Vida i obra del periodista Xavier Vinader en un llibre publicat pel CEHI i Afers

(22/01/2010)
El dimecres 27 de gener, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB, es va presentar el llibre Xavier Vinader i Sánchez: periodisme i compromís (Afers i CEHI, col·lecció Els papers del Pavelló de la República, 2009), amb edició, introducció i notes de Jaume Busqué i Barceló, i pròleg del director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), Antoni Segura i Mas.
22/01/2010
El dimecres 27 de gener, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB, es va presentar el llibre Xavier Vinader i Sánchez: periodisme i compromís (Afers i CEHI, col·lecció Els papers del Pavelló de la República, 2009), amb edició, introducció i notes de Jaume Busqué i Barceló, i pròleg del director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), Antoni Segura i Mas.

Van intervenir en l’acte el rector de la UB  Dídac Ramírez, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras, el periodista Xavier Vinader, l’autor del llibre Jaume Busqué i Barceló, i el director del CEHI Antoni Segura.

El llibre és un treball biogràfic que recull la trajectòria vital i l’activitat professional del periodista Xavier Vinader des dels seus inicis a Gaceta Universitaria fins a l’actualitat, passant per la seva etapa de periodista radiofònic i pel seu pas pels mitjans més significatius del tardofranquisme i la transició. L’obra reprodueix alguns dels seus treballs més importants, com ara una entrevista inèdita a Blas Piñar el 1971 per al diari Sabadell, o una altra de clandestina a Gregorio López Raimundo i publicada a Mundo el 1976, en què analitzava la història del PSUC i marcava les línies d’actuació del futur procés democràtic. També recull les declaracions de l’e xagent de policia Francisco Ros Frutos, publicades a Interviú, sobre l’estructura i l’activitat dels membres d’ultradreta a Euskadi.

El març del 2007 el periodista Xavier Vinader va fer donació al CEHI del seu fons documental particular. Es tractava d’un arxiu acumulat durant anys, construït mitjançant una xarxa territorial d’«arxius concèntrics» per protegir els documents d’agressions o escorcolls. Constava de 150 caixes amb uns 3.000 documents, que ocupen 11 metres cúbics. S’hi pot consultar documentació sobre la Guerra Civil i la postguerra, la dictadura i la repressió, premsa clandestina de partits i organitzacions obreres, i documents sobre l’organització dels periodistes democràtics durant el franquisme. També hi ha documents sobre l’extrema dreta, la guerra bruta contra ETA, les actuacions dels serveis d’intel•ligència i els cossos de seguretat a escala mundial, el crim internacional i la investigació sobre les sectes.

Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 1947) va estudiar a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona. Va col•laborar al Diari de Sabadell, a Radio Juventud de Sabadell, i a les revistes Can Oriach i TS. Va ser corresponsal de La Vanguardia, Europa Press, El Correo Catalán, Tele/eXprés i Mundo Diario. Ha estat redactor de Gaceta Universitaria, Mundo, Por Favor, Arreu, Primera Plana i Interviú. Al final del 1979 va publicar a Interviú tres reportatges sobre la guerra bruta al País Basc, cosa que va comportar que l’Audiència Nacional iniciés un procediment judicial que el va condemnar a set anys de presó. Aquell fet el va forçar a l’exili, on va rebre el suport de diversos organismes i de la premsa internacional. Va tornar voluntàriament, va ingressar a Carabanchel i el 21 de març de 1984 el Govern li va concedir un indult. La seva trajectòria i alguns dels seus reportatges han merescut premis nacionals i internacionals. Ha estat president de Reporters sense Fronteres i és membre d’organitzacions que vetllen pel compliment del dret a la llibertat d’e xpressió. Setmanalment presenta un programa a COMRàdio, col•labora a la revista El Temps i imparteix docència a l’Escola de Policia de Catalunya i a la Universitat Ramon Llull. L’any 2007 el Govern de la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.