eclipsi  m
es eclipse m
en eclipse n
Ocultació total o parcial de la llum d’un astre per interposició d’un altre astre entre aquell i un observador.
eclipsi anular  m
es eclipse anular m
en annular eclipse n
Eclipsi de Sol en què la Lluna està prou allunyada de la Terra com perquè el disc lunar no pugui cobrir completament el disc solar, de manera que durant el període de màxima interposició es pot veure un anell de llum solar al voltant de la vora de la Lluna.
eclipsi de Lluna  m
sin. eclipsi lunar m
es eclipse de Luna m, eclipse lunar m
en lunar eclipse n
Eclipsi en què la Lluna passa per l’ombra de la Terra i queda temporalment enfosquida a la vista.
eclipsi de Sol  m
sin. eclipsi solar m
es eclipse de Sol m, eclipse solar m
en solar eclipse n
Eclipsi en què la Lluna s’interposa directament entre la Terra i el Sol, i bloqueja temporalment la llum solar.
eclipsi híbrid  m
es eclipse híbrido m
en hybrid eclipse n
Eclipsi solar que és vist com a eclipsi total només a algunes regions del planeta on el vèrtex de l’ombra de la Lluna arriba a tocar la superfície terrestre, mentre que en la resta de la zona de visibilitat aquest contacte no es produeix i l’eclipsi és vist com a eclipsi anular.
eclipsi lunar  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. eclipsi de Lluna
eclipsi parcial  m
es eclipse parcial m
en partial eclipse n
Eclipsi en què l’objecte eclipsat queda parcialment ocult a la vista. Vegeu també eclipsi total.
eclipsi solar  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. eclipsi de Sol
eclipsi total  m
es eclipse total m
en total eclipse n
Eclipsi en què l’objecte eclipsat queda completament ocult a la vista. Vegeu també eclipsi parcial.
eclíptica  f
es eclíptica f
en ecliptic n
Camí aparent que descriu el Sol entre les estrelles de l’esfera celeste en el decurs d’un any.
ecosfera  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. biosfera
edat fosca  f
es edad oscura f
en dark age n
Període transcorregut des de la formació del fons còsmic de microones fins a l’aparició de les primeres estrelles de l’Univers.
efecte Doppler  m
es efecto Doppler m
en Doppler effect n
Canvi en la longitud d’ona observada induït pel moviment relatiu entre l’observador i l’emissor d’ones.
efecte fotoelèctric  m
es efecto fotoeléctrico m
en photoelectric effect n
Fenomen pel qual determinats metalls emeten electrons quan s’exposen a radiació de longitud d’ona curta.
efecte Gunn-Peterson  m
es efecto Gunn-Peterson m
en Gunn-Peterson effect n
Efecte pronosticat per James Gunn i Bruce Peterson el 1965 segons el qual en l’espectre dels quàsars més llunyans el continu situat en el costat blau de la ratlla d’emissió Lα hauria d’estar deprimit respecte del continu situat en el costat vermell, a causa de l’absorció Lα deguda a l’hidrogen neutre del medi intergalàctic difús que hi ha entre els quàsars i nosaltres. La poca depressió que s’observa i, per tant, el reduït valor de la densitat numèrica d’hidrogen neutre que en resulta, mostren l’elevat grau d’ionització que caracteritza el medi intergalàctic actual. Vegeu també període de reionització.
efecte hivernacle  m
es efecto invernadero m
en greenhouse effect n
Retenció parcial de la radiació solar que reflecteix la superfície d’un planeta per part de la seva atmosfera, la qual actua de manera similar a la coberta d’un hivernacle.
efecte Zeeman  m
es efecto Zeeman m
en Zeeman effect n
Subdivisió que experimenten les ratlles espectrals en resposta a un camp magnètic. S’utilitza per mesurar intensitats del camp magnètic en el Sol i en altres objectes astronòmics.
efemèrides  f pl
es efemérides f pl
en ephemerides n pl
Tabulacions seqüencials, durant un interval de temps regular (generalment, un any), de les posicions que ocupen sobre l’esfera celeste alguns objectes, com ara asteroides, planetes o les estrelles principals de les constel·lacions. Són de gran utilitat per programar les observacions astronòmiques.
