T Tauri  f
es T Tauri f
en T Tauri n
Protoestrella en les darreres etapes de la seva formació. Just abans que comenci la combustió nuclear en el seu centre, les estrelles joves entren en una fase de gran activitat en què generen radiació i vents estel·lars molt intensos. Aquesta fase es caracteritza sovint per una violenta activitat superficial que produeix canvis erràtics en la lluminositat. Les estrelles T Tauri tenen una baixa temperatura superficial, espectres amb ratlles d’emissió intenses i ratlles d’absorció amples, i menors magnituds absolutes (lluminositats més grans) que estrelles de la seqüència principal de classes espectrals similars (G-M).
taca solar  f
es mancha solar f
en sunspot n
Regió de la fotosfera solar que és temporalment uns centenars de graus més freda que el seu entorn, raó per la qual s’aprecia com una taca fosca en el disc solar.
taula periòdica  f
es tabla periódica f
en periodic table n
Ordenació dels elements químics en una taula de manera que es posa de manifest la periodicitat de les seves propietats amb l’augment del nombre atòmic. Aquesta taula va ser proposada per Dmitrij Ivanovic Mendelejev.
tectònica de plaques  f
es tectónica de placas f
en plate tectonics n
Conjunt de moviments de les plaques tectòniques. Vegeu també deriva dels continents.
telescopi  m
es telescopio m
en telescope n
Instrument que permet veure engrandida la imatge d’un objecte llunyà en qualsevol longitud d’ona.
telescopi d’altes energies  m
es telescopio de altas energías m
en high-energy telescope n
Telescopi dissenyat per fer observacions en raigs X i raigs γ.
telescopi de Cassegrain  m
es telescopio Cassegrain m
en Cassegrain telescope n
Telescopi reflector en què la llum incident es recull al darrere d’un orifici del mirall primari, on hi ha els instruments de detecció.
telescopi de Newton  m
sin. telescopi newtonià m
es telescopio de Newton m, telescopio newtoniano m
en Newtonian telescope n
Telescopi reflector en què la llum incident és interceptada abans que arribi al focus primari i desviada cap a un ocular situat en el lateral de l’instrument.
telescopi de Txerenkov  m
es telescopio de Cherenkov m
en Cherenkov telescope n
Telescopi destinat a la detecció de raigs γ còsmics. La detecció és indirecta, ja que es fa mitjançant la captació de la llampada de llum de Txerenkov generada per la pluja d’electrons i positrons relativistes creats en les col·lisions dels raigs γ més energètics amb la part superior de l’atmosfera.
telescopi infraroig  m
es telescopio de infrarrojo m
en infrared telescope n
Telescopi dissenyat per fer observacions en l’infraroig. Alguns telescopis infrarojos es dissenyen per ser muntats damunt globus, avions o satèl·lits.
telescopi newtonià  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. telescopi de Newton
telescopi reflector  m
es telescopio reflector m
en reflecting telescope n
Telescopi que fa servir un mirall per enfocar la llum d’un objecte distant.
telescopi refractor  m
es telescopio refractor m
en refracting telescope n
Telescopi que fa servir una lent còncava per enfocar la llum d’un objecte distant.
telescopi ultraviolat  m
es telescopio ultravioleta m
en ultraviolet telescope n
Telescopi dissenyat per fer observacions en l’ultraviolat. L’atmosfera de la Terra és parcialment opaca a aquestes longituds d’ona, raó per la qual els telescopis ultraviolats acostumen a col·locar-se en globus, coets o satèl·lits que els eleven per sobre de l’atmosfera o de la part més densa de l’atmosfera.
telescopi visible  m
es telescopio visible m
en optical telescope n
Telescopi dissenyat per detectar la llum visible. Usualment, per referir-se a aquest tipus d’instruments s’utilitza simplement la paraula telescopi.
temperatura  f
es temperatura f
en temperature n
Magnitud física que expressa el grau o nivell de calor dels cossos. És la manifestació macroscòpica dels moviments d’agitació de les partícules que formen els cossos.
temperatura de condensació  f
es temperatura de condensación f
en condensation temperature n
Temperatura que, en condicions de pressió molt baixa, determina si una substància està en estat sòlid o gasós.
temperatura efectiva  f
es temperatura efectiva f
en effective temperature n
Temperatura que tindria un cos negre que emetés el mateix flux d’energia radiant que emet una estrella del mateix radi.
