galàxia  f
es galaxia f
en galaxy n
Conglomerat gegantí de milers de milions d’estrelles, gas i pols, gravitatòriament lligats. La gran majoria d’estrelles de l’Univers s’agrupen formant galàxies. El nostre sistema solar forma part d’una galàxia anomenada Via Làctia.
galàxia activa  f
es galaxia activa f
en active galaxy n
Galàxia amb un nucli que emet centenars o milers de vegades més energia per segon que tota la Via Làctia. D’acord amb la teoria acceptada actualment, el nucli d’aquestes galàxies conté un forat negre supermassiu sobre el qual es desploma la matèria interestel·lar circumdant, cosa que produeix l’emissió de radiació. Vegeu també nucli galàctic actiu.
galàxia barrada  f
es galaxia barrada f
en barred galaxy n
Galàxia espiral o lenticular amb una barra de material que passa pel centre; en les galàxies espirals els braços neixen als extrems d’aquesta barra. Les galàxies barrades es representen amb l’abreviació SB seguida del subtipus morfològic.
galàxia caníbal  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. galàxia cD
galàxia cD  f
sin. galàxia caníbal f, galàxia supergegant f
es galaxia caníbal f, galaxia cD f, galaxia supergigante f
en cannibal galaxy n, cD galaxy n, supergiant galaxy n
Galàxia el·líptica supergegant amb un embolcall lluminós tènue i extens de dimensions similars a les del grup local. Es creu que aquestes galàxies, localitzades a prop del centre dels cúmuls de galàxies, han assolit aquestes enormes dimensions engolint galàxies veïnes, per la qual cosa també reben el nom de galàxies caníbals.
galàxia d’anell polar  f
es galaxia de anillo polar f
en polar ring galaxy n
Galàxia espiral amb un anell d’estrelles i de núvols de gas interestel·lar situat perpendicularment al pla del disc galàctic. Hi ha dos possibles escenaris per a la formació d’aquestes estructures: o bé l’anell polar es forma per la col·lisió frontal de la galàxia espiral amb una altra galàxia més petita, o bé és el resultat d’una interacció gravitatòria entre dues galàxies prou forta com per comportar l’intercanvi de matèria entre totes dues.
galàxia de disc  f
es galaxia de disco f
en disk galaxy n
Denominació genèrica aplicada a les galàxies espirals i lenticulars.
galàxia de Seyfert  f
es galaxia Seyfert f
en Seyfert galaxy n
Galàxia activa de morfologia espiral en què l’emissió no estel·lar prové d’una regió molt petita situada en ple centre galàctic.
galàxia el·líptica  f
es galaxia elíptica f
en elliptical galaxy n
Galàxia de forma esferoïdal amb un contingut de pols i gas fred reduït. Les galàxies el·líptiques tenen, malgrat tot, quantitats substancials de gas calent observable en raigs X. En la classificació de Hubble, les galàxies el·líptiques es representen amb l’abreviació E seguida d’una xifra, del 0 al 7, que n’indica el grau d’excentricitat.
galàxia espiral  f
es galaxia espiral f
en spiral galaxy n
Galàxia aplatada en forma de disc de gas fred, estrelles i pols. Es caracteritza per tenir braços espirals i un bulb central esferoïdal més o menys gran. En la classificació de Hubble, les galàxies espirals es representen amb l’abreviació S.
galàxia fosca  f
es galaxia oscura f
en dark galaxy n
Galàxia nana, rica en gas però que només ha convertit una fracció molt petita del seu material còsmic en estrelles, per la qual cosa emet molt poca llum visible. Les galàxies fosques tenen una densitat de matèria fosca molt més alta que la d’una galàxia gegant.
galàxia infraroja lluminosa  f
es galaxia infrarroja luminosa f
en luminous infrared galaxy n
Galàxia amb una lluminositat infraroja comparable a la que presenta una galàxia normal en tot l’espectre. Aquest tipus de galàxies conté una gran quantitat de pols i presenta una taxa de formació estel·lar molt alta. Les galàxies infraroges lluminoses es representen amb l’abreviació LIRG.
galàxia infraroja ultralluminosa  f
es galaxia infrarroja ultraluminosa f
en ultraluminous infrared galaxy n
Galàxia amb una lluminositat infraroja superior a un bilió de lluminositats solars. L’origen de l’excés de radiació infraroja ara per ara es desconeix, però se sap que la major part d’aquests sistemes estan sotmesos a interaccions o fusions amb altres galàxies, les quals generen episodis extremament violents de formació estel·lar. Les galàxies infraroges ultralluminoses es representen amb l’abreviació ULIRG.
