El biòleg molecular Walter J. Gehring (Zuric, 1939), actual director del laboratori de biologia cel•lular al Biozentrum de la Universitat de Basilea (Suïssa), ha estat investit doctor honoris causa al Paranimf de la UB, en un acte presidit pel rector Dídac Ramírez. Emili Saló, catedràtic del Departament de Genètica i cap del Grup de Recerca de Biologia i Genètica del Desenvolupament de la UB, ha estat el padrí de la cerimònia.
Walter Gehring en el seu discurs d’investidura ha explicat la seva trajectòria en biologia molecular que, segons ha explicat, va començar «en observar l’eclosió d’una meravellosa papallona» fet que li va suscitar molts interrogants entorn de la metamorfosi i el desenvolupament.
Gehring, és un científic de referència en l’estudi de les bases genètiques del desenvolupament del patró corporal en metazous, el qual, com ha destacat Emili Saló en el discurs de presentació, es caracteritza «pel lideratge en el descobriment i l’anàlisi de nous conceptes que han modificat la genètica».
Els treballs de Walter Gehring han impulsat un dels grans salts qualitatius més notables en genètica molecular de final del segle xx, i són una referència obligada per comprendre els mecanismes evolutius en els éssers vius i, més concretament, la base genètica que regula el pla arquitectònic dels organismes. Gehring es va doctorar el 1965 amb un treball sobre fenòmens de transdeterminació en els discs imaginals de la mosca Drosophila. En paraules de Gehring: «vaig descobrir una mutació que transforma les antenes del cap de la mosca en un parell de potes mitjanes». El 1983, l’equip de Gehring i un altre laboratori de la Universitat d’Indiana dels Estats Units van descobrir de manera independent la seqüència homeòtica (homeobox), un conjunt de gens similars i altament preservats durant el procés evolutiu, que controlen el procés de desenvolupament del patró corporal en artròpodes i també en vertebrats com l’home. Pel que fa aquesta descoberta, Gehring explica que «sabia que proporcionava la clau per conèixer les decisions sobre el destí d’una cèl·lula».
En la dècada dels noranta, Walter Gehring va dur a terme una altra descoberta fonamental per comprendre la fisiologia de la visió, mitjançant la identificació i la caracterització del gen Pax6 i la xarxa gènica associada, responsable de la determinació de la fotorecepció. Amb aquesta troballa s’obria una nova visió científica sobre l’evolució dels ulls, i en aquest sentit, segons Gehring, «les nostres dades sobre l’origen monofilètic dels ulls corroboren completament l’opinió de Darwin».
Gehring és membre de la Acadèmia Nacional de les Ciències i de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units, de la Royal Society de Londres, de l’Acadèmia de Ciències de França, de la Reial Acadèmia de Ciències Sueca, de l’Acadèmia Alemanya de Ciències Naturals Leopoldina i de l’Acadèmia Europea, i és autor de més de 250 publicacions citades prop de 22.000 vegades, amb treballs sobre la majoria d’organismes representatius de l’arbre filogenètic dels metazous.
Durant l’acte s’han lliurat també els premis extraordinaris de doctorat corresponents al curs 2007-2008.