temporada d’eclipsis  f
es temporada de eclipses f
en eclipse season n
Època de l’any durant la qual la línia dels nodes de la Lluna se situa en la direcció Terra-Sol, cosa que fa possible que es produeixin eclipsis.
temps atòmic  m
es tiempo atómico m
en atomic time n
Temps basat en el segon atòmic i que des de 1972 substitueix el temps universal, basat en la rotació de la Terra.
temps civil  m
es tiempo civil m
en civil time n
Angle horari del sol mitjà augmentat en 12 hores.
temps còsmic  m
es tiempo cósmico m
en cosmic time n
Temps propi comú a tots els sistemes de referència d’una mètrica homogènia. En el model del Big Bang, el temps còsmic marca el temps transcorregut des de la singularitat inicial.
temps d’estalvi d’energia  m
es tiempo de ahorro de energía m
en daylight saving time n, DST n
Temps oficial adoptat per un país que inclou avançaments estacionals d’una hora (hivern) o de dues hores (estiu) per maximitzar el nombre d’hores de llum solar de la jornada laboral amb l’objectiu d’estalviar energia.
temps de Compton  m
es tiempo de Compton m
en Compton time n
Interval de temps durant el qual és possible de violar la llei de conservació de la massa i l’energia d’acord amb el principi d’incertesa de Heisenberg.
temps de Hubble  m
es tiempo de Hubble m
en Hubble time n
Invers de la constant de Hubble i una mesura aproximada de l’edat de l’Univers. L’edat d’un univers pla sense constant cosmològica és igual a 2/3 del temps de Hubble.
temps de Planck  m
es tiempo de Planck m
en Planck era n, Planck time n
Temps per sota del qual les lleis de la física actual són incapaces de descriure el comportament de l’Univers, ja que les teories de la gravetat quàntica no estan prou desenvolupades.
temps legal  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. temps oficial
temps oficial  m
sin. temps legal m
es tiempo legal m, tiempo oficial m
en standard official time n
Temps que regeix en un estat o en una part del seu territori. Acostuma a diferir un nombre exacte d’hores (o mitges hores) del temps universal.
temps propi  m
es tiempo propio m
en proper time n
Temps dels observadors lligats a punts fixos de l’espai en coordenades comòbils.
temps sideral  m
Vegeu un terme que hi ha més avall. temps sideri
temps sideri  m
sin. temps sideral m
es tiempo sideral m, tiempo sidéreo m
en sidereal time n
Angle horari del punt d’Àries. És un temps local, ja que depèn del meridià de l’observador. El temps sideri local és igual a l’ascensió recta de qualsevol estrella que passi pel meridià local, ja que en aquest instant el seu angle horari és nul. El punt d’Àries no és, però, un punt fix, sinó que es mou sobre l’esfera celeste a causa de la precessió dels equinoccis i la nutació. Si corregim únicament els efectes de la precessió, parlem del punt d’Àries mitjà o temps sideri mitjà. Si considerem també la nutació, obtenim el punt d’Àries veritable o temps sideri veritable. Vegeu també dia sideri.
temps universal  m
sigla TU m
es tiempo universal m, UT m
en GMT n, Greenwich Mean Time n, Universal Time n, UT n
Temps civil del meridià de Greenwich (port de mar al costat de Londres, Anglaterra). Vegeu també temps atòmic.
temps universal coordinat  m
es tiempo universal coordinado m, UTC m
en Coordinated Universal Time n, UTC n
Temps universal que transcorre al ritme marcat pels rellotges atòmics però que s’ajusta periòdicament al temps basat en la rotació de la Terra, amb el qual manté així una diferència d’un nombre enter de segons.
teoria de cordes  f
es teoría de cuerdas f
en string theory n
Teoria de la física en què les partícules es descriuen com a ones en una corda. Uneix la mecànica quàntica i la relativitat general.
teoria de Gaia  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. hipòtesi de Gaia
teoria de l’estat estacionari  f
es teoría del estado estacionario f
en steady state theory n
Teoria cosmològica proposada per Herman Bodi, Thomas Gold i Fred Hoyle segons la qual l’Univers no té principi ni final i manté sempre la mateixa densitat mitjana, malgrat l’expansió observada, gràcies a la creació continuada de matèria a un ritme de 2,8 ´ 10–46 g/cm3/s (o aproximadament un nucleó per quilòmetre cúbic per any). El descobriment del fons còsmic de microones va arraconar definitivament aquesta teoria.
