Apujar nota o pujar nota?

Els verbs pujar (o baixar) i apujar (o abaixar) poden expressar augment (o disminució) de grau o nivell, però s’utilitza l’un o l’altre verb segons si el que varia fa de subjecte o de complement directe de l’oració.

Així, per exemple, podem dir que els preus pugen i els sous baixen (aquí els preus i els sous fan de subjecte) o podem dir que l’empresa ha apujat els preus i ha abaixat els sous (aquí els preus i els sous són complement directe).

Quan aquests verbs s’apliquen a les notes, podem dir coses com ara que la nota de tall ha pujat (perquè és més alta que la de l’any passat; aquí la nota és subjecte), però direm que qui vulgui apujar nota haurà de treballar més (aquí nota és complement directe).

En certes construccions, també és possible usar la perífrasi fer pujar (o fer baixar) en lloc de apujar (o abaixar). Així, podem dir que l’assistència a classe fa pujar nota o bé que l’assistència a classe apuja nota.

Inserir i insertar

El verb català inserir procedeix del verb llatí inserere, del mateix significat si fa no fa. El verb espanyol insertar, en canvi, és un verb construït sobre la forma verbal insertus, participi del verb inserere.

La major part de les llengües romàniques tenen un verb derivat directament del llatí inserere, com ara el francès insérer, el portuguès inserir i l’italià inserire. Només l’espanyol ha creat un nou verb a partir de la forma de participi llatina juntament amb l’anglès (to insert), que no és una llengua romànica, però sí una llengua molt llatinitzada.

La similitud entre totes dues formes (inserir i insertar) i el fet que siguin justament l’anglès i l’espanyol les llengües que usen el verb derivat del participi llatí, fa que insertar s’usi molt en català. Però cal tenir present que aquesta forma no és normativa i, per tant, convé evitar-la i usar inserir.

Igualment cal tenir present que el participi català d’inserir és inserit, mentre que en espanyol és insertado i en anglès, inserted. El derivat nominal inserció és coincident en totes les llengües, és a dir, en tots els casos deriva del llatí insertio, –onis.

català espanyol anglès
inserir insertar insert
inserit insertado inserted
inserció inserción insertion

 

El cabal cardíac no és una despesa

il·lustració

© jcoterhals | Font: Flickr

La terminologia científica de moltes llengües europees tendeix a confluir formalment perquè, sovint, parteix d’una forma llatina o grega culta que s’adapta gràficament i fonèticament a cada llengua. Per exemple, transfusió (ca), tranfusión (es), transfusion (fr) i transfusion (en).

Hi ha termes, però, que fugen d’aquesta tendència, com és el cas de cabal cardíac (volum de sang impulsat per un ventricle durant un minut), que presenta una gran variació formal entre llengües:  gasto cardíaco (es); débit cardiaque (fr), cardiac output (en).

Són casos en què cada llengua ha optat pel ‘producte local’, en lloc d’optar pel ‘producte importat’, és a dir, cada llengua ha seguit una tradició denominativa pròpia que ha quedat perfectament fixada en el discurs especialitzat. En català, però, tot i que la forma més usada i l’única recollida en les principals fonts de referència és cabal cardíac, també podem trobar els calcs del castellà o del francès despesa cardíaca o dèbit cardíac, que és preferible evitar.

Aquestes són algunes de les obres de referència que recullen aquest terme: GDLC, DEM, Cercaterm.

El rescabalament, una forma de compensar i reparar danys

rescabalar

© kolix | Font: Flickr

Diu el Diccionari de dret civil que el rescabalament és la reparació o compensació per la pèrdua o el dany que algú ha sofert. Aquesta paraula i el verb del qual deriva, rescabalar,  s’usen des de fa segles i s’han format a partir de cabal. És, doncs, un mot patrimonial, és a dir, format a partir dels recursos propis del català.

La forma castellana equivalent és resarcimiento, que deriva del verb resarcir. Aquest mot també està datat d’antic en textos castellans i prové del verb llatí resarcire, que al seu torn està format sobre el verb sarcire ‘sargir’. És, doncs, una forma culta presa del llatí.

Així, doncs, tenim dos mots de trajectòria molt diferent però que han confluït semànticament i que, a més, han esdevingut termes específics del llenguatge jurídic.

Sigui per desconeixement de la forma catalana o per simple interferència amb el llenguatge jurídic castellà, és habitual sentir en català la forma incorrecta resarciment, que cal evitar.

 

nietzscheà o nietzschià?

nietzscheNo hi ha una regla fixa per a la derivació d’adjectius a partir d’antropònims, però hi ha certes tendències i en molts casos la intuïció ens pot ajudar. El sufix derivatiu més corrent és –, que pot adjuntar-se a noms acabats en consonant (Darwin > darwinià, Freud > freudià, Kant > kantià, Hegel > hegelià), o bé es pot adjuntar a noms acabats en e muda (Shakespeare > shakespearià, Voltaire > voltairià o volterià). També hi ha noms que només adjunten el sufix –à a la consonant final (Luter > luterà) o a la e sonora final (Linné > linneà, Nietzsche > nietzscheà), i fins i tot en algun cas en què la e final del nom és muda (Boole > booleà).