galàxia irregular  f
es galaxia irregular f
en irregular galaxy n
Galàxia asimètrica relativament aplatada que no té ni bulb, ni braços espirals, ni forma el·líptica. En la classificació de Hubble, les galàxies irregulars es representen amb l’abreviació Irr.
galàxia lenticular  f
es galaxia lenticular f
en lenticular galaxy n
Galàxia aplatada en forma de disc. Té un disc més gruixut que el de les galàxies espirals, amb contingut gasós nul o mínim i sense braços espirals. El bulb central és molt prominent. Les galàxies lenticulars es representen amb l’abreviació S0.
galàxia LINER  f
es galaxia LINER f
en LINER galaxy n
Galàxia amb un nucli actiu de baixa lluminositat intrínseca que produeix espectres que contenen ratlles d’emissió de baixa ionització.
Nota LINER és l’acrònim anglès de low-ionization nuclear emission-line region.
galàxia nana  f
es galaxia enana f
en dwarf galaxy n
Galàxia amb una magnitud absoluta en el blau superior a –18 o –17, aproximadament.
galàxia peculiar  f
es galaxia peculiar f
en peculiar galaxy n
Galàxia de formes distorsionades que no s’ajusta a cap de les categories morfològiques habituals.
galàxia satèl·lit  f
es galaxia satélite f
en satellite galaxy n
Galàxia que n’orbita una altra de més gran.
galàxia starburst  f
es galaxia starburst f
en starburst galaxy n
Galàxia que ha experimentat, en el passat recent, un brot de formació estel·lar (starburst, en anglès) sobtat i intens a causa, probablement, d’un esdeveniment violent, com ara la col·lisió amb una galàxia propera.
galàxia supergegant  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. galàxia cD
gas degenerat  m
es gas degenerado m
en degenerate gas n
Gas d’electrons o de neutrons en el qual tots els estats quàntics permesos a aquestes partícules estan ocupats. En aquestes condicions, deixa de comportar-se com un gas ideal i passa a exercir una pressió que és independent de la temperatura i només depèn de la densitat.
gas ideal  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. gas perfecte
gas perfecte  m
sin. gas ideal m
es gas ideal m, gas perfecto m
en ideal gas n
Gas la pressió del qual és directament proporcional a la seva densitat i la seva temperatura. És una idealització d’un gas real.
gegant blava  f
es gigante azul f
en blue giant n
Estrella massiva, calenta, jove i lluminosa situada a l’extrem superior esquerre de la seqüència principal del diagrama HR. Pertanyen a les classes espectrals O i B. El nom prové del seu color i de la seva grandària.
gegant vermella  f
es gigante roja f
en red giant n
Estrella d’elevada lluminositat i temperatura superficial relativament baixa, situada en la part superior dreta del diagrama HR. Les gegants vermelles són estrelles de classe espectral K o M que ja han abandonat la seqüència principal després de consumir tot l’hidrogen del seu nucli, i que tenen un embolcall convectiu molt extens. El nom prové del seu color i grandària.
gel  m
es hielo m
en ice n
Qualsevol compost format per oxigen, carboni i nitrogen (els elements més abundants de l’Univers, després de l’hidrogen i l’heli, que constitueixen els anomenats gasos). Aquests compostos són principalment híbrids (aigua, metà i amoníac), però també pertanyen a aquesta categoria el monòxid de carboni, el diòxid de carboni i el nitrogen molecular, entre d’altres. El terme gel no implica que aquestes substàncies estiguin necessàriament en estat sòlid, encara que aquesta és la forma més habitual de trobar-les.
Geminga  f
es Geminga f
en Geminga n
Estrella de neutrons en la constel·lació dels Bessons (Gèminis) que és la segona font més brillant de raigs γ de tot el cel i el púlsar més proper a la Terra, ja que està situada a una distància de només 330 anys llum. Geminga és probablement el romanent d’una supernova que va explotar fa uns 300.000 anys i que va crear la bombolla local.
geocentrisme  m
sin. model geocèntric m
es geocentrismo m, modelo geocéntrico m
en geocentric model n, geocentrism n
Model cosmològic que situa la Terra al centre de l’Univers, amb tots els altres cossos celestes orbitant al seu voltant. A Occident, el model geocèntric va sobreviure fins a la revolució copernicana. Vegeu també heliocentrisme.
geodèsica  f
es geodésica f
en geodesic n
Corba de longitud extremal (normalment, mínima) que uneix dos punts de l’espai o de l’espaitemps. En un espai pla, una geodèsica és una línia recta; mentre que, en la superfície d’una esfera, és un sector de cercle màxim. En la relativitat general, les partícules lliures es mouen seguint les geodèsiques de l’espaitemps.