teoria de l’impacte gegant  f
es teoría del impacto gigante f
en giant impact theory n
Teoria actualment preferida sobre l’origen del sistema Terra-Lluna, que postula que la Lluna es va formar com a conseqüència de l’impacte d’un planeta de la mida aproximada de Mart amb la Terra primitiva durant els primers 50 milions d’anys de vida del sistema solar. És l’única teoria capaç d’explicar simultàniament les masses de tots dos cossos, l’elevat moment angular del sistema Terra-Lluna i la manca de ferro que presenta el nostre satèl·lit.
teoria de la condensació  f
es teoría de la condensación f
en condensation theory n
Model de formació del sistema solar actualment acceptat, que combina trets de la vella teoria nebular amb els nous coneixements de la química interestel·lar. Aquesta nova teoria proposa que els grans de pols interestel·lar presents a la nebulosa solar van actuar com a nuclis de condensació microscòpics i van facilitar l’acumulació inicial de la matèria.
teoria de la dinamo  f
es teoría de la dinamo f
en dynamo theory n
Teoria que explica l’origen dels camps magnètics planetaris i estel·lars en termes de material conductor en rotació a l’interior d’aquests objectes.
teoria de la relativitat  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. teoria general de la relativitat
teoria de la supergran unificació  f
sin. teoria del tot f
es teoría de la supergran unificación f, teoría del todo f
en supergrand unified theory n, theory of everything n, TOE n
Teoria física que pretén englobar la descripció de les quatre forces fonamentals, de les partícules i de l’estructura de l’espai i del temps. Es coneix també com a teoria del tot. Per poder formular una teoria del tot, però, cal primer desenvolupar una teoria de la gravetat quàntica satisfactòria.
teoria del caos  f
es teoría del caos f
en chaos theory n
Teoria dels sistemes que mostren aparentment un comportament aleatori imprevisible.
teoria del tot  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. teoria de la supergran unificació
teoria especial de la relativitat  f
sin. relativitat especial f, relativitat restringida f, teoria restringida de la relativitat f
es relatividad especial f, relatividad restringida f, teoría especial de la relatividad f, teoría restringida de la relatividad f
en special relativity n, special theory of relativity n
Teoria física, publicada el 1905 per Albert Einstein, que modifica la mecànica newtoniana per incorporar l’electromagnetisme representat per les equacions de Maxwell, i en què es recull el fet que les mesures d’espai, temps i massa són relatives a cada observador. El nom de relativitat restringida fa referència al fet que és una teoria aplicable únicament a mesures fetes en absència de gravetat. La gravetat es va incorporar deu anys més tard en la teoria general de la relativitat.
teoria general de la relativitat  f
sin. relativitat general f, teoria de la relativitat f
es relatividad general f, teoría de la relatividad f, teoría general de la relatividad f
en general relativity n, general theory of relativity n
Teoria de la gravetat formulada per Albert Einstein que reinterpreta geomètricament la força de la gravetat com una curvatura de l’espaitemps.
teoria nebular  f
es teoría nebular f
en nebular theory n
Un dels primers models de formació del sistema solar, proposat per Descartes en el segle XVII i desenvolupat quantitativament per Laplace el 1796. El model proposa que un gran núvol de gas va col·lapsar sota la seva pròpia gravetat i va formar el Sol i els planetes.
teoria restringida de la relativitat  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. teoria especial de la relativitat
teories de gran unificació  m pl
sigla GUT f pl
es GUT f pl, teorías de la gran unificación f pl
en grand unified theories n pl, GUT n pl
Conjunt de teories que descriuen la unificació de la força nuclear forta, la força nuclear dèbil i la força electromagnètica en un mateix marc teòric.
tercera llei de Kepler  f
es tercera ley de Kepler f
en Kepler’s third law n
Tercera de les lleis del moviment planetari de Johannes Kepler, que estableix la proporcionalitat entre el quadrat del període orbital d’un planeta i el cub del semieix major de la seva òrbita el·líptica.
tercera llei de la dinàmica  f
Vegeu un terme que hi ha més avall. tercera llei de Newton
tercera llei de Newton  f
sin. principi d’acció i reacció m, tercera llei de la dinàmica f, tercera llei del moviment f
es principio de la acción y de la reacción m, tercera ley de la dinámica f, tercera ley de Newton f, tercera ley del movimiento f
en Newton’s third law n, principle of action and reaction n, third law of motion n
Tercera de les lleis del moviment d’Isaac Newton, que estableix que a cada acció s’oposa sempre una reacció igual i de sentit contrari.
