![]() |
Treball, Institucions i Gènere (TIG) | |||
|
||||
|
Què fem: Publicacions
|
Publicacions
Publicaciones més destacades en revistes Barnosell, G.: «Ideologia, política i llenguatge de classes en el primer sindicalisme, 1840-1870», Barcelona Quaderns d’Història. Revista semestral del Seminari d’Història de Barcelona, n. 6, 2002, pp.35-50. Bengoechea, S.: «La burgesia catalana davant la proclamació de la Segona República», Revista de Catalunya. 132, 1998. Bengoechea, S.: «El Catolicisme Social a Catalunya (finals del segle XIX-1919). Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Institut d’Estudis Catalans. IX, 1998. Bengoechea, S.: «Los sindicatos patronales en Cataluña: dispersión y unidad (1887-1919)», Historia Social, 32. 1998. Bengoechea, S.; Renom, M.: «L’aportació dels sindicalistes del Prat de Llobregat a la Història del Moviment Obrer català», l’Avenç, 254. 2001. Borderías, C. : «Subjetividad y cambio social en las historias de vida de mujeres: notas sobre el método biográfico». Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, 1. 1998. Borderías, C.: «La feminizació dels estudis sobre el treball de les dones», Affers, set.1999. Borderías, C.: «La feminización de los estudios sobre el trabajo de las mujeres: España en el contexto Internacional », Sociología del Trabajo, nº. 48, 2003. Enrech, C.: «La reforma de la organización del trabajo en la «España Industrial» a finales del siglo XIX», Sociología del Trabajo, 29. 1996-97. Enrech, C.: «Jerarquía fabril y cualificación en la industria textil durante el último tercio de siglo XIX », Historia Social, nº 45, 2003, pp. 1001-117. Ferrer, Ll.: Notas sobre la familia y el trabajo de la mujer en la Catalunya Central (siglos XVIII-XX), Boletín de la ADEH XII (2-3), 1994, pp. 199-232. Ferrer, Ll.: «The Use of the Family: Property Devolution and Well-to-do Social Groups in Catalonia (18th & 19th Centuries)», The History fo the Family. An International Quartely, 3 (2), 1998. Puigvert Solà, Joaquim M.; Els metges higienistes i les topografies mèdiques, a Recerques, nº 35. Puigvert Solà, Joaquim M.; Els professionals de la sanitat a la Catalunya de mitjan segle XIX, Barcelona. Quaderns d'Història, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2002. Renom, M.: «Arrendaments municipals i control del mercat locals a finals de l’Antic Règim. Sabadell com a exemple», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Histórics. Institut d’Estudis Catalans, XI. 2000. Romero, J.J.: «La maestría silenciosa: maestras artesanas en la Barcelona de la primera mitad del siglo XIX». Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, 2, (4), 1997. Romero, J.J.: «Familial Strategies of Artisans during the Modernization Process. Barcelona, 1814-1860», History of the Family. International Quartely, vol. 6, num.8. 2001. Publicacions més destacades en llibres Bengoechea, S.; Renom, M.: Memòria i compromís. Classes treballadores, sindicalisme i política al Prat de Llobregat (1917-1979). Columna. Barcelona, 1999. Bengoechea, S.: Els dirigents patronals i la Setmana Tràgica. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 2000. Bengoechea, S.: El locaut de Barcelona (1919-1920). Curial. Barcelona, 1998. Barnosell, G.: Orígens del sindicalisme català, Vic, Eumo editorial, 1999. Borderías, C.: Entre Líneas. Trabajo e identidad femenina en la España Contemporánea. Barcelona 1924-1980. Barcelona. Icaria. 1993. Borderías, C.: «Identidad femenina y recomposición del trabajo », en A. Rodriguez y otras, El futuro del trabajo.Reorganizar y repartir desde la perspectiva de las mujeres, Bilbao, Bakeaz, 1996. Borderías, C.: Strategie dellà libertà. Storie e teorie del lavoro femminile. Il Manifesto. Roma, 2000. Borderías, C. y López Guallar, P. La teoría del salario obrero y la subestimación del trabajo femenino en Ildefons Cerdà, Quaderns d’ História de Barcelona, Barcelona, AHMB, n. 5, 2001. Borderías, C.: Suponiendo que ese trabajo lo hace la mujer.Organización y valoración de los tiempos de trabajo en la Barcelona de mediados del siglo XIX, en C.Carrasco, Tiempos, trabajos y género, Barcelona, Ediciones de la Universidad de Barcelona. 