Mentoria – mentor – mentorat

ImatgeLa mentoria és l’acompanyament formatiu que algú amb experiència fa a una persona menys experimentada. Així, doncs, és una relació entre dues persones: el mentor o mentora (persona que fa l’acompanyament) i el mentorat o mentorada (persona que rep el guiatge).

En anglès, aquesta relació s’expressa amb el parell mentormentee (o mentoree). La forma mentee està creada amb el mateix procediment morfològic que employee, trainee, refugee, etc.

En català, s’usa a vegades la forma manllevada mentee, que cal substituir pel derivat català mentorat, tal com es recull al Cercaterm.

Noms sistemàtics, noms trivials i noms semisistemàtics

El criteri sobre noms sistemàtics, els noms trivials i els noms semisistemàtics en l’àmbit de la química, es pot consultar en forma de fitxa des del Cercaterm.

La informació d’aquesta fitxa també es pot trobar dins l’annex «Nomenclatura i formulació de química inorgànica» del Diccionari de química: química orgànica i inorgànica.

La nova ortografia a l’UBTERM

La nova Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, publicada el maig de 2017, ja s’ha aplicat als termes dels vocabularis i diccionaris del portal UBTERM. Aquests són els principals canvis que hi trobareu:

Reducció de diacrítics: alfisol, andisol, aridisol, entisol, espodosol, histosol, molt -a (de moldre), oxisol, paleosol, seu (greix), subsol, ultisol, vertisol.

Inserció d’es epentètiques: arterioesclerosi, bioestratigrafia, citoesquelet, corticoesteroide, cronoestratigrafia, electroestàtic, feldespat, fol·liculoestimulant, geoestacionari, ginoestròbil, hidroestàtic, litoestàtic, litoestratigrafia, magnetoestratigrafia, metaestable, micaesquist, protostela, termoestable.

Duplicació d’erres: al·lorrízia, arrítmia, arrize, cefalorraquidi, cinorròdon, correpressor, erradicació, homorrízia, micorriza, pilorriza.

Supressió de dièresis en els derivats en –oidal: adenoidal, botrioidal, cicadeoidal, col·loidal, concoidal, conoidal, el·lipsoidal, epicicloidal, esferoidal, glenoidal, helicoidal, hipocicloidal, oblastoesferoidal, ovoidal, pel·letoidal, prolatoesferoidal, romboidal, sinusoidal, trapezoidal.

Nous termes demanen la paraula

building

Si el discurs és en anglès, la terminologia ha de ser en anglès. Si el discurs és en català, la terminologia hauria de ser en català. A continuació podeu veure alguns termes normalitzats en català de l’àmbit de l’economia i l’empresa que convé conèixer.

 

Termes normalitzats
  • aliança d’empreses per a joint venture
  • àngel inversor per a business angel
  • capital de risc per a venture capital
  • construcció de marca per a *branding
  • consum proactiu per a *prosumerisme [de l’anglès prosumerism]
  • creació de nom per a *naming
  • empresa derivada per a spin-off
  • empresa emergent per a start-up
  • finançament col·lectiu per a crowdfunding
  • fixació per a fixing
  • innovació rupturista per a *innovació disruptiva [de l’anglès disruptive innovation]
  • negociant per a trader
  • marxandatge per a merchandising
  • mitjans socials per a social media
  • part interessada per a stakeholder
  • proveïment participatiu per a crowdsourcing
  • rendibilitat de la inversió per a *retorn de la inversió [de l’anglès return on investment]
  • saber fer per a know-how

Més informació a l’apunt Start-up, spin-off, business angel, crowdfunding… I si donem una oportunitat a les alternatives catalanes? dins La finestra neològica (TERMCAT, Centre de terminologia).

Posada i posta

posta

Posta d’ous

Del verb pondre tenim posta: posta d’ous, posta de sol.

 

 

 

 

 

posada

posada a punt

Del verb posar tenim posada: posada a punt, posada en comú, posada en escena, posada en marxa, posada en funcionament, etc.

 

anemone o anémone?

Tant si es refereix a la planta com si es refereix a l’animal aquàtic, la paraula anemone és plana. És a dir, la síl·laba tònica és la penúltima (anemOne). Malgrat tot, per influència del castellà, hi ha tendència a fer-la esdrúixola (anÉmona) i també a escriure-la amb a final.

