làser  m
es láser m
en laser n
Dispositiu que utilitza les oscil·lacions naturals d’un àtom o una molècula per amplificar la radiació electromagnètica.
Nota El terme làser prové de l’acrònim anglès light amplification by stimulated emission of radiation. Vegeu també màser.
lava  f
es lava f
en lava n
Roca fosa que flueix per la superfície d’un planeta.
lent gravitacional  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. lent gravitatòria
lent gravitatòria  f
sin. lent gravitacional f
es lente gravitacional f, lente gravitatoria f
en gravitational lensing n
Efecte relativista induït sobre la imatge d’un objecte distant per un objecte massiu situat en primer pla, consistent en la deflexió dels raigs de llum del primer pel camp gravitatori del segon, de manera que distorsiona la geometria de l’espaitemps. La imatge de l’objecte distant pot desdoblar-se en dues o més imatges separades (lent gravitatòria forta) o, simplement, deformar-se (lent gravitatòria dèbil).
libració  f
es libración f
en libration n
Moviment oscil·latori aparent de la Lluna que fa que la zona visible del satèl·lit des de qualsevol punt de la Terra superi lleugerament la meitat de la superfície lunar.
limbe  m
es limbo m
en limb n
Contorn aparent d’un astre vist en el cel.
límit d’Eddington  m
es límite de Eddington m
en Eddington limit n
Límit natural de la lluminositat que pot radiar per acreció un objecte compacte, com ara un forat negre.
límit d’estabilitat per forces de marea  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. límit de Roche
límit de Chandrasekhar  m
es límite de Chandrasekhar m
en Chandrasekhar limit n
Límit superior de la massa d’una nana blanca, igual a unes 1,44 masses solars, per sobre del qual la pressió de degeneració dels electrons no pot evitar el col·lapse de l’estrella.
límit de Roche  m
sin. límit d’estabilitat per forces de marea m
es límite de estabilidad por fuerzas de marea m, límite de Roche m
en Roche limit n, tidal stability limit n
Distància mínima a la qual un objecte (per exemple, una estrella) pot situar-se respecte d’un altre sense que les forces de marea d’aquest últim superin les forces gravitatòries que mantenen cohesionat el primer. Els objectes situats dins d’aquest límit difícilment podran acumular-se per formar objectes més grans.
línia de base  f
es línea de base f
en baseline n
Distància entre dues posicions d’observació, utilitzades per obtenir mesures de triangulació. Si s’incrementa la línia de base, s’obté més resolució.
línia del món  f
es línea del mundo f
en world line n
Línia recta de l’espaitemps que representa qualsevol esdeveniment que s’estén des del passat cap al futur, és a dir, que té una certa durada temporal, com ara els observadors. És un dels tres elements bàsics que formen l’espaitemps. Els altres dos són punts, corresponents a esdeveniments que es produeixen en un lloc i un temps concrets, i les geodèsiques de longitud nul·la, corresponents als raigs de llum.
línia dels nodes  f
es línea de los nodos f
en line of nodes n
Línia formada per la intersecció del pla de l’òrbita de la Lluna o d’un planeta amb el pla de l’eclíptica.
llei de Bode  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. llei de Titius-Bode
línia espectral  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. ratlla espectral
línia isòbara  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. isòbara
línia isòcrona  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. isòcrona
línia isofota  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. isofota
litosfera  f
es litosfera f
en lithosphere n
Capa rocosa rígida dividida en plaques que constitueix, en la seva part més externa, l’escorça de la Terra que comprèn els continents i el fons del mar. En aquest estrat es produeix la tectònica de plaques.
llei de Bode  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. llei de Titius-Bode
llei de Hubble  f
sin. llei de Hubble-Humason f
es ley de Hubble f
en Hubble’s law n
Relació empírica observada per Edwin Hubble entre la velocitat de recessió i la distància de les galàxies, que mostra que la velocitat de recessió de les galàxies de l’univers local és directament proporcional a la seva distància respecte a nosaltres.
llei de Hubble-Humason  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. llei de Hubble
llei de la inèrcia  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. primera llei de Newton
llei de les àrees  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. segona llei de Kepler
llei de Planck  f
es ley de Planck f
en Planck’s law n
Relació entre l’energia d’un fotó i la seva freqüència. La raó entre ambdues quantitats és la constant de Planck.
llei de Stefan-Boltzmann  f
es ley de Stefan-Boltzmann f
en Stefan-Boltzmann law n
Relació de proporcionalitat entre el flux d’energia emesa per un cos negre i la quarta potència de la seva temperatura.
