ENTREVISTA A VICTOR MANUEL SÁNCHEZ, PRODUCT MANAGER DE SORBOS

Entrevista a Victor Manuel Sánchez, product manager de Sorbos

Què és SORBOS?  

SORBOS és sostenibilitat. Més que una idea o un producte, és un concepte: transformar productes d’un sol ús de plàstic, en productes comestibles, generant consciència a través de l’experiència. Hem començat amb les canyetes comestibles, però ja estem desenvolupant nous productes amb el mateix concepte.

Pots explicar com va sorgir la idea, com va néixer? 

Va sorgir treballant. En el meu cas, per acabar de pagar-me els estudis de Criminologia a la Universitat de Barcelona vaig començar a treballar de cambrer, on vaig descobrir el món de la cocteleria. Em va apassionar, i així vaig acabar fent canyetes comestibles. Tot això va néixer una nit quan vaig començar a pensar en el ridícul que era la canyeta de plàstic, i vaig descobrir, investigant (em va servir criminologia –riu–) el dany que causava al món. El més important és entendre que ser emprenedor no significa tenir una empresa o ser autònom; per a mi, ser emprenedor és una actitud.  SORBOS és sostenibilitat. Més que una idea o un producte, és un concepte: transformar productes d’un sol ús de plàstic, en productes comestibles, generant consciència a través de l’experiència. Hem començat amb les canyetes comestibles, però ja estem desenvolupant nous productes amb el mateix concepte.

Heu rebut suport de la universitat?

Podríem dir que allà va començar tot: en el moment que m’hi vaig posar en contacte per veure com podia desenvolupar una fórmula òptima per la nostra idea. Sempre diré que vaig tenir la sort de conèixer a Albert Monferrer, enginyer alimentari i col·laborador/professor de la Universitat de Barcelona.

Quantes persones formeu l’equip? De quin perfil sou?

Actualment som unes 15-20 persones entre operaris de fàbrica, enginyers alimentaris i industrials, i responsables de logística, comercial, administratius. I altres tantes persones que són partners internacionals en l’àmbit comercial i que treballen els seus respectius països com Itàlia o Xina.

Vas estudiar Criminologia a la Universitat de Barcelona. Per què aquesta reorientació en la carrera? 

Jo sempre he procurat fer el que m’agrada. En aquest cas la criminologia sempre m’havia interessat, i he de dir que sóc de la generació anterior al boom CSI. El saber per què la gent fa el que fa, i l’empatia que et genera estudiar la carrera, van ser els motius principals que em van declinar per estudiar criminologia. S’ha d’entendre l’empatia en el sentit ampli de la paraula. Després, en finalitzar la carrera, vaig descobrir el món de la cocteleria, i com que m’agradava el tracte directe amb les persones, vaig començar a fer carrera fins acabar creant SORBOS. Com deia al principi, és qüestió d’intentar fer el que et motiva en cada moment de la teva vida.

Quines fites heu aconseguit fins ara? Alguna anècdota divertida es pugui explicar al llarg d’aquest anys?

Personalment, el que em resulta molt curiós, i encara avui dia em passa, és pensar i veure que un producte que estàs fent a Montornès del Vallés (on tenim la nostra fàbrica) acabi a països com Sudàfrica o Xina, des d’on rebo fotografies. Per altra banda, amics que viatgen pel món m’envien fotografies també amb els nostres SORBOS que han trobat en algun local o que han sortit per la televisió local… Això és el que em fa més il·lusió, i a la vegada em xoca. Només portem un any i mig en termes comercials i sembla ser que el concepte SORBOS comença a calar a les persones.

Algun consell que vulguis donar als futurs emprenedors? 

Molta actitud i molta poca vergonya. Per a mi, aquesta és la clau. Ser perseverant en els teus ideals i enamorar-se del ‘problema’, no de la idea. En el nostre cas, el problema és ‘no al plàstic d’un sol ús’ i la nostra idea, les ‘canyetes comestibles’. Si t’enamores només de la idea, no estaràs obert a conèixer i a investigar molt sobre ella. En canvi, si t’enamores del teu ‘problema’, les possibilitats a desenvolupar són infinites, per la qual cosa sempre estaràs obert a nous reptes i a millores constants. D’altra banda, cal tenir clar quin és el teu objectiu final: “qui pensa només en fer calers, morirà per ells”. Qui lluita i treballa per un objectiu més ampli té moltes més possibilitats d’aconseguir l’èxit.

X