nadir  m
es nadir m
en nadir n
Punt de l’esfera celeste oposat diametralment al zenit.
nana blanca  f
es enana blanca f
en white dwarf n
Estrella de poca massa que ha consumit tot el seu combustible termonuclear i s’ha contret fins a una grandària propera a la del nostre planeta.
nana marró  f
es enana marrón f
en brown dwarf n
Objecte ric en hidrogen, generat a partir d’una protoestrella, amb una massa inferior a 0,08 masses solars, que no arriba a iniciar la fusió termonuclear de l’hidrogen. A causa de les seves reduïdes dimensions i baixes temperatures superficials són objectes molt difícils d’observar.
nana negra  f
es enana negra f
en black dwarf n
Punt final de l’evolució d’una estrella nana aïllada. Un cop cessada tota reacció nuclear, l’estrella es refreda fins a apagar-se totalment.
nana vermella  f
es enana roja f
en red dwarf n
Petita estrella freda situada en l’extrem inferior dret de la seqüència principal.
navalla d’Occam  f
es navaja de Occam f
en Occam’s razor n
Aforisme que afirma que, entre totes les explicacions possibles d’un fenomen, la més simple és probablement la correcta.
NEA  m pl
Vegeu un terme que hi ha més amunt. asteroides propers
nebulosa  f
es nebulosa f
en nebula [pl: nebulae] n
Núvol interestel·lar difús de gas i pols.
nebulosa capoll  f
es nebulosa capullo f
en cocoon nebula n
Nebulosa que envolta una protoestrella.
nebulosa d’absorció  f
sin. nebulosa fosca f
es nebulosa de absorción f, nebulosa oscura f, nube oscura f
en absorption nebula n, dark cloud n, dark dust cloud n, dark nebula n
Nebulosa de l’espai interestel·lar, de forma irregular, que absorbeix la llum dels estels situats al darrere. Aquestes nebuloses, amb una grandària d’uns quants parsecs i densitats habituals de desenes o centenars de milions de partícules per m3, contenen gas i pols en una proporció d’aproximadament 1012 àtoms de gas per cada partícula de pols.
nebulosa d’emissió  f
es nebulosa de emisión f
en emission nebula n
Nebulosa brillant de gas calent interestel·lar. El gas brilla per l’efecte ionitzador d’una estrella jove propera. Com que aquest gas es compon sobretot d’hidrogen, que emet predominantment en la regió vermella de l’espectre a través de la ratlla Hα, la radiació de les nebuloses d’emissió té un característic to vermellós.
nebulosa de reflexió  f
es nebulosa de reflexión f
en reflection nebula n
Nebulosa comparativament densa de pols interestel·lar il·luminada per una estrella.
nebulosa fosca  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. nebulosa d’absorció
nebulosa planetària  f
es nebulosa planetaria f
en planetary nebula n
Estrella calenta vella i de poca massa, envoltada per un núvol de gas ionitzat en expansió, ejectat i il·luminat per la mateixa estrella. La denominació de planetària prové del fet que aquestes nebuloses observades amb un petit telescopi semblen un sistema solar distant.
nebulosa solar  f
es nebulosa solar f
en solar nebula n
Nebulosa a partir de la qual es va formar el sistema solar.
NEO  m pl
Vegeu un terme que hi ha més amunt. asteroides propers
neutralí  m
sin. neutralino m
es neutralino m
en neutralino n
La més lleugera de les partícules supersimètriques, amb una massa esperada d’unes 100 vegades la del protó, que, en cas de ser estable, podria constituir fins al 90 % de la matèria fosca de l’Univers.
neutralino  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. neutralí
neutrí  m
sin. neutrino m
es neutrino m
en neutrino n
Partícula elemental de massa molt petita i sense càrrega elèctrica, que és un dels productes de les reaccions de fusió termonuclear que es produeixen a l’interior de les estrelles. Els neutrins es mouen a velocitats properes a la velocitat de la llum i gairebé no interactuen amb la matèria ordinària. Segons el model estàndard de la física de partícules hi ha tres tipus de neutrins: electró, muó i tau. Inicialment es pensava que els neutrins no tenien massa i que, per tant, els seus tipus eren fixos. Els neutrins podrien arribar a representar fins a un 10 % de la matèria fosca de l’Univers. Vegeu també oscil·lació de neutrins.
neutrino  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. neutrí
neutró  m
es neutrón m
en neutron n
Partícula elemental amb una massa lleugerament més gran que la d’un protó, però que és elèctricament neutra. Juntament amb els protons, els neutrons formen els nuclis dels àtoms.
newtonià -ana  adj
es newtoniano -na adj
en Newtonian adj
Relatiu o pertanyent a Isaac Newton.
nombre bariònic  m
es número bariónico m
en baryon number n
Nombre total de barions d’un sistema, menys el nombre total d’antibarions. Referit a l’Univers és un índex de l’asimetria matèria-antimatèria.
nombre d’ona  m
es número de onda m
en wavenumber n
Recíproc de la longitud d’ona. Freqüentment es dóna multiplicat per 2p (nombre d’ona circular, k).
nombre de Wolf  m
es número de Wolf m
en Wolf number n
Índex que mesura l’activitat solar diària, proposat per Rudolf Wolf el 1852. Consisteix a comptar tant el nombre total de taques solars com el nombre de grups en què aquestes s’apleguen, ja que cap d’aquestes quantitats per separat és una mesura satisfactòria de l’activitat solar.
