cabellera  f
sin. coma f
es coma f
en coma n
Esfera lluminosa difusa, que pot assolir un milió de quilòmetres de diàmetre, formada per la vaporització dels gels cometaris. Apareix al voltant del nucli dels cometes quan s’apropen al Sol. El nucli i la cabellera formen el cap d’un cometa.
cadena protó-protó  f
sin. cicle de Critchfield m
es cadena protón-protón f, ciclo de Critchfield m
en Critchfield cycle n, proton-proton chain n
Mètode predominant de combustió de l’hidrogen a l’interior d’estrelles amb masses no més grans que la del Sol, per a les quals la temperatura central no excedeix els 16.000.000 K. Aquest mecanisme, que comprèn una sèrie de reaccions termonuclears en les quals quatre protons (nuclis d’hidrogen) es combinen per formar un nucli d’heli, va ser originàriament proposat per Charles Critchfield. Vegeu també cicle CNO.
calendari gregorià  m
es calendario gregoriano m
en Gregorian calendar n
Calendari del món occidental, que suposa un reajustament i un refinament del calendari julià, instaurat pel papa Gregori XIII l’any 1582. Té una durada de 365,2425 dies solars mitjans gràcies a un cicle d’anys de traspàs de quatre-cents anys.
calendari julià  m
es calendario juliano m
en Julian calendar n
Calendari instaurat per Juli Cèsar l’any 46 aC basat, per primer cop, en un any comú de 365 dies i un any de traspàs cada quatre anys.
camp  m
es campo m
en field n
Magnitud física, com ara el camp elèctric o el camp magnètic, que varia d’un punt a un altre de l’espai.
camp elèctric  m
es campo eléctrico m
en electric field n
Camp de força que s’estén en totes les direccions des d’una partícula carregada elèctricament, com ara un protó o un electró. El camp elèctric determina la força elèctrica exercida per aquesta partícula sobre totes les altres partícules de l’Univers amb càrrega elèctrica. La força del camp elèctric disminueix amb el quadrat de la distància.
camp escalar  m
es campo escalar m
en scalar field n
Camp d’energia generat per partícules escalars hipotètiques (sense espín intrínsec).
camp gravitacional  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. camp gravitatori
camp gravitatori  m
sin. camp gravitacional m
es campo gravitacional m, campo gravitatorio m
en gravitational field n
Camp de força que s’estén en totes les direccions des d’una partícula massiva. El camp gravitatori determina la força gravitatòria exercida per aquesta partícula sobre totes les altres partícules de l’Univers (amb massa o sense). La força del camp gravitatori disminueix amb el quadrat de la distància.
camp magnètic  m
es campo magnético m
en magnetic field n
Camp de força que acompanya qualsevol camp elèctric. El camp magnètic determina la força magnètica exercida sobre qualsevol partícula magnetitzada de l’Univers.
camp quàntic  m
es campo cuántico m
en quantum field n
Camp d’energia que crea i destrueix partícules de manera continuada, d’acord amb les probabilitats de la mecànica quàntica, i transmet les forces de la natura.
canal d’efusió  m
es canal de efusión m
en outflow channel n
Accident de la superfície de Mart que sembla el resultat d’una inundació catastròfica ocorreguda fa uns tres mil milions d’anys i que evidencia l’existència de grans quantitats d’aigua líquida en el passat remot del planeta. Es troben únicament a les regions equatorials.
canal de desguàs  m
es canal de desagüe m
en runoff channel n
Accident de la superfície de Mart que sembla ser un sistema fluvial, amb rius i afluents interconnectats, i que evidencia l’existència de grans quantitats d’aigua líquida en el passat remot del planeta, fa uns quatre mil milions d’anys, quan l’atmosfera de Mart era més densa i la superfície, més calenta. Es troben únicament a les terres altes de l’hemisferi sud marcià.
candela estàndard  f
es candela estándar f
en standard candle n
Qualsevol objecte astronòmic, d’aspecte fàcilment identificable i de lluminositat coneguda, que pugui utilitzar-se en l’estimació de distàncies. En són un bon exemple les supernoves de tipus I, que assoleixen sempre una lluminositat màxima molt semblant, amb valors propers als d’una galàxia sencera. Per aquesta raó, les supernoves s’utilitzen per determinar la distància a galàxies molt llunyanes.
