saros  m
es saros m
en saros n
Període de temps de 18 anys, 11 dies i 8 hores que separa dos eclipsis solars virtualment idèntics.
satèl·lit  m
es satélite m
en satellite n
Qualsevol cos celeste en òrbita al voltant d’un altre cos celeste de més massa i grandària. Vegeu també lluna.
satèl·lit artificial  m
es satélite artificial m
en artificial satellite n
Artefacte no tripulat, construït pels humans, que viatja per l’espai o es manté en òrbita al voltant del nostre planeta o d’un altre cos celeste.
satèl·lit galileià  m
es satélite galileano m
en Galilean satellite n
Qualsevol dels quatre satèl·lits més brillants i més grans de Júpiter (, Europa, Ganimedes i Cal·listo), batejats en el segle XVII per Galileu Galilei, que va ser el primer que els va observar.
satèl·lit pastor  m
es satélite pastor m
en shepherd satellite n
Satèl·lit que produeix un efecte gravitatori sobre un anell planetari que ajuda a conservar-ne la forma. En són un exemple els satèl·lits de Saturn, Prometeu i Pandora, que segueixen òrbites localitzades a ambdues bandes de l’anell F.
secció eficaç  f
es sección eficaz f
en cross section n
Àrea efectiva de les partícules sotmeses a interaccions. És una mesura bàsica de la probabilitat d’interacció de les partícules.
segon atòmic  m
es segundo atómico m
en atomic second n
Durada de 9.192.631.770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133.
segona llei de Kepler  f
sin. llei de les àrees f
es ley de las áreas f, segunda ley de Kepler f
en Kepler’s second law n, law of areas n, law of equal areas n
Segona de les lleis del moviment planetari de Johannes Kepler, que estableix que el radi vector de cada planeta (segment de la recta planeta-Sol) escombra àrees iguals en temps iguals en el seu moviment al voltant del Sol.
segona llei de Newton  f
sin. llei fonamental de la dinàmica f, segona llei del moviment f
es ley de la variación de la cantidad de movimiento f, principio fundamental de la dinámica m, segunda ley de Newton f, segunda ley del movimiento f
en dynamics fundamental principle n, momentum variation law n, Newton’s second law n, second law of motion n
Segona de les lleis del moviment d’Isaac Newton, que estableix que la variació temporal del moment lineal d’un cos és igual, en mòdul i direcció, a la força externa total que se li aplica.
segona llei del moviment  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. segona llei de Newton
segona lluna plena  f
es segunda luna llena f
en blue moon n
Segona lluna plena d’un mateix mes del calendari occidental. Atès que el mes sinòdic dura uns 29 dies i mig, això només succeeix aproximadament un cop l’any.
semieix major  m
es semieje mayor m
en semimajor axis n
El més llarg dels semieixos d’una el·lipse. S’utilitza generalment per representar la mida d’una el·lipse.
seqüència de Hubble  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. classificació de Hubble
seqüència principal  f
es secuencia principal f
en main sequence n
Banda del diagrama de Hertzsprung-Russell que va en diagonal des de l’extrem superior esquerre fins a l’extrem inferior dret, i que és la banda en què es troben la major part de les estrelles (o, dit d’una altra manera, la banda en què les estrelles romanen més temps). Una estrella és a la seqüència principal mentre la seva principal font d’energia és la combustió estable de l’hidrogen en el nucli.
seqüència principal d’edat zero  f
sigla ZAMS f
es secuencia principal de edad cero f, ZAMS f
en ZAMS n, zero-age main sequence n
Límit teòric inferior de la seqüència principal format per les estrelles que acaben de finalitzar l’etapa de protoestrella i comencen ja a cremar hidrogen de forma estable en els seus nuclis.
sèrie de Balmer  f
sin. sèrie de l’hidrogen f
es serie de Balmer f, serie del hidrógeno f
en Balmer series n, hydrogen series n
Patró complet de ratlles d’emissió o ratlles d’absorció de l’espectre de l’àtom d’hidrogen causat per les transicions electròniques entre el segon nivell i els nivells superiors d’energia. Totes les ratlles cauen dins de l’espectre visible, raó per la qual també reben el nom de ratlles de l’hidrogen. Les ratlles espectrals de la sèrie de Balmer (o sèrie de l’hidrogen) es representen amb el símbol de l’hidrogen, com ara la ratlla Hα, corresponent a transicions electròniques entre el segon i el tercer nivell d’energia, que té una longitud d’ona de 6.563 Å i, per tant, un color vermellós.
