factor d’escala  m
es factor de escala m
en scale height n
Mesura de com canvien les distàncies en cosmologia. Per exemple, si el factor d’escala es triplica, la distància normal entre les galàxies també es multiplica per tres.
fàcula  f
es fácula f
en facula n
Qualsevol de les petites regions brillants, amb diàmetres de l’ordre de 200 km, visibles normalment a prop del limbe solar. En grups, les fàcules formen platges.
fals buit  m
es falso vacío m
en false vacuum n
Estat de l’espai buit en els primers instants després del Big Bang, en què se suposa que va adquirir una densitat d’energia anormalment alta que el va portar a la inflació.
fals color  m
es falso color m
en false color n
Tècnica utilitzada per destacar detalls en imatges d’objectes. Els colors escollits no tenen cap relació amb els colors reals de l’objecte estudiat i sovint serveixen per representar visualment la gradació o la distribució espacial de les seves propietats físiques, com ara la densitat i la temperatura.
família d’Hirayama  f
es familia de Hirayama f
en Hirayama family n
Cadascun dels grups d’asteroides descoberts per Kiyotsugu Hirayama l’any 1918 amb òrbites quasi idèntiques. Probablement són el resultat de la fragmentació d’asteroides grossos que han experimentat una col·lisió a alta velocitat. Gaspra i Ida són membres de famílies d’Hirayama.
fase de la Lluna  f
sin. fase lunar f
es fase de la Luna f, fase lunar f
en lunar phase n, Moon phase n
Aspecte que presenta la Lluna en diferents punts de la seva òrbita al voltant de la Terra en canviar progressivament l’angle d’incidència de la llum solar sobre la superfície terrestre.
fase inflacionària  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. inflació
fase lunar  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. fase de la Lluna
fermió  m
es fermión m
en fermion n
Un dels dos grups al qual pertanyen totes les partícules conegudes de l’Univers. Els fermions són partícules d’espín semienter i constitueixen la matèria ordinària. Les energies del seu estat fonamental són negatives. Vegeu també bosó.
filaments  m pl
es filamentos m pl
en filaments n pl
Traces fosques en la superfície del Sol formades per porcions de cromosfera que han estat arrossegades juntament amb línies del camp magnètic solar a grans altituds. Estan sempre associats a grups de taques solars. Quan aquests arcs magnètics es veuen lateralment retallats contra el fons fosc de l’espai formen les anomenades protuberàncies.
finestra ràdio  f
es ventana radio f
en radio window n
Rang de longituds de radioones en què l’atmosfera terrestre és transparent.
finestra visible  f
es ventana visible f
en optical window n
Rang de longituds d’ona entre els colors vermell i blau en què l’atmosfera terrestre és transparent.
fluctuacions de densitat  f pl
es fluctuaciones de densidad f pl
en density fluctuations n pl
En el fluid còsmic, variacions que registra la densitat d’un lloc a un altre.
fluctuacions primordials  f pl
es fluctuaciones primordiales f pl
en primordial density fluctuations n pl
Petites fluctuacions de densitat presents en el quasi uniforme univers primitiu i que van servir de llavors per al creixement de les grans inhomogeneïtats (estructures) que s’observen actualment.
flux bipolar  m
es flujo bipolar m
en bipolar flow n
Doll de gas expel·lit en direccions oposades per una estrella jove.
flux de Hubble  m
es flujo de Hubble m
en Hubble flow n
Moviment global de recessió de les galàxies causat per l’expansió de l’Univers.
focus  m
es foco m
en focus n
Cadascun dels dos punts especials sobre l’eix major d’una el·lipse, de manera que la suma de distàncies des dels focus fins a qualsevol punt de l’el·lipse és constant. La separació dels focus està relacionada amb l’excentricitat de l’el·lipse. Les òrbites dels planetes són el·líptiques i el Sol és en un dels focus.
focus primari  m
es foco primario m
en prime focus n
Punt sobre l’eix òptic d’un telescopi reflector en què el mirall primari enfoca la llum incident.