geometria de l’espaitemps  f
es geometría del espacio-tiempo f
en spacetime geometry n
Geometria de la part tridimensional (espacial) de l’espaitemps. En una mètrica de Robertson-Walker, l’espai tridimensional pot ser pla, positivament corbat (hiperesfèric) o negativament corbat (hiperhiperbòlic).
glòbul de Bok  m
es glóbulo de Bok m
en Bok globule n
Petita nebulosa fosca i arrodonida que conté entre una i mil masses solars de gas i pols. A causa de la seva densitat, relativament alta, i temperatura, relativament baixa, els glòbuls de Bok són els llocs ideals per al naixement de noves estrelles.
gra de pols  m
es grano de polvo m
en dust grain n
Partícula de pols interestel·lar formada per grups d’àtoms o molècules que contenen, entre altres components, silicats, grafit i ferro. Els grans de pols tenen una mida aproximada de 0,01 mm, comparable a la longitud d’ona de la llum visible, raó per la qual poden dispersar-la.
Gran Muralla  f
es Gran Muralla f
en Great Wall n
Gran estructura coherent, en forma de paret prima i perpendicular a la línia de visió, que presenta la distribució de galàxies a gran escala en l’hemisferi nord. Té unes dimensions aproximades de 80 megaparsecs d’alçària per 230 megaparsecs de llargària. Recentment s’ha descobert una estructura similar de dimensions superiors a l’hemisferi sud.
Gran Taca Fosca  f
es Gran Mancha Oscura f
en Great Dark Spot n
Sistema tempestuós de l’atmosfera de Neptú descobert l’any 1989 per la nau Voyager 2 a l’hemisferi sud del planeta. Igual que la Gran Taca Vermella de Júpiter, tenia unes dimensions comparables a les de la Terra i girava en sentit antihorari. La longevitat de les tempestes de Neptú, malgrat tot, sembla que és molt més curta, atès que el juny de 1994 el telescopi espacial Hubble va revelar que la Gran Taca Fosca havia desaparegut. Pocs mesos després, va detectar la formació d’una nova taca fosca, més petita, a l’hemisferi nord, que actualment també ha desaparegut.
Gran Taca Vermella  f
es Gran Mancha Roja f
en Great Red Spot n
Sistema tempestuós de l’atmosfera de Júpiter que té almenys 300 anys. Al voltant seu, els vents bufen en sentit antihorari a uns 400 km/h. La seva grandària i el seu color presenten variacions a llarg termini. Les dimensions màximes enregistrades d’aquesta tempesta són de 40.000 km per 14.000 km, molt més grans que les del planeta Terra, que fa 12.756 km de diàmetre.
grànul  m
es gránulo m
en granule n
Part superior d’una cèl·lula convectiva de la fotosfera solar en la qual el plasma calent ascendeix per la part central i descendeix pels espais estrets que hi ha entre les cèl·lules, la qual cosa fa que la fotosfera tingui l’aspecte d’estar en contínua ebullició. La diferència de temperatura entre el centre i les vores de cada grànul és d’uns 300 K. El diàmetre normal d’aquestes estructures és d’uns 1.000 km, i tenen una vida mitjana d’uns 8 minuts.
granulació  f
es granulación f
en granulation n
Aspecte clapejat de la superfície solar causat per cèl·lules convectives d’uns 1.000 km de diàmetre anomenades grànuls.
grau  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. grau sexagesimal
grau sexagesimal  m
sin. grau m
sbl °
es grado m, grado sexagesimal m
en degree n, sexagesimal degree n
Unitat de mesura angular. Hi ha 360 graus sexagesimals en un cercle complet. Cada grau sexagesimal conté 60 minuts d’arc i cada minut d’arc, 60 segons d’arc.
gravetat  f
es gravedad f
en gravity n
Efecte atractiu que qualsevol objecte massiu té sobre altres objectes massius. Com més gran és la massa d’un objecte, més forta és la gravetat que exerceix.
gravetat quàntica  f
es gravedad cuántica f
en quantum gravity n
Teoria que pretén fusionar la mecànica quàntica i la relativitat general. La teoria de cordes és un exemple de teoria de gravetat quàntica.
gravitó  m
es gravitón m
en graviton n
En la gravetat quàntica, partícula elemental del camp gravitatori.
grup de galàxies  m
es grupo de galaxias m
en galaxy group n, group of galaxies n
Agrupació d’entre tres i unes poques desenes de galàxies.
grup local  m
es grupo local m
en local group n
Grup de galàxies amb més d’una quarantena de possibles membres, entre els quals hi ha la Via Làctia.
grup troià  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. asteroides troians
GUT  f pl
Vegeu un terme que hi ha més avall. teories de gran unificació