data juliana  f
es fecha juliana f
en Julian date n
Dia julià combinat amb la fracció de dia transcorreguda, començant pel migdia del temps universal. La fracció del dia es calcula dividint el temps universal per 24 (les 00.00 hores corresponen al migdia i les 12.00 hores, a la mitjanit).
declinació  f
es declinación f
en declination n
Coordenada celeste que mesura la latitud, per sobre o per sota de l’equador, en l’esfera celeste. Vegeu també ascensió recta.
deferent  f
sin. cercle deferent m, circumferència deferent f
es círculo deferente m, deferente m
en deferent n
Circumferència que, en el model ptolemaic, és descrita pel centre de l’epicicle d’un planeta al voltant de la Terra.
denes de Bailey  f pl
es perlas de Baily f pl
en Baily’s beads n pl
Cadena de punts lluminosos visible justament al principi i al final de la fase de totalitat d’un eclipsi solar. Es tracta de fragments de la fotosfera solar que brillen a través de les valls situades a la vora del disc lunar.
densitat  f
sin. densitat de massa f
sbl ρ
es densidad f
en density n
Mesura de la compacitat de la matèria en un objecte igual al quocient de la massa pel volum de l’objecte. Les unitats més utilitzades en astronomia són els quilograms per metre cúbic (kg/m3) i els grams per centímetre cúbic (g/cm3).
densitat còsmica  f
es densidad cósmica f
en cosmic density n
Densitat global de la massa-energia de l’Univers.
densitat crítica  f
es densidad crítica f
en critical density n
Valor de la densitat còsmica que, en les equacions cosmològiques per a un fluid perfecte, separa les solucions obertes de les tancades. En els models cosmològics estàndard de Friedmann-Robertson-Walker un univers amb densitat crítica és un univers pla.
densitat de massa  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. densitat
deriva continental  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. deriva dels continents
deriva dels continents  f
sin. deriva continental f
es deriva continental f, deriva de los continentes f
en continental drift n
Moviment gradual dels continents sobre la superfície terrestre com a conseqüència de la tectònica de plaques.
desenfocament atmosfèric1  m
es emborronamiento atmosférico m
en seeing n
Desviació continuada i aleatòria que experimenta la llum que ens arriba dels objectes celestes a causa de la turbulència atmosfèrica, que produeix de manera contínua petits canvis en les propietats òptiques de l’aire i difumina les imatges.
desenfocament atmosfèric2  m
es emborronamiento atmosférico m
en seeing n
Radi típic, en segons d’arc, del disc de desenfocament atmosfèric associat a una observació astronòmica determinada.
desintegració β  f
es desintegración β f
en β decay n
Procés pel qual un neutró es desintegra en un protó, un electró (que històricament rep el nom de partícula β) i un antineutrí.
desplaçament cap al blau  m
es desplazamiento hacia el azul m
en blueshift n
Canvi que experimenta la longitud d’ona d’una font de radiació que s’apropa a un observador. Com a conseqüència de l’efecte Doppler, l’apropament entre emissor i observador fa que la longitud d’ona observada sigui més curta, de manera que la llum visible s’emblaveix.
desplaçament cap al vermell  m
es desplazamiento hacia el rojo m
en redshift n
Canvi que experimenta la longitud d’ona d’una font de radiació que s’allunya d’un observador. Com a conseqüència de l’efecte Doppler, l’allunyament entre emissor i observador fa que la longitud d’ona observada sigui més llarga, de manera que la llum visible s’envermelleix.
desplaçament cap al vermell cosmològic  m
sbl z
es desplazamiento al rojo cosmológico m
en cosmological redshift n
Desplaçament cap al vermell de les ratlles espectrals de quasi totes les galàxies com a resultat de l’expansió de l’Univers.
Nota El símbol z també s’utilitza per referir-se a l’època còsmica.
desplaçament cap al vermell gravitacional  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. desplaçament cap al vermell gravitatori
desplaçament cap al vermell gravitatori  m
sin. desplaçament cap al vermell gravitacional m
es desplazamiento al rojo gravitacional m, desplazamiento al rojo gravitatorio m
en gravitational redshift n
Predicció de la teoria general de la relativitat segons la qual els fotons perden energia en vèncer l’atracció gravitatòria. Com que l’energia és proporcional a la freqüència, la freqüència d’un fotó que perd energia disminueix i la longitud d’ona augmenta.
deuteri  m
sin. hidrogen pesant m
sbl D
es deuterio m, hidrógeno pesado m
en deuterium n, heavy hydrogen n
Isòtop de l’hidrogen amb un nucli que conté, a més d’un protó, un neutró. Té un pes atòmic aproximadament el doble que l’hidrogen ordinari.
deuteró  m
sbl d
es deuterón m
en deuteron n
Nucli del deuteri compost per un protó i un neutró.