fogonada d’heli  f
sin. explosió d’heli f
es explosión de helio f, fogonazo de helio m
en helium flash n
Començament quasi explosiu de la fusió termonuclear de l’heli en el nucli d’una gegant vermella.
fons còsmic de microones  m
sin. radiació de fons f
es fondo cósmico de microondas m, radiación de fondo f
en CMB n, cosmic microwave background n
Radiació electromagnètica similar a l’emesa per un cos negre a la temperatura de 2,73 K que banya tot l’Univers d’una manera quasi perfectament isòtropa i que és el romanent del Big Bang.
font de raigs X ultralluminosa  f
es fuente de rayos X ultraluminosa f
en ultraluminous X-ray source n, ULX n
Font extragalàctica de raigs X variable i de període curt, però amb una lluminositat molt superior a la de les binàries de raigs X. Està relacionada amb els forats negres estel·lars produïts per estrelles joves de gran massa.
font explosiva de raigs γ  f
es fuente explosiva de rayos γ f
en γ-ray burster n
Vegeu explosió de raigs γ.
font explosiva de raigs X  f
es fuente explosiva de rayos X f
en X-ray burster n
Vegeu explosió de raigs X.
forat coronal  m
es agujero coronal m
en coronal hole n
Regió de la corona solar en què la densitat de matèria és aproximadament deu vegades més baixa que la mitjana.
forat de cuc  m
es agujero de gusano m
en wormhole n
Nexe tubular hipotètic de l’espaitemps entre dues regions distants de l’Univers o dos universos.
forat de l’aigua  m
es agujero del agua m
en water hole n
Interval de l’espectre electromagnètic delimitat per les freqüències naturals d’emissió de l’hidroxil (OH) i de l’hidrogen neutre (HI) —corresponents a longituds d’ona entre els 18 i els 21 cm respectivament— i en què la contaminació deguda al soroll de fons de la nostra galàxia i l’emissió atmosfèrica és mínima. Ha estat proposat com a oasi electromagnètic que les civilitzacions intel·ligents alienígenes podrien utilitzar per enviar senyals de comunicació interestel·lars.
forat de l’ozó  m
es agujero del ozono m
en ozone hole n
Concentració anormalment baixa d’ozó que des de fa poc temps se sol detectar en determinades èpoques de l’any —especialment al final de l’estiu boreal— a la part inferior de l’estratosfera situada sobre la regió antàrtica. S’ha observat també un forat de l’ozó sobre l’Àrtic, encara que menys pronunciat.
forat negre  m
es agujero negro m
en black hole n
Regió de l’espai on l’atracció de la gravetat és tan gran que res, ni tan sols la llum, pot escapar-ne. L’evolució de les estrelles molt massives dóna com a resultat un forat negre.
forat negre de Kerr  m
es agujero negro de Kerr m
en Kerr black hole n
Forat negre amb rotació.
forat negre supermassiu  m
es agujero negro supermasivo m
en supermassive black hole n
Forat negre de desenes, centenars o milers de milions de masses solars, com ara els que es creu que hi ha en els centres de moltes galàxies.
forats de Kirkwood  m pl
es agujeros de Kirkwood m pl
en Kirkwood gaps n pl
Discontinuïtats en la distribució de valors dels semieixos majors de les òrbites dels asteroides del cinturó, produït per ressonàncies orbitals amb planetes propers, sobretot Júpiter.
força  f
es fuerza f
en force n
Acció que modifica la quantitat de moviment d’un objecte. El ritme de canvi de la quantitat de moviment és numèricament igual a la força exercida.
força de marea  f
es fuerza de marea f
en tidal force n
Força gravitatòria d’un o més cossos sobre un altre que provoca deformacions en l’estructura d’aquest darrer objecte.
força nuclear dèbil  f
es fuerza nuclear débil f
en weak nuclear force n
Força de molt curt abast, més dèbil que l’electromagnètica i que la força nuclear forta, però molt més forta que la gravetat. És responsable de determinades reaccions nuclears i decaïments radioactius.
força nuclear forta  f
es fuerza nuclear fuerte f
en strong nuclear force n
La més intensa de les quatre interaccions fonamentals de la natura i la que té l’abast més curt. Manté units els quarks per formar protons i neutrons, i manté units aquests últims per formar els nuclis atòmics.
