MACHO  m
sin. objecte massiu compacte de l’halo galàctic m
es MACHO m, objeto masivo compacto del halo galáctico m
en MACHO n, massive compact halo object n
Forma de matèria fosca de tipus bariònic, com ara nanes marrons, estrelles de neutrons i forats negres estel·lars, que hi ha en els halos galàctics.
macroscòpic -a  adj
es macroscópico -ca adj
en macroscopic adj
Relatiu o pertanyent a les escales que trobem generalment en el món quotidià, normalment per sobre dels 0,01 mm; les escales inferiors reben el nom de microscòpiques.
magnetograma  m
es magnetograma m
en magnetogram n
Mapa que mostra la intensitat d’un camp magnètic.
magnetohidrodinàmica  f
es magnetohidrodinámica f
en magneto-hydrodynamics n, MHD n
Estudi de la interacció dels camps magnètics amb fluids conductors, com ara plasmes o metalls líquids.
magnetopausa  f
es magnetopausa f
en magnetopause n
Regió de la magnetosfera d’un planeta en què el camp magnètic equilibra la pressió exercida pel vent solar.
magnetosfera  f
es magnetosfera f
en magnetosphere n
Regió de l’espai al voltant d’un planeta ocupada pel seu camp magnètic.
magnitud absoluta  f
sbl M
es magnitud absoluta f
en absolute magnitude n
Magnitud aparent que una estrella tindria si estigués a una distància estàndard de 10 parsecs de la Terra.
magnitud aparent  f
sbl m
es magnitud aparente f
en apparent magnitude n
Mesura de la brillantor aparent d’una estrella, basada en l’escala de magnituds.
mantell  m
es manto m
en mantle n
Capa sòlida intermèdia entre l’escorça i el nucli d’un planeta terrestre.
mar  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. mar lunar
mar lunar  f
sin. mar f
es mar m, mar lunar m
en lunar mare [pl: lunar maria] n, mare [pl: maria] n
Qualsevol de les grans regions de la Lluna de color fosc, forma aproximadament circular i superfície relativament llisa i lliure de cràters. Es creu que són depressions de la superfície lunar creades per l’impacte de grans meteoroides o asteroides i reomplertes posteriorment amb lava procedent de l’interior de la Lluna fa més de 3.000 milions d’anys. S’han identificat 14 mars, tots concentrats a la cara de la Lluna que mira permanentment cap a la Terra.
marea de quadratura  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. marea morta
marea morta  f
sin. aigües mortes f pl, marea de quadratura f
es aguas muertas f pl, marea de cuadratura f, marea muerta f
en neap tide n
Mínim de l’oscil·lació del nivell del mar que té lloc quan la Lluna està en quart minvant o en quart creixent pel fet que el Sol i la Lluna estan en quadratura (angle recte) i, per tant, contraresten parcialment els seus efectes gravitatoris respectius sobre la Terra.
marea viva  f
sin. aigües vives f pl
es aguas vivas f pl, marea equinoccial f, marea viva f
en spring tide n
Màxim de l’oscil·lació del nivell del mar que té lloc quan hi ha lluna plena o lluna nova pel fet que el Sol i la Lluna estan alineats i sumen els seus efectes gravitatoris sobre la Terra.
màser  m
es máser m
en maser n
Dispositiu similar a un làser però que opera en la regió de les microones de l’espectre electromagnètic. Les ratlles espectrals més intenses d’emissió màser procedents de l’espai corresponen a molècules de OH (1.612 MHz), H2O (22 GHz) i SiO (43 GHz i 86 GHz). Mentre que els màsers galàctics i extragalàctics són d’origen estel·lar, els anomenats megamàsers són potents fonts d’emissió màser procedents de grans concentracions de núvols moleculars localitzables en el nucli d’una fusió de galàxies o d’una galàxia activa llunyana.
