SITUACIÓ HUMANITÀRIA A L'RD CONGO DESPRÉS DE L'ACORD DE LUSAKA

Les Nacions Unides han censat 700.000 refugiats congolesos en els països veïns i 300.000 civils obligats a desplaçar-se per escapar als combats o a l'ocupació del país. A més, «les tropes rwandeses i ugandeses s'han dedicat en moltes ocasions a les represàlies contra les poblacions locals, i han causat milers de morts a Kassika, Makobola, Walungu, Masisi i Kamituga. Es coneixen nombrosos casos de violacions per part dels bel·ligerants, que entre les seves files compten amb molts soldats seropositius» (Le Monde Diplomatique, octubre de 1999). «Centenars de milers de persones es troben atrapades en la difícil tasca de sobreviure cada dia al llarg de tota la vasta línia d'alto el foc en la República Democràtica del Congo» (Darioush Bayandor, coordinador humanitari de l'ONU a l'RD Congo). Àrees com la de Moba, Kalemie, Nyunzu estan sota una forta depressió econòmica, problemes de mala nutrició i esgotament de la població. Els mercats locals han deixat de funcionar, i la gent que no ha marxat ha perdut totes les seves possessions.

Existeix encara una mínima producció agrícola, però els productes no poden ser venuts pel fet que els preus s'han disparat. No hi ha cap mena d'infraestructura sanitària i els medicaments estan esgotats. Tot això, sumat als problemes de mala nutrició ha fet que augmenti la mortalitat de manera dramàtica a totes les zones afectades pel front militar. Totes les missions humanitàries de l'ONU relaten la mateixa situació als dos costats de la línia d'alto el foc. «No estem segurs de continuar enviant missions, perquè creem falses expectatives en les poblacions afectades. Pensen que algú vindrà a ajudar-los. Però amb la situació financera actual això no serà possible» (Darioush Bayandor, coordinador humanitari de l'ONU a l'RD Congo).

Aquesta situació podrà veure's una mica mitigada si la implementació de l'Acord de Lusaka es porta a terme. L'acord preveu com a principi la lliure circulació de persones i béns (annex C, paràgraf 6 (http://congorcd.org/political/ceasefire.htm)). Això permetria el reagrupament de famílies trencades i la represa de la solidaritat grupal i familiar, i el comerç d'aliments i medicines entre les dues línies del front.

Segons la missió de l'ONU a l'est de l'RD Congo la situació de seguretat en la qual treballa l'ONU i les ONG al Kivu és molt precària. L'activitat militar de les diferents milícies (tropes regulars i irregulars de diferents estats) presents al territori provoca xocs inevitables entre els diferents protagonistes. «La gent al llarg de tota l'RD Congo, esgotada per la guerra, crida a favor de la pau. Sobre el terreny, la gent està posant en marxa iniciatives per a la cohabitació i la reconciliació, amb notables avenços als districtes d'Uvira i Fizi. L'Acord d'alto el foc de Lusaka és vist per la població com l'última esperança» (Darioush Bayandor, coordinador humanitari de l'ONU a l'RD Congo). Una vegada s'ha acceptat per les parts, la comunitat internacional ha de pressionar i ajudar a que les condicions de l'acord s'implementin i es compleixin. La prioritat és aturar la guerra, «si no és així es perllongarà la tragèdia i la inestabilitat a l'RD Congo» (Darioush Bayandor, coordinador humanitari de l'ONU a l'RD Congo).

L'agenda humanitària de l'ONU en el moment actual del procés de pau, i com a complement de l'ajuda humanitària, és: el retorn i la integració dels desplaçats i els refugiats, reintegració i desmobilització de les milícies i dels infants de la guerra, la posada en marxa de projectes internacionals encaminats a restablir la coexistència i l'harmonia entre les poblacions, i garantir els drets de les minories, en el marc d'una República Democràtica del Congo unificada i integrada.

IRIN (Integrated Regional Information Network), UN (http://www.reliefweb.int/IRIN/archive/drc.htm)

Le Monde Diplomatique (http://www.monde-diplomatique.fr/index/pays/congordk)

 

| Inici pàgina | Tornar índex Drets Humans | Tornar índex Anàlisi |