Expedició científica EyjASHʼ10 al volcà Eyjafjalla: lʼactivitat geològica no s'atura

El membres de l'expedició científica al volcà islandès
El membres de l'expedició científica al volcà islandès
Recerca
(12/05/2010)

Segons lʼequip de lʼexpedició científica EyjASHʼ10 al volcà Eyjafjalla, desplaçat de lʼ1 al 8 de maig a Islàndia, les dades registrades de tremolors i petits terratrèmols evidencien lʼascens de noves aportacions de magma a la superfície i permeten predir la continuïtat del fenomen geològic. No hi ha dades que indiquin el final de lʼerupció del volcà, i per tant, els efectes negatius dʼaquest episodi geològic es mantindran a curt termini sobre lʼespai aeri europeu, tot i que amb un impacte desigual al llarg del temps, segons lʼaportació de magma, la intensitat explosiva i les condicions meteorològiques.

El membres de l'expedició científica al volcà islandès
El membres de l'expedició científica al volcà islandès
Recerca
12/05/2010

Segons lʼequip de lʼexpedició científica EyjASHʼ10 al volcà Eyjafjalla, desplaçat de lʼ1 al 8 de maig a Islàndia, les dades registrades de tremolors i petits terratrèmols evidencien lʼascens de noves aportacions de magma a la superfície i permeten predir la continuïtat del fenomen geològic. No hi ha dades que indiquin el final de lʼerupció del volcà, i per tant, els efectes negatius dʼaquest episodi geològic es mantindran a curt termini sobre lʼespai aeri europeu, tot i que amb un impacte desigual al llarg del temps, segons lʼaportació de magma, la intensitat explosiva i les condicions meteorològiques.

Lʼexpedició, que ha tingut el suport del Vicerectorat de Recerca de la UB, ha comptat amb la participació dels experts Domingo Gimeno Torrente i Sebastian Wiesmaier, del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la UB, i de Juan Carlos Carracedo (IPNA, CSIC), José Luis Fernández Turiel (coordinador de lʼexpedició i expert de lʼICTJA-CSIC), Francisco Pérez Torrado i Alejandro Rodríguez González (Universitat de Las Palmas de Gran Canaria).

«Lʼactivitat del volcà  Eyjafjalla —explica Domingo Gimeno, expert en vulcanologia de la UB— ha sofert una reactivació la darrera setmana, a causa del nou magma que ha rebut des del mantell terrestre. Això indica que lʼerupció no es limita al buidatge dʼuna cambra magmàtica superficial de dimensions relativament petites, i que molt probablement tindrà  unes característiques i una durada semblants a la dels anys 1821 a 1823. En tot cas, és  previsible que hi hagi activitat eruptiva en les properes setmanes o mesos. Per tant, es poden repetir els episodis dʼafectació en el trànsit aeri europeu,  com de fet ja ha passat aquest cap de setmana».
 
Durant lʼexpedició, els experts han pogut conèixer lʼevolució de lʼerupció en detall i dels fenòmens que té associats, entre els quals destaca lʼactivitat explosiva continuada amb formació de columnes piroclàstiques que han assolit fins a 6 o 7 quilòmetres dʼaltura, fet que ha ocasionat una àmplia dispersió de cendres cap a lʼest i el sud-est del volcà. A Islàndia, sʼhan observat les àrees dʼimpacte de les pluges de cendra, en especial a la localitat de Vik, on les partícules sʼhan pogut mostrejar mentre anaven caient. Així mateix, les successives caigudes de cendra han anat recobrint tota la glacera del cim de volcà, de manera que el 7 de maig quasi tota la superfície era de color negre. Aquestes noves injeccions de cendres a gran alçada en lʼatmosfera han tornat a provocar el tancament dʼaeroports al nord dʼEspanya, a Escòcia i Irlanda, entre altres punts, i han retardat el viatge de tornada dels científics.
 
Els experts també han analitzat lʼavanç lent del front de lava per la llengua de la glacera Gígjökull, a la cara nord del volcà. Aquest progrés sʼobserva des de terra en forma de plomalls de núvols de color blanc, formats pel vapor dʼaigua que sʼorigina per la fusió del gel. També sʼha observat com lʼaigua resultant dʼaquesta fusió va destruir un llac de desglaç al final de la llengua glacial, la qual cosa va provocar una important avinguda del riu Markarfljót, que va generar destrosses a la carretera 1, la via principal del sud de lʼilla. Aquest episodi va deixar incomunicada la zona sud dʼIslàndia de la capital, Reykjavík.
 
A més del treball de camp, també sʼha dut a terme un mostreig exhaustiu de les cendres caigudes al voltant del volcà. Les mostres seran objecte de diferents investigacions geològiques i mediambientals als laboratoris dels centres implicats. Finalment, i amb la finalitat de desenvolupar futures col·laboracions en lʼestudi dʼaquesta erupció, lʼequip expedicionari també va contactar amb els investigadors de lʼInstitut de Ciències de la Terra de la Universitat dʼIslàndia, dirigits per lʼexperta Rikke Pedersen, coordinadora de lʼequip científic de seguiment de lʼerupció del volcà, i de lʼOficina Meteorològica Islandesa.
 
 
Imatges: Domingo Gimeno, UB