Pangaea  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. Pangea
Pangea  m
sin. Pangaea m
es Pangaea m, Pangea m
en Pangaea n, Pangea n
Supercontinent únic que es va formar a la Terra fa uns 250 milions d’anys quan la tectònica de plaques va fer que totes les masses continentals es fusionessin temporalment. Aquest enorme supercontinent estava envoltat per un únic oceà gegant anomenat Pantalassa. Els moviments posteriors de les plaques tectòniques van trencar el Pangea, que significa ‘totes les terres’, i va donar lloc als continents actuals. Aquest cicle es repeteix cada 600 milions d’anys.
paradoxa d’Olbers  f
es paradoja de Olbers f
en Olbers’ paradox n
Dilema plantejat per Heinrich Olbers en el segle XIX associat al fet que en un univers infinit i etern el cel nocturn no podria ser fosc.
paral·laxi  f
es paralaje m
en parallax n
Desplaçament màxim aparent que experimenta un objecte celeste sobre el fons d’estrelles fixes a causa del moviment de la Terra al voltant del Sol.
paral·laxi espectroscòpica  f
es paralaje espectroscópica m
en spectroscopic parallax n
Mètode per determinar la distància a una estrella consistent en la comparació de la seva lluminositat aparent amb la lluminositat absoluta inferida a partir de la posició que el seu espectre suggereix en un diagrama HR estàndard.
paràmetre de densitat  m
es parámetro de densidad m
en density parameter n
Quocient entre la densitat de massa de l’Univers i la densitat crítica. Es representa per la lletra grega Ω. En un univers obert Ω és sempre inferior a 1, en un univers tancat és sempre superior a 1, i en un univers pla Ω és exactament igual a 1 sempre.
parsec  m
sbl pc
es parsec m, pársec m
en parsec n
Distància a què s’ha de situar una estrella per tal que la seva paral·laxi sigui exactament d’1 segon d’arc. Un parsec és igual a 206.000 ua o bé 3,26 anys llum. Els múltiples més utilitzats són el kiloparsec (kpc), igual a mil parsecs, i el megaparsec (Mpc), igual a un milió de parsecs. El nom parsec és un acrònim de l’anglès parallax in arc seconds.
partícula α  f
sin. partícula alfa f
sbl α
es partícula α f, partícula alfa f
en α particle n, alpha particle n
Nucli d’un àtom d’heli, consistent en dos protons i dos neutrons.
partícula alfa  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. partícula α
partícula lliure  f
es partícula libre f
en free particle n
Partícula no sotmesa a cap força.
partícula massiva d’interacció dèbil  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. WIMP
partícula virtual  f
es partícula virtual f
en virtual particle n
Cadascuna de les partícules generades per parells a causa de fluctuacions de l’energia de l’estat fonamental del buit que apareixen conjuntament en algun punt de l’espaitemps i s’anihilen mútuament poc temps després. L’adjectiu virtual significa que aquestes partícules no poden detectar-se directament, ja que, atesa la seva energia, existeixen durant un temps no superior al que es deriva del principi d’incertesa de Heinsenberg.
penombra  f
es penumbra f
en penumbra n
1. Zona de l’ombra d’un eclipsi en què aquest és vist com a parcial. 2. Regió grisenca que usualment envolta l’ombra d’una taca solar.
perfil d’una ratlla espectral  m
es perfil de una línea espectral m
en line profile n, spectral line profile n
Representació gràfica de la intensitat d’una ratlla espectral en funció de la longitud d’ona.
pergelisòl  m
sin. permagel m
es pergelisol m, permafrost m, permagel m
en permafrost n
Subsòl permanentment glaçat d’un planeta.
periàpside  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. periastre
periastre  m
sin. periàpside m
es periapsis m, periastro m
en periapsis n, periastron n
Punt de l’òrbita d’un astre secundari en què aquest es troba a la menor distància del principal. Vegeu també apoastre.