Nota El terme màser prové de l’acrònim anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation.
massa  f
es masa f
en mass n
Mesura de la quantitat de matèria continguda en un objecte.
matèria bariònica  f
sin. matèria ordinària f
es materia bariónica f, materia ordinaria f
en baryonic matter n, ordinary matter n
Matèria formada per protons, neutrons i electrons.
matèria degenerada  f
es materia degenerada f
en degenerate matter n
Matèria formada per fermions (com per exemple electrons o neutrons) en què la densitat és tan alta que la contribució dominant a la pressió procedeix del principi d’exclusió de Pauli, ja que tots els estats quàntics permesos a les partícules estan ocupats.
matèria fosca  f
es materia oscura f
en dark matter n, DM n
Matèria existent a l’Univers que no pot ser observada directament però que es dedueix pels seus efectes gravitatoris. Se suposa que la gran majoria de la matèria fosca està formada per partícules exòtiques creades durant els primers instants de vida de l’Univers.
matèria fosca calenta  f
es materia oscura caliente f
en HDM n, hot dark matter n
Matèria fosca no ordinària que era relativista en l’època del desacoblament, com ara els neutrins.
matèria fosca freda  f
es materia oscura fría f
en CDM n, cold dark matter n
Matèria fosca no ordinària formada per partícules subatòmiques normalment acol·lisionals, amb interaccions exclusivament de tipus gravitatori i que es mouen a velocitats no relativistes en l’instant del desacoblament. Aquesta definició s’aplica per extensió als models de formació d’estructura basats en aquest tipus de partícules exòtiques.
matèria ordinària  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. matèria bariònica
matèria orgànica  f
sin. material orgànic m
es materia orgánica f, material orgánico m
en organic material n, organic matter n
Matèria formada per molècules que contenen carboni i que acostumen a estar presents en organismes vius.
material orgànic  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. matèria orgànica
màxim d’activitat solar  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. màxim solar
màxim de taques solars  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. màxim solar
màxim solar  m
sin. màxim d’activitat solar m, màxim de taques solars m
es máximo de actividad solar m, máximo de manchas solares m, máximo solar m
en solar maximum n, sunspot maximum n
Període en què s’enregistren un gran nombre de taques solars. Vegeu també mínim solar.
mecànica celeste  f
es mecánica celeste f
en celestial mechanics n
Ciència dedicada a l’estudi dels moviments i les interaccions físiques dels cossos celestes.
mecànica clàssica  f
sin. mecànica newtoniana f
es mecánica clásica f, mecánica newtoniana f
en classical mechanics n, Newtonian mechanics n
Branca de la física basada en les lleis del moviment de Newton.
mecànica newtoniana  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. mecànica clàssica
mecànica quàntica  f
es mecánica cuántica f
en quantum mechanics n
Teoria física formulada per Max Planck, basada en la idea que l’energia electromagnètica només pot ser emesa o absorbida en quàntums discrets i en el principi d’incertesa de Heisenberg.
medi interestel·lar  m
es medio interestelar m
en interstellar medium n
Gas i pols que hi ha entre les estrelles.
medi intergalàctic  m
es medio intergaláctico m
en intergalactic medium n
Gas i pols que hi ha entre les galàxies. Vegeu també medi intracumular.
medi interplanetari  m
es medio interplanetario m
en interplanetary medium n
Gas i pols que hi ha entre els components del sistema solar.
medi intracumular  m
es medio intracumular m
en intracluster medium n
Medi intergalàctic d’un cúmul de galàxies. El gas d’aquest medi acostuma a tenir una temperatura molt elevada, per la qual cosa és observable en raigs X, i una massa superior a la de totes les galàxies del cúmul juntes.
meridià  m
sin. circumferència meridiana f
es circunferencia meridiana f, meridiano m
en meridian n
Cercle màxim de l’esfera celeste definit pel zenit i els pols nord i sud. La meitat del meridià per sobre de l’horitzó rep el nom de meridià superior, mentre que la que queda per sota rep el nom de meridià inferior.
mes lunar  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. mes sinòdic
mes sideral  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. mes sideri
mes sideri  m
sin. mes sideral m
es mes sideral m, mes sidéreo m
en sidereal month n
Temps requerit per la Lluna per completar una volta completa a la Terra mesurat respecte de les estrelles. És el veritable període orbital lunar, igual a 27,3 dies solars mitjans.
mes sinòdic  m
sin. lluna f, llunació f, mes lunar m
es luna f, lunación f, mes lunar m, mes sinódico m
en lunar month n, lunation n, moon n, synodic month n
Temps requerit per la Lluna per completar el seu cicle de fases. És el període orbital mesurat respecte del Sol. La seva durada és de 29,53 dies solars mitjans. La longitud del dia lunar és igual, per tant, a un mes sinòdic.