forces fonamentals  f pl
es fuerzas fundamentales f pl
en fundamental forces n pl
Les quatre interaccions fonamentals de la natura: la força electromagnètica, la força gravitatòria, la força nuclear dèbil i la força nuclear forta.
formació jeràrquica  f
es formación jerárquica f
en hierarchical formation n
Escenari teòric estàndard de formació de les estructures de l’Univers en què la massa dels objectes d’escala cosmològica augmenta de manera continuada mitjançant processos d’acreció o de fusió. En aquest escenari, les galàxies de tipus primerenc (el·líptiques i lenticulars) poden formar-se en èpoques relativament recents per fusió d’altres galàxies o protogalàxies, les quals comporten brots de formació estel·lar que van rejovenint la població d’estrelles.
fórmula de Drake  f
es ecuación de Drake f
en Drake equation n
Fórmula matemàtica que fa una estimació del nombre de civilitzacions tecnològiques que hi poden haver en una galàxia a partir de diverses hipòtesis sobre la probabilitat de desenvolupament de vida intel·ligent.
fotó  m
es fotón m
en photon n
Quàntum mínim de radiació electromagnètica en aquells fenòmens en què es manifesta la seva naturalesa corpuscular.
fotodesintegració  f
es fotodesintegración f
en photodisintegration n
Trencament de nuclis atòmics causat per fotons d’alta energia.
fotoevaporació  f
es fotoevaporación f
en photoevaporation n
Fenomen en què la llum intensa emesa per estrelles molt calentes causa l’evaporació dels gasos d’una nebulosa propera (els dispersa cap a l’espai interestel·lar).
fotòmetre  m
es fotómetro m
en photometer n
Dispositiu que mesura la intensitat de la llum rebuda.
fotometria  f
es fotometría f
en photometry n
Part de l’astronomia observacional dedicada a la mesura de les intensitats lluminoses d’objectes celestes.
fotosfera  f
es fotosfera f
en photosphere n
Capa prima i gasosa de l’atmosfera solar d’on emana tota la llum visible del Sol.
fragmentació  f
es fragmentación f
en fragmentation n
Trencament d’un objecte gros en molts trossos més petits (per exemple, a causa de col·lisions ràpides entre planetesimals i protoplanetes en el sistema solar primitiu).
franja d’inestabilitat  f
es franja de inestabilidad f
en instability strip n
Regió del diagrama HR ocupada per estrelles variables que han abandonat la seqüència principal.
freqüència  f
es frecuencia f
en frequency n
Inversa del període. Nombre d’oscil·lacions per unitat de temps.
fulguració  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. fulguració solar
fulguració solar  f
sin. fulguració f
es fulguración f, fulguración solar f
en flare n, solar flare n
Els esdeveniments eruptius més violents del Sol que tenen lloc en grups complexos de taques solars o prop d’aquests. Les fulguracions llancen grans quantitats de partícules a l’espai i poden alliberar una energia de cent bilions de megatones.
Nota Una megatona (MT) és igual a l’energia alliberada per un milió de tones de TNT.
funció de lluminositat  f
es función de luminosidad f
en luminosity function n
Nombre d’estrelles o de galàxies de diferent lluminositat per unitat de volum.
fus horari  m
es huso horario m
en time zone n
Cadascuna de les 24 franges de 15° en què s’ha dividit la superfície de la Terra per unificar les hores dels diferents països o regions.
fusió de galàxies  f
es fusión de galaxias f
en merger n
Unió, per acció de la gravetat, de dos o més cossos de masses similars (per exemple, galàxies o fragments pregalàctics) que produeix la destrucció dels progenitors i la formació d’un nou objecte de massa igual a la totalitat de les masses dels cossos fusionats.
fusió termonuclear  f
sin. reacció termonuclear f
es fusión termonuclear f, reacción termonuclear f
en thermonuclear fusion n, thermonuclear reaction n
Mecanisme pel qual els nuclis atòmics lleugers, com ara l’hidrogen o l’heli, es combinen per formar nuclis més pesants i alliberen energia.