nova  f
es nova f
en nova n
Estrella que experimenta un augment sobtat de la seva resplendor que pot implicar un increment de la lluminositat fins a un factor 10.000. Una nova és el resultat d’una combustió explosiva en la superfície d’una nana blanca d’un sistema binari, causada per l’acumulació de matèria procedent de l’atmosfera de l’altre component del sistema binari.
noviluni  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. lluna nova
nucleó  m
es nucleón m
en nucleon n
Constituent d’un nucli atòmic, és a dir, protons i neutrons.
nucleosíntesi estel·lar  f
es nucleosíntesis estelar f
en stellar nucleosynthesis n
Formació d’elements químics que es produeix a l’interior de les estrelles. Tots els elements químics de l’Univers, exceptuant l’hidrogen, una part important de l’heli i petites fraccions d’alguns altres elements lleugers, són resultat de la nucleosíntesi estel·lar.
nucleosíntesi primordial  f
es nucleosíntesis primordial f
en primordial nucleosynthesis n
Producció de nuclis d’elements més pesants que l’hidrogen per fusió termonuclear que va tenir lloc en els primers minuts després del Big Bang.
nucli  m
es núcleo m
en core n, nucleus n
Regió central d’un cos material, ja sigui un àtom, un planeta, una estrella, una galàxia o un grup de galàxies.
nucli cometari  m
es núcleo cometario m
en cometary nucleus n
Regió sòlida de gel i pols que forma la part central del cap d’un cometa.
nucli del Sol  m
sin. nucli solar m
es núcleo del Sol m, núcleo solar m
en solar core n, Sun’s core n
Regió central del Sol, amb un radi de quasi 200.000 km, on reaccions termonuclears generen l’energia solar.
nucli galàctic  m
es núcleo galáctico m
en galactic nucleus n
Regió més interna d’una galàxia, d’uns milers d’anys llum, on hi ha sovint una gran concentració d’estrelles i gas.
nucli galàctic actiu  m
sigla AGN m
es AGN m, núcleo galáctico activo m
en active galactic nucleus n, AGN n
Nucli galàctic inusualment brillant a causa de l’emissió de grans quantitats de radiació no tèrmica. Vegeu també galàxia activa.
nucli intern de la Terra  m
es núcleo interno de la Tierra m
en inner core n
La part més interna del nucli terrestre, formada principalment per níquel i ferro i que es creu que és sòlida (a diferència del nucli extern, que està format per material fos). L’anàlisi de registres històrics de terratrèmols suggereix que el nucli intern de la Terra gira lleugerament més ràpid que la resta del planeta.
nucli solar  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. nucli del Sol
nutació  f
es nutación f
en nutation n
Petita oscil·lació de l’angle que forma l’eix de rotació terrestre respecte al pla de l’eclíptica amb un període de 18,6 anys.
núvol d’Oort  m
es nube de Oort f
en Oort cloud n
Halo esfèric sobreïxent de material cometari que presumiblement envolta el sistema solar a distàncies entre 75.000 ua i 150.000 ua aproximadament (el límit inferior és molt dubtós, de manera que hi ha qui creu que podria endinsar-se fins al límit superior del cinturó de Kuiper). Es creu que és la reserva dels cometes de període llarg, que quan penetren per primera vegada dins del sistema solar intern tenen un afeli en aquest rang de distàncies. Les estrelles que s’apropen al Sol pertorben les òrbites dels cometes d’aquest núvol i els envien cap a l’interior del sistema solar, on el planeta Júpiter torna a pertorbar-ne la trajectòria i fa que o bé s’escapin del sistema solar o bé siguin capturats en una òrbita de període més curt. El temps total de caiguda cap a l’interior del sistema solar seguint una òrbita parabòlica oscil·la entre 50.000 i 2,4 milions d’anys.
núvol molecular  m
es nube molecular f
en molecular cloud n
Nebulosa fosca en què la temperatura és suficientment baixa i la densitat suficientment alta com perquè l’hidrogen estigui en forma molecular. Les estrelles es formen a l’interior de núvols moleculars gegants (GMC) amb masses que superen el milió de masses solars.
núvols d’alta velocitat  m pl
es nubes de alta velocidad f pl
en high velocity clouds n pl, HVCs n pl
Núvols d’hidrogen atòmic amb velocitats radials incompatibles amb la rotació diferencial del disc de la nostra galàxia. Entre les diverses hipòtesis que hi ha sobre el seu origen, destaca la possibilitat que es tracti de romanents gasosos procedents de l’halo de la nostra galàxia o de galàxies satèl·lit properes (com ara els núvols de Magalhães) que es desplomen sobre el disc de la Via Làctia i proporcionen combustible per a la formació estel·lar. No es descarta, per tant, la possibilitat que també hi hagi núvols d’alta velocitat en altres galàxies.
núvols de Magalhães  m pl
es nubes de Magallanes f pl
en Magellanic clouds n pl
Nom que reben dues petites galàxies irregulars, satèl·lits de la Via Làctia, visibles a simple vista des de l’hemisferi sud. La més gran rep el nom de Gran Núvol de Magalhães (la sigla en anglès és LMC) i Petit Núvol de Magalhães (la sigla en anglès és SMC).