Virtual Reality Lab - Universitat de Barcelona

La investigació realitzada es basa en un exercici de mindfulness. mitjançant Realitat Virtual (RV). Aquesta presenta dos objectius principals: el primer, confirmar la correlació positiva que tenen els conceptes de mindfulness i d’engagement; el segon, esbrinar la influència de la RV en un exercici de mindfulness (ja que fins ara no s’han trobat estudis que ho especifiquin). La mostra està composta per subjectes que treballen en diferents sectors, residents a Barcelona (N = 19). Els resultats mostren una correlació positiva significativa entre els resultats obtinguts de la Mindfulness Attentional Awereness Scale (MAAS), escala que mesura el mindfulness com a tret, i els de la Utrecht Work Engagement Scale (UWES) que mesura l’engagement; (p < .050).

L’objectiu principal d’aquest estudi és avaluar la correlació entre els nivells de mindfulness i d’engagement. Existeixen molts articles, investigacions i estudis que mostren que aquesta correlació és positiva. Entre tots ells, un dels més rellevants i més recents seria el titulat “Mindfulness, authentic functioning, and work engagement: A growth modeling approach” dels autors Leroy, H., Anseel, F., Dimitrova, N. G. i Sels, L. (2013); article en el qual ells mateixos ja mencionen que existeix aquesta correlació positiva entre ambdós conceptes.

La novetat que aporta l’estudi d’aquest treball és el fet de que l’exercici de mindfulness estigui realitzat amb Realitat Virtual, ja que fins a l’actualitat no s’han trobat estudis que tractin ambdós conceptes. Per aquest motiu se va decidir esbrinar quina seria la relació entre els resultats obtinguts de la Mindfulness Attentional Awereness Scale (MAAS) i l’autoavaluació dels subjectes de la seva pròpia atenció en un exercici de Realitat Virtual.

Per últim, donat un interès personal dirigit a la Psicologia de les Organitzacions, s’avaluarà si existeix relació entre l’edat dels subjectes i la puntuació global de la Utrecht Work Engagement Scale (UWES).

Per confirmar o rebatre les hipòtesis formulades es varen crear diferents entorns virtuals, inspirats en fotografies personals. En total, se van desenvolupar 5 entorns virtuals on cadascun representava un espai diferent: una muntanya, una flor en una muntanya, un llac, arbres a les muntanyes i una platja. Per tal d’augmentar la immersió dels entorns se’ls hi van afegir sons característics a cadascun d’ells.

La mostra d’aquest estudi està formada per 19 treballadors: 7 dones i 12 homes; es troben actualment treballant en diferents sectors (Màrqueting, Disseny Gràfic, Consultoria financera, Recursos Humans, Hosteleria, entre altres); d’edats compreses entre 23 i 33 anys; tots ells treballen a la ciutat de Barcelona. El criteri principal per a seleccionar als treballadors va ser que tots estiguessin actualment treballant per a poder avaluar l’engagement a banda del tret mindfulness.

Exercici de mindfulness amb realitat virtual. En primer lloc, se’ls va administrar l’exercici de mindfulness. Aquest exercici va ser administrat utilitzant un ordinador portàtil on se’ls presentaven dues sèries de 5 escenes cada una. Les escenes eren iguals i tenien el mateix ordre en cada sèrie. La diferència entre elles era que una mostrava els escenaris en format 3D i l’altre en 2D. Per a ambdós casos, els subjectes havien de portar posats els cascs per a escoltar els sons relacionats amb les escenes; al mateix temps podien tenir una interacció mínima amb el ratolí per a canviar lleugerament el seu punt de vista. En el cas de la sèrie presentada en 3D havien de posar-se les ulleres corresponents per a poder visualitzar les imatges en aquest format. Cada escena es presentava durant un minut i mig, i al final d’aquest apareixia una barra a la part inferior. La barra estava enumerada del 0 al 10, amb un valor predeterminat de 5. Els subjectes havien d’avaluar per a cada escena (un total de 10 escenes: 5 amb 3D i 5 amb 2D), quin creien que era el seu grau o nivell d’atenció plena en aquell moment determinat, és a dir, el grau d’atenció prestat al què estàvem veient i escoltant. Les sèries de imatges es van presentar de manera aleatòria per a evitar variables estranyes, és a dir: el primer subjecte va visualitzar primer la sèrie de 5 escenes en format 3D i després en 2D; el segon subjecte a l’inrevés, el tercer subjecte com el primer, i així successivament.

