Tesaurus de termes de recerca

Sin títuloS’ha publicat en línia el Tesaurus de termes de recerca, que aplega prop de deu mil termes corresponents a les paraules clau i els termes relacionats que s’utilitzen per a l’avaluació de les propostes i sol·licituds d’ajuts en l’àmbit de la recerca que es presenten a les convocatòries de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Secretaria d’Universitats i Recerca (Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya).

Els termes recollits corresponen a diversos àmbits del coneixement vinculats a la recerca, des de les ciències de la vida i de la salut (ecofisiologia, tuberització, serendipitat, síntesi d’inhibidors) fins a l’enginyeria (processament del llenguatge natural, transferència de tecnologia, usabilitat) o les ciències socials (creixement sostenible, crisi alimentària, mercat de l’aigua). El treball de recopilació de termes per àmbits no ha estat exhaustiu sinó fruit de les necessitats detectades en relació amb l’etiquetatge de les propostes i sol·licituds en cada àmbit concret. El producte s’anirà actualitzant d’acord amb les necessitats que sorgeixin en les noves convocatòries d’ajuts en l’àmbit de la recerca.

Cada article terminològic inclou una o diverses denominacions en català i els equivalents en anglès, tot i que en alguns casos també s’inclouen equivalències en castellà, francès i alemany, i definicions. A més, en cada fitxa es recull una o més àrees temàtiques d’aplicació i, si escau, la indicació de “paraula clau”.

El Tesaurus de termes de recerca ha estat elaborat conjuntament per la Secretaria d’Universitats i Recerca i el TERMCAT, amb un grup d’especialistes de les diverses especialitats que ha col·laborat en la revisió dels termes.

Font: TERMCAT

Vocabulari d’enginyeria química

enginyeria-quimicaJa podeu consultar la segona edició en línia del Vocabulari d’enginyeria química, amb més d’un miler d’entrades i equivalències al castellà i l’anglès. L’obra està integrada en la plataforma UBTERM, que permet consultar totes les obres publicades en línia pels Serveis Lingüístics i cercar-hi termes.

L’any 2011 es va publicar una primera edició d’aquest vocabulari, amb termes corresponents als processos i les operacions unitàries i a l’equipament i els serveis industrials. En aquesta segona edició s’hi han incorporat els termes de disseny, economia i control de processos químics i els de productes industrials.

Aquest vocabulari és una iniciativa de la Comissió de Dinamització Lingüística (CDL) de la Facultat de Química, integrada en la Xarxa de Dinamització Lingüística (XDL) de la UB. L’obra ha estat elaborada amb la participació de professors i estudiants del Departament d’Enginyeria Química, becaris de la XDL, i tècnics i col·laboradors dels Serveis Lingüístics de la UB.

Vocabulari internacional de metrologia

voc-metroSi voleu guanyar en precisió, ara disposeu del Vocabulari internacional de metrologia, editat en línia pel TERMCAT. Aquesta obra és fruit de la traducció catalana del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l’Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic, amb l’assessorament terminològic del TERMCAT. Conté termes com ara calibratge (o calibració), error sistemàtic, reproductibilitat, repetibilitat, traçabilitat, valor nominal, valor vertader. Tots els termes van acompanyats de definició i equivalències al castellà, l’anglès, el francès i el portuguès.

 

L’Optimot al Twitter: @optimotcat

L’Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística per resoldre dubtes de llengua. Hi podeu consultar el DIEC, el Cercaterm i moltes fitxes resoltes de dubtes lingüístics. També podeu usar el servei personalitzat de consultes.

El setembre del 2012 es va estrenar El blog de l’Optimot. Podeu trobar-hi comentaris sobre els dubtes lingüístics més consultats, les novetats que incorpora el cercador de l’Optimot o consells sobre com optimitzar els resultats de les cerques. Us hi podeu subscriure per correu electrònic.

Ara acaben d’estrenar un compte a Twitter amb el perfil @optimotcat. Aquest nou canal de comunicació permetrà conversar i interactuar de manera més directa i immediata amb els usuaris, aportar-los continguts lingüístics de valor i detectar-ne les necessitats. Si teniu compte a Twitter, ja podeu seguir @optimotcat.

Les paraules més cercades del 2014 a l’Optimot

Reproduïm el darrer apunt del blog de l’Optimot perquè potser vosaltres també heu tingut algun d’aquests dubtes.

blog-optimotUn dels dubtes més recurrents i alhora més cercats quan hem analitzat les cerques que s’han fet a l’Optimot durant l’any 2014 són les combinacions col·loquials de verbs amb pronoms febles. Per exemple, hem d’escriure reconèixer’s, reconeixe’s o reconèixer-se?, diga’m, digue’m o digues-me? Podem dir en algun context aneu’s-en o permete’m o hem d’escriure sempre aneu-vos-en i permet-me?

