LÍNIES DE RECERCA GRUPS DE RECERCA Territori, població i ciutadania Grup de Recerca en Territori, Població i Ciutadania Anàlisi de les desigualtats i les vies per a la seva superació en els àmbits social i educatiu. Grup Consolidat de Recerca en Desigualtas i Grups Culturals Centre d'Estudis sobre Cultura, Política i Societat CECUPS Polítiques educatives Grup d'Educació Ética economicosocial Epistemologia de les ciències socials i evolució cultural Sociologia de la ciutadania i de la democràcia GREECS   Estudi de les interaccions socials en la transformació de les relacions de gènere i la convivència multicultural Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Societat (GIS)       Grup de Recerca en Territori, Població i Ciutadania El Grup de Recerca en Territori, Població i Ciutadania és un grup interdisciplinar (de sociologia i Geografia Humana) que funciona des de l’any 2003. Els seus interessos de recerca giren a l’entorn del territori i la població entesos com a suport de relacions l’un i com a protagonista de ciutadania (de drets i de deures) l’altre. Membres del grup: Pujadas Rúbies, Isabel (coordinadora) López , Cristina Projectes Movilidad, solidaridad familiar y ciudadanía en las regiones metropolitanas. Projecte d'Investigació Científica i Desenvolupament Tecnològic Investigadora Principal: Dra. Anna Alabart Vilà, coordinadora dels subprojectes: a) Solidaridad familiar y ciudadanía en el marco de la ciudad difusa Investigadora principal: Dra. Anna Alabart Vilà Departament de Teoría Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les CCSS. Facultat de Ciències Econòmiques. Universitat de Barcelona b) Ciudad difusa y movilidad residencial. Investigadora principal: Dra Isabel Pujada Rubies Departament de Geografia Humana Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona Durada: novembre de 2003 a novembre de 2006 Finançat pel MCYT i FEDER. Referencia SEC2003-09565-C02-01 Resum del projecte: La investigació es proposa descriure i explicar les potencialitats i les constriccions de la urbanització dispersa en el desenvolupament de les relacions socials, focalitzant l'anàlisi en la mobilitat residencial i en les seves implicacions sobre les relacions familiars (de solidaritat i ajut) i en aquelles altres que tenen a veure amb el desenrotllament de la ciutadania (participació). Es vol avançar en la comprensió dels canvis que s'estan experimentant, des d'una perspectiva teòrica que introdueixi elements sociològics, freqüentment oblidats. L' elaboració teòrica s'aplicarà i es contrastarà en el terreny empíric a través de la utilització d'informació secundària i amb les dades obtingudes a partir d'una enquesta que reculli les estratègies adaptatives de les unitats familiars tant pel que fa a la mobilitat residencial (passada i prevista) com pel que es refereix a les relacions familiars de solidaritat i ajut, i a les de ciutadania.     GREECS GREECS, Grup de Recerca en Ètica economicosocial i Epistemologia de les Ciències Socials, consta de dues línies de recerca, una en ètica economica i metodologia de les ciències socials, i una altra en Sociologia de la ciutadania i de la democràcia   I. ÈTICA ECONÒMICA I METODOLOGIA DE LES CIÈNCIES SOCIALS II. SOCIOLOGIA DE LA CIUTADANIA I DE LA DEMOCRÀCIA   I. ÈTICA ECONÒMICA I METODOLOGIA DE LES CIÈNCIES SOCIALS Fitxa tècnica Antecedents i objectius a assolir Àrees de treball Projectes de recerca   Fitxa tècnica Denominació: Grup de Recerca en Ètica economicosocial i Epistemologia de les Ciències Socials Departament: Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials (Universitat de Barcelona) Sigles: GREECS Investigador responsable: Dr. Antoni Domènech Figueras Telèfon: 93 402 90 51/ 93 402 18 01 Fax: 93 402 18 94 Correu electrònic: antonidomenech@ub.edu / jordimundo@ub.edu Antecedents i objectius a assolir El "Grup de Recerca en Ètica economicosocial i Epistemologia de les Ciències Socials" (GREECS) es constitueix a partir del grup de recerca informalment existent des de fa uns anys a l'àrea de coneixement de Filosofia Moral del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Aquest grup, en connexió amb