eixam de meteoroides  m
es enjambre de meteoroides m
en meteoroid swarm n
Conjunt de fragments cometaris que es mouen quasi en la mateixa òrbita del cometa del qual procedeixen.
ejecció  f
es eyección f
en ejecta n
Material, com ara cristalls i fragments de roca, que és projectat cap a enfora des d’un cràter meteorític durant la seva formació.
ejecció de massa coronal  f
sigla CME f
es CME f, eyección de masa coronal f
en CME n, coronal mass ejection n
Expulsió de milers de milions de tones de gas de la corona solar cap a l’espai a velocitats de centenars de quilòmetres per segon. Quan el gas ionitzat expel·lit arriba a la Terra alguns dies després provoca distorsions importants en la magnetosfera que poden arribar a afectar equips elèctrics en la superfície terrestre.
electró  m
es electrón m
en electron n
Partícula elemental amb càrrega elèctrica negativa. Juntament amb els protons i els neutrons del nucli, és un dels components essencials de l’àtom.
electromagnetisme  m
es electromagnetismo m
en electromagnetism n
Unió de l’electricitat i del magnetisme, que no existeixen com a entitats independents sinó com a dues manifestacions diferents d’un únic fenomen físic.
element  m
sin. element químic m
es elemento m, elemento químico m
en chemical element n, element n
Matèria formada per un tipus particular d’àtom. El nombre de protons del nucli de l’àtom determina quin element químic representa.
element químic  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. element
el·lipse  f
es elipse f
en ellipse n
Figura geomètrica que s’obté quan un con circular s’interseca amb un pla que no és perpendicular al seu eix. Una el·lipse es caracteritza per l’excentricitat i per la longitud de l’eix major. En general, les òrbites tancades d’objectes que es mouen sota l’acció de la gravetat són el·líptiques.
elongació  f
es elongación f
en elongation n
Distància angular entre un astre i el Sol, mesurada des de la Terra.
embolcall d’hidrogen  m
es envoltura de hidrógeno f
en hydrogen envelope n
Esfera tènue de gas que envolta la cabellera d’un cometa. En general, està deformada pel vent solar i té una extensió de milions de quilòmetres.
embús del deuteri  m
es atasco del deuterio m
en deuterium bottleneck n
Fenomen que va tenir lloc durant els primers tres minuts després del Big Bang, en què la formació del deuteri va inhibir temporalment la formació d’elements més pesants, com ara l’heli, el liti o el beril·li.
energia d’enllaç  f
sin. energia de lligadura f
es energía de enlace f, energía de ligadura f
en binding energy n
Energia necessària per trencar o deslligar gravitatòriament un sistema.
energia de lligadura  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. energia d’enllaç
energia del punt zero  f
es energía del punto cero m
en zero-point energy n
Energia mínima d’un sistema quàntic. Com a conseqüència del principi d’incertesa de Heisenberg, l’energia de l’estat fonamental de les partícules atòmiques a 0 K mai no pot ser exactament zero.
energia en repòs  f
es energía en reposo f
en rest energy n
Producte de la massa en repòs d’un objecte pel quadrat de la velocitat de la llum.
energia fosca  f
es energía oscura f
en dark energy n
Energia que s’estén per tot l’espai i que, actualment, es creu que constitueix el 70 % de tota la densitat d’energia de l’Univers. Sobre la seva naturalesa, ara per ara desconeguda, s’està debatent si és una versió moderna de la constant cosmològica d’Einstein o bé un altre tipus d’energia que canvia molt lentament amb el temps (la quinta essència). Té la particularitat d’accelerar l’expansió còsmica.
engruiximent de marea  m
es abultamiento de marea m, abultamiento mareal m
en tidal bulge n
Deformació de la superfície d’un cos per efecte de l’atracció gravitatòria exercida per altres cossos.
