aberració  f
es aberración f
en aberration n
Discrepància entre la imatge real i la imatge produïda pels sistemes òptics.
aberració cromàtica  f
es aberración cromática f
en chromatic aberration n
Defecte òptic consistent en el fet que la focalització de la llum de diferents colors que travessa una lent té lloc en punts diferents.
aberració de coma  f
sin. coma f
es aberración de coma f, coma f
en coma n, coma aberration n
Defecte òptic consistent en el fet que la imatge d’un punt es reprodueix en forma de coma.
aberració de la llum  f
es aberración de la luz f
en aberration of light n, astronomical aberration n, stellar aberration n
Desplaçament aparent de la posició d’una estrella causat pel moviment orbital de la Terra al voltant del Sol i per la finitud de la velocitat de la llum. Com a conseqüència d’aquest efecte òptic, moltes estrelles semblen descriure, al llarg de l’any, una petita el·lipse al voltant de la seva posició mitjana. James Bradley la va descobrir l’any 1729 i la va utilitzar per mesurar la velocitat de la llum.
aberració esfèrica  f
es aberración esférica f
en spherical aberration n
Defecte òptic consistent en el fet que diferents parts d’un mirall esfèric còncau reflecteixen la llum en punts focals lleugerament diferents, cosa que produeix imatges borroses.
ablació  f
es ablación f
en ablation n
Pèrdua de massa que experimenta un objecte (generalment, un meteoroide) per sublimació o fusió de la seva superfície com a conseqüència de l’escalfament generat per les col·lisions atòmiques amb l’atmosfera terrestre que tenen lloc a altures entre els 120 i els 70 km. Aquest procés produeix la fase lluminosa anomenada meteor.
acceleració  f
es aceleración f
en acceleration n
Canvi de ritme de la velocitat d’un objecte (en mòdul o direcció).
acreció  f
sin. acreixement m
es acreción f
en accretion n
Acumulació gradual de matèria en cossos, com ara estrelles o galàxies, causada per l’acció de la gravetat. Vegeu també disc d’acreció.
acreixement  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. acreció
aerosol  m
es aerosol m
en aerosol n
Petites gotes de líquid dispersades en un gas.
afeli  m
es afelio m
en aphelion n
Punt de l’òrbita d’un objecte quan aquest es troba més allunyat del Sol. Vegeu també periheli.
AGN  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. nucli galàctic actiu
aigües mortes  f pl
Vegeu un terme que hi ha més avall. marea morta
aigües vives  f pl
Vegeu un terme que hi ha més avall. marea viva
albedo  f
es albedo m
en albedo n
Fracció de llum solar que reflecteix un planeta, satèl·lit o asteroide.
altura patró  f
es altura patrón f
en scale height n
1. Altura mitjana d’un grup d’estrelles sobre el pla galàctic. 2. Altura en què un paràmetre determinat es fa e vegades més petit.
amàs de galàxies  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. cúmul de galàxies
aminoàcid  m
es aminoácido m
en amino acid n
Molècula orgànica a partir de la qual es construeixen les proteïnes que governen el metabolisme dels éssers vius.
amplada de ratlla  f
es anchura de línea f
en line width n
Amplada característica d’una ratlla espectral expressada en forma de rang de longituds d’ona. La mesura més usual és l’anomenada amplada total a la meitat de l’alçada.
amplada equivalent  f
es anchura equivalente f
en equivalent width n
Amplada d’una ratlla espectral fictícia de forma rectangular amb la mateixa absorció o emissió total que una ratlla espectral real donada.
amplitud  f
es amplitud f
en amplitude n
Valor màxim de la pertorbació d’una ona.
analema  m
es analema m
en analemma n
Figura en forma de vuit que s’obté enregistrant, cada dia a la mateixa hora durant un any, la posició del Sol en el cel. La figura és el resultat, per una banda, de la variació de l’altura del Sol al llarg de l’any i, per l’altra, de la velocitat no uniforme del Sol deguda a la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte del pla de l’eclíptica i a l’el·lipticitat de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol (això últim dóna lloc a la variació de l’equació del temps al llarg de l’any).
anell A  m
es anillo A m
en A ring n
L’anell més allunyat de Saturn dels tres anells principals del planeta (A, B i C) visibles des de la Terra. Està separat de l’anell B per la divisió de Cassini. Té una amplada de 15.000 km.