Mindfulness Attention Awereness Scale (MAAS). Una vegada havien acabat de visualitzar les imatges, els subjectes havien de contestar primerament l’escala de mindfulness. La MAAS és un qüestionari que consta de 15 ítems i es puntuen segons una escala graonada amb un rang entre 1 (quasi sempre) fins a 6 (quasi mai). Mesura la freqüència de l’estat mindfulness en la vida diària sense que els subjectes hagin hagut de rebre un entrenament previ. La puntuació s’obté a partir de la mitjana aritmètica del total d’ítems. Les puntuacions elevades indiquen major estat de mindfulness

Utrecht Work Engagement Scale (UWES). A continuació els subjectes havien de respondre aquest qüestionari. L’UWES es va utilitzar per a avaluar l’engagement. El qüestionari administrat consta de 17 ítems, és la versió espanyola adaptada per a grups de treball. L’UWES inclou els tres components constitutius de l’engagement, presentant així 3 sub-escales: vigor (6 ítems), dedicació (5 ítems) i absorció (6 ítems). Cada ítem es puntua amb una escala graonada amb 7 punts que oscil·la entre 0 (res) a 6 (sempre). La puntuació es pot calcular a partir de la suma de les puntuacions totals de cada sub-escala o bé a partir de la mitjana aritmètica del total d’ítems.

Per últim, els subjectes van haver de respondre a un breu qüestionari per a avaluar el programa de RV que se’ls havia administrat, en el qual se’ls demanava que puntuessin els següents ítems: 1) facilitat, 2) qualiat, 3) realisme (0-10, essent 10 el màxim); i per últim els punts forts i els aspectes a millorar. No hi ha dades sobre aquests qüestionaris a l’apartat d’Anàlisi i Discussió ja que no són de rellevància per als objectius que es volen tractar en aquest treball.

Partint de la “Hipòtesi 1: La correlació entre mindfulness i engagement és positiva.”, es mostren els resultats extrets de l’anàlisi estadística a la Taula 1 i a continuació l’explicació d’aquesta.

Taula 1. Correlació entre mindfulness i UWES

Es pot observar, doncs, que la hipòtesi ha quedat confirmada amb les dades obtingudes a partir d’aquest estudi; tenint en compte que el valor de correlació és entre les puntuacions obtingudes de la MAAS i de l’UWES és positiu, r= 0,478, i alhora es presenta una correlació significativa, p= 0.039. A la Taula 2 es pot observar com els resultats de la MAAS correlacionen positivament i significativament només amb una de les sub-escales de l’UWES, la de vigor: r= 0.547 i p= 0.015. Pel que fa a les altres dues sub-escales, tot i que el global si que confirma la hipòtesi plantejada, no mostren els resultats esperats. En aquest cas es podria atribuir al fet de que la mida de la mostra no és suficientment gran com per a obtenir els resultats que s’esperaven: a) dedicació: r= 0.352 i p= 0.140 , i b) absorció: r=0.330 i p= 0.167.

Taula 2. Correlació entre el MAAS i UWES.

Taula 3. Descriptius MAAS i UWES

A continuació, s’exposen els resultats per a explorar si la següent hipòtesi es compleix o no: “Hipòtesi 2: L’autoavaluació dels subjectes de la seva pròpia atenció en l’exercici de mindfulness realitzat amb Realitat Virtual o escenes amb 3D i els resultat de l’escala MAAS és positiva i/o més elevada que l’autoavaluació dels subjectes de la seva pròpia atenció en l’exercici de mindfulness realitzat amb escenaris en 2D.”

En aquest cas, es mostren els valors a la Taula 4. Pel que fa a les dades obtingudes, s’observa com en aquest cas també s’ha complert la hipòtesi plantejada, tenint en compte alguns matisos.