canibalisme galàctic  m
es canibalismo galáctico m
en galactic cannibalism n
Fusió de galàxies en què una galàxia gegant, situada normalment al centre d’un cúmul de galàxies, n’engoleix de més petites.
capa d’ozó  f
sin. ozonosfera f
es capa de ozono f, ozonosfera f
en ozone layer n, ozonosphere n
Estrat de la part superior de l’atmosfera terrestre amb una concentració d’ozó prou alta com per impedir que gran part de la radiació ultraviolada del Sol arribi a la superfície de la Terra.
captura  f
es captura f
en capture n
Absorció d’una partícula atòmica per una altra.
captura d’heli  f
es captura de helio f
en helium capture n
Mecanisme pel qual es formen elements químics pesants per mitjà de la captura d’un nucli d’heli. Per exemple, el carboni pot formar elements més pesants fusionant-se amb altres nuclis de carboni, però és més probable que ho faci capturant nuclis d’heli, ja que aquest procés requereix menys energia.
captura de neutrons  f
sin. captura neutrònica f
es captura de neutrones f, captura neutrónica f
en neutron capture n
Mecanisme primari pel qual es formen els nuclis atòmics dels elements químics més pesants que el ferro dins les estrelles. Consisteix en l’addició de neutrons als nuclis atòmics, que acaben transformant-se en protons mitjançant la desintegració β.
captura neutrònica  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. captura de neutrons
càrrega de color  f
sin. color m
es carga de color f, color m
en color n, color charge n
En la cromodinàmica quàntica, fa referència figurativament a una determinada propietat dels quarks que pot assolir tres valors o colors, anomenats per convenció: vermell, verd i blau. Els quarks de colors diferents s’atreuen, mentre que els del mateix color es repel·leixen per la força nuclear forta. La càrrega de color no té cap relació amb la radiació electromagnètica ni amb la percepció del color per part dels humans.
casquet polar estacional  m
es casquete polar estacional m
en seasonal polar cap n
Part dels casquets polars marcians que està sotmesa a variacions estacionals, de manera que la seva extensió es modifica al llarg de l’any marcià. És menys brillant que la part residual i està formada exclusivament per diòxid de carboni.
casquet polar residual  m
es casquete polar residual m
en residual polar cap m
Part dels casquets polars marcians que roman permanentment congelada sense experimentar variacions estacionals sensibles. És més brillant que la part estacional i es creu que, a més de diòxid de carboni, pot contenir certa quantitat d’aigua congelada.
CCD  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. dispositiu acoblat per càrrega
cefeida  f
es cefeida f
en Cepheid n
Estrella variable la lluminositat de la qual canvia d’una manera característica: augmenta bruscament i després disminueix lentament. El període d’una cefeida està relacionat amb la seva lluminositat i, per aquesta raó, determinar-lo permet obtenir una estimació de la distància de l’estrella. N’hi ha de dos tipus: les cefeides de tipus I, riques en metalls, i les cefeides de tipus II, pobres en metalls.
cèl·lula convectiva  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. cèl·lula de convecció
cèl·lula de convecció  f
sin. cèl·lula convectiva f
es célula convectiva f, célula de convección f
en convection cell n
Massa d’aire de forma cel·lular que es presenta en una convecció.
centre d’inèrcia  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. centre de massa
centre de gravetat  m
es centro de gravedad m
en center of gravity n
Punt d’un cos sobre el qual actua la resultant de les forces gravitatòries. En un camp gravitatori uniforme, el centre de gravetat i el centre de massa coincideixen.
centre de massa  m
sin. centre d’inèrcia m
es centro de inercia m, centro de masas m
en center of inertia n, center of mass n
Punt de l’espai on es concentra la massa d’un o més objectes. Segons la mecànica newtoniana, en un sistema de masses aïllat, aquest punt es mou amb velocitat constant.
cercle deferent  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. deferent
cicle CNO  m
sin. cicle de Bethe-Weizsäcker m
es ciclo CNO m, ciclo de Bethe-Weizsäcker m
en Bethe-Weizsäcker cycle n, CNO cycle n
Mètode predominant de combustió de l’hidrogen a l’interior d’estrelles amb masses més grans que la del Sol, per a les quals la temperatura central excedeix els setze milions de Kelvin. Aquest mecanisme, que comprèn una sèrie de reaccions termonuclears en les quals un nucli de carboni va absorbint protons (nuclis d’hidrogen) fins a emetre finalment un nucli d’heli, va ser descobert independentment per Hans Bethe i Carl von Weizsäcker. Vegeu també cadena protó-protó.