Aquest mot forma part d’un conjunt de mots cultes que, per raons evolutives de la llengua castellana, han passat de la pronúncia plana etimològica a l’esdrúixola, com ara atmósfera, cónclave o médula. Però, en català, es manté la pronúncia plana etimològica: anemone, atmosfera, conclave, medul·la.

anemone

ebola o èbola?

Quan parlem de l’Ebola (o l’ebola) pot ser que ens referim a la malaltia de l’Ebola (o febre hemorràgica de l’Ebola) o al virus que la produeix, és a dir, al virus de l’Ebola. Això queda molt ben explicat a l’apunt Sobre el virus de l’Ebola que el Termcat va publicar a «La consulta del mes». En aquest apunt s’aclareixen diverses qüestions gràfiques i de pronúncia que han estat objecte d’un intens debat1 des que aquesta malaltia és notícia: la pronunciació plana o esdrúixola del mot (amb les conseqüències sobre l’accentuació gràfica) i l’ús de majúscula o minúscula inicial en el mot Ebola.

L’apunt del Termcat deixa clars tres aspectes de la grafia i pronunciació d’aquest mot:

  • El mot Ebola s’ha de pronunciar pla, i, per tant, no s’accentua.
  • Ebola és un nom propi (el nom d’un riu de la República del Congo) i, per tant, s’ha d’escriure amb la incial en majúscula en les denominacions virus de l’Ebola i malaltia de l’Ebola o febre hemorràgica de l’Ebola; però en contextos divulgatius, si s’opta per la denominació escurçada ebola, és preferible escriure-la amb minúscula inicial, com si es tractés d’un nom comú.
  • Les vocals àtones, en els dialectes que fan reducció vocàlica, poden ser reduïdes o no.

Però per què s’ha produït tot aquest debat sobre aquesta denominació? El principal problema ha estat la pronunciació esdrúixola o plana. I això ha passat perquè aquest terme no ens ha arribat pas, com altres termes, a partir de l’anglès, sinó que ens ha entrat pel castellà, que ha optat per la pronunciació (i la grafia) esdrúixola. I per què? Doncs perquè s’ha pres com a punt de partida la grafia francesa. I això deu haver estat així perquè el francès és una de les llengües oficials de la República del Congo. Però, en francès, aquest accent sobre la e no indica pas la síl·laba tònica, sinó el timbre de la vocal, que s’ha de pronunciar com una e tancada. Per tant, podem dir que la pronunciació i la grafia castellanes estan induïdes per la grafia francesa. En francès, tanmateix, aquesta paraula és aguda, com pràcticament totes (escolteu-ne la pronunciació francesa).

També hi ha qui ha dit que la pronunciació esdrúixola podia provenir de l’anglès, que és una llengua que tendeix a desplaçar la síl·laba tònica cap endavant. Però no hi ha proves que això hagi estat així; tots els diccionaris d’anglès en recullen la pronunciació plana (escolteu-ne la pronunciació anglesa).

Per tant, sembla que no hi ha gaires raons per defensar una pronunciació esdrúixola, i sí que n’hi ha per defensar la pronunciació plana, ja que és la més acostada a la llengua original. El professor Randy Malamud (Universitat de l’Estat de Geòrgia), en el seu article «The problem with “Ebola”: the troubling, xenophobic language of disease», ens fa notar que moltes paraules de llengües africanes tenen una estructura de sandvitx, amb una síl·laba tònica al mig de dues síl·labes àtones, com passa amb Uganda, impala, banana, macaco, Mandela, Lumumba, Mobutu, etc. I aquest és el cas del topònim Ebola.

Sembla que no solament en català hi ha hagut aquest debat sobre l’accentuació del mot Ebola; també en portuguès hi ha un debat intern. Us recomano la lectura d’un article molt irònic del periodista i filòleg Josué Machado titulat «O Ebola e a diplomacia».

A la República del Congo, a part del francès, hi ha quatre llengües principals: lingala, kongo, swahili i tshiluba. Sembla que el topònim Ebola pertany a la llengua lingala, tal com es diu en l’article «How Ebola got its name». En aquesta llengua, Ebola vol dir riu negre.