La correlació entre l’auto-avaluació del primer entorn i la MAAS presenta un valor moderadament alt, r= 0.304, però curiosament no presenta un nivell de significació suficient com per a tenir en compte aquesta correlació, p= 0.206. Aquesta és la única excepció que no compleix la hipòtesi prevista. La resta de correlacions d’auto-avaluacions en les diferents escenes i la MAAS mostren uns valors positius de correlació i alhora presenten correlacions significatives: a) segon entorn: r= 0.460 i p=0.048; b) tercer entorn: r= 0.613 i p= 0.005; c) quart entorn: r= 0.573 i p= 0.010; i d) cinquè entorn: r= 0.571 i p= 0.011. En el cas de les escenes mostrades en 2D, tot i que mostren valors de correlacions positius, els nivells de significació de les correlacions no són suficientment significatives com per a poder considerar-les. El mínim valor de “r” és de 0.081 valor pertanyent del cinquè entorn; i el màxim és 0.415 que pertany al quart. En relació al valor de “p”, el que mostra una correlació més significativa és la primera escena amb un valor de 0.084; i el valor que menys significació mostra és el corresponen a la cinquena escena, és de 0.740. En resum, sí que existeix una correlació i significativa entre les auto-avaluacions de la sèrie en 3D amb les puntuacions de la MAAS; amb excepció de la primera escena. I en canvi, no es mostra aquesta correlació en el cas de la sèrie d’escenes de 2D. Per tant, es tornaria a confirmar la hipòtesi, tot i que no completament degut a aquesta excepció.

Taula 4. Correlació entre l’exercici del mindfullness i l’entorn

Per últim, partim de la “Hipòtesi 3: a major edat, major engagement, per tant, més vigor, dedicació i absorció.” Les dades de l’anàlisi estadística per a confirmar o rebutjar aquesta hipòtesi es troben a la Taula 5. Primer de tot, partint de la informació de la Taula 1 es confirma el que es troba en la literatura: les tres sub-escales correlacionen positivament i significativament amb el valor total de l’UWES. Els valors de correlació i significació entre cada una de les escales i l’UWES són els seüents: a) vigor: r= 0.899 i p= 0.000 , b) dedicació: r= 0.806 i p= 0.000 , i c) absorció: r= 0.866 i p= 0.000 . En relació a la hipòtesi plantejada s’observa només una correlació positiva i significativa entre l’edat i la sub-escala de vigor: r= 0.444 i p= 0.057. La resta de correlacions no mostren valors de “p” que es puguin considerar significatius. En aquest cas, la obtenció d’aquests resultats també es podria atribuir a la mida de la mostra, essent aquesta petita com per a poder assolir les dades esperades.

L’objectiu principal d’aquest treball ha estat avaluar la relació entre mindfulness i engagement. D’acord amb aquest objectiu i els resultats de l’anàlisi estadística, s’observa una correlació positiva i significativa entre les puntuacions dels dos qüestionaris que avaluen cada un dels trets. Per tant, es pot afirmar que la hipòtesi associada a aquest objectiu es verifica amb les dades obtingues i concorda amb el que exposa la literatura i recerca sobre ambdós conceptes: a major nivell de mindfulness major nivell d’engagement. El segon objectiu fixat per a aquest estudi ha estat la influència de la RV en un exercici de mindfulness. A diferència de les auto-avaluacions sobre les escenes presentades en 2D, s’han obtingut dades estadístiques que demostren una correlació positiva i significativa entre les auto-avaluacions d’atenció en les imatges en 3D i les puntuacions extretes de la MAAS. Així doncs, queda confirmada la hipòtesi 2 associada a aquet objectiu. En conseqüència, es pot afirmar la influència que presenta la RV, les imatges o escenes en 3D, en un exercici de mindfulness. Per últim, pel que fa al últim objectiu plantejat, esbrinar si l’edat era un factor a tenir en compte a l’hora de tractar el concepte engagement, donades les dades estadístiques, s’ha vist que en aquest cas no es confirma la hipòtesi plantejada. Tot i que s’observen correlacions moderadament altes i positives, que en el cas de presentar un nivell de significació adient ja es podrien tenir en compte; els valors de significació no mostren que aquestes correlacions ho siguin. Es presenta una excepció; les puntuacions de la sub-escala de vigor correlacionen positiva i significativament amb l’edat. El fet de que aquesta sub-escala presenti aquestes dades i les puntuacions globals i les sub-escales de dedicació i absorció no, podria donar-se a causa de la mida reduïda de la mostra. Així que, tampoc es descartaria inicialment aquesta hipòtesi en el cas de que la mostra presentés un major nombre de subjectes.

