar d’usar una forma que té tanta o més raó de ser que l’altra, més que més en un entorn universitari, on l’opció més internacional pren una rellevància especial.
- Des dels Serveis Lingüístics de la UB, doncs, i com a solució temporal, ens decantem per la forma blog sense que ens oposem a l’ús de la forma bloc quan els usuaris ho prefereixin, atès que és una forma validada pel Consell Supervisor i difosa pel TERMCAT.





Síí, excel·lent exposició i argumentació.
Al Museu, q hem estrenat blog el mes de maig, vam decidir optar per la forma més internacionalment usada, tant a la crida de la portada de la web com al nom dins la URL. Això facilita la visibilitat als cercadors i ens permet promocionar una imatge única independentment de l’idioma (a la imatge, sobre fons taronja, consta blog en lletres). Ara, dins el text redactat en català utilitzem també la forma bloc.
Albert Pla, en l’article «Bloquejats pel bloc» publicat a l’Avui el 10 d’octubre, fa una argumentació força coincident amb la d’aquest apunt. Podeu llegir aquest article a http://paper.avui.cat/article/ultima/176527/catala/la/terrasseta.html