GREECS, Grup de Recerca en Ètica economicosocial i Epistemologia de les Ciències Socials, consta de dues línies de recerca, una en ètica economica i metodologia de les ciències socials, i una altra en Sociologia de la ciutadania i de la democràcia.
Investigador responsable: Dr. Antoni Domènech Figueras
Telèfon: 93 402 90 51/93 402 18 01
Fax: 93 402 18 94
Correu electrònic: antonidomenech@ub.edu / jordimundo@ub.edu
Antecedents i objectius a assolir
El “Grup de Recerca en Ètica economicosocial i Epistemologia de les Ciències Socials” (GREECS) es constitueix a partir del grup de recerca informalment existent des de fa uns anys a l’àrea de coneixement de Filosofia Moral del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.
Aquest grup, en connexió amb grups de recerca de departaments afins a altres universitats espanyoles com la Universidad Complutense de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universidad de Salamanca, així com també amb grups afins d’universitats estrangeres com la Universidad Nacional Autónoma de México, la Universidad Nacional de La Plata, la Universidad de Buenos Aires i la Universidad de Los Andes, està treballant actualment en la preparació i execució de projectes de recerca a les àrees de fonaments i aplicacions de l’ètica economicosocial i d’epistemologia de les ciències socials.
Objectius generals:
El GREECS neix amb una triple vocació: teòrica, institucional i instrumental.
Des del punt de vista teòric l’objectiu consisteix a crear un cos de recerques en fonaments de l’ètica economicosocial i de l’epistemologia de les ciències socials. La proliferació de publicacions científiques en aquests camps d’estudi ha estat extraordinària els darrers vint-i-cinc anys i ha convertit ambdues àrees de coneixement en el punt de confluència de moltes recerques en ètica social, epistemologia. economia, sociologia, psicologia cognitiva i biologia evolucionària. Considerem que a la UB no hi ha cap grup de recerca amb aquesta orientació teòrica, per la qual cosa la constitució del grup de recerca suposa una aportació original.
Des del punt de vista institucional, la constitució del GREECS pretén formalitzar i potenciar les xarxes de recerca, fins avui informals, que actualment ja existeixen entre el nostre grup i grups de recerca de departaments afins a altres universitats espanyoles com la Universidad Complutense de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universidad de Salamanca, així com també amb grups afins d’universitats estrangeres com la Universidad Nacional Autónoma de México, la Universidad Nacional de La Plata, la Universidad de Buenos Aires i la Universidad de Los Andes. El GREECS serà el coordinador d’aquestes xarxes, almenys una de les quals serà d’abast estatal i una altra d’internacional, prioritàriament amb Iberoamèrica. En el cas de la xarxa de recerca i cooperació internacional hi ha una voluntat decidida de promoure una relació estable, duradora i eficaç amb els grups de recerca iberoamericans, alguns d’ells incipients però d’altres ja consolidats, i tenim un interès especial a fomentar els intercanvis docents i la mobilitat estudiantil entre els grups iberoamericans i espanyols.
Des del punt de vista instrumental, el GREECS té una doble pretensió, financera i de formació d’investigadors. En l’àmbit financer pretenem elaborar projectes de recerca que permetin l’aparició d’una dinàmica de finançament públic per a les nostres investigacions, que pal·liï les mancances pròpies de les restriccions pressupostàries dels departaments universitaris i que ens forneixi instruments tals com material informàtic i mitjans tècnics en general, llibres i revistes especialitzades necessàries per al desenvolupament de les nostres investigacions. El recolzament financer haurà de permetre la disponibilitat de recursos i mitjans materials per a poder promoure la formació de joves investigadors que, en la forma de becaris, professors visitants o qualsevol altra de les legalment previstes, permeti projectar l’activitat recerca més enllà dels projectes concrets en què el GREECS treballi.