dia julià  m
es día juliano m
en JD n, Julian day n
Nombre de dies transcorreguts des del principi d’un cicle de 7.980 anys. Sistema proposat per Joseph Scaliger l’any 1583 (no se sap si l’adjectiu julià prové del nom del seu pare, Juli Scaliger, o del calendari julià). El propòsit d’aquest sistema per comptar dies utilitzat pels astrònoms és facilitar la comparació de les dates donades per diferents calendaris. El cicle de 7.980 anys es va obtenir combinant diversos cicles temporals tradicionals (solar, lunar i un cicle particular d’impostos romà), per als quals la xifra 7.980 era un múltiple comú. El primer dia del primer període julià fou l’1 de gener de 4713 aC, mentre que el darrer dia serà el 22 de gener de 3268 dC. El dia següent serà el primer dia del segon període julià.
dia sideral  m
es día sideral m
en sidereal day n
Temps transcorregut entre dues passades consecutives d’un punt fix de l’esfera celeste per un mateix meridià. Coincideix, per tant, amb el període de rotació de la Terra. Vegeu també dia sideri.
dia sideri  m
es día sidéreo m
en sidereal day n
Temps transcorregut entre dues passades consecutives del punt d’Àries per un mateix meridià. És uns 3 minuts 56 segons més curt que el dia solar mitjà, usat per mesurar el temps civil. Com que el punt d’Àries no és fix, el dia sideri és més curt que el dia sideral. La diferència és, però, minúscula, per la qual cosa els dos intervals de temps s’acostumen a considerar iguals i, per tant, els adjectius sideri i sideral s’utilitzen a la pràctica com a sinònims.
dia solar aparent  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. dia solar veritable
dia solar mitjà  m
es día solar medio m
en mean solar day n
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives del Sol mitjà pel meridià superior. Dura exactament 24 hores, la durada mitjana d’un dia solar veritable.
dia solar veritable  m
sin. dia solar aparent m
es día solar aparente m, día solar verdadero m
en apparent solar day n, true solar day n
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives del Sol veritable pel meridià superior. La seva durada varia segons l’època de l’any.
diagrama CM  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. diagrama color-magnitud
diagrama color-magnitud  m
sin. diagrama CM m
es diagrama C-M m, diagrama color-magnitud m
en C-M diagram n, color-magnitude diagram n
Representació gràfica de les magnituds d’un grup d’estrelles en funció dels seus índexs de color.
diagrama de Hertzsprung-Russell  m
sin. diagrama HR m
es diagrama de Hertzsprung-Russell m, diagrama H-R m
en H-R diagram n, Hertzsprung-Russell diagram n
Qualsevol representació gràfica de la lluminositat o magnitud (absoluta o aparent) de les estrelles en funció de la classe espectral o de l’índex de color (dos paràmetres que en mesuren la temperatura superficial). En aquest tipus de diagrama, les estrelles apareixen agrupades en regions específiques del gràfic, posant de manifest l’existència de tipologies diferents.
diagrama de Hubble  m
es diagrama de Hubble m
en Hubble diagram n
Representació gràfica dels desplaçaments cap al vermell cosmològic de les galàxies en funció de la distància. Va proporcionar la primera evidència que l’Univers s’expandia.
diagrama HR  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. diagrama de Hertzsprung-Russell
diferenciació química  f
es diferenciación química f
en chemical differentiation n
Procés pel qual els elements químics més pesants d’un planeta s’enfonsen cap al nucli, mentre que els elements més lleugers ascendeixen cap a la superfície.
difracció  f
es difracción f
en diffraction n
Tendència de les ones a dispersar-se quan incideixen sobre obstacles i travessen obertures. La difracció de la llum n’estableix la naturalesa ondulatòria.
difusió  f
es difusión f
en diffusion n
Distribució espacial aleatòria de la direcció de propagació d’una propietat física o radiació (llum, calor, so).
difusió atmosfèrica  f
es difusión atmosférica f
en atmospheric diffusion n
Difusió de la llum per l’atmosfera. Gràcies a la difusió atmosfèrica de la llum solar el cel és blau.
difusió radiativa  f
es difusión radiativa f
en radiative diffusion n
Difusió de la radiació electromagnètica produïda a l’interior d’una estrella cap a la seva superfície.
dilatació del temps  f
es dilatación del tiempo f
en time dilatation n, time dilation n
Predicció de la relativitat restringida que estableix que el temps dels rellotges en moviment a velocitats properes a la de la llum transcorre a un ritme més lent que el temps del rellotge d’un observador estacionari. Vegeu també contracció de Lorentz-Fitzgerald.
dinamo  f
es dinamo f
en dynamo n
Qualsevol mecanisme capaç de convertir energia mecànica en corrent elèctric.
