radar  m
es radar m
en radar n
Instrument que utilitza l’eco de les ones radioelèctriques llançades sobre un objecte per determinar-ne la distància. El nom radar prové de l’acrònim anglès radio detecting and ranging.
radi de Schwarzschild  m
es radio Schwarzschild m
en Schwarzschild radius n
Radi de l’horitzó d’esdeveniments al voltant d’un forat negre.
radiació  f
es radiación f
en radiation n
Forma de transport d’energia que no necessita suport material. La llum és una radiació electromagnètica.
radiació de 21 centímetres  f
es radiación de 21 centímetros f
en 21-centimeter radiation n
Radioona (amb una longitud d’ona de 21 cm) emesa pels àtoms d’hidrogen neutre (H I) de l’espai interestel·lar.
radiació de fons  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. fons còsmic de microones
radiació de Hawking  f
es radiación de Hawking f
en Hawking radiation n
Radiació produïda per un forat negre i que condueix a la seva progressiva evaporació. La producció de parells de partícules virtuals en les proximitats d’un forat negre pot fer que una de les partícules travessi l’horitzó d’esdeveniments del forat abans d’anihilar-se amb la seva parella i que, en conseqüència, aquesta última es transformi en una partícula real que s’escapa del forat negre i s’emporta part de la seva energia (massa).
radiació de sincrotró  f
es radiación de sincrotrón f
en synchrotron radiation n
Radiació no tèrmica originada pel moviment accelerat de partícules amb càrrega elèctrica, com ara els electrons, al voltant de les línies d’un camp magnètic intens.
radiació de Txerenkov  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. llum de Txerenkov
radiació electromagnètica  f
sin. llum f
es luz f, radiación electromagnética f
en electromagnetic radiation n, light n
Radiació formada per camps elèctrics i camps magnètics oscil·lants.
radiació no tèrmica  f
es radiación no térmica f
en non-thermal radiation n
Radiació emesa per un cos que no és produïda per la seva temperatura. Vegeu, per exemple, radiació de sincrotró.
radiació tèrmica  f
es radiación térmica f
en thermal radiation n
Radiació electromagnètica emesa per qualsevol cos a causa de la seva temperatura.
radiant  m
es radiante m
en radiant n
Punt del cel en què sembla originar-se una determinada pluja de meteors. La constel·lació en què se situa el radiant dóna nom a la pluja de meteors.
radioactivitat  f
es radiactividad f
en radioactivity n
Energia que alliberen alguns elements atòmics molt pesants quan els seus nuclis decauen en nuclis més lleugers.
radiogalàxia  f
es radiogalaxia f
en radio galaxy n
Galàxia activa que emet la major part de la seva energia en forma de radioones.
radiolòbul  m
es radiolóbulo m
en radio lobe n
Regió gasosa molt extensa connectada a una galàxia activa que emet grans quantitats de radioones.
radioona  f
es radioonda f
en radio wave n
Ona electromagnètica situada a la regió de l’espectre electromagnètic corresponent a les longituds d’ona més llargues.
radiotelescopi  m
es radiotelescopio m
en radio telescope n
Telescopi dissenyat per fer observacions de radioones.
radis dels anells  m pl
es radios de los anillos m pl
en ring spokes n pl
Trets en forma de raigs de roda de bicicleta que apareixen durant dues o tres rotacions sobre la superfície dels anells de Saturn. La seva aparença allargada i prima suggereix un temps de formació molt curt. Encara que no hi ha cap teoria detallada sobre el seu origen, se sospita que estan formats per petits grans de pols carregats elèctricament.
raigs γ  m pl
sin. raigs gamma m pl
es rayos γ m pl, rayos gamma m pl
en γ rays n pl, gamma rays n pl
Regió de l’espectre electromagnètic corresponent a la radiació de freqüència més gran i, per tant, més energètica.
raigs còsmics  m pl
es rayos cósmicos m pl
en cosmic rays n pl
Pluja de partícules carregades que colpeja les capes més exteriors de l’atmosfera terrestre a un ritme de 1000 partícules per metre quadrat per segon. Aquest flux de partícules, provinents en la seva major part de la Galàxia, consisteix en un 90 % de protons, un 9 % de partícules α i un 1 % de nuclis més pesants que l’hidrogen.