perigeu  m
es perigeo m
en perigee n
Punt de l’òrbita d’un objecte en què aquest és més proper a la Terra. Vegeu també apogeu.
periheli  m
es perihelio m
en perihelion n
Punt de l’òrbita d’un objecte al voltant del Sol més proper a aquest astre. Vegeu també afeli.
període  m
es período m, periodo m
en period n
Interval de temps que requereix una ona per repetir la mateixa pertorbació en cada punt de l’espai. Més generalment, és el temps transcorregut entre dos passos consecutius d’un fenomen cíclic per una mateixa fase. Per exemple, el període orbital és el temps necessari perquè un cos celeste completi una revolució sobre un altre cos.
període de reionització  m
sin. reionització f
es período de reionización m, reionización f
en period of reionization n, reionization n
Període en què es produeix la reionització de l’hidrogen gasós de l’Univers. Abasta des del moment en què es comencen a formar les primeres estrelles (estrelles de la població III) fins que tots els àtoms del medi intergalàctic han estat ionitzats.
permagel  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. pergelisòl
petit planeta  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. asteroide
pics acústics  m pl
es picos acústicos m pl
en acoustic peaks n pl
Seqüència harmònica de màxims que presenta l’espectre de potències de les fluctuacions del fons còsmic de microones en funció de l’escala angular. Físicament aquests pics són la manifestació de compressions i enrariments en el fluid de fotons i barions (iguals que les que provocarien ones de so estacionàries) que van començar pocs minuts després del Big Bang i van continuar fins a l’època de la recombinació.
píxel  m
es píxel m
en pixel n
Qualsevol dels elements diminuts que constitueixen una imatge digital.
pla de l’eclíptica  m
es plano de la eclíptica m
en ecliptic plane n
Pla que conté l’eclíptica.
pla galàctic  m
es plano galáctico m
en galactic plane n
Pla que conté el disc de la Via Làctia.
placa litosfèrica  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. placa tectònica
placa tectònica  f
sin. placa litosfèrica f
es placa tectónica f
en crustal plate n
Cadascuna de les seccions de la litosfera terrestre que es mouen com un tot.
planeta  m
es planeta m
en planet n
Objecte format en el disc protoplanetari que envolta una estrella. Per ser catalogat com a planeta, l’objecte ha de tenir una massa superior a la de Plutó (1/500 la massa de la Terra) i inferior a unes 10 vegades la de Júpiter. A diferència de les estrelles, els planetes no són capaços de generar llum per ells mateixos i només reflecteixen la que els arriba de l’estrella que estan orbitant.
planeta exterior  m
es planeta exterior m
en outer planet n
Planeta més allunyat del Sol que la Terra. Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó són planetes exteriors.
planeta extrasolar  m
sin. exoplaneta m
es exoplaneta m, planeta extrasolar m
en exoplanet n, extrasolar planet n
Qualsevol dels planetes descoberts orbitant al voltant d’estrelles que no són el Sol.
planeta interior  m
es planeta interior m
en inner planet n
Planeta del sistema solar més proper al Sol que la Terra. Mercuri i Venus són els planetes interiors.
planeta jovià  m
es planeta joviano m
en Jovian planet n
Qualsevol dels quatre planetes exteriors gegants del sistema solar, amb una composició física i química semblant a la de Júpiter.
planeta menor  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. asteroide
planeta tel·lúric  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. planeta terrestre
planeta terrestre  m
sin. planeta tel·lúric m
es planeta terrestre m
en terrestrial planet n
Qualsevol dels planetes del sistema solar de característiques semblants a les de la Terra, és a dir, Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Sovint també s’inclouen en aquesta categoria Plutó i, fins i tot, els satèl·lits galileians.
planetesimal  m
es planetesimal m
en planetesimal n
Qualsevol dels objectes de la grandària de petites llunes (amb diàmetres d’uns quants centenars de quilòmetres) formats en gran nombre per condensació del material primordial de la nebulosa solar.