En primer lloc, us recomanem que consulteu la fitxa dels infinitius acabats en -er àton i imperatius acabats en -es àton, en què s’explica el fenomen de la pèrdua de la –r final de l’infinitiu i de la -s de l’imperatiu en combinació amb pronoms febles: reconeixe’s i digue’m. Tal com s’indica en l’últim paràgraf de la fitxa més detalladament, aquestes formes són admissibles només en contextos informals. En els textos formals, cal fer servir les formes normatives: reconèixer-se i digues-me.

Si anem al final d’aquesta fitxa, hi ha una fitxa relacionada que tracta de la pèrdua de consonant final, el canvi de pronom i l’addició de vocal de suport, amb un llistat de més combinacions col·loquials de verbs amb pronom. En aquest cas, s’aplica el mateix criteri que abans i resolem l’últim dubte plantejat inicialment: aneu’s-en o permete’m en textos informals, aneu-vos-en i permet-me en textos formals.
El cercador també inclou altres casos concrets d’imperatius amb forma reduïda que sovint generen dubte. Podeu consultar les fitxes mi-te’l, mite-la, mite’ls, mite-les, do’m, dé’m i ve’t-ho aquí, ve-t’ho aquí o vet-ho aquí?

Estelada, neologisme del 2014

Ja tenim el neologisme del 2014: de més de 200 propostes rebudes de tot arreu del domini lingüístic català, ESTELADA és el neologisme que ha tingut més èxit i el que serà candidat a formar part del diccionari normatiu. Més informació.

La Viquipèdia, una eina per compartir lliurement el coneixement

Durant el mes de setembre la Viquipèdia en català va tenir més de 42 milions de consultes. No obstant això, el nombre d’editors és més aviat reduït: només uns 1500. Amical Wikimedia acaba de posar en marxa la campanya #editorvisual per animar a la participació.

L’editor visual és concebut com el canvi més significatiu de la història de la Wikipedia, ja que permet d’editar sense necessitat d’aprendre la sintaxi wiki. Per participar en la campanya promoguda per Amical Wikimedia, que va començar el 24 de novembre i durarà fins al 19 de desembre, només cal fer clic al botó ‘Modifica’ de la Viquipèdia, fer una millora a qualsevol article i compartir l’experiència a la xarxa amb l’etiqueta #editorvisual.

Amical Wikimedia és una organització independent sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia, els seus projectes germans i el coneixement lliure a dins i fora de la xarxa. El seu objectiu és que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement en català, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible per a tothom en qualsevol llengua. Si compartiu aquest objectiu, feu-vos editors de la Viquipèdia ara que teniu a la vostra disposició l’editor visual.viquipedia

Piulant compartiu informació amb els vostres seguidors, editant la Viquipèdia ho feu amb tota la humanitat. #editorvisual

 

Es busca tuit!

En el marc de la Setmana de la Ciència, la UPC ens convida a participar en el concurs Es busca tuit! Entre el 17, 18 i 19 de novembre tots els interessats en la ciència i la terminologia podeu escriure tuits amb l’etiqueta #CiènciaUPC i amb els termes que trieu. Termes ben trobats, precisos o enginyosos, simpàtics o tot el contrari, o termes que si no hi són, bé haurien d’existir.

tuit

Hi ha premis: una tauleta, subscripcions als diaris Ara, La Vanguardia i National Geographic i entrades al CosmoCaixa.

L’estèvia i el senyor Esteve

L’estèvia, de nom científic Stevia rebaudiana, és una planta originària de l’Amèrica del Sud que s’ha popularitzat recentment pel seu poder edulcorant. Però la planta ja era coneguda pels botànics europeus des de molt abans. Un dels primers a estudiar-la va ser Pere Jaume Esteve, metge, botànic i humanista valencià del segle XVI, que solia signar les seves obres amb el nom llatinitzat Petrus Jacobus Stevus.

Al segle XVIII un altre botànic valencià, Antoni Josep Cavanilles i Palop,  va ser el primer a descriure’n científicament el gènere, que batejà amb el nom Stevia, dedicat a Pere Jaume Esteve i basat en el cognom llatinitzat Stevus.

Aquest és un exemple de la història que alguns noms científics amaguen sense que sospitem que, en alguns casos, la història és a tocar de casa, encara que es refereixi a una planta exòtica. I és que la ciència sempre ha estat molt globalitzada!