El present estudi mostra un seguit de limitacions. La primera és la mida de la mostra. Degut a diferents problemes tècnics i d’organització per a poder finalitzar la part tècnica de l’exercici de mindfulness, finalment no s’ha pogut obtenir la mostra desitjada i de la qual se disposava mesos abans de la finalització d’aquesta part tècnica. A partir d’aquesta limitació se’n deriven d’altres. La següent seria el fet de que no s’han pogut obtenir les dades esperades en relació a la tercera hipòtesi plantejada associada a un dels objectius d’aquest treball. Probablement, amb una mostra més àmplia s’haguessin obtingut, és per això que no es descartaria del tot aquesta hipòtesi. A part, com ja s’ha observat en l’apartat anterior, hi ha una tendència a que es compleixi. Pel que fa a nivell tècnic, l’exercici de mindfulness també presentava algunes limitacions. Segons el que van respondre els subjectes, un dels punts febles va ser la presentació de dues sèries. Explicaven que veure dues sèries seguides amb el mateix ordre d’escenes es feia monòton al final i costava prestar-hi atenció; tot i estar presentades en formats diferents (3D i 2D). Tot i que les dades confirmen les hipòtesis plantejades, potser s’hauria d’escurçar la duració de les escenes si es volgués repetir de nou. D’altra banda creuria més adient augmentar la interacció de les escenes. Aquest és un altre dels punts febles que han manifestat els subjectes. I de fet, és molt rellevant, donat que la interacció, tal i com s’ha explicat anteriorment en aquest treball, és una de les variables que componen la RV. Així doncs, si la interacció és reduïda, la influència que pugui tenir la RV en l’exercici també. Per tant, per a futurs estudis sobre RV en exercicis de mindfulness s’haurien d’ajustar de manera òptima tant la immersió com la interacció. Per a un estudi en el que es disposés de temps i de material per a portar-lo a terme, recomanaria utilitzar algun altre sistema que aportés més immersió. Per exemple, en lloc de presentar les escenes en 3D en un ordinador, es podrien presentar en una pantalla més gran, o fins i tot, en lloc de desenvolupar escenaris en 3D, es podrien dissenyar escenaris els quals es poguessin visualitzar amb un casc de RV; com les Oculus rift per exemple. A banda, també recomanaria realitzar unes escenes amb major realisme. El fet pel qual aquest exercici disposava de poca interacció és perquè quan vaig idear l’exercici en lloc d’escenes, s’havia ideat realitzar imatges en 3D, però se’ls hi havia d’afegir interacció per a que complís els requisits mínims per a considerar-se RV. És per això, que tot i que s’ha demostrat la seva influència, aquesta podria haver estat major si la interacció també ho hagués estat. Sumat a la interacció afegiria més objectes o éssers vius a les escenes. Donat que les escenes simulaven entorns de la natura (unes muntanyes, un riu, un llac i una platja), hagués calgut afegir-hi més detalls, i fins i tot animals com ocells, peixos, etc. Un altre punt que m’agradaria comentar és el fet de que els subjectes van realitzar l’exercici i van respondre els qüestionaris després de les seves jornades laborals. Tot i haver-se confirmat dues de les tres hipòtesis plantejades, estudiaria si l’hora de l’administració de l’exercici té influència en els resultats. Ja que podria ser que el cansament de tota la jornada hagués afectat a les auto-avaluacions i a les puntuacions dels qüestionaris.

Com a punt fort que mantindria en futurs estudis, seria la sincronització i el realisme dels sons amb les imatges. El fet de que les escenes anessin acompanyades de sons reals de la natura, va ajudar als subjectes a prestar més atenció a allò que estaven observant. És a dir, gràcies als sons la immersió va ser major. En el cas de que no hi haguessin hagut sons, donades les crítiques i millorament que es podria haver realitzat a nivell d’imatges, segurament la influència de la RV, hagués estat menor. Alguns subjectes fins i tot, van expressar que realment havien sentit i experimentat la sensació d’estar enmig la natura i de l’entorn que estaven observant.

En resum, destacaria dues limitacions bàsiques, i conseqüentment ho milloraria en futurs estudis: 1) la mida de la mostra i 2) la interacció.