cicle de Bethe-Weizsäcker  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. cicle CNO
cicle de Critchfield  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. cadena protó-protó
cicle de les taques solars  m
es ciclo de las manchas solares m, período undecenal m
en sunspot cycle n
Període semiregular d’uns onze anys durant el qual fluctuen el nombre i la distribució de taques solars. L’astrònom aficionat Heinrich Schwabe va ser el primer a constatar aquesta periodicitat l’any 1843.
cicle solar  m
es ciclo solar m
en solar cycle n
Període semiregular d’uns vint-i-dos anys entre aparicions successives de taques solars en la mateixa latitud i amb la mateixa polaritat. La polaritat del Sol s’inverteix amb cada nou cicle de les taques solars.
cinturó d’asteroides  m
es cinturón de asteroides m
en asteroid belt n
Regió del sistema solar, entre les òrbites de Mart i Júpiter, en què es troben la major part d’asteroides visibles amb els instruments actuals.
cinturó de Gould  m
es cinturón de Gould m
en Gould belt n
Anell d’estrelles joves i regions de formació estel·lar que envolta la bombolla local. Està uns 20° inclinat respecte del pla galàctic.
cinturó de Kuiper  m
es cinturón de Kuiper m
en Kuiper belt n
Regió del sistema solar, que s’estén des de l’òrbita de Neptú (30 ua) fins a unes 50 ua del Sol, on abunden els planetesimals i d’on es creu que provenen la major part de cometes de període curt.
cinturó de radiació de Van Allen  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. cinturons de Van Allen
cinturons  m pl
es cinturón m
en belt n
Bandes fosques de l’atmosfera dels planetes jovians, corresponents a regions de baixes pressions en què els corrents de convecció impulsen el material atmosfèric cap avall. Vegeu també zones.
cinturons de Van Allen  m pl
sin. cinturó de radiació de Van Allen m
es cinturón de radiación m, cinturones de Van Allen m pl
en radiation belt n, Van Allen belts n pl, Van Allen radiation belt n
Dues regions en forma toroïdal situades a la magnetosfera terrestre i formades per partícules energètiques carregades que procedeixen del vent solar i són atrapades pel camp magnètic de la Terra. El cinturó interior, format bàsicament per protons, es troba a uns 3.000 km per sobre de la superfície terrestre, mentre que el cinturó exterior, format bàsicament per electrons, es troba entre els 18.000 i els 20.000 km d’alçada.
circumferència deferent  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. deferent
circumferència meridiana  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. meridià
classe de lluminositat  f
es clase de luminosidad f
en luminosity class n
Esquema de classificació de les estrelles, segons la lluminositat intrínseca, basat en les diferències subtils de les seves ratlles espectrals. La classe de lluminositat és una indicació de la gravetat superficial d’una estrella i informa del seu estat evolutiu. L’anomenat sistema MKK, dissenyat per William Morgan, Phillip Keenan i Edith Kellman, defineix les classes de lluminositat següents: 0, estrelles més brillants; Ia, supergegants d’alta lluminositat; Ib, supergegants de baixa lluminositat; II, gegants lluminoses; III, gegants normals; IV, subgegants, i V, estrelles de la seqüència principal.
classe espectral  f
es clase espectral f
en spectral class n
Esquema de classificació de les estrelles, dissenyat per Annie Cannon, basat en el color percebut (relacionat amb la temperatura superficial de l’estrella) i l’aparença dels seus espectres. De major a menor temperatura superficial, les classes espectrals fonamentals són O, B, A, F, G, K, M, R, N i S. Vegeu també tipus espectral.
classificació de Hubble  f
sin. seqüència de Hubble f
es clasificación de Hubble f, secuencia de Hubble f
en Hubble classification scheme n, Hubble sequence n
Mètode desenvolupat per Edwin Hubble per classificar les galàxies segons la seva morfologia. Originàriament, Hubble va classificar les galàxies en quatre grans categories: espirals, espirals barrades, el·líptiques i irregulars. L’esquema de classificació de Hubble es representa gràficament mitjançant l’anomenat diagrama de diapasó.
