Altres informacions sobre la llengua de la docència

		1. En quina llengua s’imparteixen les classes dels estudis de 1r i 2n cicle i dels màsters universitaris a la Universitat de Barcelona?
	D’acord amb els Estatuts de la Universitat de Barcelona i amb la Llei de política lingüística del Parlament de Catalunya, el català és l’eina normal d’expressió en els usos institucionals i administratius i en l’activitat docent de la Universitat. La Llei també preveu que l’alumnat i el professorat tinguin el dret d’expressar-se, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin. Això vol dir, concretament, que el professorat pot utilitzar en la docència el català o el castellà, i la seva elecció ha de ser respectada. La llengua en què s’imparteix cada assignatura és una informació pública que sol aparèixer en les guies docents. Per tant, en la docència de la Universitat de Barcelona, un tant per cent variable de les classes s’imparteixen en català o en castellà, i això depèn només de la llengua que el professorat vol utilitzar en la docència. Així doncs, el percentatge de classes en una llengua o en l’altra és diferent a cada facultat o escola. Independentment de quina sigui l’opció del professorat, heu de saber que entendre un professor que utilitza el català a l’aula no és gaire difícil, sobretot per a un estudiant que parli castellà, ja que el català i el castellà són llengües de la mateixa família (llengües romàniques) i, per tant, tenen moltes semblances. A més, el llenguatge científic que s’utilitza en la docència conté, bàsicament, terminologia d’una àrea específica de coneixement, que és molt més fàcil d’entendre, per exemple, que el vocabulari que s’utilitza en una conversa de carrer. D’altra banda, a les classes que s’imparteixen en català no es demana mai a l’alumnat d’intercanvi l’ús actiu d’aquesta llengua. Per tant, en les intervencions orals a classe, en els apunts, en els treballs, en els exàmens, etc., l’alumnat pot utilitzar, sempre que ho desitgi i amb una normalitat absoluta, el castellà, ja que tot el professorat de la UB coneix aquesta llengua. Resumint, doncs, cada any arriben a la UB més de 2.000 estudiants d’intercanvi i, generalment, els que assisteixen a classes que s’imparteixen en català no tenen cap problema per seguir els cursos satisfactòriament.

		2. En quina llengua s’imparteixen les classes dels programes de doctorat de la Universitat de Barcelona?
	D’acord amb els Estatuts de la Universitat de Barcelona i amb la Llei de política lingüística del Parlament de Catalunya, el català és l’eina normal d’expressió en els usos institucionals i administratius i en l’activitat docent de la Universitat. La Llei també preveu que l’alumnat i el professorat tinguin el dret d’expressar-se, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin. Això vol dir, concretament, que el professorat pot utilitzar el català o el castellà en la docència, i la seva elecció s’ha de respectar. Per tant, en la docència de la Universitat de Barcelona, un percentatge variable de les classes s’imparteixen en català o en castellà, i això depèn només de la llengua que el professorat vulgui utilitzar en la docència. Així doncs, el percentatge de classes en una llengua o en l’altra és diferent en cada programa de doctorat. En els programes de doctorat, que es caracteritzen per un nombre d’alumnes més reduït i perquè el percentatge d’alumnat estranger matriculat és més gran, quan les classes s’imparteixen en català: Molts professors segueixen utilitzant el català a l’aula habitualment i pot ser que, voluntàriament, facin algun tipus de reforç específic (tutoria) adreçat als estudiants d’intercanvi per solucionar les dificultats inicials d’alguns d’aquests alumnes amb la finalitat que entenguin completament el català. Tenint en compte que quan els estudiants d’intercanvi arriben a Barcelona el seu coneixement de català sol ser inferior al de castellà, ja que normalment hi ha menys possibilitats d’aprendre català que castellà des de fora de Catalunya, pot ser que alguns d’aquests professors que normalment donen les classes en català, puntualment i excepcionalment (ja que no tenen l’obligació de fer-ho), imparteixin les classes en castellà o en una altra llengua, com ara l’anglès, fins que hagi millorat la capacitat de comprendre el català per part del seu alumnat.