anell B  m
sin. anell brillant m
es anillo B m, anillo brillante m
en B ring n, bright ring n
L’anell més brillant dels tres anells principals de Saturn (A, B i C) visibles des de la Terra. És l’anell central i està separat de l’anell A per la divisió de Cassini. Té una amplada de 25.500 km. Com la resta d’anells principals, està constituït per desenes de milers d’anells molt prims amb una gran concentració de partícules, formats per ones de densitat espiral que es propaguen en el pla dels anells.
anell brillant  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. anell B
anell C  m
sin. anell de crespó m
es anillo C m, anillo de crepé m
en C ring n, crêpe ring n
L’anell més proper a Saturn dels tres anells principals del planeta (A, B i C) visibles des de la Terra. És també el més tènue i està situat just a l’interior de l’anell B. Té una amplada de 17.500 km.
anell D  m
es anillo D m
en D ring n
Sistema d’anells molt dèbils i prims que s’estén des de la vora interior de l’anell C fins a la part superior dels núvols de Saturn.
anell d’Einstein  m
es anillo de Einstein m
en Einstein ring n
Lent gravitatòria en què la imatge de la font es distorsiona i forma un anell lluminós al voltant de la lent. Es produeix només quan la font de llum llunyana i el cos més proper que actua com a lent gravitatòria estan sobre la mateixa línia de visió. En aquest cas diem que tenim una lent gravitatòria perfecta.
anell de crespó  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. anell C
anell E  m
es anillo E m
en E ring n
Sistema d’anells extremament dèbil i tènue descobert per les naus Voyager juntament amb els anells D i G. Es localitza a la part més externa de Saturn, a l’altura de l’òrbita del satèl·lit Encelade, i es creu que els guèisers d’aigua d’aquesta lluna poden ser l’origen de les partícules de gel de l’anell.
anell F  m
es anillo F m
en F ring n
Anell de Saturn situat uns 4.000 km més enllà de la vora exterior de l’anell A i descobert per la sonda Pioneer 11 l’any 1979. Les naus Voyager van mostrar que l’anell F consisteix en un trenat de fils, d’uns 10 km de secció, probablement produït per la interacció gravitatòria de les petites llunes situades a l’interior d’aquest anell.
anell G  m
es anillo G m
en G ring n
Anell de Saturn amb una amplada d’uns 8.000 km, situat a una distància de 170.000 km del centre del planeta. És extremament tènue i difícil de veure. Va ser descobert l’any 1980 per la nau Voyager 1.
anell planetari  m
es anillo planetario m
en planetary ring n
Qualsevol de les bandes lluminoses que envolten alguns planetes constituïdes per una gran quantitat de partícules sòlides, probablement roques amb diàmetres entre un i mil metres, situades dins el límit de Roche. S’ha calculat que el sistema d’anells de Saturn, el més espectacular del sistema solar, té una massa de només un 1 % de la massa de la Lluna.
àngstrom  m
sbl Å
es ángstrom m
en angstrom n
Unitat de longitud equivalent a la deumilmilionèsima part del metre.
anihilació  f
es aniquilación f
en annihilation n
Procés pel qual les masses d’una partícula i de la seva antipartícula es converteixen en energia pura en forma de radiació.
anisotropia  f
es anisotropía f
en anisotropy n
Condició per la qual alguna de les propietats físiques d’un objecte o de l’espai varia segons la direcció. Vegeu també isotropia.
anomalia sud-atlàntica  f
es anomalía sudatlántica f
en South Atlantic anomaly n
Regió sobre l’oceà Atlàntic sud en què el cinturó interior de Van Allen és particularment proper a la superfície terrestre. L’excés de partícules energètiques, elèctricament carregades, que es generen representa un problema per als satèl·lits en òrbita al voltant de la Terra.
antiàpex  m
es antiápex m
en antapex n
Punt de l’esfera celeste oposat a l’àpex.
anticentre galàctic  m
es anticentro galáctico m
en galactic anticenter n
Punt del pla galàctic situat en direcció oposada al centre galàctic. L’estrella brillant més propera a l’anticentre és l’Elnath, en la constel·lació de Taurus.
antimatèria  f
es antimateria f
en antimatter n
Matèria formada per antipartícules, com ara antiprotons, antineutrons i positrons.
antipartícula  f
es antipartícula f
en antiparticle n
Qualsevol partícula elemental amb la mateixa massa que una partícula ordinària, però amb la resta de propietats, com ara la càrrega elèctrica o el moment magnètic, invertides. La unió d’una partícula amb la seva antipartícula produeix l’anihilació de les dues.
any besselià  m
es año besseliano m
en Besselian year n
Any tròpic mesurat des del punt on la longitud del Sol és exactament de 280°.