CME  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. ejecció de massa coronal
COBE  m
es COBE m
en COBE n
Primer satèl·lit de la NASA, llançat el 1989 i destinat a estudiar la radiació cosmològica de fons. El COBE va mesurar l’espectre i la distribució angular de la radiació de fons, i va confirmar-ne la isotropia extrema. A més va detectar per primer cop minúscules fluctuacions de la temperatura (d’uns trenta milionèsims de Kelvin) coherents amb les prediccions dels models de formació d’estructures en el cosmos basats en la matèria fosca. El nom d’aquest satèl·lit és la sigla de cosmic background explorer.
col·lapse gravitacional  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. col·lapse gravitatori
col·lapse gravitatori  m
sin. col·lapse gravitacional m
es colapso gravitacional m, colapso gravitatorio m
en gravitational collapse n
Contracció sobtada d’una estrella massiva que es produeix quan la pressió de radiació, dirigida cap a l’exterior, no és capaç d’equilibrar la pressió gravitatòria, dirigida cap al seu interior. En un col·lapse gravitatori, s’alliberen, de manera quasi instantània i catastròfica, grans quantitats d’energia potencial que són la causa de les explosions de supernoves i de la formació d’estrelles de neutrons i de forats negres.
col·lapse monolític  m
es colapso monolítico m
en monolithic collapse n
Una de les dues categories en què se subdivideixen els escenaris teòrics de formació de galàxies de tipus primerenc (el·líptiques i lenticulars). En l’escenari tradicional del col·lapse monolític, les E i S0 es van formar a partir d’un únic núvol de gas que es va convertir ràpidament en estrelles, mentre es contreia sota la seva pròpia gravetat. Aquest procés hauria tingut lloc relativament aviat en la història de l’Univers. Vegeu també formació jeràrquica.
color  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. càrrega de color
color  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. índex de color
coma  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. aberració de coma
coma  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. cabellera
combustió de l’hidrogen  f
es combustión del hidrógeno f
en hydrogen burning n
Transformació de l’hidrogen en heli per mitjà d’una fusió termonuclear.
cometa  m
es cometa m
en comet n
Cos celeste del sistema solar, de petites dimensions i forma irregular, que procedeix dels confins del sistema solar. Està format, principalment, per trossos de gel i partícules rocoses. Té diferents parts: el nucli, la cabellera i la cua del cometa.
cometa de període curt  m
es cometa de corto período m
en short-period comet n
Cometa amb un període orbital inferior a dos-cents anys.
cometa de període llarg  m
es cometa de largo período m
en long-period comet n
Cometa amb un període orbital de centenars de milers o milions d’anys. Vegeu també núvol d’Oort.
complex de núvols moleculars  m
es complejo de nubes moleculares m
en molecular cloud complex n
Col·lecció de núvols moleculars que pot arribar a fer cinquanta parsecs i pot contenir prou material com per originar milions d’estrelles similars al Sol.
con de llum  m
es cono de luz m
en light cone n
Superfície de l’espaitemps formada per totes les direccions possibles dels raigs de llum que passen per un esdeveniment puntual. La llum emesa per una font lluminosa, en l’espai tridimensional, forma una esfera que s’expandeix amb el temps. En l’espaitemps, en canvi, genera una estructura cònica. Dos punts qualssevol del con de llum poden estar connectats causalment.
condicions inicials  f pl
es condiciones iniciales f pl
en initial conditions n pl
Dades que descriuen l’estat en què comença un sistema físic.
condrita carbonosa  f
es condrita carbonácea f
en carbonaceous chondrite n
Meteorit rocós amb un elevat contingut de carboni i components volàtils. Constitueix la mostra més primitiva de material del sistema solar.
conducció  f
es conducción f
en conduction n
Transport d’energia mitjançant interaccions directes entre àtoms.
confinament  m
es confinamiento m
en confinement n
Unió permanent de quarks per formar partícules, com ara protons i neutrons.
conjunció  f
es conjunción f
en conjunction n
Agrupació temporal i aparent de dos o més objectes celestes, generalment planetes, en una mateixa regió del cel.
conservació de la massa i l’energia  f
es conservación de la masa y la energía f
en conservation of mass and energy n
Llei fonamental de la física clàssica moderna que estableix que la suma de la massa i de l’energia de qualsevol procés físic macroscòpic ha de romandre sempre constant. Per exemple, en les reaccions de fusió termonuclear de l’interior de les estrelles, part de la massa dels nuclis atòmics es converteix en energia que s’allibera principalment en forma de radiació electromagnètica. Vegeu també temps de Compton.
