apical

So consonàntic articulat per contacte entre la punta —o àpex— de la llengua i les dents, les genives —o cornisa alveolar— o el paladar; el so [t], per exemple, és  apicodental en català, gallec, castellà, basc i francès. Se sol oposar a laminal, que indica que l’articulació es fa amb la làmina de la llengua. Per exemple, en anglès sea / see ‘mar’ / ‘veure’ [ˈs̻iː] presenten una articulació laminoalveolar, mentre que en català i espanyol, sí [ˈs̺i] és apicoalveolar. Cf. làmina.