Josep Bernabeu Mestre

Història de la ciència

Universitat d’Alacant

Com és conegut, dins el camp de la terminologia científica i tècnica, les ciències de la salut i en particular la medicina, presenten algunes particularitats i problemes específics. Entre aquestes podríem destacar les qüestions terminològiques que es deriven del procés de comunicació que s’estableix o s’hauria d’establir entre el professional de la salut i el pacient o usuari del sistema sanitari.

Encara que els problemes de comunicació que comporta la trobada clínica han estat objecte d'atenció i estudi per part d'un gran nombre d'investigadors, la majoria dels problemes d'informació detectats i analitzats fan referència a la condescendència, la submissió o el grau de seguiment dels tractaments, a la comprensió o satisfacció dels pacients i a la conformitat o disconformitat que mostren. Altres aspectes interessants del problema han quedat fora de l'anàlisi de tota aquesta problemàtica

Amb la incorporació dels esquemes procedents de l'antropologia clínica¹, s'ha pogut posar de manifest una altra visió ben interessant dels problemes de comunicació implícits en la trobada clínica. En concret, s’ha eixamplat el ventall de factors que expliquen aquests problemes. Des de qüestions sociolingüístiques a diferències socials i de nivells d'instrucció, passant pels problemes que genera el procés d’interacció entre els models explicatius, que davant un mateix episodi de malaltia, solen desenvolupar els professionals de la salut i els pacients.

Ara ens referirem concretament als problemes de comunicació que es deriven de les diferències que solen haver-hi entre els models explicatius que mantenen els professionals de la salut i els pacients. Problemes de comunicació que solen tenir reflex en la terminologia que empraran uns i altres. De fet, per a poder explicar les raons que justifiquen l’èxit que, com a alternativa assistencial, continuen tenint els curanderos, s’ha destacat, entre altres factors, la proximitat del llenguatge entre aquest tipus de sanadors i els malalts, com també la similitud de models explicatius.

La problemàtica a què acabem de referir-nos té unes implicacions pràctiques ben importants, ja que la comprensió mútua entre els professionals de la salut i els pacients condicionarà en bona mesura l'èxit o el fracàs de l’acte clínic. És a dir de la relació tècnica entre els pofessionals de la salut i els malalts.

Els pacients i els professionals de la salut, fins i tot aquells que tenen un nivell cultural semblant, abordaran un mateix episodi de malaltia/pèrdua de salut des de diversos punts de vista. Les seues perspectives estan basades en supòsits diferents, i utilitzen paràmetres i sistemes de valors també diferents. Cal, per tant, posar de manifest quines són les diferències i en quins termes s'expressen, i oferir eines perquè el professional de la salut puga fer una anàlisi correcta d'aquella realitat i intente, tant com li siga possible, corregir els principals obstacles i garantir el major nivell de comunicació possible.

Quins són aquells supòsits? En conceptualitzar la salut i la malaltia, els professionals i els pacients faran servir marcs referèncials diferents. Així, des de l’antropologia de la salut s’han fet servir els conceptes de disease i illness, per a poder explicar les diferències.

El terme disease ens aporta la perspectiva del professional de la salut. En concret, ens referim al concepte de malaltia que sostenen els professionals de la salut, en el nostre cas formats en els paràmetres de la biomedicina occidental. Des de la seua perspectiva, el professional de la salut contempla la realitat malaltia/pèrdua de salut d'acord amb la racionalitat científica, amb la recerca d’elements objectivables, numèrics, de tot allò que es pot mesurar o siga significatiu clínicament, amb la reducció del problema de malaltia/pèrdua de salut a termes fisicoquímics i amb major èmfasi en els elements biològics. Les malalties són considerades com a entitats abstractes (espècies morboses i síndromes) que es repeteixen en qualsevol context sociocultural.

La perspectiva del pacient, al contrari, queda reflectida en el terme illness. Alguns autors han definit la illness, enfront de disease, com aquella situació de malaltia/pèrdua de salut que experimenta un pacient i que el fa acudir al professional sanitari per buscar ajuda. Simplificant molt el problema, s'ha arribat a dir que la disease concerneix l'òrgan i que la illness, en canvi, concerneix l'ésser humà. En altres paraules la illness seria la resposta subjectiva del pacient i de tots aquells que l'envolten (fonamentalment l'àmbit familiar i domèstic) a l’episodi de malaltia/pèrdua de salut. I aquesta resposta subjectiva, acompanyada d'una càrrega afectiva ben important, seria influïda profundament tant pels condicionants socials i culturals de la persona afectada, com pels trets de la seua personalitat. Tant el significat donat a un determinat episodi de malaltia/pèrdua de salut, com la resposta d'un pacient en concret estan profundament influïts i relacionats amb el seu bagatge sociocultural i amb les seues experiències personals. La naturalesa difusa del coneixement mèdic popular fa que els models explicatius siguen rarament invalidats per l'experiència i són suficientment plàstics com per a cobrir un ampli marge d'experiències i/o suficientment imprecisos com per a no ser refutats per coneixements específics. Pel que fa a l'origen i al significat de la malaltia i/o pèrdua de salut, el pacient l'interpreta d'acord amb un sistema de creences determinades pel seu entorn familiar, social i cultural, i per les seues experiències prèvies, cosa que influeix de manera significativa tant en el llenguatge i en els raonaments usats en el seu model explicatiu, com en el curs, l'evolució i la resolució de l'episodi de malaltia/pèrdua de salut.