Com a curiositat, heu de saber que aquest virus, de fet, no va aparèixer al riu Ebola, ni a cap altre riu. És un cas semblant al del virus Sin Nombre que ja vam comentar en el Butlletí, núm. 33. Tal com explica uns dels metges que va batejar aquest virus, Peter Piot, el virus es va detectar per primer cop en un poble anomenat Yambuku, però es va voler evitar aquest nom per no estigmatitzar el poble, i es va pensar que el nom d’un riu, que transcorre per molts llocs, seria menys comprometedor. Van pensar de posar-li el nom del riu Congo, però aquest nom ja era usat per referir-se a una altra malaltia. Van consultar un mapa i van trobar un riu petit i proper a Yambuku, el riu Ebola, i van decidir posar-li aquest nom. Després, va resultar que el mapa que havien consultat no era gaire acurat i que el riu Ebola no passava gaire a prop de Yambuku, però ja era tard per rectificar.

Finalment, cal tenir present que els noms dels virus són aprovats pel Comitè Internacional de Taxonomia Vírica (ICTV). En el web de l’ICTV podeu consultar tota la taxonomia sobre els virus i podreu veure que el virus de l’Ebola pertany al gènere Ebolavirus, de la família Filoviridae, i que se’n coneixen cinc espècies diferents. Però tot això ho trobareu més clarament explicat a la fitxa corresponent del Cercaterm.

I ara que s’han dit tantes coses sobre aquest virus, esperem que no se n’hagi de parlar més.

1. Han publicat articles sobre la denominació d’aquesta malaltia: Albert Pla Nualart (des de l’Ara), Núria Poyuelo (des d’El Punt Avui), Rudolf Ortega (des d’El País), Griselda Oliver (des de Núvol).

Àngels Egea
Serveis Lingüístics de la UB
Vocal del Butlletí de la SCATERM

Article publicat al Butlletí de la SCATERM, núm. 45

NOTA: Sobre l’etimologia del nom Ebola, hi ha algunes fonts que contradiuen la informació apareguda en l’article «How Ebola got its name». Per exemple, en l’entrada Ebola (rivière) de la Wikipedia es diu que el nom procedeix de la llengua ngbandi i que és una deformació del nom original Legbala, que els colonitzadors van traduir al francès per ‘riu blanc’.

Les paraules més cercades del 2014 a l’Optimot

Reproduïm el darrer apunt del blog de l’Optimot perquè potser vosaltres també heu tingut algun d’aquests dubtes.

blog-optimotUn dels dubtes més recurrents i alhora més cercats quan hem analitzat les cerques que s’han fet a l’Optimot durant l’any 2014 són les combinacions col·loquials de verbs amb pronoms febles. Per exemple, hem d’escriure reconèixer’s, reconeixe’s o reconèixer-se?, diga’m, digue’m o digues-me? Podem dir en algun context aneu’s-en o permete’m o hem d’escriure sempre aneu-vos-en i permet-me?

En primer lloc, us recomanem que consulteu la fitxa dels infinitius acabats en -er àton i imperatius acabats en -es àton, en què s’explica el fenomen de la pèrdua de la –r final de l’infinitiu i de la -s de l’imperatiu en combinació amb pronoms febles: reconeixe’s i digue’m. Tal com s’indica en l’últim paràgraf de la fitxa més detalladament, aquestes formes són admissibles només en contextos informals. En els textos formals, cal fer servir les formes normatives: reconèixer-se i digues-me.

Si anem al final d’aquesta fitxa, hi ha una fitxa relacionada que tracta de la pèrdua de consonant final, el canvi de pronom i l’addició de vocal de suport, amb un llistat de més combinacions col·loquials de verbs amb pronom. En aquest cas, s’aplica el mateix criteri que abans i resolem l’últim dubte plantejat inicialment: aneu’s-en o permete’m en textos informals, aneu-vos-en i permet-me en textos formals.
El cercador també inclou altres casos concrets d’imperatius amb forma reduïda que sovint generen dubte. Podeu consultar les fitxes mi-te’l, mite-la, mite’ls, mite-les, do’m, dé’m i ve’t-ho aquí, ve-t’ho aquí o vet-ho aquí?

Estelada, neologisme del 2014

Ja tenim el neologisme del 2014: de més de 200 propostes rebudes de tot arreu del domini lingüístic català, ESTELADA és el neologisme que ha tingut més èxit i el que serà candidat a formar part del diccionari normatiu. Més informació.