articulació secundària

Articulació que es produeix amb una distància més gran entre els articuladors que no la que es dóna en l’articulació primària realitzada simultàniament. Per exemple, en el mot català cel [ˈsɛɫ], el so [ɫ] presenta una articulació primària apicoalveolar i una de secundària dorsovelar, que s’indica amb el diacrític de velarització [~]. En català aquest so és, doncs, lateral alveolar velaritzat. Cf. velarització, faringalització.