tercera llei del moviment  f
Vegeu un terme que hi ha més amunt. tercera llei de Newton
terminador  m
es terminador m
en terminator n
Línia divisòria entre el dia i la nit en la superfície d’un planeta o un satèl·lit.
termosfera  f
es termosfera f
en thermosphere n
Capa de l’atmosfera terrestre que inclou una gran part de la ionosfera (si no tota) i tota l’exosfera. És una regió en què la temperatura s’incrementa de forma continuada amb l’altitud.
terratrèmol  m
sin. moviment sísmic m, sisme m
es movimiento sísmico m, seísmo m, sismo m, terremoto m
en earthquake n
Moviment vibratori sobtat de la superfície terrestre.
terres  f pl
sin. continents m pl, terres altes f pl
es continentes m pl, tierras f pl, tierras altas f pl
en highlands n pl, terrae n pl
Altiplans lunars, elevats alguns quilòmetres per sobre dels mars, que cobreixen el 85 % de la superfície d’aquest satèl·lit. Tenen un color gris clar i estan cobertes de cràters.
terres altes  f pl
Vegeu un terme que hi ha més amunt. terres
tipus espectral  m
es tipo espectral m
en spectral type n
Subdivisió numèrica d’una classe espectral.
tor de plasma d’Ió  m
es toro de plasma de Ío m
en Io plasma torus n, Io torus n
Regió en forma de tor (rosquilla) al voltant de Júpiter, situada en l’òrbita d’ i formada per gasos sulfurosos, totalment ionitzats i accelerats a altes velocitats pel camp magnètic jovià, procedents de les emissions dels volcans d’aquest satèl·lit.
totalitat  f
es totalidad f
en totality n
Període d’un eclipsi total en què es produeix ocultació total de l’astre eclipsat.
trajectòria evolutiva  f
es trayectoria evolutiva f
en evolutionary track n
Representació gràfica de la vida d’una estrella sobre el diagrama de Hertzsprung-Russell.
transformacions de Lorentz  f pl
es transformaciones de Lorentz f pl
en Lorentz transformations n pl
Conjunt d’equacions que relacionen les mesures de diferents observadors que es mouen amb velocitats relatives relativistes. Vegeu, per exemple, la contracció de Lorentz.
transició de fase  f
es transición de fase f
en phase transition n
Canvi abrupte entre dos estats d’equilibri diferents de la matèria o l’energia, com ara quan l’aigua refredada per sota del punt de congelació es transforma sobtadament en gel. Segons les teories de gran unificació de la física de partícules, l’Univers primerenc va patir una o més transicions de fase conforme s’expandia (es refredava). En aquest cas, l’energia que omplia uniformement l’espai feia el paper de l’aigua.
trànsit  m
es tránsito m
en transit n
Pas d’un objecte celeste per davant del Sol.
trencament de simetria  m
es ruptura de simetría f
en symmetry breaking n
Reducció en la quantitat de simetria que té un sistema, normalment associada a una transició de fase. Per exemple, conforme l’Univers s’ha anat expandint i refredant, partícules i forces que eren inicialment indistingibles van deixar de ser-ho i van manifestar característiques diferents.
triangulació  f
es triangulación f
en triangulation n
Mètode per determinar distàncies basat en principis de geometria. Un objecte distant és vist des de dues posicions separades. La distància entre les dues posicions i els angles entre la línia que les uneix i les línies a l’objecte distant són tot el que cal per calcular la distància fins a l’objecte.
tròpic  m
es trópico m
en tropic n
Qualsevol dels dos cercles paral·lels a l’equador situats a una latitud de 23,5° nord (el tròpic de Càncer) i 23,5° sud (el tròpic de Capricorn).
troposfera  f
es troposfera f
en troposphere n
Capa inferior de l’atmosfera terrestre que s’estén fins als 12 km aproximadament per sobre de la superfície de la Terra. Inclou el 80 % de la massa total de l’atmosfera.
TU  m
Vegeu un terme que hi ha més amunt. temps universal
tub de flux magnètic  m
es tubo de flujo magnético m
en magnetic flux tube n
Cadascuna de les concentracions de camp magnètic que es produeixen a la superfície del Sol a causa del moviment convectiu de la fotosfera, que aplega temporalment petites porcions del camp magnètic solar.
turbulència  f
es turbulencia f
en turbulence n
Moviment tan irregular i desordenat de la matèria que desafia qualsevol descripció que no sigui de tipus estadístic.