entropia  f
sbl S
es entropía f
en entropy n
Propietat termodinàmica que es correspon, intuïtivament, amb el grau de desordre d’un sistema físic macroscòpic reflectit en el nombre de redistribucions de les seves parts, les quals no impliquen un canvi en el seu aspecte global.
envermelliment interestel·lar  m
es enrojecimiento interestelar m
en interstellar reddening n
Efecte pel qual la llum d’estrelles i de galàxies envermelleix a causa del fet que la matèria interestel·lar que hi ha entre aquests objectes i l’observador dispersa la llum blava més eficaçment que la vermella.
epicentre  m
es epicentro m
en epicenter n
Punt de la superfície terrestre que es troba just a sobre del focus d’un terratrèmol.
epicicle  m
es epiciclo m
en epicycle n
Circumferència mòbil que, en el model ptolemaic, descriu un planeta el centre del qual es mou sobre la deferent.
època de la recombinació  f
sin. època del desacoblament m
es época de la recombinación f, época del desacoplamiento m
en decoupling epoch n, recombination epoch n
Fase de l’univers primerenc en què la seva temperatura ha baixat prou com perquè es formin els primers àtoms. Els fotons van poder llavors propagar-se lliurement per l’espai i van originar el fons còsmic de microones.
època del desacoblament  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. època de la recombinació
època estàndard  f
es época estándar f
en standard epoch n
Data utilitzada per definir el sistema de coordenades celestes. Fins al 1984, els catàlegs estel·lars prenien com a referència l’equador i l’equinocci mitjà del començament de l’any besselià (per exemple, B1950.0). A partir de 1984, s’utilitza l’any julià (per exemple, l’època estàndard actual és J2000.0).
equació del temps  f
es ecuación del tiempo f
en equation of time n
Diferència entre l’angle horari del sol veritable i l’angle horari del sol mitjà. No supera mai el 16 minuts i mig.
equacions d’Einstein  f pl
sin. equacions de camp d’Einstein f pl
es ecuaciones de campo de Einstein f pl, ecuaciones de Einstein f pl
en Einstein equations n pl, Einstein field equations n pl
Equacions de la relativitat general d’Einstein aplicades a l’Univers.
equacions de camp d’Einstein  f pl
Vegeu un terme que hi ha més amunt. equacions d’Einstein
equacions de Friedmann  f pl
es ecuaciones de Friedmann f pl
en Friedmann equations n pl
Restricció de les equacions d’Einstein a una mètrica de Robertson-Walker. Són les equacions que governen l’evolució dels models cosmològics estàndards.
equador celeste  m
es ecuador celeste m
en celestial equator n
Projecció de l’equador de la Terra sobre la volta celeste.
equant  m
es ecuante m
en equant n
Punt no central d’un deferent al voltant del qual un epicicle es mou amb velocitat angular constant.
equilibri hidrostàtic  m
es equilibrio hidrostático m
en hydrostatic equilibrium n
Balanç entre el pes d’una capa de material d’un cos i la pressió que l’aguanta. Una estrella típica roman el 90 % de la seva vida en equilibri hidrostàtic.
equilibri tèrmic  m
es equilibrio térmico m
en thermal equilibrium n
Balanç entre la quantitat de calor que entra en un sistema i la quantitat de calor que en surt.
equinocci de primavera  m
sin. equinocci vernal m, punt d’Àries m, punt vernal m
es equinoccio de primavera m, equinoccio vernal m, punto Aries m, punto vernal m
en spring equinox n, vernal equinox n
Moment en què el Sol travessa l’equador celeste cap al nord. A l’hemisferi nord, té lloc al voltant del 21 de març.
equinocci de tardor  m
sin. punt Libra m
es equinoccio de otoño m, punto Libra m
en autumnal equinox n, autumnal equinox point n, fall equinox n, first point of Libra n, September equinox n
Moment en què el Sol travessa l’equador celeste cap al sud. A l’hemisferi nord, té lloc al voltant del 22 de setembre.
equinocci vernal  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. equinocci de primavera
equipartició de l’energia  f
es equipartición de la energía f
en equipartition of energy n
Repartició equitativa de l’energia total d’un sistema entre tots el seus components.