any bixest  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. any de traspàs
any de llum  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. any llum
any de traspàs  m
sin. any bixest m
es año bisiesto m
en leap year n
Any de 366 dies. Segons el calendari gregorià, són anys de traspàs tots els anys múltiples de quatre, a excepció dels múltiples de cent que no són alhora múltiples de quatre-cents.
any julià  m
es año juliano m
en Julian year n
Longitud de l’any segons el calendari julià. Correspon exactament a 365,25 dies solars mitjans.
any llum  m
sin. any de llum m
es año luz m
en light year n
Unitat de distància que equival a la longitud que ha recorregut la llum en un any. Un any llum és aproximadament igual a uns deu bilions de quilòmetres. Vegeu també parsec.
any sideral  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. any sideri
any sideri  m
sin. any sideral m
es año sideral m, año sidéreo m
en sidereal year n
Temps que necessita el Sol per tornar a la mateixa posició respecte a les estrelles, que és igual a 365,2564 dies solars mitjans. És el veritable període orbital de la Terra al voltant del Sol. Veg. també dia sideri.
any tròpic  m
es año trópico m
en tropical year n
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives del Sol per l’equinocci de primavera. És igual a 365,2422 dies solars mitjans. A causa de la precessió dels equinoccis, l’any tròpic és 20 minuts i 24 segons més curt que l’any sideral.
àpex  m
es ápex m
en apex n
Punt de l’esfera celeste situat a la constel·lació d’Hèrcules cap a on es dirigeix, en el seu moviment, el sistema solar a una velocitat de 19,4 km/s, mesurada en el sistema de referència local. Vegeu també antiàpex.
aplatat -ada  adj
Vegeu un terme que hi ha més avall. oblat -ada
apoàpside  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. apoastre
apoapsis  n
Vegeu un terme que hi ha més avall. apoastre
apoastre  m
sin. apoàpside m, apoapsis n
es apastro m, apoapsis m
en apastron n
Punt de l’òrbita d’un astre secundari en què aquest es troba a la major distància del principal. Vegeu també periastre.
apogeu  m
es apogeo m
en apogee n
Punt de l’òrbita d’un objecte en què aquest és més distant de la Terra. Vegeu també perigeu.
àrea col·lectora  f
es área colectora f
en collecting area n
Àrea total d’un telescopi capaç de capturar la radiació entrant. Com més gran és el diàmetre del telescopi, més gran és l’àrea col·lectora i més dèbils són els objectes que permet observar.
ascensió recta  f
es ascensión recta f
en right ascension n
Coordenada celeste que mesura la longitud en l’esfera celeste. El punt zero marca l’equinocci de primavera. Vegeu també declinació.
associació d’estrelles  f
es asociación de estrellas f
en stellar association n
Agrupació poc compacta d’estrelles brillants i molt joves (generalment, cent o menys) que ocupen unes desenes de parsecs.
associació OB  f
es asociación OB f
en OB association n
Associació d’estrelles joves i calentes, predominantment de les classes espectrals O i B.
astenosfera  f
es astenosfera f
en asthenosphere n
Capa semisòlida superior del mantell terrestre sobre la qual rellisquen les plaques tectòniques. Està situada just a sota de la litosfera.
asterisme  m
es asterismo m
en asterism n
Agrupació d’estrelles brillants d’una constel·lació (o de constel·lacions adjacents) que es reconeix independentment d’aquesta. En molts casos són més fàcilment identificables que les mateixes constel·lacions. Entre els asterismes més coneguts hi ha el cullerot (format per les estrelles del cap i el cos de l’Óssa Major, i el triangle d’estiu, format per les estrelles Deneb (constel·lació del Cigne), Altair (constel·lació de l’Àguila) i Vega (constel·lació de la Lira).
asteroide  m
sin. petit planeta m, planeta menor m, planetoide m
es asteroide m, pequeño planeta m, planeta menor m, planetoide m
en asteroid n, minor planet n, planetoid n
Qualsevol dels milers de petits membres rocosos del sistema solar que estan en òrbita al voltant del Sol.
asteroides Amor  m pl
es asteroides Amor m pl
en Amor asteroids n pl
Asteroides propers amb òrbites localitzades entre les òrbites de la Terra i de Mart.
asteroides Apol·lo  m pl
es asteroides Apolo m pl
en Apollo asteroids n pl
Asteroides propers amb òrbites que s’encreuen amb la de la Terra. Els semieixos majors d’aquestes òrbites són més grans que el de l’òrbita terrestre, mentre que les distàncies en l’afeli són inferiors a 1,017 ua. Els períodes orbitals són superiors a un any.