sèrie de Brackett  f
es serie de Brackett f
en Brackett series n
Patró complet de ratlles d’emissió o ratlles d’absorció en l’espectre de l’àtom d’hidrogen associat al quart nivell d’energia. Correspon al domini infraroig.
sèrie de l’hidrogen  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. sèrie de Balmer
sèrie de Lyman  f
es serie de Lyman f
en Lyman series n
Patró complet de ratlles d’emissió o ratlles d’absorció de l’espectre de l’àtom d’hidrogen causat per les transicions electròniques entre l’estat o nivell fonamental d’energia i els altres nivells. La ratlla Lα correspon a les transicions electròniques fetes cap al segon nivell d’energia o viceversa, la ratlla Lβ correspon a les transicions que involucren el tercer nivell, la ratlla Lγ correspon a les transicions del quart nivell, i així successivament.
sèrie de Paschen  f
es serie de Paschen f
en Paschen series n
Patró complet de ratlles d’emissió o ratlles d’absorció de l’espectre de l’àtom d’hidrogen causat per les transicions electròniques entre el tercer nivell i els nivells superiors d’energia.
simetria  f
es simetría f
en symmetry n
Propietat d’un sistema físic, una teoria o un procés que no canvia sota una transformació donada.
simulació de N cossos  f
es simulación de N cuerpos f
en N-body simulation n
Tècnica que utilitza ordinadors per reproduir les interaccions gravitatòries entre dos o més cossos que són representats com a conjunts de masses puntuals més petites (N cossos), de manera que l’evolució del fenomen estudiat es determina calculant en cada pas de temps les interaccions de cada massa puntual amb totes les altres.
singularitat  f
es singularidad f
en singularity n
Punt de l’espaitemps en què la densitat de matèria i la gravetat (i, per tant, la curvatura) són formalment infinites, com en el centre d’un forat negre. Tota regió de l’espaitemps amb propietats físiques que no poden ser descrites per les lleis que coneixem actualment constitueix una singularitat.
sisme  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. terratrèmol
sistema binari  m
sin. binària f, estrella binària f
es binaria f, estrella binaria f, sistema binario m
en binary n, binary star n, binary-star system n
Sistema de dues estrelles en òrbita al voltant del seu centre de masses comú que es mantenen unides per l’atracció gravitatòria mútua. La major part de les estrelles formen part de sistemes binaris.
sistema de referència inercial  m
es sistema de referencia inercial m
en inertial frame of reference n
Sistema de referència en què els cossos no accelerats es mouen seguint línies rectes.
sistema solar  m
es sistema solar m
en solar system n
Conjunt format pel Sol i tots els objectes celestes que s’hi relacionen, com ara els planetes i els seus satèl·lits, els asteroides, els cometes i els altres cossos que orbiten el Sol.
sol actiu  m
es sol activo m
en active sun n
Conjunt dels elements imprevisibles del comportament del Sol, com ara explosions sobtades de radiació en forma de protuberàncies i fulguracions. Vegeu també sol en calma.
sol de mitjanit  m
es sol de media noche m
en midnight sun n
El Sol vist sobre l’horitzó durant tota la nit a l’estiu a les regions més meridionals i septentrionals de la Terra.
sol en calma  m
es sol en calma m
en quiet sun n
Conjunt d’elements subjacents i previsibles del comportament del Sol, com ara la seva temperatura mitjana fotosfèrica, que no canvien amb el temps. Vegeu també sol actiu.
sol mitjà  m
es sol medio m
en mean sun n
Sol fictici que es mou a velocitat constant sobre l’equador celeste amb un període igual a un any tròpic.
solstici d’estiu  m
sin. punt Càncer m
es punto Cáncer m, solsticio de verano m
en summer solstice n
Moment en què el Sol passa pel seu punt més elevat per sobre de l’equador celeste. A l’hemisferi nord, té lloc al voltant del 21 de juny.
solstici d’hivern  m
sin. punt Capricorn m
es punto Capricornio m, solsticio de invierno m
en winter solstice n
Moment en què el Sol passa pel seu punt més baix per sota de l’equador celeste. A l’hemisferi nord, té lloc al voltant del 21 de desembre.