ergosfera  f
es ergosfera f
en ergosphere n
Regió de l’espai que envolta l’horitzó d’esdeveniments d’un forat negre en rotació i en la qual cap objecte pot mantenir-se quiet.
erupció de raigs γ  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. explosió de raigs γ
escala còsmica de distàncies  f
es escala cósmica de distancias f
en cosmic distance scale n
Col·lecció de tècniques indirectes de mesura de distàncies amb què els astrònoms amiden distàncies en l’Univers.
escala de magnituds  f
es escala de magnitudes f
en magnitude scale n
Sistema per mesurar la lluminositat dels objectes celestes desenvolupat per l’astrònom grec Hiparc. Originàriament, les estrelles amb més lluminositat aparent van ser classificades com de primera magnitud, mentre que les estrelles més dèbils visibles a simple vista van ser classificades com de sisena magnitud. Des de llavors, aquest esquema ha estat ampliat per cobrir les lluminositats aparents i absolutes de qualsevol objecte astronòmic. Magnituds més grans corresponen a objectes més dèbils, de manera que una diferència de 5 magnituds correspon a un factor 100 en la lluminositat.
esclat de raigs γ  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. explosió de raigs γ
esfera celeste  f
es esfera celeste f
en celestial sphere n
Esfera imaginària centrada en la posició de cada observador sobre la qual se situen tots els objectes en el cel.
espai euclidià  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. espai pla
espai pla  m
sin. espai euclidià m
es espacio euclideano m, espacio euclídeo m, espacio plano m
en Euclidean space n, flat space n
Espai amb curvatura nul·la. És l’espai tridimensional quotidià, en què dues línies paral·leles mai no es tallen i en què els angles d’un triangle sumen 180°.
espaitemps  m
es espacio-tiempo m
en spacetime n
Sistema de tres coordenades espacials i una coordenada temporal utilitzat en la teoria de la relativitat per situar qualsevol esdeveniment.
espargiment  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. dispersió
espectre1  m
es espectro m
en spectrum n
Resultat de dispersar espacialment la radiació electromagnètica en diferents components segons la longitud d’ona o la freqüència.
espectre2  f
sin. distribució espectral f
es distribución espectral f, espectro m
en spectral distribution n, spectrum n
Funció de distribució de la intensitat de la radiació emesa per un cos segons la longitud d’ona o la freqüència.
espectre continu  m
es espectro del continuo m
en continuous spectrum n
Distribució espectral de l’energia de la radiació electromagnètica que abasta totes les freqüències.
espectre de cos negre  m
sin. espectre de Planck m
es espectro de cuerpo negro m, espectro de Planck m
en blackbody curve n, Planck curve n
Distribució espectral teòrica de la intensitat de la radiació emesa per un cos negre.
espectre de Planck  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. espectre de cos negre
espectre de potències  m
es densidad espectral f, espectro de potencia m
en power spectral density function n
Eina estadística molt utilitzada pels cosmòlegs per descriure les propietats del camp de fluctuacions de la densitat de matèria de l’Univers segons l’escala. Un espectre de potències completament pla correspon a un soroll blanc, és a dir, al cas en què l’amplitud de les fluctuacions és igual en totes les escales.
espectre electromagnètic  m
es espectro electromagnético m
en electromagnetic spectrum n
Tota la varietat de radiació electromagnètica que abasta des de les radioones fins als raigs γ.
espectròmetre  m
es espectrómetro m
en spectrometer n
Instrument que produeix espectres detallats d’estrelles o de galàxies.
espectroscòpia  f
es espectroscopia f
en spectroscopy n
Estudi dels espectres i de les ratlles espectrals. L’espectroscòpia permet determinar, entre altres coses, la composició química de les estrelles.
espícula  f
es espícula f
en spicule n
Cadascuna de les estructures predominantment verticals de gas fred que s’estenen des de la cromosfera solar fins a la corona. Poden assolir longituds de 10.000 km i només duren entre 5 i 10 minuts. Generalment, estan localitzades en els contorns dels supergrànuls.
