objecte de Herbig-Haro  m
es objeto Herbig-Haro m
en Herbig-Haro object n
Petita nebulosa de gas calent ionitzat amb un espectre de ratlles d’emissió que es genera en els extrems de les ejeccions bipolars.
objecte massiu compacte de l’halo galàctic  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. MACHO
objecte transneptunià  m
es objeto transneptuniano m
en TNO n, trans-Neptunian object n
Qualsevol objecte del sistema solar que té tota o part de la seva òrbita més enllà de l’òrbita de Neptú. El cinturó de Kuiper i el núvol d’Oort són les dues principals subdivisions d’aquest volum de l’espai. Plutó és un objecte transneptunià, cosa que posa seriosament en dubte la seva classificació com a planeta per raons històriques.
oblat -ada  adj
sin. aplatat -ada adj
es achatado -da adj, oblato -ta adj
en flattened adj, oblate adj
Dit d’un objecte tridimensional que és menor en una dimensió que en les altres dues. Per exemple, una galeta.
ocàs  m
es ocaso m
en setting n
Posta del Sol o d’un altre astre.
ocultació estel·lar  f
es ocultación estelar f
en stellar occultation n
Enfosquiment de la llum d’una estrella produïda pel pas d’un objecte del sistema solar, com ara un planeta o una lluna, directament per davant seu.
ombra1  f
es sombra f
en umbra n
Zona de l’ombra d’un eclipsi en què aquest eclipsi és vist com a total.
ombra2  f
es sombra f
en umbra n
Regió central més fosca i freda d’una taca solar.
ona  f
es onda f
en wave n
Forma de propagació d’una pertorbació en un medi, acompanyada d’una transmissió d’energia, però no de matèria. La transmissió de la pertorbació es produeix a una velocitat finita que és característica tant del tipus de pertorbació com del medi en què es propaga l’ona.
ona de densitat espiral  f
es onda de densidad espiral f
en spiral density wave n
Ona espiral de pressió que es mou sobre un disc galàctic, de manera que comprimeix gas i pols i activa la formació d’estels. Es creu que els braços de les galàxies espirals són el resultat d’ones de densitat espiral.
ona de xoc  f
es onda de choque f
en shock wave n
Regió d’un fluid en què la matèria està fortament comprimida perquè un objecte es mou en el seu interior a una velocitat superior a la del so en aquell medi.
ona gravitacional  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. ona gravitatòria
ona gravitatòria  f
sin. ona gravitacional f
es onda gravitacional f, onda gravitatoria f
en gravitational wave n, gravity wave n
Pertorbació ondulatòria produïda per una alteració d’un camp gravitatori.
ona sísmica  f
es onda sísmica f
en seismic wave n
Vibració que viatja a través d’un planeta terrestre produïda per un fenomen del tipus d’un terratrèmol.
opacitat  f
es opacidad f
en opacity n
Mesura de la capacitat d’un material per bloquejar la radiació electromagnètica. L’opacitat és la mesura complementària de la transparència.
oposició  f
es oposición f
en opposition n
Configuració en què un planeta posseeix una elongació de 180° i, per tant, està situat en direcció oposada al Sol en el cel.
òptic  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. visible
òptica adaptativa  f
es óptica adaptable f, óptica adaptativa f
en adaptive optics n pl
Tècnica que, mitjançant l’ús d’òptiques deformables, permet corregir gran part dels defectes introduïts per l’atmosfera en les imatges observades amb un telescopi terrestre.
òrbita directa  f
es órbita directa f
en direct orbit n, prograde orbit n
Òrbita en què la direcció del moviment de l’objecte que orbita és la mateixa que la de la rotació de l’objecte orbitat.
òrbita geostacionària  f
es órbita geoestacionaria f
en geostationary orbit n
Òrbita que permet que un satèl·lit artificial estigui sempre en la mateixa vertical d’un punt determinat de la superfície de la Terra. Això s’aconsegueix amb una altura orbital d’aproximadament 35.790 km en la qual s’igualen el període orbital del satèl·lit i el període de rotació de la Terra (23 h 56 min 4,09 s), de manera que el satèl·lit es manté estacionari respecte a la Terra.
òrbita retrògrada  f
es órbita retrógrada f
en retrograde orbit n
Òrbita en què la direcció del moviment de l’objecte que orbita és oposada a la direcció de rotació de l’objecte orbitat.
òrbita síncrona  f
es órbita sincrónica f
en synchronous orbit n
Òrbita d’un cos celeste de període igual al seu període de rotació. La Lluna està en una òrbita síncrona, per això sempre veiem la mateixa cara del satèl·lit. També rep el nom de ressonància espín-orbital 1:1.
òrbita tancada  f
es órbita cerrada f
en bound orbit n
Òrbita d’extensió radial limitada en la qual les oscil·lacions radials són periòdiques amb un període que és un múltiple sencer del de revolució.
ortus  m
es orto m
en Sunrise n
Sortida o aparició del Sol o d’un altre astre per l’horitzó.
oscil·lació de neutrins  f
es oscilación de neutrinos f
en neutrino oscillation n
Solució del problema dels neutrins solars basada en el fet que els neutrins, atès que tenen una massa no nul·la, poden canviar el seu tipus. Així, el nucli del Sol podria estar produint el nombre de neutrins electró predit per la física nuclear, però en el seu camí cap a la Terra una fracció d’aquests neutrins pot transformar-se en neutrins muó i neutrins tau, i passar desapercebuts pels detectors de neutrins electró.
oval blanc  m
es óvalo blanco m
en white oval n
Qualsevol de les regions de color clar de l’hemisferi sud de l’atmosfera de Júpiter que, com la Gran Taca Vermella, són sistemes tempestuosos de llarga durada en els quals els vents giren en sentit antihorari. Hi ha un oval blanc molt a prop de la Gran Taca Vermella que s’observa des de 1938.
oval marró  m
es óvalo marrón m
en brown oval n
Forat de llarga durada en els núvols de l’atmosfera de Júpiter, que apareix només en latituds properes als 20° nord i que permet d’observar l’atmosfera inferior del planeta.
ozó  m
es ozono m
en ozone n
Molècula formada per tres àtoms d’oxigen.
ozonosfera  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. capa d’ozó