mesosfera  f
es mesosfera f
en mesosphere n
Capa de l’atmosfera terrestre, situada entre l’estratosfera i la ionosfera, que s’estén entre 50 km i 80 km d’altura per sobre de la superfície de la Terra.
metabolisme  m
es metabolismo m
en metabolism n
Conjunt de processos físics i químics que fan possible la vida.
metall  m
es metal m
en metal n
En astrofísica, qualsevol element químic diferent de l’hidrogen i l’heli.
metal·licitat  f
sbl Z
es metalicidad f
en metallicity n
Fracció màssica de tots els elements químics excepte l’hidrogen i l’heli que té una estrella, una galàxia, o qualsevol regió de l’Univers.
meteor  m
sin. estrella fugaç f
es estela meteórica f, estrella fugaz f, meteoro m
en meteor n, shooting star n
Ratlla brillant en el cel produïda per l’entrada d’un meteoroide en l’atmosfera terrestre.
meteorit  m
es meteorito m
en meteorite n
Part d’un meteoroide que sobreviu al pas per l’atmosfera terrestre i arriba a la superfície de la Terra sense vaporitzar-se del tot.
meteoroide  m
es meteoroide m
en meteoroid n
Fragment interplanetari massa petit per ser considerat un asteroide o un cometa abans de la seva entrada a l’atmosfera terrestre.
mètode científic  m
es método científico m
en scientific method n
Procediment utilitzat per la ciència per investigar els fenòmens, basat en la idea que les lleis científiques han de ser contínuament provades i, si es demostra que són inadequades, han de ser modificades o substituïdes.
mètrica  f
es métrica f
en metric n
Interval d’espaitemps entre dos esdeveniments. El tensor de la mètrica d’un espaitemps és un element matemàtic que descriu totes les propietats geomètriques d’aquest espaitemps.
mètrica de Robertson-Walker  f
es métrica de Robertson-Walker f
en Robertson-Walker metric n
La mètrica més general de l’espaitemps que pot associar-se a un univers que obeeix el principi cosmològic.
microlent  f
es microlente f
en microlensing n
Lent gravitatòria forta a escales angulars tan petites (de microns a mil·lèsimes de segon d’arc) que els telescopis actuals no poden resoldre les imatges múltiples de la font i, per tant, només es detecta com un canvi en la seva brillantor total.
micrometeoroide  m
es micrometeoroide m
en micrometeoroid n
Petit meteoroide. Són els trossos de material interplanetari de la mida d’un palet que originen les pluges de meteors.
microquàsar  m
es microcuásar m, microquásar m
en microquasar n
Sistema binari en el qual una estrella ordinària gravita al voltant d’un objecte fosc i compacte (com ara una estrella de neutrons o un forat negre) que engoleix les capes exteriors de l’atmosfera de l’estrella i produeix radiació i partícules de molt alta energia. Els microquàsars reben aquest nom perquè hi intervenen els mateixos mecanismes físics que en els quàsars, però a escales milions de vegades més petites. Fins ara s’han descobert a la nostra galàxia uns 20 microquàsars.
mil·lipúlsar  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. púlsar de mil·lisegons
mínim d’activitat solar  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. mínim solar
mínim de Maunder  m
es mínimo de Maunder m
en Maunder minimum n
Mínim solar de molt llarga durada que va tenir lloc entre 1645 i 1715, descobert en el segle XX per Walter Maunder a partir de l’anàlisi de registres històrics.
mínim de taques solars  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. mínim solar
mínim solar  m
sin. mínim d’activitat solar m, mínim de taques solars m
es mínimo de actividad solar m, mínimo de manchas solares m, mínimo solar m
en solar minimum n, sunspot minimum n
Període en què excepcionalment el Sol està pràcticament lliure de taques solars. Vegeu també màxim solar.
mirall primari  m
es espejo primario m
en primary mirror n
Mirall principal d’un telescopi reflector.
mirall segmentat  m
es espejo segmentado m
en segmented mirror n
Mirall primari d’un telescopi reflector format per la combinació de molts miralls petits.
