Genís Cano torna a la Rambla dels setanta

Genís Cano
Genís Cano
Cultura
(11/03/2010)

Dijous 11 de març a les 12h30 a la Carpa del projecte Rambleros, instal·lada a Rambla-Drassanes, a lʼalçada del Portal de Santa Madrona, la catedràtica de la Facultat de Belles Arts i crítica dʼart Victoria Combalia i el primer tinent dʼalcalde de lʼAjuntament de Barcelona Carles Martí presentaran el llibre Barcelona, fragments de la contracultura (Publicacions de lʼAjuntament de Barcelona, 2010), coordinat per lʼescriptor i periodista David Castillo sobre el llegat del poeta, activista cultural i professor de la Facultat de Belles Arts Genís Cano, traspassat ara fa tres anys.

Genís Cano
Genís Cano
Cultura
11/03/2010

Dijous 11 de març a les 12h30 a la Carpa del projecte Rambleros, instal·lada a Rambla-Drassanes, a lʼalçada del Portal de Santa Madrona, la catedràtica de la Facultat de Belles Arts i crítica dʼart Victoria Combalia i el primer tinent dʼalcalde de lʼAjuntament de Barcelona Carles Martí presentaran el llibre Barcelona, fragments de la contracultura (Publicacions de lʼAjuntament de Barcelona, 2010), coordinat per lʼescriptor i periodista David Castillo sobre el llegat del poeta, activista cultural i professor de la Facultat de Belles Arts Genís Cano, traspassat ara fa tres anys.

El llibre, que ha comptat amb la col·laboració de més de 40 personalitat de la cultura, és l’e dició en paper de tot el material que el professor Cano va recollir per formar part d’una vasta exposició sobre la contracultura de la Barcelona dels anys setanta, que s’havia de fer al palau de la Virreina i que finalment no va reeixir. Finalment, i gràcies a la col·laboració de la seva dona Isabel Chavarria, que s’ha encarregat de catalogar amb l’ajut d’una documentalista l’ingent material, ha vist la llum en forma de llibre.

Es tracta d’un recull iconogràfic d’uns anys de “descompressió” social, personal i creativa on es barregen les inquietuds polítiques, l’alliberació sexual, els estupefaents, el pop art, el misticisme, les manifestacions, el surrealisme, el feminisme, la psicodèlia, el turisme, el còmic, el rock’n’roll, el comunisme llibertari, i altres “performances”.

Barcelona va ser, durant la dècada dels anys setanta, l'escenari efervescent d'un seguit d'iniciatives artístiques, culturals, socials i polítiques, molt vinculades a col·lectius llibertaris i contraculturals que van germinar en multitud d'iniciatives: Jornades Llibertàries del Park Güell, Saló Diana, "happenings" al campus de Bellaterra, cooperativa "La Miranda", col·lectiu "Video Nou", "Grup Sense Nom" de pintura mural, etc. del qual en van sortir artistes, avui coneguts i situats, com Nazario, Mariscal, Montesol o el mateix Pau Riba.

El periodista i escriptor David Castillo signa una introducció en què relata la gènesi del llibre i de l’exposició que no va ser, alhora que fa un sentit homenatge a l’amic desaparegut. El mateix Genís Cano signa el text No miris enlloc, on retrata el moment contracultural de Barcelona durant els setanta i la seva posterior evolució, tot intercalant pinzellades de caire biogràfic i personal.

El gruix del material s’articula al voltant de tres grans eixos temàtics: Barcelona, entre Cadaqués i Formentera. El petit viatge; Barcelona, entre Amsterdam i Marrakech. El gran viatge; i Barcelona, entre Nova York i Goa. Un llarg viatge. La nòmina de protagonistes que hi escriuen és àmplia i representativa: Victoria Combalía, Juan Bufill, Daniel Giralt-Miracle, Enric Casasses, Martí Sans, Marisa Ortigosa, Ferran Aisa, Kim Mensa, Oriol Tramvia, javier Pérez Andújar, Ana M. Briongos i Pere Maragall Mira.

Genís Cano Soler (Barcelona, 1954 - 2007) es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la UB l'any 1979 i es va doctorar en Psicologia amb una tesi dirigida per Miquel Siguan. Professor a la Facultat de Belles Arts des de 1984, on impartia classes de Sociologia de l'Art i Intervencions efímeres. Va ser un participant actiu en el món contracultural barceloní dels setanta, especialitzant-se en paradigma mural i estudiant el fenomen de l'escriptura a les parets i el visualisme popular (grafitis, hip hop, pintura mural, escrits marginals, etc.). Entre les seves publicacions destaquen Barcelona murs, conjuntament a Anxo Rabuñal (Ajuntament de Barcelona, 1991), Els sots psicodèlics (Sedicions, 1991), Gran xona ganxona (Rourich, 2003), Rebaixins endins (Rourich, 2003), Els traus postmoderns (Emboscall, 2006). Al final de la seva vida va esdevenir un dels principals recuperadors de la contracultura catalana dels 70, editant el llibre Poètica de la contracultura (Publicacions i Edicions de la UB, 2003), on reunia poemes inèdits de tres autors claus de la Barcelona d’aquell període: Pau Maragall (conegut com Pau Malvido, de qui també va editar Nosotros los malditos per a Anagrama el 2004), Pere Marcilla i Albert Subirats. Dos anys més tard va publicar Imatge de la contracultura (Publicacions i Edicions de la UB, 2005), que recollia l’obra gràfica i poètica d’aquests tres mateixos autors, en molts casos inèdita, i que Cano va recollir amb l’objectiu de preservar-lo definitivament davant el risc cert de desaparició que corria a causa del seu caràcter eminentment efímer i dispers. En el moment de la seva mort, Genís Cano preparava un altre llibre sobre els poetes vius i oblidats de la contracultura.
 
Rambleros és un projecte ideat pel promotor Joan Estrada i organitzat per l’Ajuntament de Barcelona en què, sota una carpa situada al final de La Rambla i durant tot el mes de març, es succeiran actuacions, performances, taules rodones i exposicions que pretendran reviure i revisar la Barcelona efervescent de finals dels setanta.