espín  m
sin. spin m
es espín m, spin m
en spin n
Propietat interna de les partícules elementals similar a la noció quotidiana de rotació.
estació  f
es estación f
en season n
Cadascun dels canvis en la temperatura mitjana i en la longitud del dia produïts per la inclinació de l’eix de rotació de la Terra (o de qualsevol planeta) respecte al pla de la seva òrbita.
estat excitat  m
es estado excitado m
en excited state n
Estat d’un electró lligat a un àtom, un o una molècula, que ocupa un orbital d’energia més alta de la que teòricament li correspon.
estat fonamental  m
es estado fundamental m
en ground state n
Energia més baixa que pot tenir un electró dins d’un àtom o una molècula. També es refereix a l’estat de mínima energia d’un d’aquests sistemes quan cadascun dels seus electrons ocupen els orbitals d’energia més baixos possible.
estel  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. estrella
estratosfera  f
es estratosfera f
en stratosphere n
Capa de l’atmosfera terrestre, situada sobre la troposfera, que s’estén entre els 12 km i els 50 km d’altura per sobre de la superfície de la Terra.
estrella  f
sin. estel m
es estrella f
en star n
Esfera de gas que manté un equilibri entre la seva pròpia gravetat i la pressió de la radiació originada per les reaccions de fusió termonuclear que es produeixen en el seu interior.
estrella binària  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. sistema binari
estrella blava errant  f
es estrella azul errante f
en blue straggler n
Estrella més brillant i blava que qualsevol de les que marquen el punt de gir de la seqüència principal d’una població estel·lar d’un cúmul obert o tancat, i de l’halo galàctic. És, per tant, una estrella de la seqüència principal massa jove com per haver nascut al mateix temps que la resta d’estrelles del mateix indret. Se suposa, doncs, que les blaves errants s’han format per col·lisió i posterior fusió de dues estrelles preexistents.
estrella circumpolar  f
es estrella circumpolar f
en circumpolar star n
Estrella que en el seu moviment diürn (és a dir, circular al voltant dels pols) mai es posa per sota de l’horitzó.
estrella d’alta velocitat  f
es estrella de alta velocidad f
en high velocity star n
Estrella aïllada de la població II (vella) que es mou a una velocitat relativa molt elevada respecte al Sol i segueix una òrbita al voltant del centre galàctic inclinada aleatòriament respecte al pla de la Via Làctia. La immensa majoria d’estrelles de l’halo galàctic són d’alta velocitat.
estrella de la població I  f
es estrella de población I f
en population I star n
Estrella amb un espectre que mostra moltes ratlles de metalls.
estrella de la població II  f
es estrella de población II f
en population II star n
Estrella amb un espectre que mostra poques ratlles de metalls. Les estrelles de la població II són més velles que les estrelles de la població I.
estrella de la població III  f
es estrella de población III f
en population III star n
Qualsevol de les primeres estrelles que es van formar a l’Univers i que van comportar l’acabament de l’edat fosca. Es tractava d’estrelles molt massives (per tant, de vida molt curta) i amb un contingut nul en metalls. Van proporcionar les primeres fonts de radiació ultraviolada intenses capaces de reionitzar l’hidrogen atòmic de l’Univers.
estrella de neutrons  f
es estrella de neutrones f
en neutron star n
Estrella molt densa i compacta formada quasi exclusivament per neutrons, que és el romanent del nucli d’una estrella destruïda per l’explosió d’una supernova. Les estrelles de neutrons típiques tenen una dimensió d’uns 20 km i una massa superior a la del Sol.
estrella de Wolf-Rayet  f
es estrella de Wolf-Rayet f
en Wolf-Rayet star n
Estrella molt calenta i lluminosa que perd massa ràpidament en forma de vent. Representa un dels últims estadis en l’evolució d’estrelles molt massives (de més de quaranta masses solars) pocs milions d’anys abans que explotin com a supernoves. En aquest estadi, l’embolcall exterior, ric en hidrogen, ha estat arrencat per la pressió de radiació, de manera que el cor calent d’heli queda a la vista.
