El membres de l'expedició científica al volcà islandès
L'activitat eruptiva podria continuar durant les properes setmanes o mesos
La lava fon la llengua de la glacera del volcà
Cendres dipositades sobre el sòl
Tasques de mostreig de les cendres caigudes al voltant del volcà
12/05/2010
Recerca
Segons l’equip de l’expedició científica EyjASH’10 al volcà Eyjafjalla, desplaçat de l’1 al 8 de maig a Islàndia, les dades registrades de tremolors i petits terratrèmols evidencien l’ascens de noves aportacions de magma a la superfície i permeten predir la continuïtat del fenomen geològic. No hi ha dades que indiquin el final de l’erupció del volcà, i per tant, els efectes negatius d’aquest episodi geològic es mantindran a curt termini sobre l’espai aeri europeu, tot i que amb un impacte desigual al llarg del temps, segons l’aportació de magma, la intensitat explosiva i les condicions meteorològiques.
L’expedició, que ha tingut el suport del Vicerectorat de Recerca de la UB, ha comptat amb la participació dels experts Domingo Gimeno Torrente i Sebastian Wiesmaier, del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la UB, i de Juan Carlos Carracedo (IPNA, CSIC), José Luis Fernández Turiel (coordinador de l’expedició i expert de l’ICTJA-CSIC), Francisco Pérez Torrado i Alejandro Rodríguez González (Universitat de Las Palmas de Gran Canaria).
«L’activitat del volcà Eyjafjalla —explica Domingo Gimeno, expert en vulcanologia de la UB— ha sofert una reactivació la darrera setmana, a causa del nou magma que ha rebut des del mantell terrestre. Això indica que l’erupció no es limita al buidatge d’una cambra magmàtica superficial de dimensions relativament petites, i que molt probablement tindrà unes característiques i una durada semblants a la dels anys 1821 a 1823. En tot cas, és previsible que hi hagi activitat eruptiva en les properes setmanes o mesos. Per tant, es poden repetir els episodis d’afectació en el trànsit aeri europeu, com de fet ja ha passat aquest cap de setmana».
Durant l’expedició, els experts han pogut conèixer l’evolució de l’erupció en detall i dels fenòmens que té associats, entre els quals destaca l’activitat explosiva continuada amb formació de columnes piroclàstiques que han assolit fins a 6 o 7 quilòmetres d’altura, fet que ha ocasionat una àmplia dispersió de cendres cap a l’est i el sud-est del volcà. A Islàndia, s’han observat les àrees d’impacte de les pluges de cendra, en especial a la localitat de Vik, on les partícules s’han pogut mostrejar mentre anaven caient. Així mateix, les successives caigudes de cendra han anat recobrint tota la glacera del cim de volcà, de manera que el 7 de maig quasi tota la superfície era de color negre. Aquestes noves injeccions de cendres a gran alçada en l’atmosfera han tornat a provocar el tancament d’aeroports al nord d’Espanya, a Escòcia i Irlanda, entre altres punts, i han retardat el viatge de tornada dels científics.
Els experts també han analitzat l’avanç lent del front de lava per la llengua de la glacera Gígjökull, a la cara nord del volcà. Aquest progrés s’observa des de terra en forma de plomalls de núvols de color blanc, formats pel vapor d’aigua que s’origina per la fusió del gel. També s’ha observat com l’aigua resultant d’aquesta fusió va destruir un llac de desglaç al final de la llengua glacial, la qual cosa va provocar una important avinguda del riu Markarfljót, que va generar destrosses a la carretera 1, la via principal del sud de l’illa. Aquest episodi va deixar incomunicada la zona sud d’Islàndia de la capital, Reykjavík.
A més del treball de camp, també s’ha dut a terme un mostreig exhaustiu de les cendres caigudes al voltant del volcà. Les mostres seran objecte de diferents investigacions geològiques i mediambientals als laboratoris dels centres implicats. Finalment, i amb la finalitat de desenvolupar futures col·laboracions en l’estudi d’aquesta erupció, l’equip expedicionari també va contactar amb els investigadors de l’Institut de Ciències de la Terra de la Universitat d’Islàndia, dirigits per l’experta Rikke Pedersen, coordinadora de l’equip científic de seguiment de l’erupció del volcà, i de l’Oficina Meteorològica Islandesa.
Imatges: Domingo Gimeno, UB
