Mor l'etòleg Jordi Sabater i Pi, catedràtic emèrit de la UB
Jordi Sabater i Pi, catedràtic emèrit de la UB i un dels científics catalans amb més projecció internacional en el món de l'etologia, va morir el 5 d'agost a Barcelona. Nascut a Barcelona, el 2 d'agost del 1922, Jordi Sabater Pi és un dels científics catalans més coneguts, que s'ha guanyat el prestigi internacional per les seves aportacions en l'àmbit de l'etologia. Sabater i Pi va iniciar-se en l'etologia i l'antropologia inicialment per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l'estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d'algunes aus africanes.
Jordi Sabater i Pi, catedràtic emèrit de la UB i un dels científics catalans amb més projecció internacional en el món de l'etologia, va morir el 5 d'agost a Barcelona. Nascut a Barcelona, el 2 d'agost del 1922, Jordi Sabater Pi és un dels científics catalans més coneguts, que s'ha guanyat el prestigi internacional per les seves aportacions en l'àmbit de l'etologia. Sabater i Pi va iniciar-se en l'etologia i l'antropologia inicialment per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l'estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d'algunes aus africanes.
El seu viatge a aquest país africà va ser crucial pel desenvolupament de la seva trajectòria professional, ja que li va permetre estudiar el comportament i costums dels indígenes i les característiques de diverses espècies d'animals autòctons, poc coneguts a l'època. Hi ha tres punts de referència a la diversa i extraordinària tasca de recerca de Jordi Sabater i Pi: la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés, fruit de la descoberta de la indústria elemental dels bastons d'aquests animals, que habiten a les muntanyes d'Okorobikó de Guinea Equatorial; el descobriment de la granota gegant a les cascades del riu Mbia (Conraua goliath) i la captura del rar ocell indicador de la mel (Melichneutes robustus).
Al llarg de la seva trajectòria investigadora, Sabater i Pi ha utilitzat el dibuix com una eina indispensable en la seva tasca científica: "Per dibuixar cal observar amb atenció, si observes, coneixes; si coneixes estimes, i per tant protegeixes", va explicar Sabater Pi en una ocasió. L'any 2000, Sabater i Pi va donar personalment el seu arxiu personal a la Universitat de Barcelona, que s'ha integrat al fons bibliogràfic d'aquest centre com a « Col·lecció Sabater Pi». Aquesta Col·lecció, ubicada al Parc Científic de Barcelona, ubicada al Parc Científic de Barcelona, acull el fons documental de la seva obra científica i gràfica que ha estat catalogat i elaborat bibliogràficament pel Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB. La Col·lecció conté més de 2.000 el conjunt de dibuixos, aqüarel·les i apunts al natural que conté, a més d'altres fonts documentals de gran interès científic, com ara llibres, revistes, un epistolari professional i objectes etnològics procedents d'Àfrica.
La col"lecció es compon de llibres i revistes sobre temes vinculats amb l'etologia, la primatologia i l'antropologia principalment. No obstant això, també es recullen documents de botànica, història, geografia i psicologia, entre d'altres. També conté més de 5.500 documents manuscrits: cartes (epistolari molt extens de les relacions professionals amb James P. Chapin, Arthur Riopelle, Desmond Clark, Harry L. Shapiro i d'altres), postals, articles, etc. Jordi Sabater Pi és alhora un científic i un dibuixant expert. La col"lecció inclou més de 2.000 dels seus esplèndids dibuixos, aquarel"les i apunts al natural d'animals en moviment, vegetació o rostres humans, que omplen també els seus quaderns de camp. Aquesta col"lecció es completa amb més de 4.500 fotografies, 1.500 diapositives, diversos vídeos i objectes etnològics procedents d'Àfrica.