raigs gamma  m pl
Vegeu un terme que hi ha més amunt. raigs γ
raigs lunars  m pl
es rayos lunares m pl
en lunar rays n pl
Sistemes de raigs que emanen d’alguns cràters lunars, com ara Copèrnic i Tycho, procedents de les restes del material expulsat pels impactes que van formar aquests cràters.
raigs Röntgen  m pl
Vegeu un terme que hi ha més avall. raigs X
raigs X  m pl
sin. raigs Röntgen m pl
es rayos Röntgen m pl, rayos X m pl
en Röntgen rays n pl, X rays n pl
Regió de l’espectre electromagnètic corresponent a radiació de molt alta freqüència (longitud d’ona molt curta) situada entre l’ultraviolat i els raigs γ.
ratlla d’absorció  f
es línea de absorción f
en absorption line n
Cadascuna de les franges fosques que apareixen sobre un espectre continu en els rangs de freqüències en què s’ha eliminat la radiació totalment o en part.
ratlla d’emissió  f
es línea de emisión f
en emission line n
Cadascuna de les franges estretes i brillants formades per l’emissió de radiació d’un cert material en un rang de freqüències específic de l’espectre electromagnètic. Un gas calent produeix ratlles d’emissió en el seu espectre.
ratlla espectral  f
sin. línia espectral f
es línea espectral f
en spectral line n
Tret d’absorció o d’emissió en un espectre centrat en una longitud d’ona particular.
ratlles de Fraunhofer  f pl
es líneas de Fraunhofer f pl
en Fraunhofer lines n pl
Col·lecció de més de 600 ratlles d’absorció en l’espectre del Sol que van ser classificades per primer cop per Joseph Fraunhofer el 1812.
ratlles prohibides  f pl
es líneas prohibidas f pl
en forbidden lines n pl
Ratlles espectrals observades en determinades regions de l’espai, com per exemple en les nebuloses d’emissió, però no en experiments de laboratori. Les col·lisions entre àtoms són molt més freqüents en els experiments de laboratori, ja que es treballa amb gasos molt menys enrarits que en l’espai; en aquestes circumstàncies els electrons salten a algun altre estat abans que l’emissió corresponent a una ratlla prohibida pugui tenir lloc.
reacció termonuclear  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. fusió termonuclear
recombinació  f
es recombinación f
en recombination n
Procés pel qual un electró es combina amb un .
refracció  f
es refracción f
en refraction n
Canvi de trajectòria que experimenta un raig de llum quan travessa una superfície que limita dos medis transparents diferents.
regió activa  f
es región activa f
en active region n
Regió de la fotosfera del Sol que envolta un grup de taques solars i que pot fer erupció de forma violenta i imprevisible. Quan és màxim el nombre de taques solars, també ho és el de regions actives.
regió H II  f
es región H II f
en H II region n
Qualsevol regió d’hidrogen ionitzat (H II) de l’espai interestel·lar. Estan relacionades amb regions de formació estel·lar.
regles de Kirchhoff  f pl
Vegeu un terme que hi ha més amunt. lleis de Kirchhoff
regolita  f
es regolita f, regolito m
en regolith n
Capa de pols fina que cobreix la superfície de molts planetes, satèl·lits i asteroides, formada per fragments de roca polvoritzats pel bombardeig meteorític.
regressió de la línia dels nodes  f
es regresión de la línea de los nodos f
en regression of the line of nodes n
Lent moviment de la línia dels nodes de la Lluna causat per l’atracció gravitatòria del Sol.
reionització  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. període de reionització
relació de Tully-Fisher  f
es relación de Tully-Fisher f
en TF relation n, Tully-Fisher relation n
Relació observada entre la velocitat de rotació i la lluminositat (en una banda determinada de l’espectre electromagnètic) d’una galàxia espiral. Aquesta correlació té el seu origen en el fet que tant la velocitat de rotació d’una galàxia, responsable de l’eixamplament de les ratlles espectrals, com la seva lluminositat total estan relacionades amb la massa total d’aquesta galàxia.
