El biòleg molecular Walter Gehring ha estat investit doctor honoris causa

Paranimf de la UB
Paranimf de la UB
Acadèmic
(26/01/2010)

El biòleg molecular Walter J. Gehring (Zuric, 1939), actual director del laboratori de biologia cel•lular al Biozentrum de la Universitat de Basilea (Suïssa), ha estat investit doctor honoris causa al Paranimf de la UB, en un acte presidit pel rector Dídac Ramírez. Emili Saló, catedràtic del Departament de Genètica i cap del Grup de Recerca de Biologia i Genètica del Desenvolupament de la UB, ha estat el padrí de la cerimònia.

Paranimf de la UB
Paranimf de la UB
Acadèmic
26/01/2010

El biòleg molecular Walter J. Gehring (Zuric, 1939), actual director del laboratori de biologia cel•lular al Biozentrum de la Universitat de Basilea (Suïssa), ha estat investit doctor honoris causa al Paranimf de la UB, en un acte presidit pel rector Dídac Ramírez. Emili Saló, catedràtic del Departament de Genètica i cap del Grup de Recerca de Biologia i Genètica del Desenvolupament de la UB, ha estat el padrí de la cerimònia.

Walter Gehring en el seu discurs dʼinvestidura ha explicat la seva trajectòria en biologia molecular que, segons ha explicat, va començar «en observar lʼeclosió dʼuna meravellosa papallona» fet que li va suscitar molts interrogants entorn de la metamorfosi i el desenvolupament.

Gehring, és un científic de referència en lʼestudi de les bases genètiques del desenvolupament del patró corporal en metazous, el qual, com ha destacat Emili Saló en el discurs de presentació, es caracteritza «pel lideratge en el descobriment i lʼanàlisi de nous conceptes que han modificat la genètica».

Els treballs de Walter Gehring han impulsat un dels grans salts qualitatius més notables en genètica molecular de final del segle xx, i són una referència obligada per comprendre els mecanismes evolutius en els éssers vius i, més concretament, la base genètica que regula el pla arquitectònic dels organismes. Gehring es va doctorar el 1965 amb un treball sobre fenòmens de transdeterminació en els discs imaginals de la mosca Drosophila. En paraules de Gehring: «vaig descobrir una mutació que transforma les antenes del cap de la mosca en un parell de potes mitjanes». El 1983, lʼequip de Gehring i un altre laboratori de la Universitat dʼIndiana dels Estats Units van descobrir de manera independent la seqüència homeòtica (homeobox), un conjunt de gens similars i altament preservats durant el procés evolutiu, que controlen el procés de desenvolupament del patró corporal en artròpodes i també en vertebrats com lʼhome. Pel que fa aquesta descoberta, Gehring explica que «sabia que proporcionava la clau per conèixer les decisions sobre el destí dʼuna cèl·lula».
En la dècada dels noranta, Walter Gehring va dur a terme una altra descoberta fonamental per comprendre la fisiologia de la visió, mitjançant la identificació i la caracterització del gen Pax6 i la xarxa gènica associada, responsable de la determinació de la fotorecepció. Amb aquesta troballa sʼobria una nova visió científica sobre lʼevolució dels ulls, i en aquest sentit, segons Gehring, «les nostres dades sobre lʼorigen monofilètic dels ulls corroboren completament lʼopinió de Darwin».
 
Gehring és membre de la Acadèmia Nacional de les Ciències i de lʼAcadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units, de la Royal Society de Londres, de lʼAcadèmia de Ciències de França, de la Reial Acadèmia de Ciències Sueca, de lʼAcadèmia Alemanya de Ciències Naturals Leopoldina i de lʼAcadèmia Europea, i és autor de més de 250 publicacions citades prop de 22.000 vegades, amb treballs sobre la majoria dʼorganismes representatius de lʼarbre filogenètic dels metazous.  
 

Durant lʼacte sʼhan lliurat també els premis extraordinaris de doctorat corresponents al curs 2007-2008.