grups de recerca de departaments afins a altres universitats espanyoles com la Universidad Complutense de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universidad de Salamanca, així com també amb grups afins d'universitats estrangeres com la Universidad Nacional Autónoma de México, la Universidad Nacional de La Plata, la Universidad de Buenos Aires i la Universidad de Los Andes, està treballant actualment en la preparació i execució de projectes de recerca a les àrees de fonaments i aplicacions de l'ètica economicosocial i d'epistemologia de les ciències socials. Objectius generals: El GREECS neix amb una triple vocació: teòrica, institucional i instrumental. Des del punt de vista teòric l'objectiu consisteix a crear un cos de recerques en fonaments de l'ètica economicosocial i de l'epistemologia de les ciències socials. La proliferació de publicacions científiques en aquests camps d'estudi ha estat extraordinària els darrers vint-i-cinc anys i ha convertit ambdues àrees de coneixement en el punt de confluència de moltes recerques en ètica social, epistemologia. economia, sociologia, psicologia cognitiva i biologia evolucionària. Considerem que a la UB no hi ha cap grup de recerca amb aquesta orientació teòrica, per la qual cosa la constitució del grup de recerca suposa una aportació original. Des del punt de vista institucional, la constitució del GREECS pretén formalitzar i potenciar les xarxes de recerca, fins avui informals, que actualment ja existeixen entre el nostre grup i grups de recerca de departaments afins a altres universitats espanyoles com la Universidad Complutense de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Universidad de Salamanca, així com també amb grups afins d'universitats estrangeres com la Universidad Nacional Autónoma de México, la Universidad Nacional de La Plata, la Universidad de Buenos Aires i la Universidad de Los Andes. El GREECS serà el coordinador d'aquestes xarxes, almenys una de les quals serà d'abast estatal i una altra d'internacional, prioritàriament amb Iberoamèrica. En el cas de la xarxa de recerca i cooperació internacional hi ha una voluntat decidida de promoure una relació estable, duradora i eficaç amb els grups de recerca iberoamericans, alguns d'ells incipients però d'altres ja consolidats, i tenim un interès especial a fomentar els intercanvis docents i la mobilitat estudiantil entre els grups iberoamericans i espanyols. Des del punt de vista instrumental, el GREECS té una doble pretensió, financera i de formació d'investigadors. En l'àmbit financer pretenem elaborar projectes de recerca que permetin l'aparició d'una dinàmica de finançament públic per a les nostres investigacions, que pal·liï les mancances pròpies de les restriccions pressupostàries dels departaments universitaris i que ens forneixi instruments tals com material informàtic i mitjans tècnics en general, llibres i revistes especialitzades necessàries per al desenvolupament de les nostres investigacions. El recolzament financer haurà de permetre la disponibilitat de recursos i mitjans materials per a poder promoure la formació de joves investigadors que, en la forma de becaris, professors visitants o qualsevol altra de les legalment previstes, permeti projectar l'activitat recerca més enllà dels projectes concrets en què el GREECS treballi. Àrees de treball Aquesta líniea de recerca consta de dues àrees de treball: a) Ètica economicosocial Consisteix en desenvolupar recerques orientades a l'estudi dels fonaments de l'ètica social i de les teories de la justícia distributiva. Els corrents principals de la teoria social actual gairebé no donen espai conceptual per a entendre el comportament ètic dels agents socials. Per certa tradició teòrica sociològica, el comportament dels agents socials està més o menys fixat per les estructures socials i institucionals, pel "sistema social". Ara bé, un comportament ètic es sempre un comportament lliurement escollit: el determinisme sociològic l'asfixiaria. Al seu torn, la teoria econòmica estàndard sí parteix d'agents que lliurement i racionalment trien les seves accions. Malauradament, però, els supòsits bàsics