constant cosmològica  f
sbl Λ
es constante cosmológica f
en cosmological constant n
Terme addicional constant introduït per Einstein en les seves equacions de camp que permetia contrarestar els efectes atractius de la gravetat i, per tant, obtenir models d’univers estàtics i eterns. Actualment, la constant cosmològica s’interpreta físicament com una densitat d’energia del buit capaç d’exercir una pressió negativa i efectivament constant amb efectes repulsius, que s’oposen a la gravetat i acceleren l’expansió de l’Univers.
constant de Hubble  f
es constante de Hubble f
en Hubble’s constant n
En la llei de Hubble, constant de proporcionalitat entre la velocitat de recessió de les galàxies i la seva distància.
constant de Planck  f
sbl h
es constante de Planck f, cuanto de acción m
en Planck’s constant n
En la teoria de Planck, constant de proporcionalitat entre l’energia d’un fotó i la seva freqüència.
constant solar  f
es constante solar f
en solar constant n
Quantitat d’energia solar, per unitat d’àrea i de temps, que arriba a la part superior de l’atmosfera terrestre. És igual a 1.400 wats per metre quadrat, aproximadament.
constel·lació  f
es constelación f
en constellation n
Agrupació aparent d’estrelles, fàcilment identificable, situada en la mateixa regió de l’esfera celeste.
continents  m pl
Vegeu un terme que hi ha més avall. terres
contracció de Kelvin-Helmholtz  f
es contracción de Kelvin-Helmholtz f
en Kelvin-Helmholtz contraction n
Contracció d’un cos gasós, com ara una nebulosa o una estrella, en què l’energia gravitatòria es transforma en energia tèrmica.
contracció de Lorentz  f
sin. contracció de Lorentz-Fitzgerald f, contracció relativista f
es contracción de Lorentz f, contracción de Lorentz-Fitzgerald f, contracción del espacio f
en Lorentz contraction n, Lorentz-Fitzgerald contraction n
Predicció de la relativitat restringida que estableix que les dimensions observades d’un objecte en moviment a velocitats properes a la de la llum s’escurcen en la direcció del moviment. Vegeu també dilatació del temps.
contracció de Lorentz-Fitzgerald  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. contracció de Lorentz
contracció relativista  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. contracció de Lorentz
convecció  f
es convección f
en convection n
Transport d’energia calorífica d’uns punts a uns altres d’un fluid per efecte del moviment de les molècules que el constitueixen.
coordenades astronòmiques  f pl
Vegeu un terme que hi ha més avall. coordenades celestes
coordenades celestes  f pl
sin. coordenades astronòmiques f pl
es coordenadas astronómicas f pl, coordenadas celestes f pl
en astronomical coordinates n pl, celestial coordinates n pl
Cadascun dels paràmetres angulars que determina la posició d’un objecte sobre l’esfera celeste. Tenen una funció similar a la longitud i la latitud sobre el globus terraqüi. Hi ha diversos tipus de coordenades celestes: horitzontals, equatorials (l’ascensió recta i la declinació), eclíptiques i galàctiques.
coordenades comòbils  f pl
es coordenadas comóviles f pl
en comoving coordinates n pl
Sistema de referència lligat a l’expansió de l’Univers.
corba de llum  f
es curva de luz f
en light curve n
Representació gràfica de la variació de la lluminositat d’un objecte astronòmic (especialment, d’una estrella) al llarg del temps.
corba de rotació  f
es curva de rotación f
en rotation curve n
Representació gràfica de la velocitat orbital del material d’una galàxia en funció de la seva distància respecte del centre galàctic. L’anàlisi de les corbes de rotació de les galàxies espirals suggereix l’existència de matèria fosca.
corda còsmica  f
es cuerda cósmica f
en cosmic string n
Enorme concentració de matèria-energia de forma allargada (més tècnicament, defecte unidimensional en la topologia de l’espaitemps) que podria haver-se produït durant les ruptures de simetria que van tenir lloc en les primeres etapes de l’Univers a la frontera de les regions on la matèria còsmica es devia trobar en diferents estats fonamentals. Aquests objectes són una possible alternativa a les fluctuacions quàntiques que se suposa que van originar l’estructura còsmica actual.