estrella doble  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. binària òptica
estrella fugaç  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. meteor
estrella gegant  f
es estrella gigante f
en giant star n
Estrella amb un radi entre deu i cent radis solars i amb una lluminositat unes cent vegades més gran.
estrella Mira  f
es estrella Mira f
en Mira variable n
Estrella variable amb un període d’entre 100 i 500 dies, i amb classe espectral K, M, S o C. El nom prové de la primera estrella variable descoberta, ο Ceti, rebatejada amb el nom de Mira (‘molt bonica’) per astrònoms del segle XVII.
estrella nana  f
es estrella enana f
en dwarf star n
Estrella amb un radi comparable o inferior al radi solar.
estrella polar  f
es estrella polar f
en North Star n, Polaris n
Estrella més brillant (α) de la constel·lació de l’Óssa Menor, situada just a l’extrem de la cua. Marca amb gran aproximació la localització del pol nord celeste.
estrella supergegant  f
es estrella supergigante f
en supergiant star n
Estrella amb un radi entre cent i mil radis solars.
estrella variable  f
es estrella variable f
en variable star n
Estrella amb una lluminositat que fluctua apreciablement al llarg del temps.
evolució estel·lar  f
es evolución estelar f
en stellar evolution n
Conjunt de canvis que experimenten les propietats físiques d’una estrella al llarg del temps.
excentricitat  f
es excentricidad f
en eccentricity n
Mesura del grau d’aplatament d’una el·lipse, igual a la raó entre la distància focal i la longitud de l’eix major.
exobiologia  f
es exobiología f
en exobiology n
Branca de la biologia que investiga la possible existència de vida extraterrestre i els problemes que generaria l’adaptació dels organismes vius de la Terra en ambients extraterrestres. Vegeu també astrobiologia.
exoplaneta  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. planeta extrasolar
exosfera  f
es exosfera f
en exosphere n
Capa més externa de l’atmosfera terrestre que es fusiona amb la magnetosfera terrestre i el medi interplanetari. Les molècules gasoses de l’exosfera estan molt poc lligades gravitatòriament a la Terra.
explosió d’heli  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. fogonada d’heli
explosió de raigs γ  f
sin. erupció de raigs γ f, esclat de raigs γ m
es explosión de rayos γ f
en γ-ray burst n, GRB
Gran explosió de radiació γ que pot durar entre uns quants mil·lisegons fins a uns centenars de segons. Aquestes explosions són les més poderoses que hi ha a l’Univers des del Big Bang. Satèl·lits dissenyats amb aquest objectiu detecten explosions de raigs γ dos cops per setmana aproximadament. El fet que provinguin de totes les direccions del cel en suggereix l’origen extragalàctic (confirmat, de fet, per observacions recents de l’espectre visible de les seves possibles contrapartides òptiques; vegeu hipernova). Es creu que són degudes a estrelles molt massives que col·lapsen (anomenades col·lapsars) i produeixen un forat negre sobre el qual es desploma la matèria interestel·lar circumdant.
explosió de raigs X  f
es explosión de rayos X f
en X-ray burst n
Explosió produïda per una font no periòdica de raigs X que irradia milers de vegades més energia que el Sol en una ràfega de curta durada. Es creu que té el seu origen en sistemes binaris de raigs X en què hi ha una estrella de neutrons que acumula hidrogen de la seva companya en la superfície. Aquest hidrogen va transformant-se de mica en mica en una capa d’heli que, quan arriba a un gruix d’un metre, entra violentament en combustió a causa de la immensa pressió exercida per la gravetat de l’estrella de neutrons, i arriba a temperatures de desenes de milions de graus i allibera gran quantitat d’energia en forma de raigs X en qüestió de segons.
extinció interestel·lar  f
es extinción interestelar f
en interstellar extinction n
Enfosquiment, per absorció o difusió, que es produeix quan la llum de les estrelles o les galàxies travessa el medi interestel·lar o el medi intergalàctic.