La vacil·lació d’alguns derivats fins i tot es reflecteix en els diccionaris i acostuma a afectar especialment aquests noms acabats en e sonora en la llengua d’origen. Per exemple, en castellà, segons el  DRAE, el derivat de Goethe tant pot ser goethiano com goetheano. En català, segons la segona edició del DIEC, el derivat de Nietzsche és nietzscheà, però anteriorment havia recollit el derivat nietzschià (com es fa notar en la mateixa introducció).

Així, doncs, d’acord amb la darrera edició del DIEC i d’acord amb el que suggereix una pronúncia de l’antropònim més fidel a l’original en alemany, el derivat de Nietzsche és nietzscheà (i no pas nietzschià).

A mitjà termini

 

Bill David Brooks

Hourglass Shadow | © Bill David Brooks

En l’apunt anterior vam parlar dels adjectius mig i mitjà. Vam dir que el primer acostuma a precedir el nom que modifica i que el segon, el segueix. Però hi ha una accepció: la locució a mitjà termini (en castellà, a medio plazo). Potser és l’únic cas en què mitjà precedeix el nom i, probablement, ho fa per analogia amb les locucions a llarg termini i a curt termini (totes amb l’adjectiu precedint el nom).

També és possible trobar l’expressió termini mitjà (amb l’adjectiu al darrere, com en el castellà plazo medio), amb un significat diferent, com es pot veure en l’exemple següent: «El termini mitjà de pagaments a empreses puja fins a 94 dies».

Mig i mitja; mitjà i mitjana

En un apunt anterior vam veure  la diferència entre una mitja i una mitjana. En un altre apunt vam veure la diferència entre un mitjà i un medi. Per completar la sèrie, avui veurem la diferència entre els adjectius mig mitja i mitjà mitjana.

L’adjectiu mig va normalment al davant del nom que modifica (mig miler, mitja hora) i vol dir ‘la meitat’. L’adjectiu mitjà, en canvi, va normalment darrere el nom que modifica (terme mitjà, temperatura mitjana)  i vol dir ‘el del mig’.

En castellà hi ha dos adjectius semblants —medio i mediano— que no coincideixen amb els usos que tenen en català mig i mitjà. Probablement per això, es produeix una interferència lingüística que fa que l’adjectiu mig s’utilitzi en contextos que no li corresponen.

Així, doncs, o tenim mig grau (la meitat d’un grau) o tenim un grau mitjà (un títol de tècnic); o tenim mig valor (la meitat d’un valor) o tenim un valor mitjà (el que està en una posició intermèdia entre altres valors); o tenim mig grup (la meitat d’un grup) o tenim un grup mitjà (un grup ni massa gran ni massa petit),  etc.  Però no podem tenir ni *un grau mig, ni *un valor mig, ni *un grup mig, perquè aquestes expressions són incorrectes.

Recordeu: mig, mitja és la meitat; mitjà, mitjana, el que està al mig.

Orella mitjana

Mitja orella

Mitja orella

 

De tuple a tupla

Recentment el Consell Supervisor ha aprovat en l’àmbit de les matemàtiques el terme n-tupla, juntament amb el sinònim complementari n-pla, per fer referència a un conjunt de n elements disposats ordenadament que admet repeticions. Així mateix, també ha aprovat en l’àmbit de la informàtica el terme relacionat tupla, que designa el conjunt de valors associats als atributs d’una relació en una base de dades relacional. [+]

Trobareu aquestes formes recollides al Cercaterm o a la Neoloteca juntament amb l’explicació que justifica la formes aprovades.

Aquests termes també estan recollits en la publicació en línia del Vocabulari de matemàtiques de la UB, que els Serveis Lingüístics acaben de fer públic dins el nou portal UBterm (encara en proves). La versió d’aquest vocabulari inclou també les taules de l’annex de l’antiga versió en paper.

Capçalera del Vocabulari de matemàtiques

La teranyina còsmica

teranyinaQue el mot anglès web hagi entrat a formar part del cabal lèxic català per referir-se al sistema basat en l’ús de l’hipertext, no vol dir que s’hagi d’optar pel manlleu en tots els casos. Per exemple, el terme astronòmic cosmic web s’ha de traduir al català per teranyina còsmica. En aquest cas, doncs, no ens quedem amb la paraula anglesa, sinó que en copiem la idea, és a dir, traduïm l’expressió al català seguint el mateix recurs de formació o creació lèxica. D’això se’n diu fer-ne un calc.

De calcs n’hi ha de bons i de dolents. Aquest és bo perquè en català expressa correctament la mateixa idea que en anglès valent-se del recurs de la metàfora, que en aquest cas concret compara l’estructura còsmica —formada per llargs filaments que uneixen les galàxies— amb una immensa teranyina. Així, doncs, cal dir teranyina còsmica i no pas web còsmica.

Els raigs X i els assaigs clínics

Les paraules agudes masculines acabades en –ig poden fer el plural afegint –s o –os. La tendència a fer el plural d’una o altra manera depèn, en bona mesura, de la zona dialectal. A l’àrea del Barcelonès, per exemple, la forma preferent és en –os: passeig > passejos; desig > desitjos, sondeig > sondejos.

El llenguatge científic, però, tendeix a evitar la variació gràfica dels termes. Per això, alguns d’aquests mots han quedat fixats amb el plural en –s dins el discurs científic, com és el cas de raigs X, raigs gamma i similars, o el cas dels assaigs clínics.

Més informació sobre el plural dels mots en –ig al CUB.