corona1  f
sin. aurèola f
es aureola f, corona f
en aureole n, corona n
Capa externa, tènue i calenta, de l’atmosfera solar. A grans distàncies, es converteix en el vent solar.
corona2  f
es corona f
en corona n
Cadascuna de les grans estructures volcàniques quasi circulars de la superfície de Venus, probablement causades per efusions de material del mantell del planeta.
coronògraf  m
es coronógrafo m
en coronograph n
Aparell òptic que permet observar la corona solar. Consta d’un disc, situat dins d’un telescopi solar, que simula un eclipsi artificial.
cos negre  m
es cuerpo negro m
en blackbody n
Cos hipotètic en equilibri tèrmic que absorbeix i reemet tota la radiació que rep.
cosmologia  f
es cosmología f
en cosmology n
Ciència que estudia l’estructura i l’evolució de l’Univers en la seva totalitat.
cosmologia inflacionària  f
sin. univers inflacionari m
es cosmología inflacionaria f, universo inflacionario m
en inflationary cosmology n, inflationary univers n
Qualsevol model cosmològic en què els primers moments del model estàndard del Big Bang es modifiquen incloent-hi un brevíssim període d’expansió extremament ràpida (exponencial) de l’Univers. Vegeu també inflació.
cràter d’impacte  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. cràter meteorític
cràter meteorític  m
sin. cràter d’impacte m
es cráter de impacto m, cráter de meteorito m, cráter meteorítico m
en impact crater n, meteorite crater n, meteoritic crater n
Depressió produïda per l’impacte d’un meteorit sobre la superfície d’un planeta o satèl·lit.
cromodinàmica  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. cromodinàmica quàntica
cromodinàmica quàntica  f
sin. cromodinàmica f
sigla QCD f
es cromodinámica cuántica f, QCD f
en chromodynamics n, QCD n, quantum chromodynamics n
Teoria quàntica de les interaccions fortes entre quarks. Segons aquesta teoria, la força que uneix els quarks s’incrementa ràpidament en separar-los, per la qual cosa no es poden observar aïllats.
cromosfera  f
es cromosfera f
en chromosphere n
Capa de l’atmosfera solar entre la fotosfera i la corona.
cua  f
es cola f
en tail n
Component d’un cometa que consisteix en material evaporat del cos principal que, per efecte del moviment del cometa i del vent solar, arriba a estendre’s centenars de milions de quilòmetres. La cua està constituïda per dos elements diferents: la cua de pols, formada essencialment per partícules de pols, i la cua d’ions o cua de plasma, originada per l’acció del vent solar sobre el gas ionitzat procedent del cometa i amb una forma més rectilínia que la cua de pols.
culminació  f
es culminación f
en culmination n
Pas d’un astre pel meridià d’un lloc. En la culminació superior, el pas té lloc a l’altura màxima, és a dir, pel meridià superior; mentre que, en la culminació inferior, el pas té lloc a l’altura mínima, és a dir, pel meridià inferior i, per tant, no pot ser observada directament. La culminació superior del Sol marca el migdia i la inferior, la mitjanit.
cúmul de galàxies  m
sin. amàs de galàxies m
es cúmulo de galaxias m
en cluster of galaxies n, galaxy cluster n
Agrupació de centenars o milers de galàxies que es mantenen unides per la seva atracció gravitatòria mútua.
cúmul estel·lar  m
es cúmulo estelar m
en star cluster n
Agrupació de desenes o milions d’estrelles, les quals, en la majoria de casos, han tingut un origen simultani. N’hi ha dos tipus clarament diferenciats: els cúmuls oberts o galàctics i els cúmuls globulars.
cúmul galàctic  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. cúmul obert
cúmul globular  m
es cúmulo esférico m, cúmulo globular m
en globular cluster n, spherical cluster n
Agrupació, aproximadament esfèrica, de centenars de milers o fins i tot milions d’estrelles, les quals s’han format al mateix temps a partir del mateix núvol de gas interestel·lar, que es troba típicament a l’halo galàctic.
cúmul obert  m
sin. cúmul galàctic m
es cúmulo abierto m, cúmulo galáctico m
en galactic cluster n, open cluster n
Agrupació poc compacta de desenes d’estrelles joves en el pla de la Via Làctia.