Més d’un cop segur que us heu trobat davant del problema d’haver d’inserir un caràcter especial i us heu adonat de com és de limitat el nombre de caràcters que hi ha al teclat de l’ordinador. En els processadors de text habituals, normalment cal recórrer a un quadre de diàleg en què hi ha mapes de caràcters on podem trobar el que volem inserir.
El dia 8 d’octubre d’enguany el Govern del Canadà va fer públic el Portal Lingüístic del Canadà, que conté el TERMIUM Plus®, base de dades lingüística i terminològica de l’Oficina de Traduccions del Govern del Canadà, acompanyada d’obres en línia d’ajuda a la redacció i altres recursos relacionats amb la terminologia. Aquestes eines eren accessibles en línia des de fa temps mitjançant el pagament d’una quota anual. Ara, coincidint amb la celebració del 75è aniversari de la creació de l’Oficina de Traduccions, tots aquests recursos són d’accés lliure.
La setmana passada parlàvem de l’ecofont i l’estalvi de tinta en les impressions. En aquesta línia, val la pena destacar el projecte Measuring Type, sobre el grau de sostenibilitat dels tipus de lletra més populars a l’hora d’imprimir.
Tant si respon a motivacions purament econòmiques com si també hi ha darrere una voluntat de no malbaratar recursos, l’estalvi de tinta en les impressions imprescindibles és un tema que us pot interessar.
Si teniu algun dubte lingüístic o terminològic sobre el català, podeu mirar de resoldre’l cercant informació en les obres en línia més importants, com ara el DIEC, el GDLC, l’Enciclopèdia, o el Cercaterm. Si no heu trobat la resposta que cercàveu o voleu fer una cerca més exhaustiva, podeu provar de fer una cerca als multicercadors dels Serveis Lingüístics de la UB.
Dies enrere parlàvem de l’espai inseparable, dels usos que pot tenir i de com es pot inserir en documents de Word i de Writer. Per completar una mica aquell apunt, avui parlarem de l’espai inseparable en les pàgines web i les presentacions de PowerPoint.
En un dels primers apunts d’aquest blog vam parlar del verificador ortogràfic del Firefox, una bona eina a l’hora de treballar amb formularis en línia, però que si pogués revisar els textos no editables de les pàgines web esdevindria molt més útil per a la gent que hi treballa o n’ha de revisar.
Gràcies a l’Ubiquity, un complement del Firefox força interessant, podem ampliar l’aplicació del verificador ortogràfic del navegador. L’Ubiquity és una eina que incorpora una finestra d’ordres al Firefox que permet executar instruccions diverses, com ara fer una cerca al Google o a la Wikipedia, o bé situar al mapa una adreça concreta. En el nostre cas, la instrucció que ens interessa és la que permet editar les pàgines web.
L’ESLUB és un assistent per a la revisió lingüística de textos en català. Ajuda a localitzar i esmenar determinats errors habituals i aplica alguns criteris lingüístics de la UB.
En principi és una eina pensada per a usuaris amb un coneixement avançat del català, encara que gràcies a l’ajuda i, en la majoria de casos, l’enllaç directe amb els Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB) qualsevol usuari pot conèixer l’objectiu de les diferents cerques. El programa es distribueix com una plantilla del Word, que es pot baixar des de la pàgina dels recursos lingüístics de la unitat d’Assessorament i Terminologia dels Serveis Lingüístics de la UB.
Es pot donar el cas que us interessi transformar en majúscules un fragment de text que heu introduït en minúscules, perquè és un títol de primer nivell i a darrera hora heu decidit destacar-lo d’aquesta manera, o bé transformar en minúscules un fragment de text que heu introduït en majúscules, perquè les majúscules com a opció per destacar la informació enmig d’un paràgraf és un recurs poc elegant, i us heu adonat que és preferible consignar-lo en cursiva.
Els espais inseparables¹ serveixen perquè els processadors de textos mantinguin juntes dues paraules que, altrament, podrien quedar separades a final de línia. Aquesta opció és interessant en el cas, per exemple, de xifres seguides de símbols (10 km, 10 %) o de nombres romans que acompanyen certs noms propis (Nicolau I, VIII Simposi de Física, segle XIII), que cal mantenir junts en una mateixa ratlla, o bé en el cas de preposicions, articles i altres elements buits de sentit (de, els, i, o), que en els títols és convenient que no quedin sols a final de ratlla.