asteroides Aton  m pl
es asteroides Atón m pl
en Aten asteroids n pl
Asteroides propers que es troben sempre més propers al Sol que la Terra. Els semieixos majors de les òrbites d’aquests asteroides són més petits que el semieix de l’òrbita de la Terra. Els períodes orbitals són inferiors a un any.
asteroides propers  m pl
sigla NEA m pl, NEO m pl
es asteroides cercanos m pl, NEA m pl, NEO m pl
en Earth-approaching asteroids n pl, NEA n pl, near-Earth asteroids n pl, near-Earth objects n pl, NEO n pl
Asteroides amb òrbites que els apropen a menys d’1,3 ua del Sol. Provenen, probablement, del cinturó d’asteroides del qual han estat expulsats per mitjà de col·lisions amb altres asteroides o d’interaccions gravitatòries amb altres cossos celestes (principalment, Júpiter). Hi ha tres tipus principals d’asteroides propers: els Amor, els Apol·lo i els Aton. Aquests noms provenen dels primers asteroides descoberts de cada un d’aquests tipus.
Nota La sigla és tant NEA (de l’anglès near-Earth asteroids) com NEO (també de l’anglès near-Earth objects). Per això reben el nom d’asteroides NEA o asteroides NEO.
asteroides troians  m pl
sin. grup troià m
es asteroides troyanos m pl
en Trojan asteroids n pl
Asteroides que es troben en la mateixa òrbita de Júpiter i que es mouen, a la mateixa velocitat, 60° per davant i per darrera del planeta.
astrobiologia  f
es astrobiología f
en astrobiology n
Ciència multidisciplinària en els continguts i interdisciplinària en l’execució, que investiga els processos que són responsables de la vida a l’Univers.
astronomia d’alta resolució  f
es astronomía de alta resolución f
en high-resolution astronomy n
Astronomia observacional moderna caracteritzada per la utilització d’observatoris espacials i grans telescopis terrestres amb diàmetres de l’ordre dels deu metres i òptiques adaptatives.
astronomia de posició  f
es astronomía de posición f
en positional astronomy n
Astronomia observacional tradicional dedicada a l’estudi i a la predicció de les posicions aparents dels planetes i les estrelles.
atmosfera estel·lar  f
es atmósfera estelar f
en stellar atmosphere n
Les capes més externes d’estrella, que poden ser observades directament.
atmosfera planetària  f
es atmósfera planetaria f
en planetary atmosphere n
Capa de gasos sobre la superfície d’un planeta, atrapada per la força de la gravetat.
atmosfera solar  f
es atmósfera solar f
en solar atmosphere n
Les capes externes del Sol, que són (de dins cap enfora) la fotosfera, la cromosfera i la corona.
atmosfera terrestre  f
es atmósfera terrestre f
en Earth atmosphere n
Capa de gasos sobre la superfície de la Terra, que es divideix en cinc regions anomenades (de baix a dalt): troposfera, estratosfera, mesosfera, ionosfera i exosfera.
àtom  m
es átomo m
en atom n
La part més petita d’un element que conserva les propietats que el caracteritzen. Segons els models atòmics de la física clàssica, com ara el de Bohr, l’àtom està format per un nucli de protons i neutrons envoltat per electrons que orbiten al seu voltant.
àtom de Bohr  m
sin. model atòmic de Bohr m
es átomo de Bohr m, modelo atómico de Bohr m
en Bohr atom n, Bohr model n
Primera teoria de l’àtom d’hidrogen capaç d’explicar la formació de les ratlles espectrals. Aquest model descansa sobre tres idees bàsiques: a) hi ha una energia fonamental (mínima) per als electrons; b) hi ha una energia màxima per sobre de la qual els electrons deixen d’estar lligats al nucli; i c) els electrons poden existir només en certs nivells discrets d’energia dins d’aquests dos valors extrems.
aurèola  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. corona
aurora  f
sin. aurora polar f
es aurora f, aurora polar f
en aurora n, polar aurora n
Fenomen lluminós que es produeix a la part superior de l’atmosfera d’alguns planetes, particularment en latituds altes, prop dels pols magnètics. S’origina quan les molècules atmosfèriques són excitades per partícules carregades provinents del vent solar o de satèl·lits. Segons si es formen a les zones polars nord o sud, s’anomenen aurora boreal i aurora austral, respectivament.
aurora polar  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. aurora