banda de l’infraroig  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. infraroig
banda de pols  f
es banda de polvo f
en dust lane n
Franja fosca de pols interestel·lar en una nebulosa d’emissió o en una galàxia.
barió  m
es barión m
en baryon n
Qualsevol partícula elemental amb una massa igual o superior a la del protó que participa en les interaccions fortes.
base nucleotídica  f
es base nucleotídica f
en nucleotide base n
Molècula orgànica que és el component bàsic dels gens que transmeten característiques hereditàries d’una generació a la següent.
Big Bang  m
es Big Bang m
en Big Bang n
Esdeveniment que, segons les teories cosmològiques actuals, marca el principi de l’Univers a partir d’una singularitat inicial. Aquest terme, que pot traduir-se per gran explosió, va ser encunyat per Fred Hoyle cap a l’any 1950 inspirant-se en el nom del Big Ben londinenc, amb el propòsit de ridiculitzar aquesta teoria.
Big Crunch  m
es Big Crunch m
en Big Crunch n
Esdeveniment que, segons les teories cosmològiques actuals, podria marcar la fi de l’Univers. Consisteix en el col·lapse de tot l’espai i tota la matèria fins a formar una singularitat. Pot traduir-se per gran col·lapse.
binària  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. sistema binari
binària de contacte  f
es binaria de contacto f
en contact binary n
Sistema binari en què les capes externes d’ambdues estrelles s’han expandit fins a omplir completament els seus lòbuls de Roche.
binària de raigs X  f
sigla XRB f
es binaria de rayos X f, XRB f
en X-ray binary n, XRB n
Font que emet radiació X forta i variable i que forma part d’un sistema binari. Un dels components d’aquest sistema és un objecte compacte calent (una nana blanca, una estrella de neutrons o potser un forat negre). L’emissió X és produïda per la caiguda de matèria que es vessa des de l’altre component sobre l’objecte compacte o sobre un disc d’acreció que envolta aquest objecte. Al seu torn, l’emissió X torna a caure sobre l’atmosfera de l’objecte més fred i és radiada novament sota la forma de radiació òptica a alta temperatura (efecte de reflexió).
binària eclipsant  f
es binaria eclipsante f
en eclipsing binary n
Sistema binari amb el pla orbital paral·lel a la nostra línia de visió, de forma que des de la nostra posició observem periòdicament l’eclipsi d’una de les estrelles.
binària espectroscòpica  f
es binaria espectroscópica f
en spectroscopic binary n
Sistema binari que vist des de la Terra sembla una sola estrella, però que té ratlles espectrals que mostren canvis Doppler deguts al moviment orbital de les dues estrelles al voltant del seu centre de masses comú.
binària òptica  f
sin. estrella doble f
es binaria óptica f, estrella doble f
en optical binary n
Sistema binari aparent, en què la parella d’estrelles que el forma no té cap relació física.
binària serrada  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. binària tancada
binària tancada  f
sin. binària serrada f
es binaria cerrada f
en closed binary n
Sistema binari en què les estrelles estan separades per una distància comparable a la dels seus diàmetres.
binària visual  f
es binaria visual f
en visual binary n
Sistema binari en què ambdós membres són resolubles amb l’ajut d’un telescopi.
biosfera  f
sin. ecosfera f
es biosfera f, ecosfera f
en biosphere n, ecosphere n
Capa externa del planeta Terra, formada per terra, aigua i aire, on viuen i es desenvolupen els éssers vius.
BL Lac  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. BL Lacertae
BL Lacertae  m
abrev. BL Lac m
es BL Lac m, BL Lacertae m
en BL Lac n, BL Lacertae n
Forma extrema de nucli actiu de galàxia amb un espectre dominat per un continu de radiació no tèrmica on no s’observen ratlles d’emissió, al contrari del que succeeix amb els quàsars. La llum d’aquests nuclis actius és d’intensitat molt variable i està altament polaritzada. El nom prové del prototipus més brillant de la seva classe, l’objecte BL Lacertae o BL Lac.
blàzar  m
es blázar m
en blazar n
Quàsar que pot arribar a ser extremament lluminós i que manifesta llampecs de gran intensitat en temps molt curts. Es creu que no són més que quàsars amb els dolls de matèria relativista, emesos per l’objecte compacte central, orientats quasi exactament cap a la Terra.
bòlid  m
es bólido m
en fireball n
Meteor produït per un meteoroide de grans dimensions l’origen del qual pot ser un asteroide o un cometa. Del total de meteors observats, només un 0,6 % són bòlids.
bombolla local  f
es burbuja local f
en local bubble n
Gran cavitat del medi interestel·lar on es troben el Sol i diverses estrelles veïnes.
bosc Lyman-α  m
es bosque Lyman-α m
en Lyman-α forest n
Conjunt de ratlles d’absorció Lyman-α (Lα) amb diferents desplaçaments cap al vermell cosmològic que s’observen en l’espectre dels quàsars i que són produïdes per núvols d’hidrogen neutre situats entre els quàsars i nosaltres.
bosó  m
es bosón m
en boson n
Un dels dos grups al qual pertanyen totes les partícules conegudes de l’Univers. Els bosons són partícules d’espín enter i originen forces com ara la gravitatòria i l’electromagnètica. Les energies del seu estat fonamental són positives. Vegeu també fermió.
braç espiral  m
es brazo espiral m
en spiral arm n
Regió del disc d’una galàxia espiral on la matèria s’amuntega temporalment a mesura que orbita al voltant del centre galàctic. A conseqüència de la forta compressió que experimenten el gas i la pols interestel·lars, els braços espirals són regions de formació estel·lar activa.
brana  f
es brana f
en brane n
Cadascun dels objectes extensos que apareixen en la teoria de cordes. Una p-brana té p dimensions: una 1-brana és una corda, una 2-brana és una membrana, etc.
branca asimptòtica de les estrelles gegants  f
es rama asintótica de las estrellas gigantes f
en asymptotic giant branch n
Regió del diagrama HR ocupada per les estrelles que experimenten, per segona i darrera vegada, la fase de gegant vermella.
branca de les gegants vermelles  f
es rama de las gigantes rojas f
en red giant branch n
Regió del diagrama HR ocupada per les estrelles que experimenten, per primera vegada, la fase de gegant vermella.
branca horitzontal  f
es rama horizontal f
en horizontal branch n
Regió del diagrama HR en què les estrelles que han abandonat la seqüència principal tornen a assolir l’equilibri hidrostàtic. Les estrelles de la branca horitzontal cremen heli a l’interior del nucli (mitjançant el procés triple α) i hidrogen en una capa que l’envolta.
buit  m
es vacío m
en void n
Regió de l’Univers amb unes dimensions d’uns centenars de milions d’anys llum on s’observen molt poques galàxies.
bulb galàctic  m
es bulbo galáctico m
en galactic bulge n
Regió esferoïdal de gas calent i d’estrelles situada al centre de les galàxies de disc.