llei de Titius-Bode  f
sin. llei de Bode f
es ley de Bode f, ley de Titius-Bode f
en Bode’s law n, Titius-Bode law n, Titius’s law n
Regla matemàtica simple, sense cap fonament físic, que permet predir amb bastant aproximació la grandària de les òrbites de la majoria dels planetes del sistema solar.
llei de Wien  f
es ley de Wien f
en Wien’s law n
Relació de proporcionalitat entre la temperatura d’un cos negre i la longitud d’ona en què la radiació emesa és màxima. Com més calent és un objecte més blava és la seva radiació.
llei fonamental de la dinàmica  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. segona llei de Newton
lleis de Kirchhoff  f pl
sin. regles de Kirchhoff f pl
es leyes de Kirchhoff f pl, reglas de Kirchhoff f pl
en Kirchhoff’s laws n pl
Conjunt de tres regles que governen la formació de l’espectre electromagnètic.
llum  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. radiació electromagnètica
llum blanca  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. llum visible
llum de Txerenkov  f
sin. radiació de Txerenkov f
es luz de Cherenkov f, radiación de Cherenkov f
en Cherenkov light n, Cherenkov radiation n
Radiació electromagnètica produïda per l’ona de xoc que genera una partícula carregada quan travessa un medi a una velocitat superior a la velocitat de la llum en aquest medi.
llum visible  f
sin. llum blanca f
es luz blanca f, luz visible f
en visible light n, white light n
Radiació electromagnètica que conté proporcions aproximadament iguals de tots els colors entre el vermell i el blau. Vegeu també espectre visible.
llum zodiacal  f
es luz zodiacal f
en zodiacal light n
Il·luminació tènue que s’observa en el firmament poc després de la sortida i la posta del Sol. Se suposa que s’origina per la difusió de la llum solar per les partícules de pols interplanetària que hi ha en el pla de l’eclíptica, d’on li ve l’atribut de zodiacal.
lluminositat  f
es luminosidad f
en luminosity n
Energia electromagnètica irradiada per un objecte cada segon.
lluminositat absoluta  f
es luminosidad absoluta f
en absolute brightness n
Lluminositat que una estrella tindria si estigués a una distància estàndard de 10 parsecs de la Terra.
lluminositat aparent  f
es luminosidad aparente f
en apparent brightness n
Flux de llum d’una estrella o una galàxia mesurat des de la Terra.
lluminositat bolomètrica  f
es luminosidad bolométrica f
en bolometric luminosity n
Energia total irradiada per un objecte en totes les longituds d’ona.
Lluna  f
es Luna f
en Moon n
Únic satèl·lit natural de la Terra.
lluna1  f
es luna f
en moon n
Vegeu satèl·lit.
lluna  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. mes sinòdic
lluna nova  f
sin. noviluni m
es luna nueva f, novilunio m
en new moon n
Fase de la Lluna en què no és visible el disc lunar.
lluna plena  f
sin. pleniluni m
es luna llena f, plenilunio m
en full moon n, plenilune n
Fase de la Lluna en què el disc lunar s’observa completament il·luminat.
llunació  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. mes sinòdic
lòbul de Roche  m
es lóbulo de Roche m
en Roche lobe n
Superfície imaginària en forma de gota d’aigua que envolta una estrella d’un sistema binari i determina la zona d’influència gravitatòria. Qualsevol material dins del lòbul de Roche d’una estrella es pot considerar part de la mateixa estrella. Durant l’evolució estel·lar, un dels membres del sistema binari pot expandir-se fins a desbordar el seu propi lòbul de Roche i començar a transferir part del seu material a l’altra estrella.
longitud d’ona  f
sbl λ
es longitud de onda f
en wavelength n
Espai recorregut per una ona durant un període. Una longitud d’ona més curta implica una freqüència més gran. Vegeu també nombre d’ona.
longitud d’ona de Compton  f
es longitud de onda de Compton f
en Compton wavelength n
Longitud d’ona que porta associada qualsevol massa. Representa també l’escala de la incertesa en la seva posició.
longitud de Jeans  f
es longitud de Jeans f
en Jeans length n
Escala mínima per sobre de la qual les fluctuacions de densitat d’un medi poden col·lapsar gravitatòriament.
longitud de Planck  f
es longitud de Planck f
en Planck length n
Grandària mínima d’un forat negre que pot ser descrit per la relativitat general. El seu valor aproximat és de 10–35 m.