Introducció
Des de l'any 1990, la Universitat de Barcelona disposa d'una Unitat de Protecció Radiològica (o Unitat de Radioprotecció) per tal d'assessorar la comunitat universitària sobre la utilització i riscos de les radiacions ionitzants, establir les normes de protecció radiològica a tenir en compte, així com la normativa legal aplicable.
Bàsicament les tècniques que impliquen la presència de radiacions ionitzants a la UB estan directament relacionades amb la recerca, o amb la docència, que es duu a terme en camps tan diversos com la física, la química, geologia, biologia, farmàcia, medicina, ...., utilitzant-se tant equips emissors de radiacions ionitzants com productes radioactius, tant en forma de fonts encapsulades com no encapsulades. El document que descriu de manera genèrica l'àmbit de la Protecció Radiològica a la UB és el Manual de Protecció Radiològica de la Universitat de Barcelona.
La major part d'aquestes activitats es duen a terme en el context d'una Instal·lació Radioactiva autoritzada per l'organisme competent en matèria de Seguretat i Protecció Radiològica que és el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN). La UB disposa actualment de sis Instal·lacions Radioactives autoritzades, dotades amb diferents mitjans tècnics i humans i al capdavant de les quals hi ha el corresponent Supervisor/a responsable del seu funcionament diari.