relació massa-lluminositat  f
es relación masa-luminosidad f
en mass-luminosity relation n
Relació entre la massa i la lluminositat de les estrelles de la seqüència principal. La lluminositat és aproximadament proporcional a la tercera potència de la massa.
relació massa-radi  f
es relación masa-radio f
en mass-radius relation n
Relació entre la massa i el radi de les estrelles de la seqüència principal. El radi es aproximadament proporcional a la massa.
relació període-lluminositat  f
es relación período-luminosidad f
en period-luminosity relation n
Relació, descoberta per Henrietta Leavitt el 1912, entre el període de variabilitat d’una cefeida i el valor mitjà de la seva lluminositat. La mesura del període de les cefeides permet determinar-ne la distància.
relació radi-lluminositat-temperatura  f
es relación radio-luminosidad-temperatura f
en radius-luminosity-temperature relation n
Relació matemàtica, inferida a partir de relacions geomètriques simples i la llei de Stefan-Boltzmann, que permet determinar indirectament el radi d’una estrella si se’n coneix la lluminositat i la temperatura.
relativista  adj
es relativista adj
en relativistic adj
1. Que es mou a velocitats properes a la velocitat de la llum. 2. Relatiu o pertanyent a la teoria de la relativitat d’Albert Einstein.
relativitat especial  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. teoria especial de la relativitat
relativitat general  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. teoria general de la relativitat
relativitat restringida  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. teoria especial de la relativitat
resolució angular  f
es resolución angular f
en angular resolution n
Distància angular mínima que pot resoldre’s amb un instrument d’observació.
ressonància orbital  f
es resonancia orbital f
en orbital resonance n
Situació en què els períodes orbitals de dos cossos celestes són múltiples enters l’un de l’altre, de manera que s’influeixen gravitatòriament amb regularitat. La ressonància orbital més simple és 2:1, en què el període orbital del primer cos és la meitat del període orbital del segon.
reticle cromosfèric  m
es retículo cromosférico m
en chromospheric network n
Patró cel·lular a gran escala que es pot observar a la cromosfera solar. Està format pels contorns dels supergrànuls, en què es concentren gran quantitat de tubs de flux magnètic.
revolució  f
es revolución f
en revolution n
Moviment orbital d’un cos al voltant d’un altre cos, com ara el de la Terra al voltant del Sol.
revolució copernicana  f
es revolución copernicana f
en Copernican revolution n
Adopció generalitzada, cap a finals del segle XVI, de la idea, ja expressada per filòsofs de la Grècia clàssica, que la Terra no és al centre de l’Univers.
romanent de supernova  m
es remanente de supernova m
en SNR n, supernova remnant n
Conjunt de gasos expulsats a l’espai per l’explosió d’una supernova.
rotació  f
es rotación f
en rotation n
Moviment de gir d’un cos sobre un dels seus eixos.
rotació caòtica  f
es rotación caótica f
en chaotic rotation n
Moviment de rotació totalment imprevisible característic de cossos no esfèrics que es mouen en òrbites excèntriques, com ara el satèl·lit de Saturn Hiperió.
rotació diferencial  f
es rotación diferencial f
en differential rotation n
Rotació d’un objecte no rígid (com ara un planeta jovià, una estrella o una galàxia), en què parts adjacents giren amb ritmes de rotació diferents.
rotació directa  f
sin. rotació prògrada f
es rotación directa f, rotación prógrada f
en direct rotation n, prograde rotation n
Rotació en la mateixa direcció que la translació.
rotació Faraday  f
es rotación Faraday f
en Faraday rotation n
Rotació de la polarització d’una ona electromagnètica quan travessa un camp magnètic paral·lel a la direcció en què es propaga.
rotació prògrada  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. rotació directa
rotació retrògrada  f
es rotación retrógrada f
en retrograde rotation n
Rotació en direcció oposada a la translació.
RR Lyrae  f
es RR Lyrae f
en RR Lyrae n
Estrella variable amb un període inferior a un dia.