Àrees de treball
Aquesta líniea de recerca consta de dues àrees de treball:
a) Ètica economicosocial
Consisteix en desenvolupar recerques orientades a l’estudi dels fonaments de l’ètica social i de les teories de la justícia distributiva.
Els corrents principals de la teoria social actual gairebé no donen espai conceptual per a entendre el comportament ètic dels agents socials. Per certa tradició teòrica sociològica, el comportament dels agents socials està més o menys fixat per les estructures socials i institucionals, pel “sistema social”. Ara bé, un comportament ètic es sempre un comportament lliurement escollit: el determinisme sociològic l’asfixiaria. Al seu torn, la teoria econòmica estàndard sí parteix d’agents que lliurement i racionalment trien les seves accions. Malauradament, però, els supòsits bàsics de comportament de la teoria econòmica impliquen que les accions dels agents són accions egoistes tendents a maximitzar funcions d’utilitat esperada, independents i indiferents respecte les funcions d’utilitat dels altres agents. Ara bé, el comportament ètic de la gent no pot sobreviure conceptualment al supòsit d’egoisme.
En aquest sentit, pretenem investigar les ciències socials introduint supòsits de comportament diferents dels supòsits estàndard dins la sociologia i la teoria econòmica convencionals; pretenem mostrar com els avenços de la psicologia cognitiva i d’altres disciplines veïnes ens permeten una visió diferent de la que avui és corrent; i volem indagar les formes en què aquesta visió diferent afectarà inevitablement a la teorització social del futur immediat.
La teoria econòmica estàndard parteix del supòsit de racionalitat en el comportament dels agents econòmics. Tal supòsit sol incloure la convenció que les funcions d’utilitat dels agents siguin matemàticament independents entre sí, és a dir, que la funció d’utilitat d’un individu A ni creix ni decreix matemàticament amb la funció d’utilitat d’un altre individu qualsevol B. Això significa que la racionalitat dels agents econòmics, maximitzadors d’utilitat, queda compromesa amb l’egoisme i l’enveja (la funció d’utilitat d’A creix amb la de B), que estan exclosos de la conducta dels agents econòmics. Significa estudiar la conducta d’agents econòmics inserits en contextos de mercat a partir del supòsit idealitzador de l’egoisme. Hi ha molts contextos (inclosos contextos socials de mercat) en què la idealització no sols és abusiva, sinó que porta a errors d’apreciació que tenen conseqüències científiques i polítiques molt greus, per exemple, en l’estudi de l’activitat del sector públic estatal, o en el de l’activitat del voluntariat, o en la important i descuidada esfera domèstica.
Partint d’aquests propòsits, pretenem investigar en els camps de l’economia i la ciència social normativa. L’economia i la ciència social positives estudien allò que hi ha, el món tal com és, ens agradi o no, el considerem just i eticosocialment estimable o no; la ciència social positiva construeix teoria i models més o menys sofisticats i mira de sotmetre’ls a la prova dels fets. En canvi, l’economia i, en general, la ciència social normatives estudien la vida social des del punt de vista del que ens agradaria que fos la societat, no des del punt de vista de l’és (la societat tal com és), sinó d’allò que ha de ser (la societat tal com hauria de ser). És evident que la ciència social normativa (l’economia del benestar, per exemple) no pot contrastar-se amb els fets i, per això mateix, no pot aspirar a la sumària objectivitat que, almenys idealment, pot pretendre la ciència social positiva. Però això no vol dir que no puguin elaborar-se construccions intel·lectualment interessants que ajudin a aclarir i sistematitzar el conjunt d’intuïcions que ajuden a perfilar el tipus de societat que s’acosta a allò just, que satisfà els ideals de justícia.
b) Epistemologia de les ciències socials i evolució cultural
La concepció evolucionària ha resultat la més fructífera en los últims anys de la Biologia. Actualment son vàries las ciències humanes, socials i normatives que usen l’evolució no ja com una metàfora, sinó com un model per iniciar un camí de superació del dualisme metodològic que separa a las ciències socials de las ciències naturals, i -dit sigui de passada, encara que en un altre pla- el món dels fets del món dels valors i de les normes: d’aquí el famós dictum de Daniel Dennett sobre l’evolució com un dissolvent universal de barrares i problemes filosòfics (usi’s con precaució!).