model atòmic de Bohr  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. àtom de Bohr
model concordant  m
sin. model de concordància m
es modelo de concordancia m
en concordance model n
Model estàndard de la cosmologia actual caracteritzat per una geometria espacial euclidiana, en què els contribuents principals a la densitat de matèria-energia són la matèria fosca freda i, sobretot, l’energia fosca, que provoca l’expansió accelerada de l’Univers. Es tracta d’un model cosmològic de consens, ja que els valors dels seus paràmetres són els més probables que s’obtenen quan es combinen les observacions procedents del fons còsmic de microones, de supernoves de tipus I distants i de la distribució de galàxies a gran escala.
model copernicà  m
es modelo copernicano m
en Copernican model n
Model heliocèntric de l’Univers desenvolupat per l’astrònom Nicolau Copèrnic que substitueix el model ptolemaic, però segueix utilitzant epicicles i esferes.
model cosmològic d’Einstein-de Sitter  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. univers d’Einstein-de Sitter
model de concordància  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. model concordant
model del far  m
es modelo del faro m
en lighthouse model n
Model per explicar el funcionament dels púlsars, segons el qual una petita regió de l’estrella de neutrons, a prop d’un dels seus pols magnètics, emet un feix de radiació estable que escombra la Terra seguint el moviment de rotació de l’estrella. El període del púlsar és, doncs, el període de rotació de l’estrella de neutrons.
model geocèntric  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. geocentrisme
model heliocèntric  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. heliocentrisme
model ptolemaic  m
es modelo tolemaico m
en Ptolemaic model n
Model de l’univers centrat en la Terra i desenvolupat per l’astrònom Claudi Ptolomeu cap al segle II dC que és la versió definitiva de la cosmologia geocèntrica de la Grècia clàssica.
mòdul de distància  m
es módulo de distancia m
en distance modulus n
Diferència entre la magnitud aparent i la magnitud absoluta d’un objecte celeste.
molècula  f
es molécula f
en molecule n
Unió d’àtoms que comparteixen els seus electrons més externs. Les molècules, com els àtoms, emeten i absorbeixen fotons en longituds d’ona específiques.
moment angular  m
sin. impuls angular m, moment cinètic m, quantitat de moviment angular f
sbl L
es cantidad de movimiento angular f, ímpetu angular m, momento angular m, momento cinético m
en angular momentum n
Mesura de la quantitat de moviment associada a la rotació.
moment cinètic  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. moment angular
moment d’inèrcia  m
sbl I
es momento de inercia m
en moment of inertia n
Quantitat que expressa la massa d’un objecte i la seva distribució espacial.
moment lineal  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. quantitat de moviment
moviment directe  m
es movimiento directo m
en direct motion n, prograde motion n
Moviment aparent cap a l’est d’un planeta respecte a les estrelles fixes. Vegeu també moviment retrògrad.
moviment diürn  m
es movimiento diurno m
en diurnal motion n
Moviment aparent en el cel que es repeteix diàriament, com ara l’ortus i l’ocàs de les estrelles.
moviment propi  m
es movimiento propio m
en proper motion n
Variació en la posició angular d’una estrella expressada en segons d’arc per any. Aquest moviment observat és el resultat del moviment real de l’estrella per l’espai.
moviment radial  m
es movimiento radial m
en radial motion n
Moviment al llarg d’una línia de visió determinada. Vegeu també moviment tangencial.
moviment retrògrad  m
es movimiento retrógrado m
en retrograde motion n
Moviment aparent cap a l’oest d’un planeta respecte a les estrelles fixes. Vegeu també moviment directe.
moviment sísmic  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. terratrèmol
moviment superlumínic  m
es movimiento superlumínico m
en superluminal motion n
Moviment d’alguns objectes astronòmics que implica velocitats aparents superiors a la velocitat de la llum. La il·lusió de moviments superlumínics es detecta en els núvols de plasma expel·lits per alguns quàsars i microquàsars i és deguda a l’aberració relativista de la radiació produïda per partícules que es mouen a velocitats properes a la velocitat de la llum i en direccions properes a la direcció visual.
moviment tangencial  m
sin. moviment transversal m
es movimiento tangencial m, movimiento transversal m
en tangential motion n, transverse motion n
Moviment perpendicular a una línia de visió determinada. Vegeu també moviment radial.
moviment transversal  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. moviment tangencial