Les idees populars o profanes sobre la salut i la malaltia o sobre les causes de malaltia o pérdua de salut, sovint, se solen caracteritzar per ser asistemàtiques, sincrètiques i inestables. Es fan servir les metàfores per a explicar el funcionamet del cos humà i l’aparició de les malalties. Així s’empren les idees d’equilibri i desequilibri, del cos com a sistema de canonades i cisternes o com a màquina, entre d’altres.

Si bé no és indispensable una coincidència completa entre ambdós models explicatius, les característiques genèriques dels quals acabem de descriure, cosa realment utòpica, el més important és que els dos siguen conscients de l'existència del model explicatiu de l'altra part i hi haja un procés d'intercanvi entre tot dos models. Aquest procés d’intercanvi hauria de tenir tres fases:

1. CONEIXEMENT DE L'ALTRE MODEL EXPLICATIU

En qualsevol cas, el procés d'intercanvi es farà en funció de la capacitat del professional de la salut per a aproximar-se al pacient (fent servir un llenguatge comprensible, unes explicacions compatibles amb el nivell d'instrucció i nivell cultural del pacient, i temps per a poder explicar amb un cert detall la informació que necessita el pacient), i la capacitat del pacient per a poder expressar-se i per a incorporar els coneixements que són aportats pels professionals de la salut, com també la motivació per a dur-los a terme.

Doncs bé, tenint com a rerefons el marc teòric que acabem de descriure, voldríem aportar algunes reflexions sobre l’oportunitat de dirigir la recerca i la docència de la terminologia mèdica envers l’estudi i la consideració dels problemes terminològics i de llenguatge que es troben implícits en el procés de comunicació que comporta l’acte clínic. I més concretament a l’estudi i anàlisi de les diferències terminològiques i de llenguatge que presenten els professionals de la salut i els pacients o usuaris.

En aquest sentit, voldríem comentar els resultats i plantejaments d’un projecte de recerca, finançat per la Comissió Europea, que ha permés l’elaboració d’un glossari de termes mèdics populars i tècnics en nou llengües europees (danès, alemany, anglès, espanyol, francès, italià, holandès, portuguès i grec) (Multilingual Glossary of technical and popular medical terms in eight European Languages): el glossari multilingüe de termes mèdics populars i tècnics. El projecte ha estat coordinat per la universitat belga de Gent i més concretament per un institut farmacològic, el Heymans Institute of Pharmacology i un institut de lingüística aplicada, el Departament of applied Linguistics de la Mercator School. En l’origen de la recerca estava proporcionar una terminologia que fóra entenedora per als profans que pogueren llegir els prospectes que solen acompanyar els productes farmacèutics. És a dir, redactar uns fullets que foren entenedors.

S’ha treballat un corpus de 1.830 termes cientificomèdics d’ús freqüent en el món del medicament i la farmacologia, susceptibles de plantejar problemes d’intel·ligibilitat per a persones profanes en la matèria.

Després de definir cada terme es va iniciar un procés per a atorgar a cada terme mèdic de caràcter tècnic els equivalents corresponents (termes o paràfrasis) en qualsevol de les nou llengües seleccionades.

En aquest moment es poden recuperar a través d’internet² els materials següents:

1. Una relació de termes mèdics populars i científics (List of technical and popular medical terms)
2. Un glossari de termes mèdics populars i tècnics amb notes i comentaris dels traductors i els experts que van ser consultats (Glossaries of technical and popular medical terms)
3. Una llista multilingüe que conté una pàgina per a cadascun dels 1830 termes seleccionats i amb la relació de termes tècnics i populars en cadascuna de les nou llengües (Multilingual lemma collection)
4. Un diccionari (Dictionary) que conté una breu descripció, en anglès, de cada terme

Els autors del treball conclouen amb una sèrie de recomanacions que poden resultar pertinents per a la reflexió que hem volgut aportar. Entre d’altres, destaquen que l’accesibilitat als termes cientificomèdics es troba determinada per factors culturals i lingüístics, que els materials obtinguts son susceptibles d’altres anàlisis i recerques de tipus lexicogràfic però també sociocultural, i que el projecte hauria d’incorporar altres llengües com ara el suec, el finlandès o l’anglès americà.

Per tant, d’acord amb un dels objectius de la comissió assessora de termologia científica de la Universitat de Barcelona, aquesta podria ser una de les línies de treball que des de la terminologia mèdica pot promoure accions formatives i de recerca que milloren la redacció científica i, en aquest cas, la divulgació dels coneixements cientificomèdics. Un primer pas podria ser incoporar el català al glossari multilingüe.