2001. Enrech, C.: «El llano y la montaña. La descualificación del trabajo en la hilatura algodonera catalana a finales del siglo XIX», Castillo, S.; Ortíz, J.M. (eds.): Estado, protesta y movimientos sociales. Universidad de País Vasco. Zarautz, 1998. Enrech, C.: «La formació del sistema de colònia industrial i la crisi del model fabril dels grans vapors urbans. 'Les colònies no neixen es construeixen' (1874-1904) », en La industria tèxtil. Actes V Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, Manresa, 6,27 i 28 d'octubre de 2000. Ed. Col·legi d'Enginyers, Barcelona, 2002. Enrech, C.: El Pla contra La Muntanya. La crisi de la indústria tèxtil del Pla i la colonizació fabril de La Muntanya (1874-1904). Ed. Universitat de Lleida-Patronat Josep Lladonosa, Lleida, 2003. Ferrer, Ll., and PONCE, S.: Família i canvi social a la Catalunya contemporània, Ed. Eumo, 1994, Vic. Ferrer, Ll. (co-ed.): Familia, casa y trabajo. Universidad de Murcia. Murcia, 1997. Ferrer, Ll.: «Sistema hereditario y reproducción social en Cataluña», Bouchard,J.; Head Konig, L. (eds.): Problemes de la transmissions des explotitations agricoles (XVIII-XX siecles). Ecole Française de Roma. Roma, 1998. Ibarz, J.: «Dels sistema salarial invisible a la transgresión de la ley. Hurto de mercancias en el puerto de Barcelona, 1939-1959», Castillo, S.; Ortíz, J.M. (eds.): Estado, protesta y movimientos sociales. Universidad del País Vasco. Zarautz, 1998. Ibarz, J.: La construcción de un espacio sindical portuario. Historia General de la Coordinadora. Coordinadora Estatal de Trabajadores del Mar. Barcelona, 1998. Ibarz, J.: «Continuité et ruptures. Cen années de syndicalisme portuaire a Barcelone», Mencherini, R. et alii (eds.): Dockers de la Mediterranée a la Mer du Nord. Des quais et des hommes dans l’histoire. Edisud. Aix-en-Provence, 1999. Ibarz, J.: Treballar a ciutat. Sindicalisme i Relacions laborals dels Estibadors del Port de Barcelona durant la II República, 1931-1936. Publicacions Universita de Lleida. Lleida, 2000. (Premi Josep Lladonosa d’Història Local). López, P.: «El crecimiento de Barcelona y el proceso de formación de los criterios demográficos modernos, 1717-1897», L’articulació social de la Barcelona Contemporània. Proa. Barcelona, 1997. Renom, M.: «Les classes moyennes en Espagne, XIX-XX siecles», Guillaume, P. (dir.): Historie et historiographie des classes moyennes dans les societes developes. MSHA. Valence, 1998. Renom, M.: «Sociabilité, socieconomie et espace urbain. Sabadell de laf in du XVIIIe siecle a la moité du XIX siecle», Lemenorel, A. (ed.): La rue, lieu de sociabilité. Publicació de l’Université de Rouen. Rouen, 1997. Puigvert, Joaquim M.; Església, territori i sociabilitat, ss. XVII-XIX, Ed. Eumo, Vic, 2001. Romero, J.J.: «Los sargentos de la industria. Mayordomos y contramaestres en las primeras fábricas de Barcelona, 1830-1855», Arenas, C.; et alii (eds.): Mercado y Organización del Trabajo en España (siglos XIX y XX). Atril. Sevilla, 1998. Romero, J.J. (redac.): Las mujeres en la Historia de España. Diccionario Biográfico. Planeta. Barcelona, 2000. Romero, J.J.; Ibarz, J. et alii (redac.): Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer a Catalunya, País Valencià i les Illes. Abadia de Montserrat. Barcelona, 2000. Solà, A.: «Les puntaires del Baix LLobregat. Primeres notes per a un estudi socioeconòmic », a Cristina Borderias (ed.): Les dones i la història al Baix LLobregat. Barcelona, 2001. Solà, A.: Aigua, Indústria i Fabricants a Manresa (1759-1860), Ed. Centre Estudis del Bages – Col·legi Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya, Manresa, 2004. |
|||||||||
| © Universitat de Barcelona | Edició: Grup TIG Última actualització o validació: 25.01.2008 |
|||