Instruccions de funcionament
El procés de traducció automatitzada consta de tres fases: la preedició, la traducció i la postedició dels textos. A diferència de la traducció convencional, l’automatitzada requereix la intervenció de l’usuari sobretot abans i després d’enviar el document al traductor, primer per preparar-lo i després per revisar-lo.
La preedició: consells per preparar l’original
La fase de preedició consisteix a manipular el document original, abans de fer-lo passar pel traductor, amb vista a millorar-lo lingüísticament i tipogràficament, perquè com més ben preeditat estigui un text, més correcta serà la traducció.
La complexitat del procés de preedició depèn de molts factors: del tipus de document, de la qualitat de l’original, de la llargada, etc., i pot anar des de la simple utilització del verificador ortogràfic fins a l’aplicació de taules de canvis automàtics.
La preedició estàndard consisteix en el següent:
- Aplicar el verificador ortogràfic. El traductor automàtic no detecta els errors ortogràfics, de manera que els deixa sense traduir o els tradueix erròniament. Utilitzar correctors automàtics per detectar i esmenar aquest nivell d’error millora notablement la traducció produïda.
- Adaptar l’original als criteris tipogràfics que s’aplicaran al document traduït: majúscules i minúscules, cometes altes o baixes, etc.
- Comprovar la llargada de les frases i escurçar les que siguin massa llargues perquè poden portar problemes en la traducció.
El procés de traducció
Per traduir un document s’han de tenir en compte diversos factors, com ara el volum i el format del text, les llengües de partida i d’arribada o la possibilitat d’obtenir la traducció amb marques de mots desconeguts.
Volum i format
Internostrum permet traduir a) fins a 16.384 caràcters de text ASCI; b) documents TXT, HTML i RTF de fins a 512 kB, i c) pàgines web per navegar-hi. En la modalitat de traducció i navegació, les pàgines web massa grans o amb codi Flash i JavaScript poden aparèixer incompletes.
D’altra banda, qualsevol document amb una extensió diferent (com ara .doc, .swx, .tex, .wpf) s’ha de convertir. En general, es tracta de seleccionar l’opció Anomena i desa del menú Fitxer del programa corresponent i triar el format més convenient.
Les llengües de partida i d’arribada
Es poden fer traduccions entre el castellà i el català. El traductor català-castellà no està tan avançat, de manera que la qualitat i la cobertura encara no són comparables amb les del traductor castellà-català.
Les marques de mot desconegut
Internostrum permet triar la sortida de la traducció automàtica amb marques de mot desconegut. Els asteriscos (*) informen de les paraules que el programa no ha traduït i serveixen de guia per traduir-les o mantenir-les en la llengua original.
La postedició: consells per revisar la traducció
La postedició és el procés de revisió del text traduït automàticament. L’objectiu d’aquesta fase és donar al text la forma definitiva en la llengua d’arribada, de manera que ni es noti que prové d’una traducció automatitzada.
El significat de les marques
Les paraules que el programa desconeix poden quedar marcades, si l’usuari ho desitja. Hi ha casos de paraules mal escrites, termes especialitzats, paraules compostes (amb formes prefixades o sufixades), estrangerismes, noms propis, etc. Cal comprovar si són paraules correctes o si s’han de traduir.
El fet que una paraula no estigui marcada no significa que sigui la correcta en aquell context.
Una vegada posteditat el text, cal que n’eliminem aquestes marques. Ho podem fer a mesura que corregim o bé mitjançant un procés de cerca i eliminació automàtica.
La qualitat de la traducció
El programa pot traduir malament una paraula amb més d’un significat, pot traduir paraules que s’havien de mantenir (per exemple, noms propis) o pot traduir literalment locucions i frases fetes.
Pel que fa a la sintaxi, el programa pot fer traduccions no ajustades a les construccions sintàctiques genuïnes de la llengua d’arribada.
Per això, és recomanable que reviseu els textos traduïts automàticament. Una bona postedició garanteix la qualitat final de la traducció i implica que el text sigui correcte gramaticalment i fidel a l’original, però també que sigui adequat expressivament i no pas un calc de les estructures de la llengua de partida.