planetoide  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. asteroide
planetologia comparativa  f
es planetología comparativa f
en comparative planetology n
Ciència dedicada a l’estudi sistemàtic de les semblances i les diferències entre els planetes amb l’objectiu d’obtenir un coneixement més profund de la formació i l’evolució del sistema solar.
planisferi  m
es planisferio m
en planisphere n, star chart n
Mapa estel·lar que permet visualitzar el cel a qualsevol hora i en qualsevol dia de l’any a una latitud geogràfica donada.
plasma  m
es plasma m
en plasma n
Gas a una temperatura tan elevada que els seus àtoms es troben dissociats en càrregues negatives (electrons) i càrregues positives (nuclis atòmics parcialment o totalment ionitzats) lliures. És l’anomenat quart estat de la matèria, ja que, quan s’afegeix energia a un sòlid, aquest es converteix primer en un líquid, després en un gas i, finalment, en un plasma.
plasma polsegós  m
es plasma polvoriento m
en dusty plasma n
Plasma que conté partícules de pols elèctricament carregades. La presència de pols en el plasma fa que aquest pugui tenir propietats d’un líquid o un sòlid. Els radis dels anells de Saturn són un exemple de plasma polsegós.
platja  f
es playa f
en plage n
Regió brillant i calenta de la cromosfera solar que tendeix a formar-se just abans de l’aparició d’una nova taca solar. Les platges són creades probablement per camps magnètics que ascendeixen des de l’interior del Sol, de manera que comprimeixen i escalfen una part de la cromosfera.
pleniluni  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. lluna plena
pluja de meteors  f
es lluvia de meteoros f
en meteor shower n
Fenomen que es repeteix sempre per les mateixes dates, consistent en l’observació d’un gran nombre de meteors per hora que semblen provenir d’un punt comú en el cel, i que és causat pel pas anual de la Terra per les restes de la cua d’un cometa.
plutins  m pl
es plutinos m pl
en plutinos n pl
Conjunt de petits cossos celestes del cinturó de Kuiper que tenen òrbites amb semieixos majors d’aproximadament 39 ua i excentricitats que van des de moderades a grans. El nom ve donat pel fet que Plutó és el membre principal d’aquesta població. Una característica destacada d’aquests objectes és que mantenen una ressonància orbital 3:2 amb Neptú.
pol celeste  m
es polo celeste m
en celestial pole n
Punt de l’hemisferi nord o sud al voltant del qual sembla girar l’esfera celeste.
polarització  f
es polarización f
en polarization n
Alineació dels camps elèctrics de les ones electromagnètiques en una direcció particular.
pol·lució lumínica  f
es polución lumínica f
en light pollution n
Llum procedent de les zones habitades de la Terra que degrada les imatges astronòmiques.
porus  m
es poro m
en pore n
Taca solar petita d’aspecte puntiforme.
positró  m
es positrón m
en positron n
Partícula atòmica amb propietats idèntiques a les d’un electró però amb càrrega positiva. És l’antipartícula de l’electró.
precessió  f
es precesión f
en precession n
Canvi lent en la direcció de l’eix de rotació d’un objecte, causat per alguna influència gravitatòria externa.
precessió dels equinoccis  f
es precesión de los equinoccios f
en precession of the equinoxes n
Precessió de l’eix de rotació de la Terra causada per les atraccions gravitatòries del Sol i la Lluna que provoca que els equinoccis es desplacin al llarg de l’eclíptica en direcció oest 50,2 segons d’arc per any o, equivalentment, que facin una volta sencera cada 25.800 anys.
precipitació d’heli  f
es precipitación de helio f
en helium precipitation n
Mecanisme responsable de la baixa abundància d’heli a la atmosfera de Saturn. L’heli es condensa a les capes superiors i forma una boira que es precipita en forma de pluja cap a l’interior de Saturn.