spin  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. espín
SSC  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. supercúmul estel·lar
sublimació  f
es sublimación f
en sublimation n
Procés pel qual un sòlid passa directament a la fase gasosa sense fer-se primer líquid.
superconductivitat  f
es superconductividad f
en superconductivity n
Fenomen pel qual un corrent elèctric no experimenta cap resistència elèctrica quan circula.
supercorda  f
es supercuerda f
en superstring n
Corda d’una teoria de cordes supersimètrica.
supercúmul  m
es supercúmulo m
en supercluster n
Agrupació d’uns quants cúmuls de galàxies que formen un sistema no necessàriament lligat gravitatòriament.
supercúmul estel·lar  m
sigla SSC m
es SSC m, supercúmulo estelar m
en SSC n, super star cluster n
Cúmul estel·lar massiu amb lluminositat diversos ordres de magnitud més gran que la d’un cúmul globular. Usualment, encara que no exclusivament, són presents en galàxies sotmeses a interaccions gravitatòries o bé a fusions. Tenen mides d’algunes desenes de parsecs.
superfluïdesa  f
es superfluidez f
en superfluidity n
Propietat que tenen alguns fluids sotmesos a temperatures extremament baixes de fluir a través de capil·lars i escletxes sense experimentar cap viscositat.
supergegant blava  f
es supergigante azul f
en blue supergiant n
Estrella supergegant de classe espectral O o B. Totes les supergegants blaves són calentes i joves. Rigel, a la constel·lació d’Orió, n’és el millor exemple.
supergegant vermella  f
es supergigante roja f
en red supergiant n
Estrella supergegant extremament lluminosa. Sovint estan localitzades en la branca asimptòtica de les gegants del diagrama HR.
supergrànul  m
es supergránulo m
en supergranule n
Part superior d’enormes cèl·lules convectives visibles a la fotosfera solar. El diàmetre habitual d’aquestes estructures és d’uns 30.000 km i contenen uns quants centenars de grànuls. La vida mitjana dels supergrànuls és d’unes 24 hores.
supergravetat  f
es supergravedad f
en supergravity n
Conjunt de teories que unifiquen la relativitat general i la supersimetria.
supernova  f
es supernova f
en supernova n
Mort explosiva d’una estrella que incrementa temporalment la seva lluminositat en molts ordres de magnitud, fins al punt d’arribar a eclipsar la llum de la resta de la galàxia en què es troba. Hi ha dos tipus de supernoves diferents segons el seu origen (encara que alliberen energies similars): les supernoves de tipus I i les supernoves de tipus II.
supernova de col·lapse del nucli  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. supernova de tipus II
supernova de detonació del carboni  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. supernova de tipus I
supernova de tipus I  f
sin. supernova de detonació del carboni f
es supernova de detonación de carbono f, supernova de tipo I f
en carbon-detonation supernova n, type I supernova n
Supernova procedent d’una nana blanca de carboni integrada en un sistema binari amb una gegant vermella. La gegant vermella va transferint part de la seva massa a la nana blanca fins que aquesta supera la resistència al col·lapse gravitatori, exercida per la pressió de degeneració dels electrons. Un cop s’ha arribat a aquesta fase, la nana blanca comença a col·lapsar i a incrementar la seva temperatura fins que assoleix un punt en què comença la fusió termonuclear del carboni quasi simultàniament a tota l’estrella i es produeix una explosió que la desintegra.
supernova de tipus II  f
sin. supernova de col·lapse del nucli f
es supernova de colapso del núcleo f, supernova de tipo II f
en core-collapse supernova n, type II supernova n
Supernova procedent d’una estrella molt jove i amb massa suficient com per arribar a formar ferro en el seu nucli, moment en què la pressió de la radiació disminueix abruptament i provoca en pocs segons el col·lapse de les capes externes de l’estrella i l’explosió posterior.
supersimetria  f
es supersimetría f
en supersymmetry n, SUSY n
Propietat dels models matemàtics de partícules moderns segons la qual l’espaitemps té altres dimensions addicionals a més de les que percebem, anomenades dimensions de Grassmann. Una conseqüència de la supersimetria és el fet que cada camp o partícula hauria de tenir una parella amb un espín superior o inferior a la meitat del seu espín. La supersimetria relaciona fermions amb bosons i és la base dels intents d’unificació de la gravetat amb la resta de forces fonamentals.
supersònic -a  adj
es supersónico -ca adj
en supersonic adj
Que es mou a velocitat superior a la del so en un medi donat.