ebola o èbola?

Quan parlem de l’Ebola (o l’ebola) pot ser que ens referim a la malaltia de l’Ebola (o febre hemorràgica de l’Ebola) o al virus que la produeix, és a dir, al virus de l’Ebola. Això queda molt ben explicat a l’apunt Sobre el virus de l’Ebola que el Termcat va publicar a «La consulta del mes». En aquest apunt s’aclareixen diverses qüestions gràfiques i de pronúncia que han estat objecte d’un intens debat1 des que aquesta malaltia és notícia: la pronunciació plana o esdrúixola del mot (amb les conseqüències sobre l’accentuació gràfica) i l’ús de majúscula o minúscula inicial en el mot Ebola.

L’apunt del Termcat deixa clars tres aspectes de la grafia i pronunciació d’aquest mot:

  • El mot Ebola s’ha de pronunciar pla, i, per tant, no s’accentua.
  • Ebola és un nom propi (el nom d’un riu de la República del Congo) i, per tant, s’ha d’escriure amb la incial en majúscula en les denominacions virus de l’Ebola i malaltia de l’Ebola o febre hemorràgica de l’Ebola; però en contextos divulgatius, si s’opta per la denominació escurçada ebola, és preferible escriure-la amb minúscula inicial, com si es tractés d’un nom comú.
  • Les vocals àtones, en els dialectes que fan reducció vocàlica, poden ser reduïdes o no.

Però per què s’ha produït tot aquest debat sobre aquesta denominació? El principal problema ha estat la pronunciació esdrúixola o plana. I això ha passat perquè aquest terme no ens ha arribat pas, com altres termes, a partir de l’anglès, sinó que ens ha entrat pel castellà, que ha optat per la pronunciació (i la grafia) esdrúixola. I per què? Doncs perquè s’ha pres com a punt de partida la grafia francesa. I això deu haver estat així perquè el francès és una de les llengües oficials de la República del Congo. Però, en francès, aquest accent sobre la e no indica pas la síl·laba tònica, sinó el timbre de la vocal, que s’ha de pronunciar com una e tancada. Per tant, podem dir que la pronunciació i la grafia castellanes estan induïdes per la grafia francesa. En francès, tanmateix, aquesta paraula és aguda, com pràcticament totes (escolteu-ne la pronunciació francesa).

També hi ha qui ha dit que la pronunciació esdrúixola podia provenir de l’anglès, que és una llengua que tendeix a desplaçar la síl·laba tònica cap endavant. Però no hi ha proves que això hagi estat així; tots els diccionaris d’anglès en recullen la pronunciació plana (escolteu-ne la pronunciació anglesa).

Per tant, sembla que no hi ha gaires raons per defensar una pronunciació esdrúixola, i sí que n’hi ha per defensar la pronunciació plana, ja que és la més acostada a la llengua original. El professor Randy Malamud (Universitat de l’Estat de Geòrgia), en el seu article «The problem with “Ebola”: the troubling, xenophobic language of disease», ens fa notar que moltes paraules de llengües africanes tenen una estructura de sandvitx, amb una síl·laba tònica al mig de dues síl·labes àtones, com passa amb Uganda, impala, banana, macaco, Mandela, Lumumba, Mobutu, etc. I aquest és el cas del topònim Ebola.

Sembla que no solament en català hi ha hagut aquest debat sobre l’accentuació del mot Ebola; també en portuguès hi ha un debat intern. Us recomano la lectura d’un article molt irònic del periodista i filòleg Josué Machado titulat «O Ebola e a diplomacia».

A la República del Congo, a part del francès, hi ha quatre llengües principals: lingala, kongo, swahili i tshiluba. Sembla que el topònim Ebola pertany a la llengua lingala, tal com es diu en l’article «How Ebola got its name». En aquesta llengua, Ebola vol dir riu negre.

Com a curiositat, heu de saber que aquest virus, de fet, no va aparèixer al riu Ebola, ni a cap altre riu. És un cas semblant al del virus Sin Nombre que ja vam comentar en el Butlletí, núm. 33. Tal com explica uns dels metges que va batejar aquest virus, Peter Piot, el virus es va detectar per primer cop en un poble anomenat Yambuku, però es va voler evitar aquest nom per no estigmatitzar el poble, i es va pensar que el nom d’un riu, que transcorre per molts llocs, seria menys comprometedor. Van pensar de posar-li el nom del riu Congo, però aquest nom ja era usat per referir-se a una altra malaltia. Van consultar un mapa i van trobar un riu petit i proper a Yambuku, el riu Ebola, i van decidir posar-li aquest nom. Després, va resultar que el mapa que havien consultat no era gaire acurat i que el riu Ebola no passava gaire a prop de Yambuku, però ja era tard per rectificar.

Finalment, cal tenir present que els noms dels virus són aprovats pel Comitè Internacional de Taxonomia Vírica (ICTV). En el web de l’ICTV podeu consultar tota la taxonomia sobre els virus i podreu veure que el virus de l’Ebola pertany al gènere Ebolavirus, de la família Filoviridae, i que se’n coneixen cinc espècies diferents. Però tot això ho trobareu més clarament explicat a la fitxa corresponent del Cercaterm.

I ara que s’han dit tantes coses sobre aquest virus, esperem que no se n’hagi de parlar més.

1. Han publicat articles sobre la denominació d’aquesta malaltia: Albert Pla Nualart (des de l’Ara), Núria Poyuelo (des d’El Punt Avui), Rudolf Ortega (des d’El País), Griselda Oliver (des de Núvol).

Àngels Egea
Serveis Lingüístics de la UB
Vocal del Butlletí de la SCATERM

Article publicat al Butlletí de la SCATERM, núm. 45

NOTA: Sobre l’etimologia del nom Ebola, hi ha algunes fonts que contradiuen la informació apareguda en l’article «How Ebola got its name». Per exemple, en l’entrada Ebola (rivière) de la Wikipedia es diu que el nom procedeix de la llengua ngbandi i que és una deformació del nom original Legbala, que els colonitzadors van traduir al francès per ‘riu blanc’.

Comments are closed.