pressió de degeneració  f
es presión de degeneración f
en degenerate pressure n
Pressió que manté un cos de matèria degenerada, que és independent de la seva temperatura i només depèn de la seva densitat.
pressió de radiació  f
es presión de radiación f
en radiation pressure n
Pressió exercida per la radiació electromagnètica.
primera llei de Kepler  f
es primera ley de Kepler f
en Kepler’s first law n
Primera de les lleis del moviment planetari de Johannes Kepler, que estableix que cada planeta es mou al voltant del Sol en una òrbita el·líptica amb el Sol en un dels seus focus.
primera llei de la dinàmica  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. primera llei de Newton
primera llei de Newton  f
sin. llei de la inèrcia f, primera llei de la dinàmica f, primera llei del moviment f
es ley de la inercia f, primera ley de la dinámica f, primera ley de Newton f, primera ley del movimiento f
en first law of dynamics n, first law of motion n, law of inertia n, Newton’s first law n
Primera de les lleis del moviment d’Isaac Newton, que estableix que, en absència de forces externes, un cos es manté en repòs o es mou a velocitat constant seguint una trajectòria rectilínia.
primera llei del moviment  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. primera llei de Newton
primera llum  f
es primera luz f
en first light n
Primera observació feta amb un telescopi acabat de construir.
principi antròpic  m
es principio antrópico m
en anthropic principle n
Postulat segons el qual un cert nombre de fets sobre paràmetres dels models teòrics actuals que descriuen la natura es poden explicar assumint que aquests paràmetres són nombres aleatoris subjectes a la restricció que a l’Univers existeix una forma intel·ligent de vida basada en el carboni.
principi cosmològic  m
es principio cosmológico m
en cosmological principle n
Postulat que engloba les dues hipòtesis bàsiques de la cosmologia, a saber, l’Univers és isòtrop i homogeni a escales suficientment grans.
principi cosmològic perfecte  m
es principio cosmológico perfecto m
en perfect cosmological principle n
Postulat de la teoria de l’estat estacionari que afirma que l’aparença de l’Univers no és solament independent de la posició de l’observador i de la direcció de l’observació, sinó també del temps en què es fa l’observació.
principi d’acció i reacció  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. tercera llei de Newton
principi d’equivalència  m
es principio de equivalencia m
en equivalence principle n, principle of equivalence n
Postulat de la relativitat general que estableix l’equivalència entre gravetat i acceleració.
principi d’exclusió de Pauli  m
es principio de exclusión de Pauli m
en Pauli exclusion principle n
Postulat que afirma que dos fermions idèntics no poden tenir (dins dels límits del principi d’incertesa) la mateixa posició i velocitat.
principi d’incertesa de Heisenberg  m
es principio de incertidumbre de Heisenberg m
en Heisenberg uncertainty principle n
Postulat de la mecànica quàntica que afirma que no podem conèixer amb exactitud i simultàniament la posició i la velocitat d’una partícula.
principi de censura còsmica  m
es principio de censura cósmica m
en cosmic censorship principle n
Postulat que declara que la natura amaga qualsevol singularitat, com ara un forat negre, dins d’un horitzó d’esdeveniments que l’aïlla de la resta de l’Univers.
problema de l’horitzó  m
es problema del horizonte m
en horizon problem n
Problema conceptual del model estàndard del Big Bang associat al fet que regions de l’Univers tan allunyades entre si que, atesa l’edat actual de l’Univers, no han tingut temps d’intercanviar informació, presenten, malgrat tot, propietats molt similars.
problema de la planor  m
es problema de la curvatura nula m
en flatness problem n
Problema conceptual del model estàndard del Big Bang, que no és capaç d’explicar per què la densitat observada de l’Univers és tan pròxima a la densitat crítica.
problema del moment angular  m
es problema del momento angular m
en angular momentum problem n
Problema plantejat pel fet que el Sol, amb una massa 1000 vegades més gran que la de tots els planetes junts, posseeixi solament un 0,3 % del moment angular total del sistema solar.
