Oxirrinc, l’actual El-Bahnasa (província de Mínia, Egipte), és un gran jaciment arqueològic situat a uns 190 km al sud de la ciutat del Caire, i a la riba esquerra del Bahr Yussef, braç del Nil que desemboca actualment a l’oasi del Fayum.

Les ruïnes d’Oxirrinc van ser descobertes i identificades per Vivant Denon, un dels savis francesos que van acompanyar Napoleó Bonapart a la seva campanya d’Egipte (1799-1802). Les primeres excavacions van ser fetes a partir del 1897 pels anglesos Bernard P. Grenfell i Arthur S. Hunt, atrets per la notícia de la gran quantitat de papirs que s’hi trobaven: les seves excavacions van proporcionar, en efecte, milers i milers de papirs, majoritàriament escrits en grec i datats de l’època romana, que encara avui dia estan sent estudiats per l’Egypt Exploration Society i es conserven a l’Ashmolean Museum d’Oxford. Posteriorment també van treballar a Oxirrinc diverses missions dirigides per italians i anglesos, fins als anys trenta, en què es van interrompre les excavacions oficials durant uns cinquanta anys. Això, però, no vol dir que l’activitat s’aturés al jaciment arqueològic de Bahnasa. Nombrosos excavadors clandestins i buscadors de tresors hi van estar furgant. Moltes antiguitats oxirrinquites han anat a parar durant aquests anys a col·leccions privades i a museus públics. Actualment el museu que probablement posseeix més antiguitats provinents d’Oxirrinc és el de Leiden (Holanda).

L’any 1982 el Servei d’Antiguitats d’Egipte va tenir notícia que excavadors clandestins estaven buidant una important tomba a El-Bahnasa. La seva intervenció va aturar el saqueig i va ser l’inici de les excavacions oficials en una gran necròpolis amb tombes de les èpoques saïta, grecoromana i cristiana. L’envergadura de les descobertes va decidir el 1992 el Servei d’Antiguitats a buscar un partenaire europeu per tal de prosseguir els treballs. L’elegit va ser la Universitat de Barcelona.

El 1992 es va constituir la Missió Arqueològica Mixta d’Oxirrinc, entre la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte, dirigida des d’aleshores pel professor Dr. Josep Padró i Parcerisa. D’acord amb la normativa d’excavacions vigent, la Universitat va construir una residència d’investigadors i un primer magatzem d’antiguitats, que van ser inaugurats el 1999. L’edifici es troba dins del conjunt arqueològic i és propietat de la Universitat mentre durin els treballs de la Missió; el terreny sobre el qual està construït segueix sent propietat del Servei d’Antiguitats, actualment Consell Superior d’Antiguitats d’Egipte. El 2002 la Missió va esdevenir exclusivament de la Universitat de Barcelona.

L’any 2003, en col·laboració amb el Consell Superior d’Antiguitats d’Egipte, es va organitzar una exposició sobre Oxirrinc al Museu Egipci del Caire, al Museu Grecoromà d’Alexandria i al Museu Copte del Caire. El 2008 la Missió també va participar en una exposició organitzada pel Ministeri de Cultura al Museu del Caire. I el 2007, amb motiu de la celebració d’un col·loqui sobre Oxirrinc a Cabestany (Catalunya del Nord), es va organitzar una exposició fotogràfica que posteriorment s’ha pogut veure a Barcelona, al Museu d’Arqueologia, el 2009-2010; a Sabadell, a la Fundació Bosch i Cardellach, el 2010; i a París, al Centre Culturel d’Égypte, també el 2010.

Per tal de realitzar els treballs arqueològics, la Universitat de Barcelona ha comptat, al llarg de tots aquests anys, amb la col·laboració de diverses institucions, tant públiques com privades: a més del mateix Servei d’Antiguitats, i entre d’altres, recordem aquí la Universitat del Caire; la Université Paul-Valéry Montpellier III; la Societat Catalana d’Egiptologia; el Museu Arqueològic de Barcelona; el Ministeri de Cultura; el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; la Universitat Rovira i Virgili; la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, per mitjà del Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia; l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica; i Terre d’Égypte.