disc circumestel·lar  m
es disco circunestelar m
en circumstellar disk n
Regió discoïdal de pols i gas que envolta una protoestrella formada per la contracció i l’aplatament de la nebulosa en què s’ha engendrat. Les partícules que orbiten en aquest disc col·lisionen les unes amb les altres, perden energia i cauen en espiral cap a la protoestrella, incrementant-ne la massa. Vegeu també disc protoplanetari.
disc d’acreció  m
es disco de acreción m
en accretion disk n
Regió discoïdal que es mou en espiral al voltant d’una estrella de neutrons o d’un forat negre. Sovint, la matèria de què es compon s’origina en la superfície d’un altre cos amb el qual forma un sistema binari. Vegeu també acreció.
disc de desenfocament atmosfèric  m
es disco de emborronamiento atmosférico m
en seeing disk n
Regió discoïdal sobre la qual s’estén la llum d’un objecte puntual a causa de la turbulència atmosfèrica. Vegeu també desenfocament atmosfèric.
disc galàctic  m
es disco galáctico m
en galactic disk n
Regió aplatada discoïdal de pols i gas que biseca l’halo galàctic d’una galàxia de disc. És una regió de formació estel·lar activa.
disc gruixut  m
es disco grueso m
en thick disk n
Regió discoïdal, per sobre i per sota del disc galàctic, on hi ha una població d’estrelles relativament velles (encara que més joves que les estrelles de l’halo galàctic). El disc gruixut de la Via Làctia té una altura patró d’uns 3.500 anys llum.
disc prim  m
es disco delgado m
en thin disk n
Regió més propera al pla del disc d’una galàxia espiral, on hi ha una població d’estrelles relativament joves. El disc prim de la Via Làctia té una altura patró d’uns 1.000 anys llum i està format per estrelles com el Sol, que es mouen en òrbites quasi circulars al voltant del centre galàctic. La població estel·lar del disc prim es distribueix entre el disc prim jove (format per estrelles amb edats compreses entre els zero i els mil milions d’anys) i el disc prim vell (format per estrelles amb edats compreses entre els mil i els deu mil milions d’anys, i amb una alçada patró superior a la del disc prim jove).
disc protoplanetari  m
es disco protoplanetario m
en proplyd n, protoplanetary disk n
Romanent dels discs circumestel·lars després que la majoria del seu material hagi caigut sobre l’estrella o hagi estat expel·lit mitjançant fluxos bipolars. Es creu que no totes les estrelles poden formar discs protoplanetaris; les excepcions són, probablement, les estrelles amb tres vegades més massa que el Sol i els membres de molts sistemes binaris.
dispersió  f
sin. espargiment m
es esparcimiento m
en scattering n
Difusió de partícules produïda per la interacció amb altres partícules o amb un medi.
dispersió Compton  m
es esparcimiento Compton m
en Compton scattering n
Dispersió de fotons per part d’electrons lliures en un medi ionitzat.
dispositiu acoblat per càrrega  m
sigla CCD m
es CCD m, dispositivo de carga acoplada m
en CCD n, charge-coupled device n
Dispositiu electrònic que s’usa per detectar fotons i que està format per molts píxels diminuts, cadascun dels quals genera un corrent elèctric d’intensitat proporcional a la quantitat de llum que li arriba.
distància angular  f
es distancia angular f
en angular distance n
L’angle que subtendeix la distància observada entre dos objectes.
distorsió còsmica  f
es distorsión cósmica f
en cosmic shear n
Variació, en funció de l’escala angular, de l’amplitud de les petites distorsions induïdes en les imatges de les galàxies més llunyanes per l’efecte de lent gravitatòria associat a les fluctuacions de densitat de matèria i energia que hi ha entre aquestes galàxies i nosaltres.
distribució espectral  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. espectre
divisió d’Encke  f
es división de Encke f, espacio de Encke m
en Encke division n, Encke gap n
Franja molt estreta, relativament buida de matèria, situada dins l’anell A de Saturn. Va ser descoberta l’any 1837 per Johann Encke.
divisió de Cassini  f
es división de Cassini f, espacio de Cassini m
en Cassini division n
Franja d’uns 4.500 km, relativament buida de matèria, situada entre l’anell A i l’anell B de Saturn. Fou descoberta l’any 1675 per Giovanni Cassini.
dorsal oceànica  f
es dorsal oceánica f
en oceanic ridge n
Regió central del fons oceànic formada per una llarga cadena de muntanyes i volcans submergits dels quals emana lava procedent del mantell, la qual va forçant l’expansió del fons submarí.
dualitat ona-corpuscle  f
sin. dualitat ona-partícula f
es dualidad onda-corpúsculo f, dualidad onda-partícula f
en wave-corpuscle duality n, wave-particle duality n
Propietat dels ens estudiats per la mecànica quàntica per la qual, segons l’experiment a què són sotmesos, manifesten propietats ondulatòries o de partícules.
dualitat ona-partícula  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. dualitat ona-corpuscle