problema dels neutrins solars  m
es problema de los neutrinos solares m
en solar neutrino problem n
Antiga discrepància entre el nombre teòric de neutrins emesos pel nucli del Sol i el nombre de neutrins observats, que era aproximadament un terç. Vegeu també oscil·lació de neutrins.
procés isentròpic  m
es proceso isoentrópico m
en isentropic process n
Procés en què es manté constant l’entropia.
procés isoterm  m
es proceso isotermo m
en isothermal process n
Procés que té lloc a temperatura constant.
procés triple α  m
sin. procés triple alfa m
es proceso triple α m, proceso triple alfa m
en triple-α process n, triple-alpha process n
Generació del carboni 12 mitjançant la fusió termonuclear de tres nuclis d’heli 4 (partícules α).
procés triple alfa  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. procés triple α
producció de parelles  f
es producción de pares f
en pair production n
Procés físic en què dos fotons es transformen en una partícula i la seva antipartícula corresponent. El tipus de partícula produït depèn de l’energia (la freqüència) dels fotons.
prolat -ada  adj
es prolato -ta adj
en prolate adj
Dit d’un objecte tridimensional més gran en una dimensió que en les altres dues. Per exemple, una pilota de rugbi. Veg. també oblat.
protuberàncies  f pl
es protuberancias f pl
en prominences n pl
Grans arcs de gas calent que s’estenen des de la vora del Sol fins a desenes de milers de quilòmetres dins de la corona. Poden durar des d’unes poques hores fins a alguns mesos. Quan es veuen directament sobre la fotosfera apareixen com traces fosques i reben el nom de filaments.
protó  m
es protón m
en proton n
Partícula elemental amb càrrega elèctrica positiva que està present en tots els nuclis atòmics. El nombre de protons del nucli d’un àtom indica quin tipus d’àtom és.
protoestel  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. protoestrella
protoestrella  f
sin. protoestel m
es protoestrella f
en protostar n
1. Estrella en les etapes inicials de la seva formació. 2. Part central d’un fragment de gas que està col·lapsant i que és suficientment calent i dens com per ser opac a la radiació pròpia.
protoplaneta  m
es protoplaneta m
en protoplanet n
Qualsevol dels objectes precursors dels planetes que coneixem actualment, constituïts per grans acumulacions de matèria formades a partir de fusions dels planetesimals que abundaven en el sistema solar primitiu.
protosol  m
es protosol m
en protosun n
Part de la nebulosa solar precursora del Sol actual.
púlsar  m
es púlsar m
en pulsar n
Radiofont polsant relacionada amb una estrella de neutrons en rotació ràpida.
púlsar de mil·lisegons  m
sin. mil·lipúlsar m
es púlsar de milisegundos m
en millisecond pulsar n
Púlsar amb un període d’1 a 10 mil·lisegons.
punt Càncer  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. solstici d’estiu
punt Capricorn  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. solstici d’hivern
punt d’Àries  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. equinocci de primavera
punt de gir de la seqüència principal  m
es punto de giro de la secuencia principal m
en main-sequence turnoff n
Punt del diagrama HR en què les estrelles més massives d’un cúmul estel·lar comencen a abandonar la seqüència principal i a evolucionar cap a la branca de les gegants vermelles. El punt de gir permet determinar l’edat del cúmul estel·lar.
punt intern de Lagrange  m
es punto interno de Lagrange m
en inner Lagrangian point n
Punt en què es toquen els lòbuls de Roche d’un sistema binari. A través d’aquest punt pot produir-se transferència de massa. Veg. també punts de Lagrange.
punt Libra  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. equinocci de tardor
punt vernal  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. equinocci de primavera
punts de Lagrange  m pl
es puntos de Lagrange m pl
en Lagrangian points n pl
Conjunt de cinc punts especials en el pla orbital de dos cossos, en els quals un tercer cos de massa relativa insignificant pot romandre en equilibri.