El paradigma historicoevolucionari d’ascendència darwiniana està impulsant una revolució en disciplines tan allunyades temàticament com les ciències cognitives, la neuropsicologia, la intel·ligència artificial, però també l’economia, la sociologia, l’antropologia i la filosofia normativa. Vàries de les controvèrsies contemporànies sobre l’evolució biològica, i assenyaladament la que enfronta als defensors de les constriccions de forma en l’evolució amb els adaptacionistes, es mostren també com a problemes filosòfics fonamentals i nous, de gran productivitat per encarar problemes tals com: relacions “micro-macro”, relació entre estructura causal i funció, naturalesa contingent versus naturalesa intencional dels sistemes socials, fonamentació de les intuïcions ètiques humanes en determinades funciones pròpies desenvolupades per trets de la nostra arquitectura cognitiva i emocional en el nostre passat filogenètic, problemes metodològics i substantius de la evolució cultural y moral, etc.
La línia de recerca desenvoluparà un model d’evolució cultural en el que sistemes complexos sotmesos a restriccions del medi donen origen a dinàmiques autònomes generades per aquelles restriccions. Restriccions que poden ser de coneixement -en el cas dels sistemes cognitius-, de recursos, de tecnologia i de mercats -en el cas de l’economia-, institucionals -en el cas de la sociologia-, o una combinació de vàries d’elles -en el cas de l’evolució moral.
Projectes de recerca
TÍTOL DEL PROJECTE: “A METRIC EVALUATION OF COMPONENTS OF PUBLIC PERCEPTION IN THE FACE OF BIOTECHNOLOGICAL RISK”
ENTITAT FINANÇADORA: EUROPEAN COMISSION DG XIII. PROJECTE Núm. BIO2-CT94-0012 (BRUSSEL·LES)
DURADA DES DE: Abril 1994 FINS A: Abril 1995
INVESTIGADOR PRINCIPAL: Dra. Angeles Lizón Ramón
TÍTOL DEL PROJECTE: “DINÁMICAS EVOLUTIVAS EN LOS SISTEMAS COGNITIVOS Y SOCIALES. CONSECUENCIAS METODOLÓGICAS PARA LAS CIENCIAS HUMANAS Y SOCIALES”
ENTITAT FINANÇADORA: Consejería de Educación y Cultura. Junta de Castilla y León
Núm. PROJECTE: SA07/99
DURADA DES DE: Gener 1998 FINS A: Gener 2000
INVESTIGADOR PRINCIPAL: Dr. Fernando Broncano
TÍTOL DEL PROJECTE: “DINÁMICAS EVOLUCIONARIAS EN LOS SISTEMA COGNITIVOS, SOCIALES Y MORALES. CONSECUENCIAS METODOLÓGICAS PARA LAS CIENCIAS SOCIALES Y LA FILOSOFIA NORMATIVA”
ENTITAT FINANÇADORA: Ministerio de Educación y Cultura
Núm. PROJECTE: PB98-1192
DURADA DES DE: Desembre 1999 HASTA: Desembre 2002
INVESTIGADOR PRINCIPAL: Dr. Antoni Domènech
TÍTOL DEL PROJECTE: “RED DE COOPERACIÓN INTERNACIONAL EN FUNDAMENTOS Y APLICACIONES DE LA ÉTICA SOCIAL”
ENTITAT FINANÇADORA: Universitat de Barcelona
DURADA DES DE: Gener 2000 FINS A: Desembre 2000
INVESTIGADOR PRINCIPAL: Dr. Antoni Domènech