Finalitza la rehabilitació del Pavelló de la República de Barcelona
L'edifici del Pavelló de la República és una rèplica idèntica (feta per l'estudi dels arquitectes Espinet/Ubac per a ubicar la Sala de Premsa de l’Àrea de la Vall d’Hebron dels Jocs Olímpics de 1992) de l’edifici que la República espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l'Exposició Internacional de París del 1937.
El Pavelló original va tenir un ús bàsicament cultural i de propaganda, per a donar a conèixer la situació que s’estava vivint a Espanya. Al seu pati obert, Picasso va exposar el famós Gernika (on avui podem veure'n una reproducció), i al seu costat s’hi van exhibir obres d'artistes com Joan Miró, Alexander Calder, Alberto Sánchez i Juli González.
El rector Ramírez va considerar que per comprendre l’obra de Picasso és fonamental veure l’espai per al qual va ser concebuda, i va apostar per la creació d’un circuit de la UB que exploti “tota la potencialitat cultural del Pavelló”. La idea “no és descartable”, va apuntar el rector, i va assenyalar que la remodelació ha restablert la dignitat de l’edifici.
L’any 1993, l’Ajuntament de Barcelona va cedir a la UB per un període de 25 anys l’ús del Pavelló de la República, on es van ubicar el CEHI, fundat al 1949 per Jaume Vicens Vives, i els fons documentals de la Fundació Centre d’Estudis d’Història Contemporània - Biblioteca Josep Mª Figueras. La reunió d’ambdós fons va donar lloc a la formació d'una de les biblioteques més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició a Espanya i, especialment, a Catalunya, amb més de 100.000 monografies, 14.500 revistes i diaris, i aproximadament 10.000 cartells.
Rehabilitació i millora
Un parell d’anys després de rebre el dret d’ús de l’edifici, la UB va realitzar obres de rehabilitació i condicionament d’espais per valor de gairebé 400.000 euros, amb l’objectiu de preparar el Pavelló per a rebre el fons bibliogràfic.
No obstant això, quedava pendent una segona tanda de reformes interiors i exteriors, generals i d’estructura per un valor de 435.440 euros. Per tal de dur-les a terme, el 2006 es va signar un conveni entre la UB, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l’Ajuntament de Barcelona. Segons aquest acord, el DPTOP, mitjançant INCASÒL, aportava 240.000 euros; l’Ajuntament de Barcelona, uns altres 160.000 euros, i la UB, 35.440 euros. La universitat es comprometia a contractar el projecte i executar les obres.
Les obres han permès la rehabilitació d’elements estructurals i revestiments exteriors; la restauració de la pintura dels espais interiors i de les façanes, així com del paviment de fusta de l’escenari. Així mateix, s’ha subtituït parcialment un forjat en la planta soterrani.
Finalment, s’ha instal•lat un nou sistema d’aire condicionat a la segona planta; s’han reparat elements de manyeria i envidraments, i s’han remodelat parcialment les instal•lacions elèctriques, d’enllumenat i contra incendis. En tots els casos s’ha respectat el disseny de l’edifici, reparant els elements existents o substituint-los per altres de similars.