de comportament de la teoria econòmica impliquen que les accions dels agents són accions egoistes tendents a maximitzar funcions d'utilitat esperada, independents i indiferents respecte les funcions d'utilitat dels altres agents. Ara bé, el comportament ètic de la gent no pot sobreviure conceptualment al supòsit d'egoisme. En aquest sentit, pretenem investigar les ciències socials introduint supòsits de comportament diferents dels supòsits estàndard dins la sociologia i la teoria econòmica convencionals; pretenem mostrar com els avenços de la psicologia cognitiva i d'altres disciplines veïnes ens permeten una visió diferent de la que avui és corrent; i volem indagar les formes en què aquesta visió diferent afectarà inevitablement a la teorització social del futur immediat. La teoria econòmica estàndard parteix del supòsit de racionalitat en el comportament dels agents econòmics. Tal supòsit sol incloure la convenció que les funcions d'utilitat dels agents siguin matemàticament independents entre sí, és a dir, que la funció d'utilitat d'un individu A ni creix ni decreix matemàticament amb la funció d'utilitat d'un altre individu qualsevol B. Això significa que la racionalitat dels agents econòmics, maximitzadors d'utilitat, queda compromesa amb l'egoisme i l'enveja (la funció d'utilitat d'A creix amb la de B), que estan exclosos de la conducta dels agents econòmics. Significa estudiar la conducta d'agents econòmics inserits en contextos de mercat a partir del supòsit idealitzador de l'egoisme. Hi ha molts contextos (inclosos contextos socials de mercat) en què la idealització no sols és abusiva, sinó que porta a errors d'apreciació que tenen conseqüències científiques i polítiques molt greus, per exemple, en l'estudi de l'activitat del sector públic estatal, o en el de l'activitat del voluntariat, o en la important i descuidada esfera domèstica. Partint d'aquests propòsits, pretenem investigar en els camps de l'economia i la ciència social normativa. L'economia i la ciència social positives estudien allò que hi ha, el món tal com és, ens agradi o no, el considerem just i eticosocialment estimable o no; la ciència social positiva construeix teoria i models més o menys sofisticats i mira de sotmetre'ls a la prova dels fets. En canvi, l'economia i, en general, la ciència social normatives estudien la vida social des del punt de vista del que ens agradaria que fos la societat, no des del punt de vista de l'és (la societat tal com és), sinó d'allò que ha de ser (la societat tal com hauria de ser). És evident que la ciència social normativa (l'economia del benestar, per exemple) no pot contrastar-se amb els fets i, per això mateix, no pot aspirar a la sumària objectivitat que, almenys idealment, pot pretendre la ciència social positiva. Però això no vol dir que no puguin elaborar-se construccions intel·lectualment interessants que ajudin a aclarir i sistematitzar el conjunt d'intuïcions que ajuden a perfilar el tipus de societat que s'acosta a allò just, que satisfà els ideals de justícia. b) Epistemologia de les ciències socials i evolució cultural La concepció evolucionària ha resultat la més fructífera en los últims anys de la Biologia. Actualment son vàries las ciències humanes, socials i normatives que usen l'evolució no ja com una metàfora, sinó com un model per iniciar un camí de superació del dualisme metodològic que separa a las ciències socials de las ciències naturals, i -dit sigui de passada, encara que en un altre pla- el món dels fets del món dels valors i de les normes: d'aquí el famós dictum de Daniel Dennett sobre l'evolució com un dissolvent universal de barrares i problemes filosòfics (usi's con precaució!). El paradigma historicoevolucionari d'ascendència darwiniana està impulsant una revolució en disciplines tan allunyades temàticament com les ciències cognitives, la neuropsicologia, la intel·ligència artificial, però també l'economia, la sociologia, l'antropologia i la filosofia normativa. Vàries de les controvèrsies contemporànies sobre l'evolució biològica, i assenyaladament la que enfronta als defensors de les constriccions de forma en l'evolució amb els