- imatge f
- es imagen f
- en image n
- Representació òptica d’un objecte produïda quan la llum de l’objecte és reflectida o refractada per un mirall o una lent.
- impuls angular m
moment angular
- índex de color m
- sin. color m
- es color m, índice de color m
- en color n, color index n
- Raó entre les lluminositats d’una estrella o galàxia (o, equivalentment, diferència entre les magnituds) mesurades en dues regions espectrals diferents.
- inèrcia f
- es inercia f
- en inertia n
- Tendència que presenten els objectes, en absència de forces externes, a seguir en moviment a la mateixa velocitat i en la mateixa direcció.
- inflació f
- sin. fase inflacionària f
- es inflación f
- en cosmic inflation n, inflation n
- Període brevíssim d’expansió ultralumínica de l’espai en l’Univers primerenc que en va fer augmentar la grandària en moltíssims ordres de magnitud i que el va portar d’una escala microscòpica, en què els efectes quàntics eren importants, a una escala macroscòpica, en què l’evolució de l’Univers va passar a ser determinista.
- inflació estocàstica f
- sin. inflació eterna f
- es inflación estocástica f, inflación eterna f
- en eternal inflation n, stochastic inflation n
- Model d’inflació en què fluctuacions quàntiques aleatòries en un univers mare van formant contínuament, al llarg del temps, nous universos localment plans i homogenis com el nostre.
- inflació eterna f
inflació estocàstica
- inflató m
- es inflatón m
- en inflaton n
- Camp responsable de la inflació.
- infraroig m
- sin. banda de l’infraroig f
- sigla IR m
- es infrarrojo m, IR m, región infrarroja f
- en infrared n, infrared region n, IR n
- Regió de l’espectre electromagnètic corresponent a longituds d’ona lleugerament més llargues que la llum vermella i que és parcialment absorbida pel vapor d’aigua de l’atmosfera terrestre. La part de l’infraroig més allunyada de la llum visible es coneix com a infraroig llunyà, mentre que la part més propera es coneix com a infraroig proper.
- intensitat de la ratlla f
- es intensidad de la línea f
- en line strength n
- Absorció o emissió total associada a una ratlla espectral.
- interferència f
- es interferencia f
- en interference n
- Capacitat que tenen les ones per reforçar-se o anul·lar-se les unes a les altres.
- interferòmetre m
- es interferómetro m
- en interferometer n
- Conjunt de dos o més telescopis que observen alhora i en la mateixa longitud d’ona el mateix objecte. El diàmetre eficaç d’un interferòmetre és igual a la distància màxima que separa els telescopis.
- interferometria f
- es interferometría f
- en interferometry n
- Utilització d’un interferòmetre per millorar la resolució de les imatges astronòmiques. Un computador analitza com s’interfereixen els senyals rebuts per cada telescopi i reconstrueix una imatge detallada del camp de visió comú. Aquesta tècnica és actualment viable per a les radioones i les longituds d’ona infraroges. Aviat ho serà també en el visible.
- interferometria de molt llarga base f
VLBI
- interior del Sol m
interior solar
- interior solar m
- sin. interior del Sol m
- es interior del Sol m, interior solar m
- en interior of the Sun n, solar interior n
- El que hi ha per sota la fotosfera solar.
- ió m
- es ión m
- en ion n
- Àtom que ha perdut un o més electrons. Un àtom en aquest estat es diu que està ionitzat.
- ionització f
- es ionización m
- en ionization n
- Procés d’extracció d’un o més electrons d’un àtom.
- ionosfera f
- es ionosfera f
- en ionosphere n
- Capa de l’atmosfera terrestre, situada per sobre de la mesosfera, que s’estén entre els 80 km i els 550 km d’altura sobre la superfície de la Terra, i que està considerablement ionitzada (les partícules gasoses són una combinació de molècules, àtoms i ions), per al qual cosa condueix l’electricitat. La ionosfera reflecteix radioones en un ampli rang de freqüències. És també la regió on es formen les aurores.
- IR m
infraroig
- isòbara f
- sin. línia isòbara f
- es isóbara f, isobara f, línea isobara f
- en isobar n, isobar line n
- Cadascuna de les línies que uneixen punts amb la mateixa pressió.
- isòcrona f
- sin. línia isòcrona f
- es isócrona f, isocrona f, línea isocrona f
- en isochrone n, isochrone line n
- Cadascuna de les línies que uneixen punts amb el mateix temps.
- isofota f
- sin. línia isofota f
- es isofota f, línea isofota f
- en isophote n, isophote line n
- Cadascuna de les línies que uneixen punts amb la mateixa intensitat lumínica.
- isòtop m
- es isótopo m
- en isotope n
- Nucli atòmic que conté el mateix nombre de protons que un element químic donat, però un nombre diferent de neutrons. Vegeu, per exemple, deuteri.
- isotropia f
- es isotropía f
- en isotropy n
- Condició per la qual les propietats físiques d’un objecte o de l’espai són iguals en qualsevol direcció. El principi cosmològic postula que l’univers és isòtrop. Vegeu també anisotropia.