adaptacionistes, es mostren també com a problemes filosòfics fonamentals i nous, de gran productivitat per encarar problemes tals com: relacions "micro-macro", relació entre estructura causal i funció, naturalesa contingent versus naturalesa intencional dels sistemes socials, fonamentació de les intuïcions ètiques humanes en determinades funciones pròpies desenvolupades per trets de la nostra arquitectura cognitiva i emocional en el nostre passat filogenètic, problemes metodològics i substantius de la evolució cultural y moral, etc. La línia de recerca desenvoluparà un model d'evolució cultural en el que sistemes complexos sotmesos a restriccions del medi donen origen a dinàmiques autònomes generades per aquelles restriccions. Restriccions que poden ser de coneixement -en el cas dels sistemes cognitius-, de recursos, de tecnologia i de mercats -en el cas de l'economia-, institucionals -en el cas de la sociologia-, o una combinació de vàries d'elles -en el cas de l'evolució moral. Projectes de recerca TÍTOL DEL PROJECTE: "A METRIC EVALUATION OF COMPONENTS OF PUBLIC PERCEPTION IN THE FACE OF BIOTECHNOLOGICAL RISK" ENTITAT FINANÇADORA: EUROPEAN COMISSION DG XIII. PROJECTE Núm. BIO2-CT94-0012 (BRUSSEL·LES) DURADA DES DE: Abril 1994 FINS A: Abril 1995 INVESTIGADOR PRINCIPAL: Dra. Angeles Lizón Ramón TÍTOL DEL PROJECTE: "DINÁMICAS EVOLUTIVAS EN LOS SISTEMAS COGNITIVOS Y SOCIALES. CONSECUENCIAS METODOLÓGICAS PARA LAS CIENCIAS HUMANAS Y SOCIALES" ENTITAT FINANÇADORA: Consejería de Educación y Cultura. Junta de Castilla y León Núm. PROJECTE: SA07/99 DURADA DES DE: Gener 1998 FINS A: Gener 2000 INVESTIGADOR PRINCIPAL: Dr. Fernando Broncano TÍTOL DEL PROJECTE: "DINÁMICAS EVOLUCIONARIAS EN LOS SISTEMA COGNITIVOS, SOCIALES Y MORALES. CONSECUENCIAS METODOLÓGICAS PARA LAS CIENCIAS SOCIALES Y LA FILOSOFIA NORMATIVA" ENTITAT FINANÇADORA: Ministerio de Educación y Cultura Núm. PROJECTE: PB98-1192 DURADA DES DE: Desembre 1999 HASTA: Desembre 2002 INVESTIGADOR PRINCIPAL: Dr. Antoni Domènech TÍTOL DEL PROJECTE: "RED DE COOPERACIÓN INTERNACIONAL EN FUNDAMENTOS Y APLICACIONES DE LA ÉTICA SOCIAL" ENTITAT FINANÇADORA: Universitat de Barcelona DURADA DES DE: Gener 2000 FINS A: Desembre 2000 INVESTIGADOR PRINCIPAL: Dr. Antoni Domènech     Grup de Recerca en Desigualtats i Grups Culturals El Grup de Recerca en Desigualtas i Grups Culturals és un grup interdisciplinar i interuniversitari centrat en l'anàlisi de les desigualtats i les vies per a la seva superació en els àmbits social i educatiu. L'activitat científica dels seus membres ha girat en torn a diferents línies de recerca, cadascuna de les quals inclou l'estudi de grups culturals, relacions de gènere i educació. La recerca que s'hi desenvolupa es basa en la metodologia comunicativa, internacionalment reconeguda per a la investigació dels grups culturals. Membres:   Arriaga, Mikel Fisas, Montserrat Flecha, Ramon (investigador principal) García, Paloma Gómez, Jesús Latorre, Antonio Melgar, Patricia Merril, Bárbara Prieto, Oscar Puigdellívol, Ignasi Puigvert, Lídia Pulido, Cristina Racionero, Sandra Rotger, Josep Maria Sánchez, Antonio Santa Cruz, Ignacio Torrens, Xavier Tortajada, Yolanda Valls, Rosa     Com a grup de recerca també pertany al Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques superadores de Desigualtats.                 Grup de Recerca en Gènere, Identitat i Societat (GIS) El GIS té com a objectiu principal l'estudi de les interaccions socials en la transformació de les relacions de gènere i la convivència multicultural cap a una major inclusió social, principalment en contextos educatius i de formació, així com en altres contextos socials. El grup analitza la intersecció de les dimensions de gènere, identitat cultural i educació en els processos d'exclusió social existents a la societat del coneixement, i estudia quines interaccions socials aporten elements per a la seva superació. Membres del grup: Aubert, Adriana de Botton, Lena Oliver, Esther Puigvert, Lídia Soler, Marta (coordinadora)         Com a grup de recerca també pertany al Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques superadores de Desigualtats.